Primers Auxilis 

Quan sortim a la muntanya hem d'estar preparats per poder tractar tota una sèrie de petits accidents i malalties que es poden donar durant les nostres excursions. Aquestes situacions solen ser banals quan un es troba a ciutat, però no deixen de ser més perilloses o molestes quan un està a molts quilòmetres del centre sanitari més proper. Una cosa hem de tenir ben clara: la nostra actuació no ha d'endarrerir mai l'alerta al sistema d'emergències de la nostra comunitat, en cas que sigui un accident o malaltia greu. Al nostre grup tenim la sort de comptar amb membres que són infermers i auxiliars d'infermeria, i podem actuar en la majoria d'aquestes situacions.

Els accidents moltes vegades es produeixen per un comportament irresponsable durant les excursions. Per aquest motiu sempre que sortim a la muntanya hem de pensar en que:

• Els accidents no tenen edat.

• En la prevenció dels accidents influeix de forma molt important el factor personal.

• La serenitat i el bon seny a vegades poden més que una medicació.

• Les persones cansades, tenses, impacients o nervioses tenen més possibilitats de patir un accident.

• Abans de sortir d'excursió hem de aprendre unes nocions bàsiques sobre primers auxilis.

• I sobretot, "els accidents generalment no són accidentals".

És important tenir en compta una sèrie de premisses abans d'actuar en un accident a la muntanya:

1. Si no saps el que fas millor que ho faci una altra persona que tingui més coneixements.

2. No toquis les ferides amb les mans o la boca, intenta fer servir qualque material que estigui net: una gassa, un tros de tela, etc.

3. Si et trobes amb una ferida gran o amb fractures obertes, fes una neteja de la brutícia més grossa i després tapa-les amb gasses o una tela neta.

4. Quan facis neta una ferida, fes-ho des de dintre cap a defora.

5. No retiris les gleves de sang.

6. Si no ets personal expert, o si ho ets però pots arribar a un centre sanitari, en menys de 4 hores no suturis cap ferida.

7. No posis ni cotó ni esparadrap directament damunt de les ferides.

8. Si et trobes amb gasses o trossos de tela ben aferrats a les ferides o cremades, no intentis retirar-les.

9. Quan col-loquis un embenament, no ha d'estar ni molt apretat ni molt fluix.

10. Sobretot i per a que no t'oblidis:

"Mai hem de fer, per acció u omissió, més mal del que ja està fet,

per tant, si no en saps que ho faci un altre"

A Mallorca podem donar avís als següents números de telèfon en cas d'una emergència a la muntanya:

• Telèfon europeu d'emergències: 112. És gratuït i ens poden atendre en 4 idiomes: castellà, català, anglès i alemany.

• Emergències sanitàries: 061.

• Bombers: 085.

• Protecció Civil: 971 21 81 33.

• Guàrdia Civil (emergències): 062.

• Policia Nacional (urgències): 091.

• Centre sanitari d'Escorca: 971 51 70 53.

• Informació toxicològica: 91 562 04 20.

Aquí vos presentem tres direccions d'internet en les que s'expliquen els diferents primers auxilis. En aquestes direccions trobareu tan les cures dels accidents més habituals a la muntanya,  com altres malalties més generals. Hem de dir-vos que, encara que segur que hi ha de millors o més actualitzades, aquestes tres ens han agradat, ja sigui per les explicacions teòriques que ens donen com pels dibuixos de reforç que ens presenten:

h http://www.ugr.es/~gabpca/manual.htm

h http://www.tuotromedico.com/temas/primeros_auxilios.htm

h http://www.auxilio.com.mx/manuales/index1.htm

Per ajudar a poder tractar aquests accidents, és necessari que algú del grup porti una petita farmaciola d'urgència. Diem del grup perquè ja sabeu que a la muntanya és recomanable, per no dir un imperatiu, que mai sortim tot sols. Sempre hem d'anar d'excursió, com a mínim, dues persones. Així podrem demanar ajuda ó tractar a la persona en cas d'un accident. Els nostres guies sempre duen una d'aquestes farmacioles, per si un cas.

