Itineraris Senderisme a Mallorca
Es puig de sa Garrafa (461 m).
ü Localitat: Andratx.
¦ Data de realització: 09 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 357 m.
¿ Duració: 2 hores i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
El punt d'inici del nostre recorregut està quasi al Km 28 de la carretera Ma-1 (Palma-Andratx). Degut a que el punt d'inici de l'excursió no és el mateix que el de finalització, convé deixar un cotxe a l'aparcament que hi ha a la carretera de Andratx-Estellencs o a l'avinguda de Son Mas (a prop de l'ajuntament d'Andratx) abans d'iniciar el nostre camí. L'altre cotxe el deixarem just a davant de la reixa on iniciem la caminada.
Quasi al Km 28 de la carretera Ma-1 trobem un camí asfaltat que gira cap a la dreta (si venim des de Palma), l'hem d'agafar. tot d'una trobarem una barrera metàl-lica (que pel seu aspecte pareix que mai està tancada), i després d'aquesta un dipòsit aigua on carreguen els camions. A la dreta d'aquest dipòsit comença un camí de carro que l'haurem de prendre. Per això haurem de botar una altra barrera (si ens fixem es fàcil fer-ho per la seva part dreta). Una vegada botada iniciarem la nostra ruta, ja en ascensió.
Durant tot el camí trobarem fites de pedres i punts de pintura (grocs i vermells). Als 10 minuts aprox. arribarem a una sa Coma de sa Teva (que més que una coma pareix una torrentera). A partir d'aquí deixem el bon camí per continuar per un tirany. Arribarem a la falda d'una penya. A l'esquerra d'aquesta trobarem un portell de pedra que està a la nostra esquerra, el travessarem i continuarem pujant. Mentre pugem podem veure, si ens fixem, una petita rosseguera a la nostra esquerra. El tirany continua en pujada, si el seguim no te pèrdua. A mesura que agafem altura aquest caminoi es fa cada vegada més dolent i en més rost. Ens ho podem agafar en paciència. Una avantatja és que caminarem sense patir la tortura del sol, ja que anem quasi tot el temps amb ombra.
A dalt de tot del tirany podem fer una aturada per berenar. A més de gaudir d'ombra i un bon airet, també podrem contemplar una magnífica vista del port d'Andratx. Després d'agafar forces continuarem, aquesta vegada en direcció cap a la dreta (uns 30º aprox.), en pujada suau cap un pla. El nostre camí serà de pujada en tendència a l'esquerra. Una vegada a l'altre vessant podrem veure les illes del Toro (les que tenim més a prop) i les Malgrats, a més de la costa. Continuarem el nostre camí en tendència a l'esquerra fins que vegem la caseta d'observació contraincendis (darrera la qual està el nostre objectiu). Continuem pel caminoi amb una lleugera davallada per fer el nostre particular atac al puig de sa Garrafa. Aquest darrer tros és més abrupte, però si ens fixem amb les nostres passes no ens sortirem del tirany. A més hi ha un garballó amb una alçària no gens habitual.
Una vegada al cim, just darrera de caseta trobarem el vèrtex geodèsic del pugin de la Garrafa. Estam a tan sols 461 m d'altura, però tenim unes vistes espectaculars. A la nostra esquerra (en sentit de pujada) podem veure Andratx, el port i la Trapa. Si anem girant la vista cap a la dreta , tenim la mola de s'Esclop i el puig Galatzó, a més de la serra. A l'altra part podem veure les illes del Toro i les Malgrats. A més a dalt dir-vos que vàrem veure tres exemplars d'esparver, segons el nostre Presi. El temps de pujada és d'aproximadament 1 hora de recorregut efectiu.
Després de gaudir d'aquestes vistes continuarem per la dreta del vèrtex, en el mateix sentit en que hem arribat a dalt, per cercar una altra vegada el tirany, que ara va en davallada. Arribarem a un petit collet que travessarem i més endavant a un altre que està poblat de pins. En aquest, si ens fixem hi ha un camí a la seva part esquerra, que davalla directament a Andratx, encara que nosaltres no els vàrem seguir (és una opció a tenir en compte). Passat aquest collet pujarem a un altre cim des d'on podem veure el puig de la Garrafa. Després d'aquest vàrem fer una aturada per esmorzar (heu d'anar alerta quin lloc trieu, perquè vàrem estar acompanyats de una dotzena de vespes empipadores).
Després de dinar (si un vol) hem de continuar el tirany en davallada per entrar en una àrea més boscosa. Aquí vàrem tenir la sort de trobar-mos amb un parell de bocs i mitja dotzena de cabres. Continuarem pel tirany en davallada, en tendència a la dreta. Encara que pareix que ens allunyem d'Andratx, només davallem per anar a cercar el millor llocs per creuar el vessant muntanyós. de sobte el camí canvia de direcció cap a l'esquerra i travessant un portell de pedra passem a l'altra part de la muntanya. Més endavant arribem a un coll molt ample (quasi pareix fet a posta per l'home). El travessarem en tendència a l'esquerra. Passarem un marges i arribarem a una caseta de pedra. Arribarem fins a ella per passar-la per l'esquerra i uns metres més endavant veurem un camí de carro que agafarem en davallada cap a l'esquerra. Només hem de seguir-lo. Aquest camí de carro arriba fins una casa que te una barrera, però que es pot botar sense cap tipus de problema per la seva part dreta. Hem arribat així al camí de . Agafarem a l'esquerra i aquest camí ens durà directament a Andratx, ben davant del col-legi i el polisportiu. Continuarem en direcció recta, amb un poc de pujada, per un carrer que és contra direcció pels cotxes, per tombar pel segons carrer a la dreta que ens durà just al lloc on hem deixat el cotxe. Dir-vos que si voleu prendre un refresc, val la pena fer-ho al bar que fa cap de cantó entre la carretera d'Estellencs i el carrer que ens du a l'avinguda de Son Mas (els seu preus són d'allò més raonables).
Després d'això ja només queda anar a cercar l'altre cotxe al punt de partida (està a 3 minuts en cotxe), per recollir al grup i partir cap a cases.
Sa Gubia o es puig de s'Alqueria (609 m).
ü Localitat: Bunyola.
¦ Data de realització: 17 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 510 m.
` Distància aproximada a recórrer: 8 Km 500 m.
¿ Duració: 4 hores de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
El punt de sortida de la nostra excursió està situat entre el Km 14 i el 15 de la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), molt a prop del restaurant Ca'n Penasso. Podem deixar els cotxes a l'aparcament que hi ha devora del que és propietat del restaurant (està un aferrat a l'altre, i pareix que sigui del restaurant, però és d'ús públic). L'excursió és circular i acaba a la mateixa carretera, però un quilòmetre més endavant. Si voleu deixar el cotxe a l'arribada, just on comença el camí particular que dona a les cases de s'Alqueria d'avall, hi ha lloc per 3-4 cotxes, encara que està molt a prop de la carretera. Personalment vos dic que és una bona opció deixar els cotxes devora Ca'n Penasso, no costa gens fer aquest quilòmetre de tornada a l'aparcament (hi ha un vorera ampla).
Situats a l'aparcament i mirant cap a les muntanyes, tenim dos camins visibles a primer cop d'ull. El nostre és el de son Nasi vell, que és el de la nostra esquerra (situat enfront de la cruïlla que ens desvia per anar cap a Bunyola). Ja en aquest punt podem veure el puig de Son Poc a la dreta del tot (és el més petit), el puig de Son Nasi (pareix el més gran i té forma de triangle espadat) i part de Sa Gubia (a l'esquerra del tot). El camí de son Nasi vell és un camí asfaltat i ample que no te sortida al final del mateix. Passarem per davant ca'n Tomeu i molt poc temps després agafarem la primera desviació cap a la dreta (també asfaltada). Aquesta ens farà girar cap a l'esquerra, i en deu minuts, més o manco, s'acabarà el camí asfaltat (just devora una casa). Aquí comença un caminoi amb molt de rost que haurem de seguir (deixant la casa a ma esquerra). Aquest caminoi està envaït per la vegetació, per això ens haurem de fixar molt bé si no el volem perdre. Al poc d'iniciar el caminoi girarem cap a la dreta per travessar una barrera metàl-lica (que hem de deixar tancada) i continuar en pujada fent unes ziga-zagues.
Als deu minuts aproximadament trobarem una caseta de pedra i un forn de llenya, continuarem seguint el caminoi, per això haurem de travessar pel mig d'aquestes dues construccions. El caminoi va millorant a estones i moltes vegades s'acompanya d'una tanca metàl-lica. A més de començar a deixar-mos gaudir d'unes vistes meravelloses. Podem veure per primera vegada l'hospital Joan March al vell mig del bosc, i ja comencem a entreveure Palma. Seguint el camí arribarem a una altra caseta de pedra que deixarem a la nostra dreta. Poc després de passar aquesta caseta trobarem un coll de tords que ens farà girar quasi 90º cap a la dreta per continuar pel tirany. Poc desprès trobarem el primer punt vermell que ens indica que anam pel bon camí, i també qualque fita de pedres. Aquest caminoi ens durà a una petita "rosseguera" des de la que podem veure el coll entre el puig de son Nasi i sa Gubia. Si ens fixem just al mig es pot veure la capçada d'un gran pi. Continuarem en línia recta, a la biorxa, per arribar just al vell mig d'aquest coll. No farem cas dels punts vermells que ens fan anar cap a l'esquerra.
Ben al mig del coll al que hem arribar trobarem un botador de ferro galvanitzat (amb una base a la seva part superior que ens permet girar-mos abans de davallar) que hem de passar. Si ens fixen a l'altre costat del coll hi ha pas de tords i a de la seva part esquerra surt un camí que ens durà cap al camí de muntanya (és una altra opció per pujar a sa Gubia, encara que ja que hem arribat fins aquí, val la pena continuar per l'itinerari més muntanyós). Per això girarem cap a l'esquerra (si ens situem com si haguéssim davallat del botador i miréssim cap endavant). Continuarem pujant per coster del coll, amb tendència de pujada cap a l'esquerra. Passarem un altre pas de tords i, si ens fixem bé, podem seguir el tirany sense problemes. Ja a prop del cim aquest tirany gira cap a la dreta amb un petit pas on hem de posar les mans. Desprès d'això tornem trobar un caminoi que en poc temps ens fa travessar un nou botador (aquest molt més petit i amb la base de fusta). Passat aquest botador ja quasi estem al cim. Primer de tot ens trobem amb el refugi de'n Leandro Ximelis a mà dreta, i pocs metres més endavant arribem al cim de sa Gubia, amb el seu vèrtex geodèsic i el mirador. Des del cim podem veure la mola de s'Esclop (al fons del tot), el Galatzó, la serra d'Alfàbia, el puig Major, etc.
El refugi el va construir el Foment de Turisme en honor a l'excursionista del mateix nom. És un refugi obert, de només tres parets, que al seu interior te una xemeneia, un aljub (buit i ple de brutícia quan el vàrem visitar) i bancs de pedra per poder seure. S'agraeix la seva presència, tant per guarir-mos de la pluja com del sol si volem dinar a dalt de sa Gubia.
Per davallar cap a Bunyola tornarem per les nostres passes fins botar el botador petit (amb la base de fusta). Passat aquest si ens fixem podem veure que hi ha un caminoi més definit que amb tendència cap a l'esquerra ens durà en pocs minuts fins a un camí de ferradura, el camí de muntanya. Just en el punt on s'uneix a aquesta carretera hi ha una gran fita amb la inscripció en memòria de'n Leandro Ximelis pel Foment de Turisme. Des d'aquesta fita només ens queda girar cap a la dreta i agafar el camí de muntanya que sense cap pèrdua, i amb paciència, ens durà fins les cases de s'Alqueria d'avall (propietat de'n Gabriel Cañellas, ex-president de la comunitat autònoma). El camí acaba just devora les cases amb una barrera que hem de travessar (en aquesta barrera es prohibeix el pas de ciclistes i animals, però no d'excursionistes). Pocs metres més endavant ja trobem la carretera Ma-11 i si girem a la dreta, en aproximadament un quilòmetre, l'aparcament de Ca'n Penasso, on estan els cotxes i on podem fer un cafetet abans de tornar cap a cases.
S'ermita de Maristel-la (570 m).
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Esporles.
¦ Data de realització: 24 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 372 m.
¿ Duració: 1 hora i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Per arribar al punt de partida de l'excursió hem d'arribar fins a Esporles, agafarem el carrer principal (de Joan Riutort) fins trobar uns cartells d'indicació per anar al Verger i a l'àrea recreativa de son Tries (el carrer Costa de son Tries). Seguint aquest carrer cap per amunt ens durà a una carretera, que seguint-la sense cap desviació ens durà fins a un coll, havent passat l'àrea recreativa que vos hem dit abans. En aquest coll, just abans de davallar cap al Verger, trobarem a mà dreta una petita barrera metàl-lica que només obri una de les dues portes i té un garrover just quan entrem. A prop de la barrera, a mà esquerra de la carretera, en el sentit en que hem vengut, podem deixar els cotxes estacionats. Hi ha un poc de cuneta que ens permet deixar 4 o 5 cotxes (si estan ben aparcats).
Travessada la primera barrera metàl-lica s'inicia un camí ample que ens durà, amb unes poques passes, fins a les cases de son Ferrà (aquí tenim cartells que ens indiquen la direcció cap a l'ermita). Superades les cases pel mig, passarem una altra barrera metàl-lica (ens hem d'enrecordar de deixar-les sempre tancades). Seguirem en tot moment pel camí ample i amb rost, sense agafar cap desviació. Ens ho hem de prendre amb paciència, ja que la pujada des del seu inici és bastant costeruda. Passarem un portell de pedra sense barreres i continuarem pujant. Més o manco, passats uns 45 minuts, a un revolt trobarem una indicació per desviar-mos del camí cap a la dreta per un caminoi. Aquest ens durà fins al mirador del Cor del bon Jesús. Per això l'haurem de seguir fins arribar a un rotllo de sitja amb dues barraques de carboner. Una vegada aquí travessarem pel mig de la sitja i, molt poc desprès, arribarem fins al mirador. El mirador ens permet gaudir d'unes meravelloses vistes de la vall d'Esporles. Per tornar al camí de l'ermita només hem de retornar per les nostres passes fins al camí principal. Continuarem pujant i, uns 15 minuts més tard, arribarem a l'ermita de Maristel-la.
