Diccionari de terminologia muntanyenca
A B C D E F G H I J L M N O P q R S T U v X Z
Abisme. m. Profunditat insondable.
Abrupte-a. adj. Espadat, amb molt de rost.
Acampar. v. En la muntanya, activitat esportiva en la que es fa nit a la muntanya amb tendes de campanya.
Adreçar. v. Acursar el camí general agafant tiranys alternatius.
Agulla. f. Roca acabada amb punta.
Aiguamoll. m. Terreny que, de forma continua, està anegat.
Aiguaneu. f. Precipitació en forma de neu quasi fosa, o mescla entre aigua i neu.
Aiguat. m. Pluja molt intensa.
Aixopluc. m. Lloc on ens podem guarir de la pluja.
Alba. f. Moment en que apareixen els primers raigs del sol.
Albelló. m. Canal per on es treuen les aigües, especialment les brutes.
Alentir. v tr. Fer més lent.
Aljub. m. Dipòsit ample i de poca fondària, que està revestit de pedres i amb una coberta, on s'arreplega l'aigua de pluja mitjançant canals ó aiguavessos.
Allau. f geomorf. Acumulació de neu, generalment als cims de les muntanyes, que es desprèn per qualque motiu, i es precipita a les zones més baixes de la muntanya.
Al-luvió. m geol. Sediments acumulats per les aigües que corren.
Alpinisme. m esport. Activitat esportiva que consisteix en l'ascensió, amb material específic, dels cims més difícils d'accedir.
Altímetre. m metr. Aparell que ens indica la cota d'altitud en que ens trobem, generalment respecte al nivell de la mar.
Altiplà. m geomorf. Superfície més o manco plana que es troba elevada respecte al nivell de la mar.
Altitud. f geogr. Altura d'un punt respecte al nivell de la mar.
Amo. m. Home que explota una possessió, per la qual paga una renda al seu propietari (antigament el delme).
Amunt. adv. En direcció des de baix a dalt.
Andola. f. Terreny que es troba fora del camí general.
Anorac. m indum. Peça de roba més curta que una jaqueta i amb una caputxa, que sol ser impermeable, i es fa servir per guarir-se del fred i dent vent.
Arc de Sant Martí. m meteor.
Arrecerar. v tr. Guarir d'algun fenomen no desitjable.
Artesa. f geomorf. Vall de fons pla i vessant de pendent pronunciat.
Artiga. f agr. Tros del terreny, abans cobert pel bosc, que es prepara per a dur a terme la seva explotació agrícola.
Assut. m hidr. Reclosa petita, feta en rierols, per aturar les aigües.
Atiranyar. v. Anar per tiranys, generalment amb la intenció d'acursar el camí.
Avall. adv. En direcció des de dalt a baix.
Avenc. m espel. Cavitat excavada de forma natural, on solem trobar un o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Baix-a. adj. Que te una altura petita.
Baixada. f. Part del terreny on hem d'anar des de un punt més alt a un situat més baix.
Balç. m. Cingle, timba, precipici.
Balma. m geomorf. Cavitat en una paret de roca per on entra la claror.
Bardissa. f geobot. 1. Paret, o part d'ella, construïda per vegetació espinosa, i lligada entre sí, per tancar un tros de terreny, evitant així tant l'entrada com la sortida del bestiar, persones, etc. 2. Formació vegetal espessa e impenetrable constituïda per lianes i arbustos espinosos.
Barraca. f. Casa petita construïda amb parets de pedres, que es s'utilitzava per guardar eines ó guarir-se del la pluja, vent, tec, de forma temporal.
Barranc. m geomorf. Excavació que l'aigua de la pluja fa a les roques i timbes que estan constituïdes per materials de fàcil erosió.
Barrancada. f. Barranc gros.
Barrera. f. Porta construïda amb barres llargues que impedeix el pas, però deixa veure al darrera d'ella.
Bassa. f. Dipòsit, generalment excavat o amb murs fets d'obra, que serveix per recollir l'aigua de la pluja i fer-la servir per abeurar el bestiar, regar els conreus, rentar, etc.
Bassiot. m. Toll. Sot ple d'aigua.
Batarell. m. Lloc on pega el vent, el sol, la pluja, etc.
Batzera. f. Conjunt de núvols que s'interposen davant el sol quan aquest es pon.
Biorxa, Anar a la. loc adv. Anar de mala manera, sense miraments, diferent del que un voldria anar.
Bitlla. f. Pedra arrodonida degut a l'acció erosiva de la pluja, el vent, etc.
Bivac. m. Acampar sense tendes de campanya.
Boira. f meteor. Fenomen en que es produeix una acumulació de partícules, en que predominen les d'aigua, més densa que l'aire que disminueixen la visibilitat en menys d'un quilòmetre.
Borrasca. f meteor. Depressió atmosfèrica acompanyada de pluja, vent, neu o calabruix.
Bosc. m. Part del terreny en que predominen els arbres.
Botador. m. Construccions de pedra o fusta destinades a facilitar el salt d'una part a l'altre d'una paret.
Botes. f esport. Calçat, que reforça tant el peu com el turmell, destinat a ser utilitzat en especialitats esportives relacionades en la muntanya (senderisme, alpinisme, etc.).