El contingut d'aquesta farmaciola és el següent:

1. Estisores.

2. Pinces.

3. Guants asèptics.

4. Gasses estèrils.

5. Compreses.

6. Apòsits.

7. Esparadrap.

8. Una xeringa de 2 cc, una de 5 cc i una de 10 cc.

9. Dues agulles intramusculars.

10. Un smark o venocompresor.

11. Una intrànula del número 14G.

12. Dues benes elàstiques adhesives (tipus Tensoplast^®).

13. Dues benes elàstiques no adhesives (tipus SN).

14. Una flassada tèrmica.

15. Medicació:

• Dos pots d'antisèptic (Iode).

• Glucosa oral 20 g.

• Glucosa intravenosa al 33% 10 ml.

• Un aplicador de Salbutamol inhalat.

• Dues ampolles de Metamizol 2 g.

• Tres comprimits d'Ibuprofé 400 mg.

• Dos comprimits de Paracetamol 500 mg.

• Un comprimit de Ketorolac 10 mg.

• Dos comprimits de Tramadol 50 mg.

• Quatre ampolles d'Adrenalina 1 mg.

1. Compresa.                  6. Esparadrap.

2. Apòsit.                      7. Estisores.

2. Gases.                       8. Iode.

3. Benes.                       9. Tiretes.

4. Flassada tèrmica.         10. Farmaciola.

5. Guants.

Si ens veiem en la situació d'haver de donar els primers auxilis a la muntanya:

• Actuarem amb tranquil-litat i serenitat.
• No oblidarem que hem de donar avís als telèfons d'emergències en les situacions més greus.
• Intentarem guardar sempre la intimitat de la persona ferida.

• Sempre hem prioritzarem el tractament de les lesions que són  potencialment perilloses:

• Valoració i actuació sobre l'alteració del nivell de consciència.

• Valoració i actuació sobre l'absència de respiració.

• Valoració i actuació sobre l'absència de circulació.

• Valoració i actuació sobre les hemorràgies externes i profuses.

• Valoració i actuació en cas d'enverinament: ingesta d'aliment (p.e. un bolet) ó picada de qualque animal.

• Abrigarem a la persona per a que no perdi calor corporal, si és necessari.

• Intentarem col-locar a la persona en una postura còmoda. Si no es troba bé, millor deixar-la reclinada al terra.
• Si té una alteració del seu nivell de consciència, no li donarem menjar ni beure.
• Tranquil-litzarem a la persona en tot moment.
• No farem més del necessari fins que arribi l'ajuda professional que hem demanat.

Situacions en les que sense cap dubte hem de ser valorats per un professional, encara que a vegades podem acabar l'excursió, si no és molt llarg el camí que ens resta fins a arribar a un centre sanitari:

• Si l'hemorràgia és gran, és una emergència. Hem de demanar ajuda immediata.

• Si l'hemorràgia és lenta, però dura més de 10 minuts, hem de demanar ajuda.

• Si tenim un cos estrany gran clavat al cos (sobretot a la regió abdominal), no l'hem d'intentar treure. L'hem de fixar i demanar ajuda immediata.

• Si la ferida és profunda però no sagna ó és ampla i necessita punts, hem d'arribar a un centre sanitari en menys de 4 hores.

• Si després de la ferida no podem moure una extremitat o part d'ella, hem de demanar ajuda.

• En cas de fractures, obertes o tancades, hem de demanar ajuda. Si són obertes no poden esperar.

• Si tenim qualsevol mossegada i/o picadura d'insecte possiblement verinós, hem de demanar ajuda.

• Si tenim qualsevol lesió als ulls, hem de demanar ajuda amb més o menys urgència segons el cas.