L'ermita començà a construir-se a l'any 1890 i acabaren poc desprès del 1923. A l'any 1926 tancà les seves portes degut a la falta de vocacions per habitar-la i a que es varen trobar els cadàvers de dos dels seus ocupants, morts ens estranyes circumstàncies. No fou fins al 1968 que tornà a obrir les seves portes, ja en mans de la parròquia d'Esporles, donant-li el nom actual d'ermita de Maristel-la. La parròquia organitza una pujada anual a l'ermita per part de la gent del poble. Just quan hi arribem podem trobar un sistema d'extracció d'aigua, segurament de qualque aljub de l'ermita (l'aigua pareix potable).
Per tornar cap als cotxes ho farem pel mateix camí per on hem pujat, sense cap mena de problema d'orientació.
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 1 d'Octubre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 525 m.
` Distància aproximada a recórrer: 14 Km.
¿ Duració: 4 hores i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Iniciarem l'excursió pel camí dels Cairats, que surt del carrer Xesc Forteza situat a la urbanització de l'Arxiduc. Aquesta urbanització es troba poc abans d'arribar al poble de Valldemossa, a ma dreta si venim des de Palma. Si ens fixem, abans d'arribar a Valldemossa, veurem una desviació a ma dreta que te un garrover dins d'una pastera de pedres, fent una petita illeta. Agafarem aquesta desviació que te un cartell amb el nom de la urbanització. Pocs metres desprès hi ha una bifurcació, agafarem el camí de l'esquerra que en cap amunt ens durà directament al carrer de Xesc Forteza. A dalt de la costa veurem que comença un camí de carro amb unes barreres metàl-liques que ens indica cap al refugi. Agafarem aquest camí i començarem a ascendir suaument. Hem de seguir aquest camí ample, passarem per una petita , amb una barrera metàl-lica que deixem a la nostra esquerra. Poc desprès hem de creuar una altra barrera metàl-lica que te un pas a la seva dreta. Seguirem el camí fins arribar a una nova barrera metàl-lica que hem de travessar pel seu costat i dona a una clara bifurcació. Abans durant el camí harem passat per un portell i una font restaurada i tancada amb reixa. A la bifurcació agafarem el camí de l'esquerra que ens continua duent amb un sentit de pujada. El camí ample, discorre per un paisatge en que predominen les oliveres. Seguint per aquí arribarem a una nova bifurcació que té una sitja (que té un semblant a una gran barraca plena de pedres. A aquesta bifurcació trobarem les restes d'una senyal de fusta i unes fites. Agafarem el camí de la dreta per trobar-mos poc desprès una paret de pedra que ens acompanyarà en la nostra ascensió. Aquest camí ens durà a un portell tancat amb unes barreres de fusta, però que es poden salvar gràcies a uns escalons de pedra a la paret. Passat aquest portell podem veure un cartell del IBANAT on ens marca l'àrea recreativa de son Moragues. Continuarem pel camí de la dreta, ample i amb un rost considerable. Per aquest camí podem trobar restes ben conservades de sitges i forns de calç (amb cartells de fusta).
Continuant per aquest camí i sense que s'acabi el seu rost arribarem a la font del polls. Aquí trobarem una petita àrea recreativa que te un parell de taules de fusta amb els seus bancs, un aljub (amb aigua NO potable) i una font de mina. A més d'uns magnífics exemplars de polls, amb uns troncs que no ens deixen cap dubte de la vellesa d'aquests exemplars. D'aquest punt surt un camí cap a la serra dels Cairats (és una altre opció per realitzar el Teix). Nosaltres continuarem pel camí per on hem arribat a la font i pocs minuts desprès arribarem al Refugi de Son Moragues o dels Cairats. Deixant el refugi i seguint pel camí continuarem la nostra ascensió. En poc deixarem a la nostra dreta una gran casa de neu (és curiós trobar una rodejada del bosc i a una alçària tan modesta). El camí ample passa a ser un caminoi a mesura que continuarem agafant altura. Quan la vegetació ens ho permet podem contemplar el Galatzó al fons i més a prop el puig des Boixos i el puig Gros. Si seguim el caminoi aquest ens durà sense pèrdua al cap damunt del puig Gros (938 m). Travessant pel mig i seguint en el sentit que duem arribarem al pla des Aritges. Una gran esplanada que te un petit redol de vegetació que ens permetrà guarir-mos del sol. Des d'aquí i mirant cap a la dreta podem observar una petita elevació. Cap a ella ens hem de dirigir quan reiniciem el nostre itinerari.
Una vegada estem a dalt d'aquesta alçària ja ens queden pocs metres per arribar a la nostra meta, el puig Caragolí. Només hem de seguir i desviar-mos cap a la dreta unes poques passes, just quan arriben a ell. A dalt trobarem una petita placa commemorativa. Des dels seus 945 m tenim una gran vista, la vall de Deia amb el poble, el puig Major, el Teix, etc.
Seguirem pel caminoi en direcció cap als cingles de son Rul-lan, encara que abans d'arribar ens desviarem a l'esquerra per agafar el camí que ens durà cap al pla del pouet. Si ens fixem pel camí que hem agafat arribarem a una bifurcació que dona a un caminoi amb rost, no l'agafarem i seguirem uns metres fins arribar a un revolt tancat cap a l'esquerra. Si ens fixem d'aquí surt un tirany que ens durà a visitar la cova de l'ermità Guiem. Quan nosaltres l'hem visitat estava habitada (no saben per qui, ja que no hi era). La cova te un pati previ, ben arreglat i sembrat amb flors. Ja dins la cova trobem una petita sala amb un aljub. A la seva dreta una altra petita sala amb dues petites fonts per degotís i una cambra al fons on hi ha el llit i una estufa de llenya. Al fons d'aquesta sala hi ha una altra sala que es comunica amb l'exterior.
Deixant l'ermita i seguint un nou tirany arribarem a un portell de pedra, sense barreres i amb un punt vermell i un cartell. El travessarem i continuarem amb davallada. No deixarem en cap moment el camí per on anem fins que aquest ens dugui al pla del pouet. Travessarem pel mig aquest pla, deixant el pou a la nostra dreta, fins arribar a un nou portell sense barreres. Passat i seguint aquest camí arribarem a un revolt tancat, on si ens fixem a ma dreta al fons podem veure el portell de la font de s'abeurada. Val la pena visitar-la. Retornant al camí continuarem davallant fins arribar a una barrera que podem salvar per un botador. Ja només ens queden uns cents de metres per arribar al final del camí.
Ja en la carretera asfaltada tenim dues opcions, arribar fins al centre de Valldemossa per prendre una orxata d'ametlla amb una coca de patata, per exemple, o agafar carrers cap a l'esquerra per arribar al punt de partida. Vosaltres heu de triar l'opció que més ganes vos faci.
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 8 d'Octubre de 2006.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 401 m.
` Distància aproximada a recórrer: 3 Km.
¿ Duració: 3 hores de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Deixarem els cotxes al Km 14'500 de la carretera Palma-Valldemossa (Ma-1110), a l'Estret. Aquest camí que trobem a ma esquerra del nostre sentit és un magnífic lloc per deixar els cotxes aparcats. Una vegada fet això hem d'agafar la carretera i caminar uns 400 metres en direcció a Valldemossa. Recorreguda aquesta distància trobarem a ma dreta de la carretera un camí asfaltat (amb un contenidor pel fem) que comença a pujar suaument, l'hem de seguir. Aquest camí porta cap a Son Morro i Pastorix. Seguirem pel camí sense agafar cap desviació. Primer deixarem les cases de son Morro a la dreta. Poc desprès deixarem a l'esquerra una finca que te una gran porta metàl-lica i una video-càmara de vigilància. Poc desprès trobarem un camí que puja cap a l'esquerra, no l'hem de seguir. Continuarem pel camí per on anem fins que arribem a unes barreres metàl-liques. En aquest punt tenim dos camins per fer na Fàtima.
Nosaltres el farem pel pas des ases, per això hem de creuar la barrera metàl-lica (deixant-la tancada una altra vegada) i continuar pel camí. Ara ens endinsem en un camp de meravelloses oliveres, moltes d'elles amb un semblant mil-lenari. El camí continua amb pujada suau. Si ens fixem en la muntanya, a mà esquerra es veu un coll amb uns pins a la seva dreta. Aquesta és la nostra següent meta. El camí primer ens fa girar cap a l'esquerra i desprès cap a la dreta per assolir un petit coll al camí. A l'altura d'una casa que hi ha a l'esquerra del camí, i no abans, anirem a cercar el pas des ases. Per això hem de tirar en un primer moment cap a la dreta per un lloc del camí on el marge s'acaba i el camp comença a ras de terra, a la mateixa altura que el camí. Haurem de creuar unes marjades, fora cap camí definit, però en cap moment trobem cap complicació per arribar a la falda de la muntanya. Anirem a cercar una penya de color vermellós que tenim just al nostre front, quan arribem a la seva falda haurem de trobar un tirany poc definit.
Si ens fixem i tirant un poc cap a la dreta hem d'anar a cercar aquest tirany que ens durà cap al coll des ases. Aquest tirany és fàcil de seguir, encara que te parts en que la vegetació li ha robat un poc la seva continuïtat. Una vegada al coll, que assolirem per la seva part dreta, hem de botar un marge (per la part dreta que toca la muntanya) per continuar vorejant, en ascensió a les braves. La tendència de pujada serà cap a la dreta.
Continuarem per superar el darrer tros abans d'arribar al cim. Aquesta part del camí continua essent fora de camí, així que anirem a trobar el millor itinerari que puguem. La darrera pujada al cim la farem pel vessant dret, un poc a les males. A dalt del cim podem trobar un petit rotllo de pedres, molt adient per fer-hi un bon bivac, una fita que sembla un vèrtex geodèsic, però no ho és i un petit Betlem al seu costat. La vista que ens donen els 651 metres del puig de na Fàtima és esplèndida, degut al seu petit aïllament.
Per fer la seva davallada podem anar a cercar el camí que puja des de ses Esteles, o simplement tornar per les nostres passes de pujada.
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Escorca.
¦ Data de realització: 5 de Novembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 372 m.
` Distància aproximada a recórrer: 8 Km 600 m.
¿ Duració: 3 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
L'excursió comença al Coll de sa Batalla, situat a la carretera de Lluc (Ma-2230). Hem de deixar els cotxes a la vorera de la carretera, ja que al pàrking de enfront de la benzinera del coll de sa Batalla hi ha indicacions de que és d'ús exclusiu pels clients del restaurant. Una vegada hem de deixat els cotxes aparcats haurem de tornar per la carretera en sentit cap a Caimari. Travessarem el pont asfaltat que creua el torrent de comafreda i just l'haurem passat trobarem a ma dreta l'inici d'un camí de carro amb pujada. A l'inici d'aquest camí hi ha un portell i un cartell d'informació sobre la ruta d'Escorca-Artà. Començarem a pujar des del principi, sense que sigui un rost massa exagerat. Seguint aquest camí, poc després passarem la font des Guix (quan nosaltres passarem estava eixuta i amb bastant vegetació dins del seu abeurador). La passarem deixant-la a la nostra dreta per continuar sense pèrdua pel camí de carro per on anem. Al pocs minuts arribarem a una cruïlla on el camí es trifurca. Hem d'agafar la desviació de la dreta que continua amb pujada. Aproximadament abans de quinze minuts d'haver començat arribarem a un portell amb una barrera metàl-lica i un botador. Aquí ens trobarem amb un guarda de la finca de comafreda al que haurem de pagar per poder continuar l'excursió. No entrarem en el debat de si és moral i lícit aquesta pràctica a la serra.
Passat aquesta barrera continuarem pel camí de carro, hi ha un moment que pareix que es bifurca però nosaltres continuarem amb el sentit evident que duem, fins arribar a un portell de pedres sense barreres. En aquest punt tenim una magnífica vista del Frontó junt enfront nostra. A la dreta tenim les cases de comafreda, un poc més enlluny, i a l'esquerra el camí per on hem de continuar la nostra ruta. El camí de carro passa a ser un caminoi de muntanya que discorre paral-lel a un marge de pedra seca. Seguint aquest caminoi sense sortir del camí més o manco evident passarem per un petit portell de pedra sense barreres. Continuarem fins que el caminoi acaba a un camí de carro que te una pedra a l'esquerra de la cruïlla amb la inscripció "Queda poc!". Aquest punt és important fixar-lo a la nostra memòria, degut a que és fàcil que a la tornada ens despistem i no girem mentre davallem pel camí, cosa que faria que no tornéssim cap al coll de sa Batalla. Hem de girar cap a l'esquerra i continuar pujant pel camí amb un poc més de rost que fins ara. Aquí el camí, totalment evident, ens durà sense pèrdua fins a un coll. Harem arribat al Coll de sa Línia. En arribar podrem veure de forma clara dues fites, que són dos pil-lons, a la nostra dreta i un rotllo de sitja a la nostra esquerra. Si giréssim cap a la dreta, per les fites, podríem anar cap al puig Massanella. Però nosaltres girarem cap a l'esquerra, uns noranta graus aproximadament, per anar a cercar a prop de la sitja (un poquet amb tendència a la seva dreta) una fita que ens indica l'inici d'un tirany.
Aquest tirany serà el que ens durà cap al cim de n'Alí. Haurem de seguir les fites que ens ajudaran a no perdre el tirany que ja no perdrà el seu rost fins que pugem a dalt de tot del cim. Pujarem poc a poc i amb bona lletra, cercant la següent fita per no sortir del tirany. Degut al seu rost ràpidament podrem gaudir d'unes panoràmiques meravelloses. Degut al seu rost i la qualitat del terreny és millor fer l'excursió un dia que hi hagi poques possibilitats de pluges, sobretot per no patir una bona relliscada. Si ens on prenem amb calma no es farà gaire feixuga la pujada fins al cim.
Una vegada divissat el cim, haurem de assolir-lo pel seu vessant esquerra. A dalt de tot no hi ha lloc per més de deu o dotze persones. Això sí, tenim unes vistes espectaculars. Amb un dia clar podem veure tota la badia d'Alcúdia amb les dues banyes de Mallorca, la platja de Muro, sa Pobla, Campanet i Búger, Inca, el Raiguer i la badia de Palma. Si ens fixem amb els cims podem veure el puig gros de Ternelles, es Tomir, es Frontó, es Galileu, es Massanella, es castell d'Alaró, es puig de s'Alcadena i molts, molts més que no vos anomenem per no omplir tota la pàgina de noms. Sa veritat és que des de n'Alí tenim unes de les millors panoràmiques de tota la serra de Tramuntana.