Brisa. f meteor. Vent diari que es produeix per la diferència de temperatures entre dues zones (ex. entre la muntanya i la vall).
Brisquet. m. Vent molt fred que ens talla la cara.
Broll. m. Raig d'aigua que flueix amb força.
Brollar. v intr. Sortir l'aigua de la terra, generalment amb força.
Brossa. f. Agrupació de vegetació que ens dificulten el pas.
Brúixola. f metr. Aparell que permet l'orientació, determinant la direcció nord-sud, gràcies a les seves propietats imantades.
Brusca. f. Pluja de gotes molt petites.
Bufador. m geomorf. 1. Cavitat subterrània per la que puja un corrent d'aire. 2. Artilugi que es fa servir per avivar el foc.
Cabal. m metr. Quantitat d'aigua per unitat de temps, que travessa una secció del medi per on circula.
Cabalós-osa. adj. Que te un gran cabal.
Cabana. f. Construcció rústica de pedres o fusta que s'utilitzava par guardar eines o guarir-se temporalment de la pluja, vent, fred, etc.
Cadena. f geomorf. Muntanyes enllaçades entre elles que tenen una mateixa direcció i cràters comuns.
Calabruix. m meteor. Grans petits de glaç procedents de la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.
Calitja. f meteor. Disminució de la visibilitat en les capes inferiors a l'atmosfera degut a l'acumulació de partícules de pols, fum, sal, etc.
Cameta d'aranya. f meteor. Pluja molt fina.
Camí. m. Part del terreny acondicionat, netejant-lo de pedres, vegetació, empedrant-lo, etc., per poder ser transitada, això ens permet anar d'un punt a un altre amb més facilitat.
Caminada. f. Passeig llarg que es fa caminant.
Caminoi. m. Camí petit, tirany.
Canal. f. 1. Escletxa oberta de dalt a baix d'una cinglera. 2. Construcció que s'utilitza per conduir aigua, des de les fonts, torrents, etc., a un lloc desitjat.
Canaleta. f. Canal petita.
Cantimplora. f. Dipòsit d'aigua petit, de metall o plàstic, amb el coll estret, que es fàcilment transportable a la motxilla durant les excursions.
Capcurucull. m. La part més alta d'una muntanya.
Capdamunt, Al. loc adv. A la part més alta, al cim.
Capell. m p anal. 1. Conjunt de núvol que es situen al cim d'una muntanya. 2. Peça de roba que cobreix el cap i el protegeix del sol, del vent, etc.
Carena. f geomorf. Línia que divideix les dues vessants d'una muntanya.
Carmanyola. f. Recipient, generalment de metall ó plàstic, que serveix per transportar menjar.
Casa de neu. f. Construcció excavada al sol i revestida de pedres que es dedicava al emmagatzemat de gel, per la seva posterior transformació en gel.
Cascada. f geomorf. Caiguda d'un corrent d'aigua per un salt al terreny.
Caverna. f geomorf. Cavitat profunda excavada de forma natural a la roca o sota terra.
Cerç. m meteor. Vent fred procedent del nord-est.
Cerçada. f. Cerç fort.
Cicló. m. Sistema de vent en rotació de caràcter tempestuós.
Cim. m. La part més alta d'una muntanya.
Cingle. m. Espadat de roca que forma timba al cim d'una muntanya.
Cinglera. f. Diversos cingles seguits.
Cisterna. f. Dipòsit que es sol excavar al terra per recollir les aigües de pluges.
Claper. m. Munt de pedres extretes del d'un tros de terra per fer-lo servir per una explotació agrícola.
Clarejar. v intr. Començar a fer-se visibles els primers raigs del sol.
Clivella. f geomorf. Esquerda llarga i estreta a una roca.
Clot. m. Depressió, generalment no molt grossa, en el terreny.
Cobro. m reg. Lloc on pot tenir refugi una persona.
Cocó. m. Clot natural a la roca on s'acumula l'aigua de la pluja.
Còdol. m geol. Roca llisa i arrodonida degut a l'acció erosiva de l'aigua.
Coll. m geomorf. Depressió entre dues muntanyes.
Col-luvió. m geol. Material de la degradació de les roques que s'ha acumulat al peu d'un vessant per l'acció de la gravetat.
Coma. f geomorf. Depressió, més o manco plana, en una muntanya.
Comella. f. Coma més petita.
Comellar. m geomorf. Depressió del terreny amb pendent inclinada entre terrenys més elevats.
Conca. f. Àrea del terreny drenada per un mateix riu i els seus afluents.
Congost. m geomorf. Vall estreta entre dues muntanyes, excavada per les aigües corrents d'un riu o un torrent.
Conradís-issa. adj. Terreny que es fa servir pel seu cultiu agrícola.
Contrada. f. Extensió de terra determinada en relació a un nucli geogràfic.
Contrafort. m geog. Ramificació secundària d'una cadena de muntanyes.
Cordada. f excurs. Grup de persones, generalment alpinistes, units a una mateixa corda.
Corriol. m. Tirany.
Cort. f. Tros de terra tancada amb paret de pedra i adherida a una casa, on es tenia els animals.