La davallada la farem pel mateix camí que la pujada, així doncs no te més dificultat que tornar a refer les nostres passes, però sense que el nostre cul no toqui enterra per una relliscada d'allò més beneita.
Una vegada al coll de sa Batalla tenim l'opció de prendre un cafetet, o qualsevol altra cosa, al restaurant de devora la benzinera, podem davallar fins a Lluc o fer-lo a Caimari. Basta que ens decidim per una d'aquestes tres bones opcions.
Sa Talaia d'Alcúdia (440 m) - la Penya Roja (350 m).
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Alcúdia.
¦ Data de realització: 28 de Gener de 2007.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 310 m.
` Distància aproximada a recórrer: 10 Km.
¿ Duració: 3 hores i 15 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
L'excursió comença a l'aparcament de l'ermita de la Victòria. Per arribar-hi haurem d'arribar fins a la població d'Alcúdia. Una volta aquí anirem a cercar la carretera que ens porta cap a la Victòria, en direcció al cap Pinar. Per això anirem cap al port esportiu d'Alcúdia i una vegada allà continuarem en direcció al cap pinar. Quan agafem la carretera que costeja la costa passarem per un pont. Poc després passarem la platja de s'Illot que està devora de l'alberg de la Victòria. Passat aquest alberg arribarem a un cruïlla a la carretera que en permetrà continuar tot dret (cap al cap Pinar), girar cap a l'esquerra (cap a un camp de tir) o girar a la dreta (cap a l'ermita). Girarem cap a la dreta en sentit de pujada (a més hi haurà un cartell que ens indica l'existència d'un restaurant). Tot seguit i poc desprès arribarem a l'aparcament de l'ermita de la Victòria, ara convertida en una hostatgeria.
Una vegada a l'aparcament deixarem el cotxe just al front. Si mirem cap a l'ermita veurem que a mà dreta nostra s'inicia una pista forestal ample, en pujada que haurem d'agafar per començar la nostra excursió. El camí de carro puja deixant l'ermita a la nostra esquerra, ens atraca al restaurant i just després d'un revolt tancat trobem una barra de ferro que tanca el pas als vehicles. El camí continua en pujada per aquest camí ample sense cap pèrdua. Ja avançat el camí, just després d'un revolt tancat trobem uns petits escalons de pedra que giren cap a l'esquerra iniciant un caminoi més petit. Ens hem de fixar bé perquè són l'inici de la ruta que ens durà cap a la Penya Roja quan davallem de la Talaia. En aquest punt hi ha un cartell de fusta que ens indica la direcció cap a la Talaia i la direcció cap a la Penya Roja, encara que en aquest cartell posa Penya des Migdia. Això és perquè la Penya Roja te el nom també de Penya des Migdia. Continuarem dons el nostre itinerari pel camí ample de carro en direcció de pujada. Passarem per una nova tanca, aquesta amb un botador lateral. Si seguim per aquest camí arribarem a un pla on trobarem un nou cartell indicador així com un dipòsit rodó d'aigua. Estarem just a la falda de la muntanya. Seguirem en pujada pel camí que ara s'estreny un poc més, però que no deixa de ser ben visible durant tota la nostra ruta. Arribat a un colla passarem a l'altre vessant de la muntanya. Des d'aquí ja es port albirar el final de la nostra excursió. Seguirem fins a arribar a un cruïlla, si girem cap a l'esquerra podrem anar cap a la platja del coll baix. Si seguim tot dret arribarem a dalt de la Talaia. En aquest punt on estem podem trobar un nou cartell indicador així com una gran fita de pedres. Seguirem sense pèrdua encara que el camí ara es converteix en un caminoi, però sense cap dificultat per seguir-lo.
Una vegada a dalt podem trobar les restes d'una talaia així com dos refugis. Un dels quals està ben esbocat. L'altre, en millor estat de conservació, pareix ser un refugi d'ús lliure que en el moment de la nostra excursió estava bastant net, encara que no tenia porta i les finestres començaven a estar un poc "tocades". Dintre d'aquest refugi tenim una xemeneia i una taula de fusta.
després de berenar, la Talaia és un bon lloc tornarem a davallar pel mateix camí per anar a trobar la cruïlla que hem anomenat abans, que serà l'inici de la ruta que ens portarà cap a la Penya Roja. Aquest caminoi bordeja la costa en quasi tot el seu recorregut. Anem ara en lleugera ascensió, encara que hi ha molts trossos que seran plans o inclòs n davallada. No ens hem de preocupar, anem pel bon camí. Aquest caminoi ens durà fins a la vora d'un coll que ens quedarà a la nostra dreta (amb dues fites de pedres). Aquí el sentit del camí pareix que s'ha de girar cap a la dreta cal al coll perquè si seguim el sentit davalla. no hem d'anar cap al coll, sinó que hem de seguir el sentit duem, encara que al principi és en davallada, aquest ens durà a vorejar la penya per trobar l'únic camí possible per accedir-hi. Arribarem a una entrada a la roca construïda per l'home, aquest tram és el que hem de tenir més en compta si anem amb nins petits, per la seva proximitat al precipici. Abans de l'entrada trobarem una barana de fusta i desprès del mateix una cadena de ferro clavada a la roca que ens hem d'assegurar que els nins aferrin quan passin. Continuarem pel caminoi sense pèrdua fins arribar al cim de la penya.
Abans d'arribar trobarem les restes de construcció humana quan el cos de torrers era l'encarregat de la guarda del canó. Podem veure les restes d'un gran forn per bales de canó, així com una barraca. Més endavant trobarem un nou forn per bales de canó, aquest un poc més petit. A dalt de la Penya Roja tornarem a tenir novament, com a la Talaia, una meravellosa panoràmica de la badia de Pollença. També trobarem una peça de canó (de gàlib 8) restaurada i amb bon estat, que data del segle XVII.
Per tornar ho farem tornant a caminar per les nostres passes. Una vegada a l'ermita i si el restaurant està obert podrem prendre alguna cosa. Nosaltres aquesta vegada no vàrem tenir tanta sort i el cafetet el vàrem fer de tornada a Palma.
El Mirador de ses Puntes - sa Talaia Vella (868 m).
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 03 de Febrer de 2007.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 432 m.
¿ Duració: 2 hores i 15 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Començarem l'excursió al poble de Valldemossa. Per això podem deixar el cotxe tant a l'aparcament públic que hi ha a l'entrada (ens hem de recordar que hi ha que pagar) o als carrers propers que són gratuïts. Per arribar a l'inici de l'excursió agafarem el segon carrer des de l'entrada del poble. A dalt d'aquest girarem a l'esquerra i continuarem, un poc en davallada, fins arribar a una cruïlla on ens obliga a girar. Llavors ho farem cap a la dreta. Aquest carrer no te sortida, a dalt de tot del mateix comença la nostra ruta. El camí, ample i sense problemes per seguir, comença des del seu inicia amb un rost considerable, que no deixarem fins arribar al pla del Pouet (aquest és el tram més "complicat" de l'itinerari).
Als deu minuts, més o manco, des de que hem començat torbarem una barrera amb un botador que haurem de passar. Continuarem per l'ample camí i poc després, a un revolt tancat cap a la dreta, si ens fixem trobarem sortint del camí la font de l'abeurada. Aquesta és una font de mina que sol estar neta, sempre i quan la gent que la visiti tingui cura de no deixar-hi fens als seus voltants (val la pena cuidar tota la nostra Serra i les seves fonts). Tornarem unes passes cap al darrera per agafar de nou el camí, que seguirem fins arribar al pla des Pouet. El rost que trobarem farà que ens agafem aquesta part del camí amb paciència, anant poc a poc i amb bona lletra fins al pla, que tenim a uns quaranta minuts.
Una vegada arribats al pla del Pouet, passarem el portell de pedra que ens guarda aquest pla. Continuarem amb la direcció del camí que portaven, tot recte, fins arribar al pou que dona nom a aquest pla. Aquest és un bon lloc per agafar forces i berenar. Continuarem pel camí que duem, deixant el pou a la nostre esquerra, per un camí evident que en poc temps començarà a agafar de nou un poc de pendent, però sense ser tan forta com l'anterior. La nostra pujada ens farà bordejar el vessant esquerra de la muntanya i ens durà fins al mirador de ses Puntes o de can Costa, en aproximadament una hora i deu minuts. Des d'alguna part d'aquest camí ens apareix la vista del Puig de Galatzó.
El mirador de ses Puntes és un gran balcó que ens fa gaudir d'unes meravelloses vistes de la costa. Just davall nostre veurem part de la carretera que uneix Valldemossa amb Deià. Tornarem unes quantes passes pel camí que hem fet i, si ens fixem, veurem com el camí de pedres es bifurca. Agafarem la branca de l'esquerra, que en pujada ens durà fins a un nou balcó natural on per primera vegada podrem veure Na Foradada. Seguirem en pujada per la vora de la costa, pel vessant esquerra de la muntanya, fins arribar a dalt de tot de la Talaia Vella. Aquí trobarem un vèrtex geodèsic a 868 m d'altura. Des d'aquest punt si ens fixem a la llunyania, en la direcció de duem, podem veure més endavant, tapada lleugerament per un arbre, la caseta refugi. Aquesta serà la nostra nova meta.
En pocs minuts arribarem a la caseta refugi, on tornarem a tenir unes vistes excepcionals. és una pena que aquest refugi estigui en ruïnes. Des d'aquí podrem veure el Puig Major. És un mirador magnífic. Podem aprofitar aquest punt en el camí per menjar i descansar un poc. El que ens queda de camí ja serà en davallada.
Tornarem uns metres per les nostres passes fins tornar a agafar el camí, que bordejant el petit turó on està el refugi per la seva part esquerra (el refugi ens quedarà a la dreta), ens durà en davallada fins l'estret de Son Gallard. Aquí trobarem un banc de pedra i és el punt on s'uneix el camí que ve des de la nostra excursió i la ruta des dels cingles de Son Rul-lan. Si continuem en davallada arribarem a una part del camí on es torna pla, per aquí arribarem fins al pla des Pouet. Des d'aquí tornarem pel camí que hem fet per arribar al punt d'inici de la nostra ruta.
Una vegada als cotxes només hem de davallar fins al poble per menjar una bona coca de patata acompanya d'una xocolata, un Laccao® o un cafetet amb llet ben calenteta.
El Castell d'Alaró, pujant des del vessant d'Orient
Mapa 1: 25.000 ║ Mapa 1: 25 000 (2)
ü Localitat: Alaró.
¦ Data de realització: 26 d'Octubre de 2013.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 324 m.
¿ Duració: 2 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Ens dirigim cap a Bunyola i, des d'aquí, cap al poble d'Orient, per la carretera Ma-2100. Després de travessar el poble en direcció a Alaró, deixem aparcat el cotxe a la vorera de la carretera, just a davant de l'hotel Hermitatge, que es troba abans del quilòmetre 12. Haguéssim pogut començar des del mateix poble d'Orient, però ens hem volgut estalviar el tram de carretera (no te cap tipus d'interés i amb els nins i els cotxes és un passar pena). Uns cents de metres més endavant, just enfront de la senyal del Coll d'Orient (498 m), comença el camí que ens durá fins al nostre destí, a dalt del puig d'Alaró. En aquest punt d'inici trobem un cartell de fusta on tenim direccions i temps estimats de ruta. Una barrera metàl-lica ens tanca el pas, però la superem sense problemes fent el seu botador de l'esquerra (encara que la barrera es pot obrir sencera perquè no està tancada amb cap pany). Just l'hem superada ens trobem amb la Font d'en Tries (font de mina) i un bon safareig.
Seguim caminant per un camí evident i marcat amb senyals de fusta amb les marques de color blanc i vermell, pròpies d'un GR, i fites de pedres. El camí és evident durant tota la pujada, així que no ens hem de preocupar de perdrer-nos si anem atents durant l'itinerari. En aquesta primera part el camí passa per dins d'un olivar, on podem veure oliveres centenàries. Més endavant el camí s'aprima fins tornar un caminoi d'allò més singular. El primer tram del camí és molt suau i ens permet anar escalfant per la pujada més forta que ens espera més envant.
Una vegada sortim de l'olivar el camí guanya en pendent i entra dins un alzinar. Les fites agafem protagonisme, encara que el camí continua sent molt evident. Just a la sortida trobem un rotllo de sitja amb les restes de la caseta del carboner a ma dreta i una gran fita de pedres. El camí passa pel mig del rotllo i ens duu aferrats a un marge (a la nostra esquerra) fins que fa un gir marcat cap a la dreta. Una cosa que agraïm profundament és que el sol està a l'altra cara de la muntanya i pujem amb ombra pràcticament durant tot el camí. Continuem per un caminoi ben definit que va alternant fites de pedre i fusta. En poc temps arribem a una part on el llaç del camí passa per damunt una formació rocosa que disimula el seu traçat, però que ràpidament el retrobem. Seguint la marxa arribem al Pla des Pouet, on el camí es junta amb el que ve des d'Alaró. Aquest és un bon lloc on aprofitar per fer una aturada un poc més llarga i berenar.
Des del Pla des Pouet, mirant el marge del camí podem tirar cap a la dreta (en davallada) si volem anar cap al poble d'Alaró, o agafar el camí, cap a l'esquerra en pujada per continuar cap al castell. A partir d'aquí pràcticament tot el camí es troba empedrat. En poc temps ja podem veure amb claredat el nostre objectiu. La flora del camí és molt variada i te uns colors ben vius, mezclant-se els verds amb els grocs, taronjes i vermells de les arboceres. Podem distingir lletreres, estepes bleneres i negres, xiprells, estepes joanes, arboceres i moltes més plantes típiques de la nostra serra. Després de passar per un coll on el camí s'aprima i les parets de roca dels costats quasi es toquen entre elles. Aquí el camí davalla, perdent alguns dels metres d'altitud que hem guanyat fins ara. Però poc després torna a agafar rost i ens duu fins a una nova cruïlla. Aquí el cartell de fusta indicatiu ens ho deixa ben clar, si tirem cap a la dreta anirem novament cap a Alaró, i cap a l'esquerra cap al castell. Nosaltres tirem cap a l'esquerra per pujar al nostre objectiu, el cim del puig d'Alaró i el seu castell inexpugnable.
En poc temps arribem a la primera defensa del castell. Una murada que barrava el pas a tots aquells que intentaven entrar per la força al castell. Pocs metres després d'aquesta primera porta trobem el segon portell, que donava entrada ara sí a l'interior del castell. Aquesta segona porta es troba a la Torre de l'Homenatge, també coneguda com Torre del Constipador (per la quantitat de gent que s'ha refredat quan s'han aturat a la seva ombra per descansar de la pujada, i acalorats han estat presa fàcil de l'oratge fresquet que per aquí hi passa).
L'interior del castell és tot el cim d'aquest puig en forma de mola, quina alçària màxima és de 822 metres. Aquí hi trobem restes de la murada i de l'activitat humana que aquí es feia (aljubs, oratori, hostetgeria, forn de calç...). Continuem pujant uns minuts més fins arribar a les cases del castell. Primer visitem l'Oratori de la Mare de Deu del Refugi (any 1.622 d.c), on trobem un altar amb uns retables d'en Guillem Cabrit i d'en Guillem Bassa. A dalt també podem trobar un centre d'interpretació creat per la fundació del castell per difondre tant les històries reals i llegendàries com els diferents aspectes geològics i naturalístics de la zona.
La davallada es pot realitzar pel mateix camí de pujada, només s'haurà de desfer el camí que hem fet a l'anada. Per pujar hem tardat una hora i trenta-cinc minuts, contant les aturades. Per davallar tardem una horeta i vint minuts.
Refugi Son Moragues-Puig Gros-Pla de ses Aritges-Pla des Pouet
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 02 i 03 de Novembre de 2013.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 560 m.
¿ Duració: 3 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Tirem cap a Valldemossa per deixar el cotxe aparcat al carrer de Xesc Forteza, a la urbanització de l'Arxiduc, abans d'entrar al poble. Una vegada deixem la carretera Palma-Valldemossa, girant a la dreta abans del poble per entrar a la urbanització, agafem el carrer de l'esquerra en pujada. Després d'una corba tancada a l'esquerra podem veure un portell a la nostra dreta. Deixem aparcat el cotxe a prop d'ell. Aquest és l'inici del nostre itinerari. La casa que està aferrada a la dreta del punt d'inici té una entrada amb una porta de ferro espectacular, fàcilment identificable.
El camí és evident durant tot el seu recorregut fins al refugi. Passem un primer portell aferrat a la carretera i continuem per un camí de carro fins una barrera metàl-lica tancada. Passem pel seu costat dret, per una petita porta sense tancar pels caminants. Podem veure a la nostra dreta les terres de conreu i un forn de calç ben restaurat. Més endavant trobem novament una altra barrera, que superem per una obertura que té a la seva esquerra. Just després de la barrera trobem al terra unes barres metàl-liques en el sòl perquè el bestiar no pugui travessar. Aquí trobem que el camí es bifurca en dos: cap a la dreta en davallada, i cap a l'esquerra en lleugera pujada. Agafem cap a l'esquerra i continuem caminant sense cap gran esforç. Deixem a la dreta les restes d'una casa i la Font de ses Tendes (amagada del camí). Continuem fins arribar a una nova cruïlla. Aquesta vegada agafarem el camí de la dreta, que pareix que agafa una major inclinació. Després d'un parell de corves marcades arribarem a una barrera de fusta amb un gran botador de perdres a la seva part dreta.
Després del botador trobem un cartell i les restes d'una bassa a la nostra dreta. Nosaltres hem de seguir amb tendència a la dreta, continuant la pujada pel camí evident. Aquí comença un bosc d'alzines maravellós i el camí es torna més exigent. El rost agafa una bona pendent i les costes comencen a demanar un major esforç físic. Continuem fins arribar a la Font dels Polls, un bon lloc per fer una aturada còmodes i fer una mossegada. Aquesta és una font de mina situada a una àrea recreativa amb quatre taules amb bancs i poals pel fems. És diu dels Polls, perqué pels seus voltants podem veure exemplars d'aquests arbres als qui els hi agrada l'ombra i la presència d'aigua.
Un darrer esforç i en 10 minutets més arribem al Refugi de Son Moragues (gestionat pel Govern i amb capacitat per a 15 persones). Te una part lliure al seu darrera, amb un porxo i una ximeneia exterior. Continuem pel camí de pujada, deixant als pocs metres del refugi, a la nostra dreta, les restes d'una magnífica casa de neu. Més endavant el camí de carro passa a ser un caminoi molt evident, que continua en pujada. Poc a poc anem pujant fins arribar a un coll, que ens dóna pas al nou vessant d'aquesta part de la serra.
Deixem el desviament cap al Puig des Teix i continuem fins arribar al Puig Gros (938 m), que serà el punt més alt de tota la ruta. La costa nord s'obri davant nosaltres. El camí sempre evident és molt còmode. El nostre propr objectiu és el Pla de ses Aritges. Abans d'arribar-hi podem fer una visita a la Cova de s'Aigua, que es troba ubicada dins del pinar que hi ha abans d'arribar al Pla de ses Aritges. Una vegada arribem al pinar, el travessem i quasi quan està apunt d'acabar, sortim del camí per la seva esquerra, i al fons del pinar a la dreta hi ha un rotllo de sitja, i just a la vora l'entrada de la cova. És una petita cova on l'aigua arriba fins l'entrada i el bestiar hi pot beure. A més té una petita pica a la dreta per recollir aigua més neta de la que trob al seu interior.
Una vegada hem acabat a la cova podem tornar fàcilment al camí i fer la darrera pujada del dia fins arribar al Pla de ses Aritges, amb la seva gran fita a la cruïlla de camins. Des d'aquí agafem el camí de ses Fontanelles, que ens durà fins al Pla des Pouet. El camí és evident i és el que porta el mateix sentit que duem, en davallada. El que gira cap a la dreta i fa pujada és el que ens porta cap al Puig Caragolí (945 m) i els Cingles de Son Rul-lan (des d'on també podriem arribar al Pla des Pouet). Però nosaltres continuem auest cop pel camí de Ses Fontanelles. Tot d'una podem veure un arbre a la dreta del camí, a fons, amb la seva copa que pareix tallada per la part d'abaix amb un regle.
Hem de continuar per aquest camí. Amb paciència arribemfins l'Abeurador de ses Fontanelles, que deixarem a la nostra dreta, el Mirador de ses Basses a la nostra esquerra i un altre mirador un poc més endavant (sense nom) que també deixarem a l'esquerra. I continuarem davallant, el camí perd altitud amb rapidessa, fins arribar al Pla des Pouet, just a l'alçària del portell que dóna pas al pla. Girem cap a l'esquerra, travessant el portell per continuar davallant per camí evident. Aquest camí ens durà cap a sa Font de s'Abeurada (a la dreta del camí; ens hem de retirar uns metres del camí per trobar-la). Després d'aquesta font, continuant pel mateix camí de davallada, arribarem a una barrera que podrem superar fent un botador de fusta per la seva part dreta. Ja queden pocs minuts fins arribar al final de la ruta, que acaba amb un portell amb una cadena, que podem superar per damunt o per la seva part dreta. Arribem al carrer de les Oliveres, des d'on podem retornar on hem deixat el cotxe.
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Escorca.
¦ Data de realització: 07 de Desembre de 2013.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 324 m.
¿ Duració: 1 hora i 15 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Per arribar al punt d’inici d’aquesta ruta des de Palma, hem d’anar per la Ma-13 cap a Inca i agafar la sortida cap a Lloseta. Després de dues rodones agafarem la Ma-13A cap a Binissalem, creuarem el poble en direcció Inca i en arribar a la desviació de Lloseta agafarem la Ma-2111. Passarem la rodona de la fàbrica de ciment i continuarem recte fins arribar a una nova rodona. Aquí agafarem la Ma-2110 en direcció al Clot d’Almadrà i al Refugi de Tossals Verds. Trobem unes cruïlles, totes elles amb cartells indicatius de la direcció a prendre cap al refugi.
El camí sempre és asfaltat, encara que hi ha trams en que els forats quasi guanyen a l’asfalt. Una vegada arribats a Son Ordines, just al davant de les cases, a ma esquerra trobem un petit aparcament on podem deixar el cotxe. Hi caben uns set o vuit cotxes, així que val més dematinar si no volem deixar el cotxe més enfora. Des d’aquest aparcament comença l’excursió.
Haurem de travessar la barrera metàl·lica que tanca el pas als cotxes. La podrem superar per un portell que hi ha a la seva dreta. En aquesta barrera trobem un cartell que indica la possibilitat de caçar coatí (Nasua Nasua, una espècie invasora de mamífer carnívor, de la família dels prociònids, natural de Sud-americà). El camí que trobem és una pista ampla i plana, amb el torrent d’Almadrà a la nostra esquerra i les cases de Son Ordines a la dreta. En poc temps arribem a un punt on creuem el torrent, per deixar-lo ara a la nostra dreta. Una petita pujada i entrem a un alzinar. La pista és còmoda de seguir i la pendent suau. Més endavant trobem una nova cruïlla, nosaltres agafem el camí de la dreta (torna haver cartell indicatiu). Pocs metres després deixem un dipòsit d’obra a l’esquerra i continuem amb el torrent a la dreta. La pendent agafa un rost més important i les parets del camí esdevenen un congost. Més endavant tornem a creuar el torrent, i aquí podem veure les canonades que davallen aigua des de l’embassament de Cúber cap a la planta de Lloseta. Deixem el torrent a la dreta i continuem amb una pujada ben marcada. Val més prendre-ho amb clama i pujar tira tira.
Continuem pujant fins arribar a un portell amb una barrera que sol estar oberta. La superem i continuem pujant per arribar a un nou portell amb una barrera, que ara trobem tancada. Abans del portell hi ha un cartell indicatiu, amb un mapa de la zona. Aquesta barrera la podem superar per la seva esquerra. Pocs metres després trobem una cruïlla: si tirem cap a l’esquerra podrem anar cap a Alaró o cap als embassaments. Si continuem rectes, amb tendència cap a la dreta, pel mateix camí que pujàvem, anirem cap al refugi de Tossals Verds. En aquest punt trobem les restes d’una caseta pel bestiar, i si ens fixem per l’esquerra del camí, també podem veure una de les pressa del torrent d’Almadrà.
El camí continua pujant fins arribar a un coll. Aquí trobem les restes d’un caminoi més antic, que puja de forma més ràpida, però amb més pendent, al refugi. Podem triar una de les dues a opcions: continuar pel camí que pujàvem, més ample, pla i llarg, o agafar el caminoi més estret, ràpid i amb més rost.
Només ens queda continuar amb paciència fins arribar, en poc més d’una horeta, a la barrera que tanca les cases de Tossals. Una vegada superada aquesta podem veure a la nostra esquerra un porxo amb barbacoa, i al front el refugi de Tossals Verds. A la sea dreta hi ha tres o quatre taules de fusta amb bancs.
El refugi de Tossals Verds es troba a una finca pública, comprada pel Consell de Mallorca damunt l’any 1986. Té unes 578 hectàrees, on podem trobar restes de les diferents feines de camp i muntanya que es feien abans. Trobem conreus, marges i bestiar a prop de les cases, a més a lluny, cap a les muntanyes, restes de la indústria del carbó i la neu.
Des del refugi, per la seva part posterior, podríem continuar el camí en direcció cap els embassaments o Lluc. Però la nostra ruta només arriba fins al refugi. Després de recuperar les forces, ja sigui prenent alguna cosa al refugi, o quedant-nos a dormir, davallarem pel mateix camí de pujada, fins arribar, novament, a l’aparcament de Son Ordines.
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Campanet.
¦ Data de realització: 23 de Novembre de 2013.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 20 m.
¿ Duració: 35 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Hem de prendre Ma-13 en direcció cap a Inca, per agafar la segona sortida cap a Campanet. Podem seguir perfectament els cartells indicatius cap a les Fonts Ufanes. L’entrada de la finca de Gabellí es troba després d’un pont, havent deixat una ermita a la nostra esquerra. Els cotxes els podem deixar al carrer que porta cap a les coves de Campanet.
L'excursió comença quan travessem el portell d'entrada a la finca, davallant uns escalons de pedra fins al començament d'una ampla pista de terra que ens acompanyarà durant tota la jornada. El camí és pla i còmode durant tota la ruta. Just després del portell podem veure el tàlveg del torrent a la nostra dreta.
En poc temps arribem a una cruïlla on trobem un cartell amb un mapa de la finca. En aquest podem veure les dues opcions que tenim per arribar a les Fonts Ufanes (el camí fa una volta circular). El camí de la dreta és un poc més llarg, però més planer que el de l'esquerra, que és més curt, però amb un poc més de pendent. El que nosaltres triem és el de la dreta per anar, i tornar per l'altre. Durant la caminada podem veure els conreus i els animals de granja que hi ha en aquesta finca pública. Després de desviar-nos cap a la dreta trobarem un pont que passa per damunt del llaç del torrent.
Passem per devora una casa de fusta amb un tancat, on es guarden eines de la finca i entrem a un alzinar. Més endavant arribem al centre d'interpretació de la finca de Gabellí. Aquest centre està situat a una casa de pedra d'una planta que consta de tres habitacions diferenciades. Per una banda els banys públics, per altra una sala de projecció d'un documental sobre les Ufanes, i per acabar una petita habitació amb ximeneia on els guardes poden descansar. A devora del centre, a la seva esquerra, trobem un forn de calç, i darrera del centre la Ufana Petita. Aquesta és el braç esquerra de les fonts principals. La Ufana Gran és el braç de la dreta, i els dos s'uneixen per anar buidar cap al torrent de Sant Miquel, que durà l'aigua fins a l'Albufera d'Alcúdia. L'aigua de les Fonts Ufanes té una funció important en mantenir a retxa el grau de salinitat de l'albufera, aportant-li aigua dolça.
Seguim el camí pel que hem vingut, passant per la part de dalt de les fonts i travessant-les sense banyar-nos ni un poc els peus. Podem visitar una barraca de carboner restaurada (a devora de la Ufana Gran).