Coster. adj. Cost, pendent, que fa rost.
Costerut-uda. adj. Que fa molta costa.
Cova. f geomorf. Cavitat subterrània.
Crepuscle. m astr. Claror que hi ha al cel abans de la sortida del sol o la seva posta.
Cresta. f geomorf. Part més elevada d'una muntanya que divideix els seus dos vessants.
Crestall. m. Carena.
Creuer. m. Indret on es creuen dos camins.
Crui. m. Obertura llarga i estreta que es sol produir degut a un cop.
Cruïlla. f. Indret on es creuen dos o més camins.
Cuculla. f. Cim agut d'una muntanya.
Culminar. v intr. Finalitzar de forma satisfactòria la meta que ens hem proposat.
Dalt. adv. A la part més alta.
Davallada. f. Camí que va des de un lloc més elevat a un altre més baix.
Degotís. m. Lloc per on degota l'aigua.
Dempeus. adv. Dret.
Depressió. f geomorf. Terreny enfonsat respecte al nivell de les zones circumdants.
Deu. f geol. Aflorament d'aigua a la superfície terrestre.
Dreçar. v. Acursar el camí general agafant dreceres.
Drecera. f. Camí més curt que el principal.
Ecologia. f ecol. Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i el seu medi.
Embassament. m. Terreny que de forma natural o artificial és inundat formant una gran bassa d'aigua.
Empantanar. v eng/hidr. Aturar l'aigua corrent d'un riu o torrent per convertir-lo en un pantà.
Encimbellar. v tr. 1. Posar al cim, a un lloc elevat. 2. Enfilar-se a un lloc elevat.
Enforcall. m. Punt on concorren dos camins, rius, torrents, etc.
Engorjat-ada. adj. Congost.
Ennuvolar. v pron. Posar-se el cel ple de núvols.
Entreforc. m. Bifurcació.
Esbaldrec. m reg. Obertura produïda a una paret, penya, etc., degut a l'esfondrament de part dels materials que la formen.
Esbraonar. v tr. Cansar-se i adolorir-se les extremitats del cos degut a un esforç massa gran.
Escabrós-osa. adj. Terreny, camí, etc. pel que és difícil passar degut a la morfologia desigual del mateix.
Escala. f cartog. Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre el terreny representat (exemple escala 1:100.000 → 1 mm = 100 metres).
Escalada. f esport. Tècnica de pujar una muntanya amb l'ajuda de les mans i els peus aferrant-se a les diferents presses que surten o s'enfonsen en el terreny.
Escanyall. m Pas molt estret entre dues muntanyes, roques, etc.
Escarpat-ada. adj. Altura amb un gran pendent.
Escassa. f. Anella de fusta, ferro o pedra, dins el que balla el coll o part superior del batedor d'una barrera.
Escletxa. f geomorf. Fissura originada de forma natural en les roques.
Escopidor. m trans/obr públ. Cadascuna de les pedres que se col-loquen al costat dels camins per evitar que els vehicles surtin fora dels mateixos.
Esgarriar-se. v pron. Perdre el bon camí.
Esguimbar-se. v pron. Deixar-se anar pendent avall.
Esllavissada. f. Acte i efecte de desprendre's i caure una massa de terra, pedres, etc. d'un marge, d'un cingle u d'un mur.
Espadat-ada. adj. Terreny o roca amb molta pendent.
Espeleologia. f. Exploració i estudi de les coves i els avencs.
Esperó. m. Extrem d'un penyal o una muntanya.
Esquei. m. Massa de roca que presenta una superfície clivellada i cantelluda.
Esqueiera. f. Terreny on trobem molts d'esqueis.
Esquenall. m. Carena de muntanya.
Esquerda. f. Obertura prima, llarga i profunda, generalment a una roca.
Est. m. Llevant, orient.
Estalactita. f geomorf. Formació calcària , de forma més o manco cilíndrica, que penja del sostre de les coves o avencs.
Estalagmita. f geomorf. Concreció calcària al sol de les coves o avencs, formada per el degotís de l'aigua de les estalactites.
Estel. m astr. Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Estimbar. v tr. 1. Espanyar. 2. Fer caure una cosa des de dalt a baix d'una timba.
Estirada. f traum. Contracció muscular molt dolorosa, generalment provocada per un esforç violent, i acompanyada en moltes ocasions de la ruptura de les fibres del propi muscle.
Estiu. m. Estació de l'any compresa entre el solstici d'estiu (final de la primavera) i l'equinocci de la tardor (inici de la tardor).
Estrella. f astr. Estel.
Estrep. m. Contrafort.
Estret. m. Pas estret i profund d'un riu o torrent entre les muntanyes.
Estretall. m. Part del terreny on s'estreny.
Esvoranc. m. Forat produït en alguna cosa degut a que se li ha desprès un tros.
Excursió. f, Sortida a recórrer un extensió del país (exemple part d'una muntanya) per diversió o esport.
Excursionisme. m esport. Conjunt de diverses activitats que tenen com a camp d'acció la muntanya (exemple senderisme, escalada, alpinisme, etc.).
Falda. f. Part inferior d'una muntanya o serralada.
Falla. f geol. Fractura de l'escorça terrestre.
Fenedura. f. Esquerda, badall, clivella.
Fenella. f. Escletxa.
Fesa. f. Escletxa.
Fibló. m. Mànega d'aigua.
Fissura. f geol. Escletxa.
Fita. f 1. Conjunt de pedres que, posades una damunt de l'altra, ens indiquen que anem pel camí correcte. 2. Pedra o senyal que servia per indicar el límit d'una propietat.
Flòbia. f reg. Floc de neu.
Fondo-a. adj. Profund.
Font. f hidrol. Aflorament d'aigua a la superfície terrestre.
Forat. m.
Forestal. adj. Que pertany als boscos.
Forn de calç. m. Construcció que s'utilitzava per extreure la calç mitjançant la crema de les pedres calcàries.
Frau. m. Congost.
Fressat-ada. adj. Dit d'un camí molt freqüentat.
Freu. m geomorf. Estret entre dues muntanyes o penyals.
Galera. f. Claper oblong, molt llarg i ample.
Gardantxa, anar a la. loc. Anar a la biorxa.
Garriga. f geobot. Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i perenne, entre les que predomina el garric.
Gel. m. Aigua que ha passat a un estat sòlid degut a una temperatura inferior als 0ºC.
Gelar. v tr. Acció i efecte de passar l'aigua a un estat sòlid.
Gelera. f. 1. Acumulació de neu a dalt de les muntanyes, per sota del límit de les neus perpètues. 2. Pou de neu.
Gimcana. f esport. Cursa amb finalitat de bauxa, en la que mitjançant unes pistes i proves s'han de cobrir una sèrie de punts de control per arribar al final.
Giragonsa. f. Revolt sinuós.
Gorg. m. Clot, sense profunditat establerta, que es forma al llit d'un riu o torrent, on l'aigua queda entollada.
Gorja. f. Pas estret entre cingleres.
Grampó. m esport. Peça metàl-lica que es col-loca davall la sola de les botes i es ferma a elles, i ens permet caminar sense llenegar pel gel o la neu dura.
Grau. m. Pas relativament pla que travessa un terreny abrupte.
Gregal. m. 1. Nord-est. 2. Vent procedent del nord-est.
Gual. m. Indret d'un riu o torrant en que l'aigua és prou baixa per a poder travessar caminant.
Hivern. m. Estació de l'any compresa entre el solstici d'hivern (final de la tardor) i l'equinocci de primavera (inici de la primavera).
Honor. m. Tractament de respecte que es dóna als amos de les possessions.
Horabaixa. f ó m. Temps comprés des de que s'ha acabat de dinar fins a l'hora que es pon el sol.
Hospital. m. Refugi per acollir els vianants que travessen les muntanyes.
Humit-ida. adj. Lleugera o moderadament impregnat d'aigua.
Humitat. f. Qualitat d'allò que és humit.
Indret. m. Lloc determinat que hom considera en un altre.
Intempèrie, a la. loc. Estar sense recer, a cel descobert.
Intricat-ada. adj. Embullat, complicat.
Isard-a. adj. Escabrós, salvatge.
Itinerari. m. 1. Camí a seguir. 2. Pla establert per fer una excursió, viatge, etc.
Ixent. adj. Que surt, especialment es diu quan surt el sol al dematí.
Jaç. m. Allò que serveix de base a una cosa.
Jornada. f. Camí o distància que una persona pot recórrer en un dia.
Llac. m geomorf. Acumulació, generalment gran, d'aigua localitzada en una depressió.
Llacuna. f geomorf. Llac petit.
Llambrejar. v intr. Emetre raigs de llum per reflexió.
Llamp. m elect/meteor. Descàrrega elèctrica que es produeix als núvols.
Llampada. f. Esclat de llum instantani.
Llampec. m elect/meteor. Llum viva i breu que es produeix quan hi ha un llamp.
Llampegadissa. f. Sèrie continuada de llampecs.
Llampegar. v intr. Fer llampecs.
Llampegueig. m. Llampegadissa.
Llampeguejar. v intr. Llampegar.
Llebeig. m. 1. Sud-oest. 2. Vent procedent del sud-oest.
Llegany. m. Núvol no gaire gruixut que deixa passar els raigs de sol de forma intermitent.
Llenegadís-issa. adj. Superfície sobre la qual és fàcil llenegar.
Llenegar. v. Relliscar.
Llevant. m. Est, Orient.
Llit. m. Jaç. Depressió del terreny per on passen, o han passat, les aigües d'un riu, torrent, etc.
Lloc. m. Porció determinada de l'espai, paratge.
Llom. m. Esquena d'una muntanya.
Lloma. f. Muntanya amb poca altura, que el seu cim es planer o arrodonit.
Lluna. f astr. Únic satèl-lit natural de la Terra.
Mac. m. Còdol.
Madona. f. L'esposa de l'amo de la possessió.
Majoral. m. El pastor, mosso de llaurança o cridat més important que té la confiança de l'amo i és l'encarregat de governar als altres.
Majorala. f. 1. L'esposa del majoral. 2. Dona que dirigeix a un grup de treballadors, generalment en les tasques agrícoles.