En poc temps sortim de l'alzinar per tornar a veure el mateix paisatge que durant la primera part del camí. Arribem a la cruïlla que hem deixat enrere abans, després de davallar una petita pendent. En no res arribem a la sortida de la finca (al mateix punt d'entrada). No ens queda més que travessar el portell i anar a cercar els cotxes.
Puig Gros de Bendinat (495 m).
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Gènova.
¦ Data de realització: 23 de Desembre de 2013.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 199 m.
¿ Duració: 2 hores i 20 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Prendrem la Ma-20 en direcció cap a Andratx, per sortir cap a Gènova, per agafar la Ma-1048 després de la rodona. Una vegada arribem al nucli de Gènova, després del semàfor, girarem cap a la dreta per anar en direcció a Na Burguesa (hi ha cartell indicatiu). Passem per devora del col·legi públic, fem un gir molt marcat cap a l’esquerra i agafem el primer carrer cap a la dreta, per deixar en poc temps el nucli urbà i pujar cap al mirador. Una vegada arribem a dalt del mirador podem deixar el cotxe a l’aparcament (hi caben una quinzena de cotxes). Al mirador trobem la imatge, un restaurant i un oratori (l’Oratori de la Verge de la Pau).
Mirant cap a l’oratori, a l’esquerra continua el camí asfaltat en direcció cap a les antenes. Continuem per aquest camí per desviar-nos a la dreta, per un camí de terra, a la primera cruïlla que trobem. Una vegada girem veiem la primera antena, que deixem a la nostra dreta. Continuem cap a les altres, i ja podem veure un portell amb una cadena que no deixa passar els cotxes. La travessem i continuem per una pista ampla i amb pendent suau. Després de la cadena trobem un cartell que ens indica que està prohibit transitar per aquí els dijous, dissabtes, diumenges i festius. Continuem per aquest camí, deixant una reixa alta, de color verd a la nostra esquerra (amb cartells dins d’aquesta altra finca indicant: perill, cans amollats). La reixa més endavant canvia de color i la pendent del camí cada vegada es fa més marcada.
Passem per les restes rovellades d’una altra cadena (aquesta oberta) i arribem a un punt del camí on aquest es replana i eixampla. Podem veure com surt un camí cap a l’esquerra. No l’hem d’agafar, sinó que hem de continuar pel mateix camí que duem fins ara (no deixarem la nostra pista de pujada fins arribar al Coll dels Pastors).
El camí tornar a marcar els seu rost i, en poc temps, podem veure una torre d’electricitat. Seguim i arribem a un petit coll, on trobem una fita evident de pedres a la seva esquerra. Les vistes cada vegada són més obertes. Quasi a devora d’aquest collet hi ha una altre torre d’electricitat. Seguim pujant pel camí, ple d’arboceres en aquest darrer tram. Just després d’una petita davallada arribem al Coll dels Pastors (443 m). Aquest és molt evident: una cruïlla clara de camins amb una petita “illeta” amb un parell de pins al seu centre.
En aquest punt, nosaltres agafarem el camí de l’esquerra, per continuar i deixar dues desviacions que trobarem. Hem de seguir rectes (o a l’esquerra segons es miri), per la pista que hem agafat. La primera cruïlla és quasi immediata després de girar al coll, la segona està a pocs minuts. Després de deixar enrere aquesta, el camí fa un revolt evident cap a l’esquerra i, poc després, podem veure, al fons, un portell amb una barrera de fusta tancada. Quan arribem a ella, la superem per un dels seus costats. Just a darrera hi ha un cartell indicatiu, amb un mapa de la zona un poc fet malbé. Aquí podem veure les restes dels arbres cremats en el darrer incendi que va haver per aquesta zona. A pocs metres de la barrera neix un caminoi marcat, cap a la dreta. L’agafarem per seguir-lo sense pèrdua, ja que ens deixarà al cim del Puig Gros de Bendinat (486 m).
A dalt del cim trobem un vèrtex geodèsic des d’on podem gaudir d’unes meravelloses vistes cap a Palma i la seva badia, cap a Calvià i cap a la serra de Tramuntana. Encara que aquest puig té una altura modesta, les vistes que podem contemplar són magnífiques. El fan un puig ideal per fer amb gent amb poca forma física, o nins petits.
El camí de tornada es farà pel mateix que hem fet d’anada. Només hem de desfer les nostres passes. Quan davallem al camí principal novament podem tornar cap a la barrera i cap al Coll dels Pastors, per davallar cap als cotxes. Però si volem allargar un poc més l’excursió, podem anar a visitar la Covota del Puig Gros, un avenc que hi ha a la zona. Per això quan arribem al camí, en comptes de girar cap a l’esquerra (cap a la barrera), ho fem cap a la dreta per continuar el camí. En pocs metres trobem un caminoi marcat, a l’esquerra del camí, que davalla cap a la cova.
Una vegada hem visitat la cova haurem de retornar pel camí d’anada, fins arribar novament al camí de Bendinat. Aquí girarem cap a la dreta per arribar a la barrera de fusta. Des d’aquí retornarem cap al Coll dels Pastors, on agafarem el camí de la dreta, per on hem vingut. No deixarem la pista fins tornar a desfer les nostres passes de l’anada, i arribar a l’oratori, on tenim aparcat el cotxe.
Finca pública de Planícia (itineraris 1 i 2).
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Banyalbufar.
¦ Data de realització: 29 de Desembre de 2013.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 190 m.
¿ Duració: 2 hores i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Anem primer en direcció a Esporles per la Ma-1110, en direcció a Valldemossa, Després de passar la UIB girem a l'esquerra a la rodona per anar cap a Esporles, ara per la Ma-1120. Travessem tot el poble per continuar per la Ma-1100 en direcció a Banyalbufar. Una vegada arribem a aquest poble també el passem per anar en direcció a Estellencs, per la Ma-10. No hi arribarem ja que damunt el quilòmetre 90'200 de la Ma-10 trobem un petit aparcament junt a davora de l'entrada de la Finca pública de Planícia (amb cartells indicatius). Aparquem a aquí (hi caben uns 8-10 cotxes) i tirem un poc cap a darrera per anar a cercar el portell d'entrada.
Aquest portell es pot superar per un botador de fusta que hi ha a l'esquerra de la barrera metàl-lica que impideix el pas dels cotxes. Just després del portell trobem uns cartells indicatius on podem consultar un mapa de la finca, amb els tres itineraris que es poden fer, a més d'altres cartells on s'indica el temps de duració d'aquets. Nosaltres com que hem vengut tard, només farem la ruta de les Cases de Planícia (itinerari 1) d'anada i tornarem desviant-nos per la ruta de la Font de s'Obi (itinerari 2).
Comencem a caminar seguint una pista ampla i asfaltada que en pujada no haurem de deixar en cap moment fins arribar a les Cases de Planícia. Ens ho prenim amb calma i arribem a un portell, on sortim del pinar en el que hem començat per trobar un olivar. En aquest portell hi ha un cartell que ens indica la ruta que estem fent. Més endavant arribem a la desviació a l'esquerra per fer l'itinerari de la Font de s'Obi. Nosaltres decidim que serà el nostre camí de tornada, per lo que no l'agafem i continuem per la pista de pujada. A l'olivar les vistes s'obrin per poder gaudir de la mar Mediterrània, la Mola de Planícia (941 m) i les cases on ens dirigim.
Arribem a un nou portell on trobem un porxo amb un pou, abans d'un replà on abans segur es correava. Aquest és un bon lloc per berenar. Nosaltres ho hem fet un poc abans (hem sortit tard i no volem que s'ens junti el berenar amb el dinar). Continuem pel camí i superem diversos portells sense barrera. Cada vegada es veuen les cases més aprop i el camí no té perdua. Trobem la sortida (o entrada, segons la direcció) on es junta l'itinerari de la Font de s'Obi amb el de les Cases de Planícia. Nosaltres continuem pel camí que estem fent de pujada.
Arribem a una nova desviació cap a la dreta. Aquesta és on comença la ruta de l'Aljub dels Cristians (itinerari 3), que nosaltres deixem pendent per una altra ocasió. Seguim rectes en direcció a les cases. Més endavant trobem tres pins enormes, catalogats com a arbres singulars (hi ha una placa a la seva base). Després d'aquests, més endavant, trobem un nou portell amb una barrera metàl-lica, que ens dóna entrada a les cases. Hem tardat una horeta i quart pujant, amb un ritme d'allò més tranquil.
Deixem les cases principals a la dreta per anar a visitar primer la casa de les collidores, que està a uns metres de les principals. Aquí trobem dues taules per menjar descubertes i una dins un porxo, per si fa mal temps. Tornem cap a les cases principals, per visitar primer els corrals. Tant per davant de les cases, com per darrera trobem corrals pel bestiar que hi debia haver a la finca (porcs, ases, gallines...). Rodejem les cases per visitar la part d'endarrera. Aquí trobem un gran safareig. Totes les cases estan tancades, però podem veure per les finestres on hi havia la tafona on es produïa l'oli.
El camí de tornada comença pel mateix que hem fet d'anada. Després de deixar la barrera de les cases trobem els pins, la desviació cap a l'itinerari de l'Aljub dels Cristians (que no agafem) i la desviació cap a l'itinerari de la Font de s'Obi, que sí que prenim. Just després de girar cap a la dreta trobem dues taules per menjar i una olivera amb un tronc ben gruixut. El camí ara és més estret, de terra i travessa el bosc. Fem davallades i pujades amb tendència cap a la dreta. La pista és evident en tot moment, i no trobem cap cruïlla fins arribar a la font. Abans de la font trobem una caseta de pedra i, just després, la Font de s'Obi. Aquesta brolla per davall d'una gran roca fins arribar a un abeurador per una canaleta. Pocs metres després de la font trobem una cruïlla, amb dos cartells indicatius. Un dels itineraris i un altre del GR-221 (direcció Estellencs). Agafem la desviació cap a l'esquerra, que davalla de forma sobtada per anar a cercar uns marges que es veuem des del principi. Aquí trobem un parell de pins tombats, que han sigut tallats perquè no impideixin el camí. Continuem pel caminoi marcat per dins dels marges primer i dins del bosc després. El camí és evident en tot moment. Trobem una cruïlla que superem pel camí evident per pujar després fins arribar a una nova cruïlla. Aquí trobem un nou cartell: hem d'agafar cap a l'esquerra, en pujada i passant per un portell de pedra sense barrera. Si continuem rectes anirem cap a Estellencs (cartell GR-221), però nosaltres volem tornar a sortir al camí de pujada (itinerari 1), ja que no hem aparcat al poble.
Seguint el camí arribem fins al camí de les Cases de Planícia, on girem cap a la dreta i contuem davallant, desfent el camí, ara sí, de pujada. Sense quasi adornar-nos arribem al punt d'inici de l'excursió. Si agafem l'itinerari de la Font de s'Obi tardarem una horeta i mitja a davallar (amb els nins, clar).
Puig de l'Àliga (439 m) i Mirador d'Alzamora
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Gènova.
¦ Data de realització: 03 de Gener de 2014.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 325 m.
¿ Duració: 4 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Prenem la Ma-20 en direcció cap a Andratx, per sortir cap a Gènova, agafant la Ma-1048 després de la rodona. Una vegada arribem al nucli de Gènova, després del semàfor, girem cap a la dreta, pel carrer del Rector Vives, per anar en direcció cap a Na Burguesa (hi ha cartell indicatiu). Passem per devora del col·legi públic (que deixem a la nostra esquerra), fem un gir molt marcat cap a l’esquerra, un altra cap a la dreta, i agafem el primer carrer cap a la dreta (també amb cartell indicatiu), per deixar en poc temps el nucli urbà i pujar cap al mirador. Una vegada arribem a dalt del mirador podem deixar el cotxe a l’aparcament (hi caben una quinzena de cotxes). Al mirador trobem la imatge, un restaurant i un oratori (l’Oratori de la Nostra Senyora de la Pau).
Mirant cap a l’oratori, a l’esquerra continua el camí asfaltat en direcció cap a les antenes. Continuem per aquest camí per desviar-nos a la dreta, per un camí de terra, a la primera cruïlla que trobem. També podem agafar un tirany que hi ha a la dreta, pocs metres després del portell, que ens durà un poc més directes. Una vegada girem per aquest camí ample de terra, veiem la primera antena, que deixem a la nostra dreta. Continuem cap a les altres, aquí hem d’agafar el camí de l’esquerra, en lleugera pujada. Ja podem veure un portell amb una cadena que no deixa passar els cotxes (la cadena a vegades està oberta). El travessem i continuem per una pista ampla i amb pendent suau. Després de la cadena trobem un cartell que ens indica que està prohibit transitar per aquí els dijous, dissabtes, diumenges i festius. Continuem per aquest camí, deixant una reixa alta, de color verd a la nostra esquerra (amb cartells dins d’aquesta altra finca indicant: perill, cans amollats). La reixa més endavant canvia de color i la pendent del camí cada vegada es fa més marcada.
Passem per les restes rovellades d’unes barres on hi devia haver una altra cadena (aquesta oberta), i arribem a un punt del camí on aquest es replana i eixampla. Podem veure com surt un camí cap a l’esquerra. No l’hem d’agafar, sinó que hem de continuar pel mateix camí que duem fins ara (no deixarem la nostra pista de pujada fins arribar al Coll dels Pastors).
El camí tornar a marcar el seu rost i, en poc temps, podem veure una torre d’electricitat. Després d’aquesta podem veure un caminoi que es desvia cap a l’esquerra (com he dit abans, no l’hem d’agafar i continuem per la pista de pujada). Seguim i arribem a un petit coll, on trobem una fita evident de pedres a la seva esquerra. Les vistes cada vegada són més obertes. Just abans d’aquest collet hi ha una altre torre d’electricitat, a la nostre dreta. Seguim pujant pel camí, ple d’arboceres en aquest darrer tram. Just després d’una petita davallada arribem al Coll dels Pastors (443 m). Aquest és molt evident: una cruïlla clara de camins amb una petita “illeta” amb un parell de pins al seu centre.