Mal de muntanya. m. Estat de disfunció de l'organisme, amb major o menor grau, degut a la disminució de la pressió atmosfèrica.
Manar. v intr. Imposar a un altre el fer una cosa.
Mànega. f meteor. Tromba a la mar o a plom d'un llac.
Mapa. m cartog. Representació gràfica de la superfície terrestre, o d'una part d'ella, segons una escala i projecció determinades.
Marge. m. Límit d'una extensió de terreny que fa desnivell.
Marjada. f agr. Tros de terreny conreat entre dos marges.
Meandre. m geomorf. Corba molt pronunciada d'un riu o torrent.
Menar. v intr. Conduir, guiar, dirigir, portar.
Mestral. 1. Nord-oest. 2. Vent procedent del nord-oest.
Migjorn. m. 1. Sud. 2. Vent procedent del sud.
Mirador. m. Lloc, natural o no, des d'on es pot veure una gran extensió de terreny.
Miratge. m òpt. Il-lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d'aire que estan a diferents temperatures.
Missatge. m. Home llogat per una temporada (mesos fins a un any) per fer feina a una possessió.
Mitger-a. adj. Que està situat al mig, en el centre.
Mola. f geog. Muntanya que el seu cim és planer o arrodonit.
Moleta. f geog. Mola petita.
Monjoia. f. Munt de pedres col-locades per indicar un camí o la partió d'un terreny.
Mont. m. Muntanya.
Monticle. m. Muntanya petita.
Montuós-osa. adj. Que és abundant en muntanyes.
Morena. f geomorf. Acumulació de col-luvions caiguts damunt una glacera, que són transportats durant un cert temps i finalment són dipositats.
Morènic. adj geol. Relatiu o pertanyent als materials d'una morena.
Morrena. f geomorf. Morena.
Morrènic. adj geol. Morènic.
Morro. m geomorf. Contrafort avançat i abrupte d'una muntanya.
Motxilla. f. Sac de tela, on es pot portar tota una sèrie de coses (aliments, roba, eines, etc.), que es transporta damunt de l'esquena gràcies a les corretges de que disposa.
Muntaner. m hist. guarda de muntanyes o garrigues.
Muntanya. f geomorf. Elevació natural del terreny.
Muntanyenc-a. m. Persona que practica l'excursionisme o muntanyisme.
Muntanyisme. m esport. Excursionisme.
Naturalesa. f.
Neu. f meteor. Petits cristalls formats per la congelació de l'aigua que cauen des dels núvols cap a la biosfera.
Nevera. f. Construcció on es guardava la neu per a l'estiu.
Nigul. m. Núvol.
Nit. f astr. Interval de temps entre la fi del crepuscle vespertí i l'inici del crepuscle matutí.
Nord. m. Tramuntana.
Nord-est. m. Punt de l'horitzó situat entre el nord i l'est.
Nord-oest. m. Punt de l'horitzó situat entre el nord i l'oest.
Núvol. m meteor. Agregació de nombroses i diminutes gotes d'aigua o partícules de glaç que estan suspeses a l'aire.
Nuvolada. f. Acumulació de núvols al cel.
Obac-aga. adj. Indret on no arriba la llum del sol, per tant és ombrívol, menys calorós i més humit.
Obi. m agr. Pica emprada com a abeurador o menjador pel bestiar.
Occident. m. Punt del horitzó per on es pon el sol. Ponent.
Oest. m. Occident.
Ombra. f. Obscuritat relativa degut a la intercepció dels raigs de llum.
Ombrívol-a. adj. Lloc on arriba poca llum diürna.
Ombrós-osa. adj. Dit d'un arbre, bosc, roca, etc. que fa una bona ombra.
Orient. m. Punt de l'horitzó per on surt el sol. Llevant.
Orientació. f. Determinació de la posició d'una persona o cosa en relació als punts cardinals.
Orientar. v tr. Determinar la posició d'una persona o cosa en relació als punts cardinals.
Orografia. f geomorf. Part de la geografia que tracta de les muntanyes.
Orris, anar en. loc. Anar de qualsevol manera, sense sabre ben bé cap a on es va.
Osca. f. Pas estret i acinglerat en una serralada.
Palet. m. Roc arrodonit degut al rodolament empès per la corrent de les aigües d'un riu, torrent, etc.
Pantà. m geomorf. Llac gran i artificial, provocat en interrompre el curs d'un riu.
Paratge. m. Indret.
Paret seca. f. Paret construïda només amb pedres, sense fer servir cap material d'unió (com el ciment, el morter, etc.).
Pas. m. Lloc per on cal passar, o per on es pot passar.
Passarel-la. f. Pont petit i estret construït sobre un torrent.
Passera. f. Conjunt de pedres, soca, tauló o altra cosa col-locada de tal forma que ens permet creuar un riu, torrent, etc.
Pastor-a. m f. Qui mena el bestiar a pasturar.
Pedra. f petrog/mineral. Cos mineral, sòlid i dur, de composició variable que forma les roques.
Penya. f. Roca grossa de natura pedregosa.
Penyal. m. Penya aïllada.
Penyalar. m. Terreny ple de penyals.
Penya-segat. m geomorf. Esquerpament rocallós de pendent molt forta.
Perdre's. v pron. Equivocar l'itinerari establert.
Petja. f. Acció, manera de posar el peu a terra en caminar.
Petjada. f. Senyal que deixa el peu a la terra per on ha trepitjat.
Piolet. m excurs. Estri en forma de pic emprat en les ascensions pels alpinistes per aferrar-se al gel dur.
Pla, plana. adj. Dit del terreny que no te ni elevacions ni depressions considerables.
Planícia. f. Gran extensió de terreny pla.
Planiol. m. Extensió no molt gran de terreny pla.
Planura. f. Planícia.
Pleta. f. Porció de terreny tancat, no conreat per on pastura el bestiar.
Pluja. f meteor. Precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.
Podòmetre. m Aparell portàtil que conta el nombre de passes que fa una persona al caminar.
Ponent. m. Occident.
Pont. m obr públ. Construcció feta sobre una depressió o un obstacle (barranc, torrent, etc.) que ens permet salvar-lo.
Pontarró. m obr públ. Pont molt petit.
Porquer. m. Porquerol.
Porquerol-a. m f. Pastor de porcs.
Port de muntanya. m. Pas d'una muntanya que comunica els seus dos vessants.
Portell. m const. Obertura a una paret o marge que permet el pas de persones o bestiar.
Possessió. f. 1. A Mallorca, porció de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d'una casa situada dins el mateix terreny. 2. Conjunt de cases on habiten els senyors, els amos, a més dels estables, sestadors, etc.
Pou. m const/geol. Excavació vertical i profunda feta en el sòl fins arribar a un aqüífer.
Pou de neu. m. Casa de neu.
Precipici. m. Pendent vertical, abrupte o amb molt de rost.
Pregon-a. adj. Profund.
Presa. f eng/obr públ. Construcció artificial a través d'un riu, torrent, etc., per desviar o aturar les seves aigües i poder així gestionar-les.
Primavera. f astr. Estació de l'any compresa entre l'equinocci de primavera (final de l'hivern) i el solstici d'estiu (inici de l'estiu).
Puig. m. Elevació del terreny, amb més o menys rost, que fa cim i sobresurt del terreny.
Pujol. m. Puig petit.
Punts cardinals. geog. Cadascun dels quatre punts que divideixen l'horitzó en altres tants quadrants iguals, determinats per la posició del pol boreal (nord) i per la del sol en creuar el meridià (sud), en sortir (est) i en pondre's (oest). Els punts cardinals són:
Tramuntana. Nord.
Gregal. Nord-est.
Llevant. Est.
Xaloc. Sud-est.
Migjorn. Sud.
Llebeig. Sud-oest.
Ponent. Oest.
Mestral. Nord-oest.
Quallar. v tr. Mantenir-se la neu en el seu estat, sense fondre's.
Quer. m ant. Penya, roca gran.
Rabeig. m. lloc d'un riu, torrent, etc. a on es pot banyar-se.
Racó. m. 1. Lloc comprès entre dues parets que formen angle. 2. Lloc apartat.
Ràfega. f meteor. Fluctuació del vent en direcció i velocitat.
Raget. m. Rajolí.
Raig. m fís. Direcció en què avança l'energia que es propaga en una ona lluminosa.
Raiguer. m geomorf. 1. Part més baixa d'una muntanya. 2. A Mallorca, contrada que es troba entre les badies de Palma i Alcúdia, el Pla i la Serra de Tramuntana, amb capital a Inca.
Rajar. v intr. Sortir aigua d'un orifici.
Rajolí. m. Raig molt prim d'un líquid.
Rampa. f. 1. Terreny amb pendent. 2. Contracció muscular involuntària, intensa i dolorosa.
Rampant. m. Terreny amb rost.
Rampeu. m. Cadascun dels primers contraforts muntanyosos que s'alcen del pla cap a la serralada.
Ranxo. m. Porció del bosc que un carboner tenia assignada per poder tallar la llenya i fer-hi el carbó.
Rappel. m esport. Maniobra emprada en escalada per a descendir parets verticals mitjançant una corda.
Raqueta. f esport. Calçat que té forma de raqueta i es fa servir per caminar damunt la neu sense esfondrar-se.
Rasa. f const/obr públ. Excavació llarga i estreta feta al sòl.
Raseret. m. Caminoi.
Ratxa. f. Bufada de vent.
Recer. m. Lloc on ens podem posar a cobert de les inclemències del temps.
Redol. m. Porció circular de terreny al voltant d'un punt determinat.
Redòs. m. Recer.
Relleix. m. Replà que surt cap a fora de la superfície d'un cingle, penya-segat, etc.
Repeu. m. Part baixa d'una muntanya que fa com de base de la part més elevada.
Replà. m. Tros i horitzontal en un terreny que fa pendent.
Resclosa. f obr públ. Presa petita.
Retomb. m. Recolzada molt pronunciada d'un camí, riu, torrent, etc.
Revolt. m. Volta.
Riu. m hidrog. Corrent natural d'aigua, més o manco continu, de cabal variable, que drena una conca vessant de dimensions almanco comarcals.