En aquest punt, nosaltres agafem el camí que surt de l’esquerra i, quasi tot d’una, tornem a girar de forma molt marcada cap a la dreta, per un camí molt evident. Aquest camí és en davallada per després replanar-se i continuar fent petites pujades i davallades. No l’hem de deixar fins arribar a una cruïlla evident. Aquí agafem el camí de la dreta que ens durà fins a trobar una torrentera, on creuem el seu tàlveg, i agafem un caminoi que té una pujada molt marcada. Aquest caminoi el podem veure just enfront nostre, quan creuem la llaç del torrent, i puja amb tendència cap a l’esquerra. Primer trobem el seu sol amb grans pedres, per agafar després la combinació de terra i pedres més habitual en aquest tipus de camí. Ens prenem amb calma la pujada i arribem a un punt on el caminoi es replana i les vistes es tornen a obrir. Continuem per aquest camí, deixant a la nostra dreta la faldilla de la muntanya, fins arribar a una cruïlla.
Aquí agafem el camí de l’esquerra (el de la dreta serà per on davallarem) i afrontem el darrer tram que queda fins al mirador. El caminoi està ben definit. En poc temps arribem al Mirador de n’Alzamora, que es troba al Puig de l’Àliga (439 m). Aquí podem gaudir d’unes meravelloses vistes cap a Calvià, es Capdellà, la Mola de s’Esclop (928 m) o el Puig Galatzó (1026 m). Inclús avui podem veure la illa d’Eivissa amb una claredat imponent. Per això hem de fixar la nostra mirada a l’horitzó, en direcció oest-nord-oest. El mirador que està en runes, tant la casa com el marge del seu perímetre, va ser construït l’any 1931 per Fernando Alzamora Gomà, empresari i excursionista que després el va cedir a Foment del Turisme. És una pena el seu estat, perquè la seva ubicació i la poca dificultat de la ruta, el fan un lloc que pot ser molt visitat.
Després de berenar al solet, i del vent, iniciem la tornada. Tenim dues opcions, la primera i més fàcil serà tornar pel camí de pujada. Per aquesta només hem de refer les passes que hem fet abans. La segona opció, i més recomanable, és un poc més llarga i “dura” físicament. Nosaltres ens decidim per aquesta, i per això hem de tornar fins a la darrera cruïlla de pujada, primera ara en el nostre descens. Agafem el caminoi fins arribar a la fita de la cruïlla. Aquí, en comptes d’agafar el camí de la dreta (per on hem pujat), agafem el camí de l’esquerra. Aquest camí ens permet continuar gaudint, sense esforç, d’unes vistes estupendes cap a la Serra de Tramuntana. Passem per devora d’un forn de calç, enmig del bosc. Està a la nostra esquerra i ens hem de fixar, ja que la vegetació comença a envoltar-ho.
Arribem a una nova cruïlla, molt evident, ja que durant aquest camí de tornada ens hem pogut fixar en petites desviacions de caminois, que hem d’obviar, per seguir la senda principal. Arribats, dons a aquesta cruïlla, una mitja horeta després d’haver sortit del refugi, agafem el camí de la dreta per fer un petit i curt tram de davallada i enfrontar un llarg i feixuc tram de pujada. Aquí la pendent és molt marcada, fent que ens ho prenem amb molt calma, sobretot si l’excursió la fem amb gent poc preparada. Aquesta pendent ens porta fins a un coll on comença una ràpida davallada que ens deixa novament al Coll dels Pastors (443 m). Arribem a aquest pel camí que a la pujada veiem just al front, de pujada, ara en davallada, és clar.
Des d’aquí només ens resta agafar el camí d’enfront a l’esquerra, que és el mateix de la pujada, per desfer el camí que ja coneixem. Amb tranquil·litat, i costa amunt amb lleugera pujada, arribem al collet, des d’on ja tot el camí és en davallada fins a les antenes i l’aparcament.
Després de l’excursió fem una visita a l’oratori de Nostra Senyora de la Pau. Als anys quaranta es va construir una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria. L’any 2002 es va reformar l’oratori. Està envoltat amb una reixa i porta metàl·liques, però sense estar tancat. Poden accedir persones amb mobilitat reduïda per una rampa que hi ha a l’esquerra de les escales. Trobem un altar amb la imatge de la Immaculada Concepció de Nostra Senyora de la Pau. L’altar sí que es troba tancat. A davant trobem uns bancs de fusta. Després d’una estona donem per finalitzada l’excursió d’avui.
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Escorca.
¦ Data de realització: 29 de Gener de 2014.
? Nivell de dificultat: alt.
Desnivell: 465 m aprox.
¿ Duració: 5 hores de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
El punt d'inici de la ruta es troba a l'aparcament de davant lembassament de Cúber. Per arribar des de Palma hem d'agafar la Ma-13 fins al poble d'Inca i seguir les indicaccions cap a Lluc. Sortint d'Inca per la Ma-2114 passarem els pobles de Selva i Caimari. Aquí seguirem per la Ma-2130 en direcció a Lluc. En arribar al desviament cap a Lluc nosaltres seguirem per la Ma-10 (és a dir, NO ens desviarem cap a Lluc, sinó que seguirem en direcció cap a Sóller). Per la Ma-10, després de passar un túnel apareixeran a la nostra esquerra els embassaments del Gorg Blau (el primer i més gran) i el de Cúber (uns cents de metres més endavant). Just a davant d'aquest trobem una barrera i el lloc on podem deixar aparcat el cotxe.
Ens trobem a uns 750 m d'altitud, davant les barreres de l'embassament del Cúber. Superem la barrera per un portell que hi ha a l'esquerra i agafem la pista que ens porta cap a la pressa de l'embassament, que dóna al torrent d'Almadrà. És una pista ampla, plana i asfaltada fins a la pressa, encara que ja comença a haver troços un poc espenyants. Una vegada arribem a la pressa, la creuem i comencem a pujar lleugerament (aquí el camí ja és de terra). Just abans d'arribar a la part més alta d'aquesta petita costa trobem un caminoi fitat a la nostra esquerra. Ens desviem per aquest caminoi perdedor, amb l'ajuda de les fites que trobem.
Aquesta ruta canvia un poc de la que normalment es sol fer per aquesta vessant de la muntanya. Una vegada al caminoi anem cap a una alzina solitària amb l'ajuda de les fites. La nostra tendència serà pujar cap a la dreta per anar a cercar la base de sa Rateta. Per canviar ens decidim per la nova ruta: anirem bordejant la faldilla del puig de sa Rateta per anar a cercar el Coll dels Gats, i pujarem per la dreta del puig, en comptes de per l'esquerra. Així ho feim, comencem a boretjar anant cap a la dreta i pujant, sense camí, per una carritxera, cap un coll que es veu clar que hem de creuar. Una vegada arribem a ell, veim com un marge amb una reixa en tanca el camí. Pel coll de pedra, on neix la paret hi ha dues línies que ens permeten creuar a l'altre costat. La de l'esquerra un poc més dificil (més o manco cinc metres del que pareix un IV+ ó V), la de la dreta molt més fàcil (uns tres metres de II+ ó III). Optem per aquesta segona línia (no portem material per assegurar). Una vegada creuem aquest coll anem a cercar un altre que es veu més endavant. El camí és el mateix que fins ara: una carritxera sense cap camí evident). Quan arribem a aquest segón coll tenim dues opcions el superem per la dreta, davallant o per l'esquerra pujant i després davallant. Nosaltres hem fet aquesta segona opció. Després de superar-lo ens trobem una paret que pareix que pugui deixar-nos ben aprop del cim, però és aproximadament una escalada de III grau, amb molts de metres. Descartem pujar-hi per aquí perquè una llenegada podria ser fatal (i no duem material d'escalada clàssica per assegurar). Per tant continuem voretjant la muntanya fins arribar ara si a un punt on identifiquem clarament el Coll dels Gats (995 m). Abans trobem un pas un poquet exposat, però que superem sense problemes. Només ens queda arribar a l'ample coll que separa al puig de sa Rateta del de na Franquesa. Una vegada al coll, al que ens dirigim en tendència a l'esquerra, superem un nou marge i tornem a trobar fites.
Seguint les fites, i sense allunyar-nos molt de la cresta pujem cap a l'esquerra per anar a cercar el cim de sa Rateta. Un pujada un poc més marcada al començament ens deixa a un replà abans d'arribar al cim. A la dreta veim un segon cim amb una fita adalt. No ens hem de despitar, el cim principal es troba a l'esquerra. Sense gaire esforç i gaudint de totes les vistes que han aparescut en arribar al Coll dels Gats, arribem al cim del Puig de sa Rateta (1.113 m). Des d'aquí tenim una panoràmica espectacular de la Serra de Tramuntana, i quasi tota la resta de l'illa. Hem tardat unes dues horetes des de que hem sortit del cotxe.
Una vegada acabats decidim continuar amb la nostra ruta. Per això tornem per les nostres passes fins arribar novament al Coll dels Gats. La davallada la feim seguint les fites de la pujada, sense allunyar-nos molt de la cresta, que ara deixem a la nostra dreta. Una vegada al coll, que és ben ample, el creuem i agafem un caminoi que surt de la part esquerra de la paret de roca de na Franquesa que tenim al davant. És un caminoi evident que ens portarà, amb la presència de fites, fins a un punt on veim un nou collet evident a la nostra dreta. Anem a cercar aquest collet que una vegada arribats a la cresta ens deixa dues opcions: anar cap a la dreta per anar a un cim secundari, o cap a l'esquerra fins arribar al cim de Puig de na Franquesa (1.067 m).
Novament sortim amb la mateixa direcció que duim, deixant la cresta a la nostra dreta i seguint les fites. Davallem fins arribar a una paret seca que creuem. El Port de Sòller i el poble ja apareixen. Es davalla sense cap problema. Un poc més endavant arribem al Coll dels Cards (963 m). El tornem creuar i seguim el caminoi i les fites, en pujada. El camí es replana i arribem a una cruïlla, on trobem unes roques pintades de blau. Girem cap a la dreta i tornem a pujar, ara de forma més marcada, fins arribar a una gran fita. En tendència cap a l'esquerra, i seguint les fites, superem els darrers metres fins arribar al cim del Puig de l'Ofre (1.093 m). Moment per tornar a gaudir d'una nova perspectiva de la serra, amb el Cornador Gran (956 m), el Puig des Sementer (1013 m), el Puig des Coll des Jou (1.052 m), el poble de Sòller amb el seu port...
Per acabar la ruta només ens queda retornar fins al punt on hem trobat les marques blaves, just després de la fita gran de pedres. Aquí deguim el caminoi en davallada cap a la dreta. Sense problemes, i després d'una estoneta davallant, arribem al Coll d'en Poma (887 m). Quan arribem al Coll d'en Poma, trobem una pista ampla, on girem cap a la dreta i davalem fins arribar al GR-221. Aquí tornem girar a la dreta i en pocs metres estem al Coll de l'Ofre (875 m). Des d'aquí torna a apareixer l'embassament de Cúber. Seguim el GR-221 fins a les cases de Binimorat. Just abans creuem el torrentet que té el seu nom (i porta aigua). Seguim la pista ampla deixant les muntanyes que hem visitat a la nostra dreta. Arribem a una barrera que superem per la seva esquerra. En poc temps arribem al refugi de Cúber. No ens queda gaire fins arribar novament a la pressa, superant la darrera costeta de l'itinerari. Després de passar la pressa torna a apareixer el camí asfaltat i al fons l'aparcament.
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 09 de Febrer de 2014.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 100 m aprox.
¿ Duració: 2 hores i 50 minuts de recorregut total (contant aturades).
¤ Itinerari:
Ens desplacem tots cap a Valldemossa des de Palma per la Ma-1110, i tirem en direcció cap a Deià, primer per la Ma-1130 per agafar després la Ma-10. Després de passar el quilòmetre 70 trobem el Restaurant de Can Costa. Aquest és el punt d'inici de l'excursió d'avui. Com que no es poden deixar aparcats els cotxes a l'aparcament del restaurant, ni davant, descarreguem als més petits i anem a aparcar uns cents de metres en direcció a Valldemossa. Hi ha lloc abastament a la part dreta de la carretera.
Una vegada els conductors hem tornat fins al punt on comença la ruta, agafem un camí asfaltat a l'altra banda de la carretera. Hi ha un gran cartell de pedra que ens indica el camí. Aquest comença amb una pujada que dura uns deu minuts. Passem per davora de Ca's Fideué, que deixem a la nostra esquerra. Si girem el cap podem veure com en poc temps hem pujat un bon troç. Ara podem veure totes les cases del restaurant, amb la seva piscina. Una vegada superada la pujada inicial, el camí es torna plà i moly bo de du. A més és asfaltat fins arribar a l'ermita de la Trinitat. Anem sempre rectes amb l'alzinar que ens acompanya, i amb calma, arribem passats un vint-i-cinc minuts a l'entrada de l'ermita. Aquí hi ha una esplanada amb taules, un banys i la façana d'entrada.
Podem entrar a dintre de l'Ermita de la Trinitat : passada l'entrada trobem l'oratori just al davant. A l'esquerra un pou i a la dreta un petit mirador on decidim fer una mossegada. També aprofitem per fer unes quantes fotos. Una vegada acabats decidim continuar cap a les ermites velles.
Per això sortim de l'ermita de la Trinitat i anem a cercar un camí de terra que hi ha just al front nostre quan sortim de l'ermita i travassem una petita esplenada. A l'esquerra deixem una barrera metàl-lica i continuem amb l'ajuda (és molt fàcil de seguir) d'alguna fita. Comencem novament fent una pujada, ara per un tram que s'assembla més a un camí de muntanya. Arribem primer a un petit avenc a la dreta del camí. Entrem amb els més petits, per ells és tota una experiència. A dintre trobem dues petites sales tancades, amb els sostre alt que ens permet estar drets. La temperatura és molt més calenta que a defora. Continuem pel camí fins que arribem a una bassa i, poc després, a una zona on trobem moltes restes de l'activitat humana que es feia abans (ja haviem passat alguna sitja de carboner, més endavant també trobem forns de calç, de llenya, etc.). A més hi ha restes de cases i un pou, a l'esquerra del camí, separant-nos una cinquantena de metres, amb un tancat de pedra. Ens imaginem que són les ermites velles.
Continuem pel camí per on hem arribat. Després d'una devallada marcada arribem a una cruïlla de camins. Nosaltres hem de continuar cap a l'esquerra, ja que volem fer una ruta circular. Continuem fins arribar a una esplenada, on a la seva dreta podem veure el Mirador dels Tudons. Una torre de pedra amb escalons, feta construïr per l'arxiduc (ens suposem). Des d'aquí podem veure la possessió de Miramar i na Foradada.