Roada. f. Rosada.
Roc. m. Tros de pedra.
Roca. f. massa considerable de matèria pètria.
Rocós-osa. adj. Abundant de roques.
Roll. m. Raig d'aigua o d'un líquid.
Rollar. v intr. Sortir a roll.
Roquisar. m. Lloc abundant en roques.
Ros. m. Rosada.
Rosa dels vents. f climat/meteor. Diagrama utilitzat per representar les vuit direccions del vent.
Rosada. f meteor. Humitat en forma de gotes líquides formades per condensació directa del vapor de l'aire sobre el sòl, vegetació, etc., quan aquestes superfícies s'han refredat, sobretot a la nit.
Rosseguera. f. Terreny rost i ple de pedres movedisses.
Rota. f agr. Tros de terra que un conreador cultiva dins el predi d'un senyor, pagant un lloguer.
Rotlle de sitja. m. Sitja.
Rou. m. Rosada.
Rufa. f meteor. Tempestat de vent i pluja o neu en les muntanyes.
Rufada. f meteor. Rufa.
Rufagada. f meteor. Ventada violenta.
Rúfol-a. adj. Temps nuvolós i fred que amenaça pluja o tempesta.
Ruixada. f. Ruixat.
Ruixat. m meteor. Xàfec.
Ruta. f. Camí que recorrem en un viatge, excursió, etc. Itinerari.
Safareig. m const. Construcció amb parets d'obra i forma rectangular que serveix per emmagatzemar aigua que s'utilitzarà posteriorment per regar.
Sallent. m. Cascada.
Salt. m hidr. Lloc d'un riu, torrent, etc. on l'aigua cau d'un nivell a un altre d'inferior.
Sementer. m agr. 1. Cada part d'una terra de conreu que se sembra d'un planta determinada. 2. Camp sembrat de cereals.
Sen. m. Tractament que, precedir de l'article "el", es donava a menestrals o es dóna als treballadors camperols quan ja són d'edat madura.
Sender. m. Sendera.
Sendera. f. Camí estret per als vianants.
Senderisme. m esport. Esport que consisteix a caminar per senders perfectament senyalitzats, a diferència de l'excursionisme.
Sènia. f. Sínia.
Septentrió. m. 1. Nord. 2. Nom donat indistintament a l'Óssa Major o a l'Óssa Menor.
Sequera. f. Temporada llarga en que no es donen pluges.
Sèquia. f. Síquia.
Serena. f. Humitat de l'aire que hi ha en certes nits o després de la posta del sol.
Serena, a la. loc. A camps ras, sense cobert, durant la nit.
Serra. f geomorf. Alineació de muntanyes de dimensions inferiors a la d'una serralada.
Serral. m. Turó, muntanya de cim allargat.
Serralada. f geomorf. Gran conjunt de muntanyes que formen un sistema que sol ser més llarg que ample.
Serrat. m. Cadena de muntanyes poc elevades.
Sínia. f hidr. Màquina que serveix per elevar aigua d'un pou amb l'ajuda de la tracció d'un animal.
Sinuós-osa. adj. Que forma una línia composta de corbes separades per punts d'inflexió.
Síquia. f agr/hidr. Canal de regatge.
Sitja. f agr. 1. Forn on es fabricava el carbó a partir de cremar llenya seguint un procés determinat. 2. Lloc destinat a guardar la collita, principalment dels cereals.
Sol. m. Astre lluminós que és el centre del nostre sistema planetari.
Sòl. m. Superfície de la terra considerada com el suport on es mouen els homes i els animals i on s'assenten les coses.
Solana. f. Terreny en pendent on dóna molt el sol.
Sot. m. Clot.
Soterrani-ània. adj. Que és sota terra.
Sud. m. 1. Punt de l'horitzó oposat al nord. 2. Migjorn.
Sud-est. m. 1. Punt de l'horitzó situat entre el sud i l'est. 2. Xaloc.
Sud-oest. m. 1. Punt de l'horitzó situat entre el sud i l'oest. 2. Llebeig.
Talaia. m. Torre de vigia des d'on es pot observar amplies zones de terreny i donar avís d'allò que es divisat.
Talaiot. m prehist. Construcció megalítica prehistòrica que apareix a Mallorca i Menorca que es feia servir com a habitació, monument funerari i torre de defensa.
Tallat. m. Cinglera, timba, serra abrupta.
Talús. m const/obr públ. Inclinació del parament d'un marge o terreny.
Tàlveg. m germ/ geomorf. 1. Llit per on corre l'aigua. 2. Intersecció dels dos vessants oposats.
Tamborinada. f meteor. Tempesta.
Tanca. f. 1. Paret o obstacle que circumda un terreny i impedeix entrar-hi sense haver de botar-la. 2. Terreny conradís.
Tancat. m. 1. Tanca més grossa. 2. Conjunt d'algunes tanques.
Tardor. f. Estació de l'any compresa entre l'equinocci de tardor (final de l'estiu) i el solstici de l'hivern (inici de l'hivern).
Tarter. m. Tartera.
Tartera. f. Extensió d'una muntanya, al seu coster, coberta de pedres que s'han desprès del cim.
Tempestat. f meteor. Tempesta forta i curta de pluja, vent i trons.
Temporal. adj meteor. Situació atmosfèrica que es caracteritza per la presència de precipitacions i vents persistents.
Tenda de campanya. f. Envelat portàtil, de fàcil muntatge i desmuntatge, que es fa servir com a casa provisional durant una excursió, acampada, etc.
Termos. m neol. Aparell compost de dues botelles (una dins de l'altra) que serveix per mantenir el líquid col-locat al seu interior a una temperatura superior o inferior a la de l'ambient.
Timba. f. 1. Precipici. 2. Roca que forma part del cim d'un precipici. 3. Roca grossa que un home no pot manejar.
Tirada. f. distància a recórrer a un camí.
Tirany. m. Caminoi.
Toll. m. Bassiot.
Torbonada. f meteor. Vent molt fort de curta durada i acompanyat de pluja intensa i/o calabruix.
Torm. m. Penyal.
Torre. f arquit/hist. Talaia.
Torrent. m hidrog. Corrent d'aigua temporal i de règim irregular que el seu cabal depèn de les precipitacions estacionals.
Torrentada. f. Tromba d'aigua per un torrent.
Torrentera. f. Llit d'un torrent quasi sempre sec.
Torterol. m. Espiral de vent o fum.
Tosquet. m reg. Mac.
Tossa. f. Elevació del terreny ampla i ondulada.
Tossal. m. Muntanya o puig en general.
Tramuntana. f. Punt de l'horitzó que es troba a la mateixa distància entre el llevant i el ponent.
Través. m. Tirany accessible per on es pot travessar un terreny abrupte i ple d'arbustos i mates.
Travessa. f. 1. Drecera. 2. Cruïlla.
Travessada. f. Excursió alpina que consisteix en pujar a un cim per un vessant i davallar per l'oposat.
Trescar. v intr. Recórrer caminant.
Tresques. f. Tresqueres, camí que cal seguir.
Tro. m meteor. Soroll que es produeix degut a l'expansió de l'aire quan hi ha un llamp.
Tromba. f meteor. Núvol en forma d'embut que a vegades es forma a la part inferior d'un nimbus molt baix.
Truc. m reg. Pedra de forma rodona i llisa.
Turó. m. Elevació no gaire alta del terreny. Muntanya petita.
Ufana. m hidrol. Font natural que brolla directament des de la terra en temps de molta pluja.
Ullal. m hidrol. Lloc on brolla aigua subterrània.
Ultramuntà-ana. adj. Que està a l'altra banda de les muntanyes.
Vall. f geomorf. Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda per les aigües d'un corrent fluvial.
Vent. m climat/meteor. Moviment natural de les masses d'aire.
Ventada. f meteor. Augment de la força i durada d'una bufada de vent, per damunt del que es considera una ratxa.
Veral. m. Indret.
Vèrtex geodèsic. m geol. Punt del terreny, generalment elevat, del qual s'han calculat les coordenades geodèsiques.
Vertigen. m pat. Alteració del sentit de l'equilibri que es pot acompanyar d'una sensació de malestar general.
Vessant. m geomorf. Coster.
Viarany. m. Sendera.
Viaró. m. Viarany.
Volta. f. Revolt.
Xàfec. m meteor. Pluja molt forta i de curta durada.
Xaloc. m meteor. 1. Sud-est. 2. Vent procedent del sud-est.
Xaragall. m. Regueró que forma l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat.
Xemeneia. f geol/esport. Escletxa o fissura vertical a la roca on hi cap un home i es pot ascendir per ella.
Xemeneia, pas de. f esport. Tècnica d'escalada que consisteix en recolzar els peus en una de les parets de la xemeneia i l'esquena a l'altra.
Zèfir. m meteor. Vent suau de ponent.
Zig-zag. m. Ziga-zaga.
Ziga-zaga. f. Línia trencada en forma que recorda a la "Z".
Zigzaguejar. v intr. Avançar en ziga-zaga.
adj adjectiu
adv adverbi
agr agricultura
angl anglès, anglicisme
ant antic, antigament
arquit arquitectura
astr astronomia
bal balear
bot botànica
cartog cartografia
climat climatologia
constr construcció
dial dialectal
ecol ecologia
elect electricitat
eng enginyeria
esp especialment
espel espeleologia
esport esport, esportiu
excurs excursionisme
f substantiu femení
fig figurat
fís física
fr francès
geobot geobotànica
geogr geografia
geol geologia
geomorf geomorfologia
germ germanisme
hidr hidràulica
hidrog hidrografia
hidrol hidrologia
hist història
indum indumentària
intr usat intransitivament
ling lingüística
loc adv locució adverbial
loc prep locució preposicional
m substantiu masculí
meteor meteorologia
metr metrologia
mineral mineralogia
neol neologisme
obr públ obres públiques
òpt òptica
p anal per analogia
p ext per extensió
pat patologia
petrog petrografia
polít ciències polítiques
prehist prehistòria
pron pronom, pronominal
quím química
ram ramaderia
reg regional
sociol sociologia
topon topònim, toponímia
tr usat transitivament
transp transports
traum traumatologia
v verb
zool zoologia