Tornem al camí i en la mateixa direcció que portavem continuem caminant. Arribem fins a una cruïlla: si seguim rectes i davallant arribem a la carretera. Nosaltres girem cap a l'esquerra i feim un nou tram de pujada (no molt intensa i ben curta). Durant aquesta part del camí ens trobem algunes cruïlles de petits camins: hem d'anar sempre en tendència cap a l'esquerra. Perquè si ho feim així, tornem a arribar a l'Ermita de la Trinitat, per la berrera metàl-lica que haviem deixat abans.
Una vegada a l'ermita, només hem de refer el camí de pujada que hem fet abans, fins arribar a la carretera. Des daquí, i amb molt de compte, tots ens dirigim cap als cotxes. En total, contant les aturades, hem invertit dues hores i cinquanta minuts en fer tota la ruta (amb molta, molta tranquilitat).
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 01 de Maig de 2014.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 190 m.
¿ Duració: 2 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Per fer aquesta ruta ens hem d’atracar fins al poble de Valldemossa, per la Ma-1110, si venim des de Palma. Podem aparcar a un dels aparcaments amb regulació tarifada (ORA) o pels carrers de dalt del poble. Des d’on hem deixat el cotxe hem d’anar a cercar la part del darrera de la Cartoixa, que es troba al centre del poble. Per això tenim dues opcions: la primera és anar per baix (per la dreta) que ens deixa just al darrera dels jardins; la segona és anar per dalt (per l'esquerra), passar per davant la Cartoixa i creuar els jardins per agafar la sortida dels mateixos. Arribats en aquest punt veim un carrer asfaltat amb lleugera pujada i un portell de pedra sense barreres amb el nombre dos a la columna de la dreta. Si ens fixem veiem una casa senyorial a l'esquerra i una altre casa (que segurament temps enrere va ser un molí) al front. Aquesta casa està tota reformada i no té la part de dalt de les pales. A la seva esquerra el carrer pareix que mor en una petita rodona, on els veïnats deixen els cotxes aparcats. Just aquí, al front, neix un caminoi que està marcat amb una retxa pintada. L'agafem i comencem a pujar d’una forma marcada, encara que quasi tot d'una el caminoi es fa més planer.
Aquest caminoi és fàcil de seguir en tot moment. Trobem una primera cruïlla amb una desviació en pujada amb escalons. Si agafem cap a l'esquerra (pels escalons) anirem cap a una casa de neu que hi ha més amunt. Nosaltres tirem recte/dreta per continuar fins trobar una nova cruïlla. Aquí fem el mateix, girem cap a la dreta per passar un portell amb una barrera metàl·lica. Deixem les cases a l’esquerra i arribem a la Font de na Llambies. Aquesta font de mina és molt guapa, està neta i l'aigua encara brolla, malgrat tots els dies que porta sense ploure.
Continuem per l'esquerra de la font en pujada per un caminoi que voreja les cases que tenim a l’esquerra. Tenen una reixa amb canyes que ens queda a l'esquerra. Seguim pel caminoi fins que arribem a un punt on la barrera està tombada, invadint tot el camí. Això ens obliga a continuar per damunt el marge que portem a la nostra dreta. Afortunadament són pocs metres els que hem de superar i el marge és ample per caminar per sobre d’ell. És a partir d'aquest punt on comença el vertader desnivell que haurem de superar en aquesta excursió.
Ens ho prenem amb calma i poc a poc guanyem alçària fins arribar a un nou portell sense barrera. Després d’un bon tros de camí des de la font. Una vegada creuat el portell, el camí continua, per devora de la paret, cap a l'esquerra. Poc després arribem a una esplanada on trobem moltes restes de l'activitat humana que es feia anys enrere al nostre alzinar. Un aljub cobert, rotllos de sitja, una barraca de carboner ben gran… ens fan pensar que en aquest lloc hi devia haver una intensa activitat d’explotació. Devora de la barraca hi ha un caminoi que continua planer, en davallada, i que no l'hem d'agafar.
El nostre camí gira cap a la dreta, si ens situem en la pujada just quan arribem a l'esplanada. Creuem un rotllo de sitja i anem cap a un nou portell, aquest tancat amb una barrera metàl·lica. Després de creuar-lo continuem en pujada fins arribar a un nou aljub, aquest sense cap tipus de cobertura. Seguim el caminoi que portem, amb la presència d'alguna fita esporàdica, encara que es ben evident.
Més endavant arribem a una nova esplanada amb un rotllo de sitja, una barraca i un forn de llenya. Després d'aquest trobem que el camí passa per un tros entre dues parets de roca, es nota l’encaixonament. Just quan superem aquest tram ens hem de desviar cap a la dreta i fer, sense camí, una pujada per anar a cercar la cresta. Si ens fixem podem veure un punt on hi ha les fites que ens fan pensar que aquest és el punt més alt del nostre Puig d’avui. Nosaltres primer decidim fer una mossegada abaix, al millor lloc que trobem, més plans i amb menys perills pels més petits. Després de berenar visitem el "cim" (punt més alt d’una cresta ben llarga) del Puig de Sa Comuna, a 704 metres d'altura. Ens fem un bon grapat de fotos, ja que el dia és molt bo, sense cap núvol i les vistes són impressionants.
El camí de baixada el fem pel mateix que hem fet de pujada, així que només ens queda desfer l’itinerari que ja coneixem. Si la pujada ens ha portat aproximadament una horeta i mitja (a ritme de menuts), la davallada serà un poc més ràpida (prop d’una horeta). En arribar a Valldemossa ens aturem una estona al parc infantil que hi ha i així els menuts acaben de cremar les energies que els hi queden, jugant una estona més.
Puig de Santa Magdalena (287 m) i puig de la Minyó (307 m).
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Inca.
¦ Data de realització: 04 de Maig de 2014.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 217 m.
¿ Duració: 2 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Ens dirigim en cotxe des de Palma cap a Búger, per la Ma-13. Una vegada passem Inca, agafem la sortida que ens durà per la Ma-3423 fins al poble. Una vegada aparquem el cotxe comencem l'excursió.
Pel carrer Mascaró arribem fins a una creu amb la base de pedra, amb dos grans cilindres, i una creu de fusta. Continuem amb la direcció que anem per agafar el Camí dels Pous. Al seu inici hi ha un gran cartell que ens traurà de dubtes si no tenim clar si és el camí correcte. El carrer i el camí és asfaltat durant tot el seu recorregut. De fet, l'excursió discorre sobre asfalt durant quasi tot el seu recorregut, a excepció del darrer tram fins a l'oratori.
Continuem per Camí dels Pous, entre finques, fins arribar a la Placeta dels Pous. Just abans haurem creuat un pont que passa per damunt del torrent de Can Tabou. A la placeta hi ha dos pous, un a l'esquerra, quadrat i tancat. El segon a la dreta, a la mateixa plaça, amb una roda giratòria amb la que es devia treure l'aigua abans. Ara, encara que la roda gira, no treu aigua. Continuem pel camí, oblidant el camí des Torrentó, que neix abans del pont i gira cap a la dreta. Nosaltres continuem pel que veníem, en la mateixa direcció. No el deixem fins arribar a una nova cruïlla, amb els cartells de sa Pobla cap a l'esquerra i Inca cap a la dreta.
Abans d'aquesta cruïlla passem per damunt d'un nou pont, anomenat pont de Binissetí, que travessa el torrent de Massanella. Primer continuem en direcció cap a l'esquerra (cap a sa Pobla) per anar a visitar un gran pi ver a devora del Molí de can Barraca, a la nostra esquerra. Just abans hem deixat l'entrada al bosc de Binissetí i les cases des Bosquet a la dreta. Una vegada feta la foto, retornem les nostres passes per continuar cap a la dreta de la cruïlla, en direcció cap a Inca. El torrent de Massanella ens acompanya a la nostra dreta. De fet porta aigua i a un punt podem acostar-nos al seu tàlveg sense problemes. El torrent de Massanella també és conegut com torrent de Son Vivot o de Búger, i és partió entre els termes municipals de Búger i d'Inca.
Continuem pel camí, deixant les cases del Molí de la Torrentera, on l'alzinar i el torrent desapareixen. després arribem a una cruïlla, coneguda com el Pou dels Porquers, on nosaltres no ens desviem de la direcció que portem. Passats uns quants metres de la cruïlla podem veure dos pous dins la tanca de la nostra esquerra. També passem per la possessió de Son Sastre. A la dreta podem gaudir d'una vista de la Serra de Tramuntana, identificant sense problemes cims com el del Puig Major, el Massanella, el Tomir...
Continuem pel nostre camí amb paciència. La veritat és que aquest tram de la ruta es fa un poc feixuc, ja que el sol i l'asfalt el fan un poc monòton. Més endavant ens trobarem camins que neixen a dreta i esquerra del que seguim. No hem de fer cas, nosaltres continuarem fins arribar al punt on aquest s'uneix amb la carretera que puja des d'Inca a l'oratori. Amb una senyal de “ceda” i stop just a la unió. Abans haurem passat per davant de les cases de Son Boch.
Una vegada a la unió amb la carretera que puja des d'Inca girem cap a l'esquerra per continuar pujant. Aquesta carretera és ampla i passa per unes cases i l'antic polvorí d'Inca. Ens ho hem de prendre amb calma perquè el desnivell s'accentua. Aquí apareixen les primeres vistes sobre Inca. Continuem sobre l'asfalt per la carretera fins arribar a l'atura d'un pinar, que es por identificar fàcilment. Quan arribem ens hem de fixar per agafar les dreceres que ens permetran deixar l'asfalt i pujar més directes. La primera està a l'esquerra de la carretera. Després dels seus vint-i-set graons arribem novament a la carretera. A l'esquerra, un poc més endavant, tenim la segona amb els seus cent trenta nou graons. El darrer tram d'aquesta drecera hem d'anar un poc més alerta amb els menuts, ja que és un poc inclinat. El tercer tram és curt i per arribar al quart hem de caminar un poc per l'asfalt. La quinta, i darrera, drecera és un poc més llarga i no té graons. Just al final d'aquesta ja arribem a l'àrea recreativa del Coll de Santa Magdalena (258 m).
Aquí aprofitem per dinar a una de les seves taules. L'àrea recreativa té taules i bancs de fusta, amb llars de focs (també hi ha per gent amb discapacitat per a la mobilitat), banys, una font i aparcament
Després de dinar vam anar a visitar l'oratori. Per això superem un tram d'escala de perdre i en pocs minuts estem a l'esplanada de l'Oratori de Santa Magdalena (287 m). Les vistes des d'aquí són espectaculars, tant a la Serra de Tramuntana com a les badies de Pollença i Alcúdia.
Per anar a fer una visita a la Creu de la Minyó, i el seu puig, tornem fins a l'àrea recreativa. Des d'aquí tenim dues opcions: podem anar per un caminoi que neix a devora de la caseta de pedra que està a la base de l'antena, o anar per un camí de carro que neix just a davant de la font. Jo faig l'anada pel caminoi, primer davalla un poc per anar guanyant altura fins que s'uneix amb el camí de carro. Continuem fins arribar a una cruïlla, on girem cap a la dreta per anar cap a la creu pel camí que s'intueix més assequible. Abans d'arribar a la creu, m'he de fixar a la meva dreta per veure el vèrtex geodèsic del Puig de la Minyó (307 m). En desvio pel camí més fàcil, just quant estic davall seu. Després de tornar al camí, arribem a la Creu de la Minyó, que es troba a uns metres més endavant. La davallada la faig pel mateix caminoi fins arribar al camí de carro. El segueixo, sense deixar-lo, fins arribar a l'àrea recreativa.
Només queda desfer tot el camí que hem fet fins arribar al cotxe. Hem de tenir en compte que en un dia assolellat com el d'avui, l'excursió es fa feixuga. Després de tornar a Búger, només queda agafar el cotxe i tornar cap a casa.
Planícia de Ses Planes (500 m), Finca Pública des Galatzó.
ü Localitat: Es Capdellà.
¦ Data de realització: 15 de Novembre de 2014.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 277 m.
¿ Duració: 2 hores i 10 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Agafem el cotxe i ens dirigim cap a Calvià, primer per la Ma-1 fins al desviament cap a Palmanova i després per la Ma-1014 fins a Calvià. Des d’aquí tirem cap a Es Capdellà per la Ma-1015. Entrem dins el poble i anem a cercar la Ma-1032, que és la carretera que uneix Es Capdellà amb Puigpunyent. L'entrada de la finca està situada al quilòmetre – d’aquesta carretera, a la part esquerra. Està senyalitzada, i una vegada agafem la pista de terra, en poc temps arribem a un portell amb una barrera de fusta. La barrera està tancada, però no amb pany, sinó que es pot obrir. Evidentment l'hem de tornar deixar tancada, ja que hi ha bestiar pasturant, que es podria escapar. Després de tancar-la continuem en cotxe per la mateixa pista fins arribar a la zona d’aparcament.
A l’aparcament trobem una construcció, a la dret de la qual comença la pista que ens durà fins les Cases del Galatzó. De fet hi ha dues pistes, la de la dreta amb un disc de prohibit -Només Autoritzats-, que no hem d’agafar, i la del front, que serà per on nosaltres anirem. Aquesta és una pista ampla de terra, plana i que comença després d'unes barreres de fusta tancades. Podem passar pel seu costat dret, per un passador fet per això. La pista travessa terres de correus, plenes d'ovelles.
Més endavant passem un pont de ciment que travessa un torrentet i, just a la dreta, trobem la desviació cap a l'excursió d'avui. Si volem visitar les Cases del Galatzó, molt però que molt recomanable, no l'hem d’agar, i continuem per la mateixa pista. Seguim caminant i deixem les desviacions cap a Es Capdellà i el camí de Sa Vinya. Més endavant trobem una petita caseta a l'esquerra del camí, és el Graner del Delme. Lloc on antigament s'emmagatzemava el gra que la finca havia de pagar al senyor feudal (delme). Poc després d'aquí arribem a les Cases del Galatzó. Aquestes han estat parcialment restaurades, de fet encara estan en obres en parts de la finca.
Davant les cases hi ha una zona de jardí, encara que la porta es troba tancada. Una vegada entrem a dins la casa principal, trobem un patí, amb un pou central i diverses portes que donen pas a les diferents parts de les cases. La finca del Galatzó ja apareix al llibre de repartiment de la conquesta de Mallorca l'any 1229, pel Rei en Jaume I. A més de tenir molts elements de la cultura islàmica, com la síquia (qanat) que portava aigua a les cases.
Dintre de les cases, podem visitar una sala de recepció de la finca, una sala plena de cartells informatius, destinada a fer una petita introducció a les característiques d'aquesta finca de muntanya i els seus voltants, una tafona restaurada, la botiga de s’oli (lloc on s’emmagatzemava aquest líquid)... Després de la visita a les cases podem refer el camí d’anada, ara en direcció cap a l'aparcament, fins al punt on havíem passat la cruïlla que ens portarà cap a Ses Planes.
Comencem caminant per una pista ampla i plena de pedres, que pareix que ens endinsa al mig mateix del tàlveg d'una torrentera. Encara que no és així i prest es desvia per un caminoi que és fàcil de seguir i s'endinsa al bosc. Prest passem a prop d'un hort, l'Hort des Tarongers, que es regava amb l'aigua d'un gran safareig (sa Gran Bassa) que hi ha més adalt. Seguim caminant amb un rost més inclinat. A partir d'aquí comença una pendent que no ens abandonarà fins arribar al punt final de la ruta. El primer punt marcat de l'excursió és la Síquia des Ratxo. Per aquesta síquia arribava l'aigua des de la font des Ratxo, a un poc menys de dos quilòmetres de distància de la finca, fins a sa Gran Bassa, on s’emmagatzemava. Des d'aquest safareig, per la diferència de desnivell que hi ha arribava fins a les cases. Abans feia un gran bot, formant una cascada, on la força de l'aigua feia que es moguessin unes pales que, a la vegada movien un molí d'aigua que es feia servir per moldre el blat, i fer farina.
Seguim caminant per arribar al primer mirador de la ruta, el Mirador de les Cases. Aquí tenim una bona vista del conjunt de construccions que hi ha a la zona de les cases i els seus voltants. Aturem per fer una mossegada, i prendre forces abans de continuar pujant. El següent punt és un altre mirador, el Mirador de ses Planes. La panoràmica aquí és més gran, i podem gaudir de veure la mar, la zona de les cases, Puig Batiat (644 m), la Cadira del Bisbe (723 m), Es Moletó (866 m), sa Mola de s'Esclop (928 m)...
El camí és clar i no porta a errades, és la mateixa pista ampla que portem fins ara, amb una pendent que fa que ens ho preguem amb calma. Poc a poc arribem al quart punt, al Mirador de s'Era. Per arribar aquí ens hem de desviar una vintena de metres a l'esquerra del camí, per un camí clar. A més, des de la cruïlla podem identificar perfectament, l'era. Les eres es situaven sempre a llocs on feia bastant de vent, per poder separar el producte de batre el blat. Després d’aturar-nos una estona podem refer la vintena de metres fins a la pista principal i continuar pujant fins arribar a la part final de la ruta. Aquí, pràcticament un devora l'altre trobem els punt cinc i sis de l'excursió. Hem tardat una hora i deu minuts de camí, des de les cases fins a Ses Planes.
La Planícia de Ses Planes (500 m) antigament era una rota, on es conreaven cereals. Les rotes eren llocs de difícil accés, normalment els més alts o llunyans d'una finca, on un roter i la seva família s'havien d'esforçar per treure el major profit de la terra. De fet, encara hi ha les restes d'una petita casa de pedra, sense sostre i algun altre element de la presència humana a la zona. Des d'aquí tenim una panoràmica sobre les muntanyes de la zona, a més de les que hem vist fins ara podem afegir, el Puig de ses Sínies, la Moleta de Galatzó (515 m) i un trocet del Puig Galatzó (1.027 m).
Una vegada hem acabat de gaudir de la Planícia de Ses Planes podem iniciar la davallada. Aquesta la farem pel mateix camí de pujada, així que només queda refer el que ja coneixem. Primer arribem novament al Mirador de ses Planes, després al Mirador de les Cases i, finalment a la Síquia del Ratxo.
La davallada és molt còmoda i ràpida. Sense quasi adornar-nos arribem a la cruïlla de la pista que porta des de l'aparcament fins a les cases. Aquí girem cap a l'esquerra i continuem fins arribar al cotxe. Entre la visita a les cases i l'excursió hem estat unes quatre hores i mitja per la finca. Aquesta és una ruta ideal per passar un dematí en família, gaudint de la natura.
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Banyalbufar.
¦ Data de realització: 22 de Novembre de 2014.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 160 m.
¿ Duració: 2 hores i 40 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Per arribar al punt de sortida d’aquesta excursió hem d’agafar el cotxe per anar cap a Banyalbufar. Per això tirem per la Ma-1120 cap a Esporles. Creuem el poble per seguir en direcció cap a Banyalbufar per la Ma-1100. A la darrera corba tancada cap a l’esquerra abans del poble hi ha el començament de la ruta. Podem deixar el cotxe just allà, hi ha un tros de terra on poder deixar aparcats quasi una dotzena de cotxes. Val la pena no confiar-se i arribar d’hora, ja que és un itinerari bastant visitat, i a vegades costa trobar lloc.
En aquest punt trobem un gran cartell amb un mapa i un post indicatiu que assenyala Sa Volta des General amb una hora de duració. La pista és ampla i clara, molt bona de seguir, bastant planera, inclús amb un poc de davallada. Quasi tot d’una hem començat a caminar trobem una gran panoràmica del poble de Banyalbufar, a la nostra esquerra just abans de l’entrada a una casa particular (amb una torre de telefonia a la seva dreta). Seguim per la pista sense quasi esforç. El parell de cruïlles que trobem estan senyalitzades amb fletxes, per això no hi ha problemes d’orientació a la ruta. Després de seguir la pista cap a la dreta (just a devora de la caseta de l’antena de telefonia neix un petit caminoi que no hem d’agafar, la nostra pista és ampla i clara) trobem la primera cruïlla amb dos camins evidents. Nosaltres seguim rectes (o cap a la dreta, segons es vulgui mirar).
Sense adonar-nos arribem a un portell amb una barrera metàl-lica. La barrera no està tancada amb pany, es pot obrir, però a n'Adrià i na Paula els tira més superar-la pel seu botador de l'esquerra. La passem, seguim i trobem restes d'activitat humana passada (barraca de carboner, rotllo de sitja, caseta pels animals, forn de calç...). Més endavant trobem un parell d’arboceres amb fruits. La majoria estan “verds”, però podem aconseguir un parell de madurs. Seguim la ruta alternant la davallada amb algun tram on hem de pujar lleugerament. Tot el temps caminem per dintre del bosc, així que es fa una excursió molt agradable. Per darrera dels pins apareix la Mar Mediterrània, que a vegades costa de distingir del cel.
Arribem a una nova cruïlla, on el caminoi que neix segueix recte. Nosaltres fem cas a les indicacions i continuem per la mateixa pista que duem fins ara, aquesta vegada amb tendència cap a l’esquerra. Seguint per aquí arribem al primer punt de l’excursió on hi ha un gran mirador cap a la costa. Val la pena returar i aprofitar per fer unes fotos.
Continuem amb tendència a la davallada fins arribar a un punt on la pista es creua amb una carretera asfaltada. Aquí trobem un cartell indicatiu. Girem cap a l’esquerra per seguir un tros per la vorera de la carretera fins a una nova cruïlla on desviar-nos cap a l’esquerra. Aquest nou punt també està assenyalat. Abans haurem gaudit d’unes vistes obertes cap a la vall, on veiem camps de conreu i la típica possessió de costa, amb un disseny fortificat per poder protegir-se de les habituals incursions que els pirates moriscos feien a les nostres costes, ja fa segles.
A la desviació girem cap a l’esquerra i seguim davallant per una pista, que ara és més ampla encara que la que ens ha portat fins aquí. El color de la terra comença a canviar, agafant una tonalitat més vermellosa. Ja no queda molt per arribar a la mar. Les vistes de les cases del Port des Canonge cap cop són més grans.
Justa abans d’arribar a la costa trobem una caseta de pedra amb una porta i una finestra. Des d’aquí tirem cap a l’esquerra per arribar a la Platja de Son Bunyola. Una platja verge de còdols i macs de diferents colors i tonalitats. Nosaltres ens quedem aquí, per fer una mossegada i tornar cap a cases. Hem tardat aproximadament una horeta i mitja, caminant molt tranquil·lament, amb els nins i fent aturades per fer fotos.
Si voleu arribar al Port des Canonge heu de creuar la platja i seguir els cartells indicatius fins arribar-hi. No queda quasi res. La tornada la fem pel mateix camí, així que només hem de seguir les indicacions de l’anada, però en sentit contrari.
Mapa ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Pollença.
¦ Data de realització: 23 de Desembre de 2015.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 320 m.
¿ Duració: 2 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Agafem la Ma-13 fins a la desviació cap a la vila de Pollença, per la Ma-2200. Una vegada al poble, no entrem, sinó que el voregem per tirar cap al Port de Pollença, sense deixar aquesta carretera. A la rodona d’abans d’entrar al nucli del port ens desviem cap a Formentor, a l’esquerra, per anar a agafar la Ma-2210, que no deixarem fins arribar al lloc on deixem el cotxe. Aquesta carretera ens porta cap a la platja de Formentor, encara que primer passem pel Coll de sa Creveta, on està un dels miradors més visitats de Mallorca. La carretera després davalla en direcció a la platja de Formentor, encara que nosaltres seguim i deixem el seu aparcament a la nostra dreta, per seguir fins el quilòmetre 12’800 aproximadament. Aquí trobem la desviació cap a Cala Murta, que és el punt d’inici del nostre recorregut d’avui. Nosaltres seguim més cap endavant, per cercar un lloc on aparcar. Passada la desviació cap a Cala Figuera deixem el cotxe a una explanada còmoda a l’esquerra de la carretera.
Tornem enrere per la carretera a baix fins arribar a la cruïlla on comença el camí que ens porta cap a Cala Murta. Creuem el barrera per seu accés per persones de la dreta, que té una petita barrera. Aquí ens ve a visitar un ase que està pasturant per la zona. El saludem i seguim pel camí asfaltat que hem agafat, amb les instal·lacions del campament a la nostra esquerra. El camí les voreja fent un gir cap a l’esquerra, per passar de l’asfalt a un trespol de terra. Deu minuts més tard, aproximadament, passem per devora d’una caseta de transformadors elèctrics, que també ens queda a l’esquerra. Seguim endavant per arribar, en cinc minuts, fins a un punt on hi ha una zona recreativa amb taules i bancs de fusta. Aquí ens desviem cap a l’esquerra per agafar un camí evident, que en poc temps es transformarà en un caminoi. Abans hem vist una desviació cap a l’esquerra amb dues fites (probablement en porti cap el mateix lloc on anem nosaltres, però com no estem segurs, no ens arrisquem). El nostre camí inicialment s’endinsa dins del pinar, creuant pel mig de l’àrea recreativa. En arribar a una cruïlla, no molt evident, seguim cap a l’esquerra, en pujada cap al nostre objectiu d’avui. A partir d’aquí hi trobem fites que ens ajuden a confirmar que estem anant pel bon camí.
En poc temps podem veure el nostre següent objectiu, el Coll de sa Bretxa, amb l’antic camí del far que hi puja. Aquest coll separa el Puig Fumat (334 m) del Puig Garballó (271 m), a la seva dreta. Ens ho prenem amb calma i comencem les seves ziga-zagues, agafant alguna de les dreceres que tenim marcades amb les fites, que ens fan guanyar temps a la nostra pujada. Les vistes cap a la Badia de Pollença es comencen a obrir, deixant-nos gaudir del magnífic dia que tenim avui. En arribar quasi a dalt del coll, a la seva dreta podem veure la bretxa que li dona nom, amb restes de construccions antigues. Després d’un parell de fotos aquí, continuem cap a dalt del coll, on podrem veure l’altre vesant de la muntanya. Al fons apareix en primer lloc la Roca Blanca (329 m), amb el far de Formentor a la punta de una de les “banyes” del “cap” de la nostra illa. Des d’aquí ja no tindrem camí fins a dalt del cim, no obstant això, està tot ple de fites que ens faciliten orientar-nos per agafar el millor itinerari fins a dalt de tot. En poc temps ja som a dalt del vèrtex geodèsic del Puig Fumat, a 334 m d’alçària, en relació a la mar. Hem tardat anant molt tranquil·lament, i contant les aturades que hem fet per les fotos, unes dues hores.
Tenim un dia que totalment atípic pel que tocaria ser un vint-i-tres de desembre. La temperatura és més semblant a un dia de primaveral, que a un d’hivern. I després diuen que no hi ha canvi climàtic!! Pràcticament no hi ha cap núvol, i les vistes que tenim són espectaculars. Podem veure a un costat les dues badies, tant la de Pollença com la d’Alcúdia, i a l’altre un bon grapat de muntanyes de la Serra de Tramuntana. Dinem al mateix cim, ja que no hi ha quasi vent, i quan el sol surt un poc, s’està a la glòria. No ens hem trobat a ningú durant la pujada, i el silenci i la pau que tenim al cim és meravellosa.
Comencem la davallada en direcció cap el vesant contrari per on hem pujat. Des de dalt es veu perfectament el nostre recorregut, seguint el camí que porta en direcció cap al far. La primera part de la davallada també és sense camí, encara que es veuen perfectament les ziga-zagues del camí, on hem d’arribar. Una vegada aquí el seguim cap a l’esquerra, amb la la Roca Blanca (329 m) a la nostra dreta, i el far enfront. També podem veure la carretera que porta cap al far, que és cap on hem d’anar nosaltres. Després de les ziga-zagues de davallada el camí manté una línia recta, que hem de seguir, fins arribar on vegem que fent una descens recte arribem a la carretera. En aquest punt, sense camí, davallem pel mig del càrritx fins arribar a tocar l’asfalt. Només ens queda girar cap a l’esquerra i continuar per la carretera fins arribar al cotxe. En aquest punt destacar que haurem de passar pel túnel, i que la carretera té molt poca cuneta (hi ha que anar molt alerta amb els cotxes).
Per acabar només queda agafar el cotxe i tornar cap a Palma, havent gaudit d’un magnífic dia a les nostres muntanyes, amb les persones que més estim.
