Itineraris Senderisme a Mallorca
M Es puig de sa Garrafa (461 m).
M Sa Gubia o es puig de s'Alqueria (609 m).
P
S'ermita
de Maristel-la (570 m).
M
Es puig de na Fàtima (651 m).
M Sa Talaia d'Alcúdia (440 m) - la Penya Roja (350 m).
M
El mirador de
ses Puntes - sa Talaia Vella (868
m).
Es puig de sa Garrafa (461 m).
ü Localitat: Andratx.
¦ Data de realització: 09 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 357 m.
¿ Duració: 2 hores i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
El punt d'inici del nostre recorregut està quasi al Km 28 de la carretera Ma-1 (Palma-Andratx). Degut a que el punt d'inici de l'excursió no és el mateix que el de finalització, convé deixar un cotxe a l'aparcament que hi ha a la carretera de Andratx-Estellencs o a l'avinguda de Son Mas (a prop de l'ajuntament d'Andratx) abans d'iniciar el nostre camí. L'altre cotxe el deixarem just a davant de la reixa on iniciem la caminada.
Quasi al Km 28 de la carretera Ma-1 trobem un camí asfaltat que gira cap a la dreta (si venim des de Palma), l'hem d'agafar. tot d'una trobarem una barrera metàl-lica (que pel seu aspecte pareix que mai està tancada), i després d'aquesta un dipòsit aigua on carreguen els camions. A la dreta d'aquest dipòsit comença un camí de carro que l'haurem de prendre. Per això haurem de botar una altra barrera (si ens fixem es fàcil fer-ho per la seva part dreta). Una vegada botada iniciarem la nostra ruta, ja en ascensió.
Durant tot el camí trobarem fites de pedres i punts de pintura (grocs i vermells). Als 10 minuts aprox. arribarem a una sa Coma de sa Teva (que més que una coma pareix una torrentera). A partir d'aquí deixem el bon camí per continuar per un tirany. Arribarem a la falda d'una penya. A l'esquerra d'aquesta trobarem un portell de pedra que està a la nostra esquerra, el travessarem i continuarem pujant. Mentre pugem podem veure, si ens fixem, una petita rosseguera a la nostra esquerra. El tirany continua en pujada, si el seguim no te pèrdua. A mesura que agafem altura aquest caminoi es fa cada vegada més dolent i en més rost. Ens ho podem agafar en paciència. Una avantatja és que caminarem sense patir la tortura del sol, ja que anem quasi tot el temps amb ombra.
A dalt de tot del tirany podem fer una aturada per berenar. A més de gaudir d'ombra i un bon airet, també podrem contemplar una magnífica vista del port d'Andratx. Després d'agafar forces continuarem, aquesta vegada en direcció cap a la dreta (uns 30º aprox.), en pujada suau cap un pla. El nostre camí serà de pujada en tendència a l'esquerra. Una vegada a l'altre vessant podrem veure les illes del Toro (les que tenim més a prop) i les Malgrats, a més de la costa. Continuarem el nostre camí en tendència a l'esquerra fins que vegem la caseta d'observació contraincendis (darrera la qual està el nostre objectiu). Continuem pel caminoi amb una lleugera davallada per fer el nostre particular atac al puig de sa Garrafa. Aquest darrer tros és més abrupte, però si ens fixem amb les nostres passes no ens sortirem del tirany. A més hi ha un garballó amb una alçària no gens habitual.
Una vegada al cim, just darrera de caseta trobarem el vèrtex geodèsic del pugin de la Garrafa. Estam a tan sols 461 m d'altura, però tenim unes vistes espectaculars. A la nostra esquerra (en sentit de pujada) podem veure Andratx, el port i la Trapa. Si anem girant la vista cap a la dreta , tenim la mola de s'Esclop i el puig Galatzó, a més de la serra. A l'altra part podem veure les illes del Toro i les Malgrats. A més a dalt dir-vos que vàrem veure tres exemplars d'esparver, segons el nostre Presi. El temps de pujada és d'aproximadament 1 hora de recorregut efectiu.
Després de gaudir d'aquestes vistes continuarem per la dreta del vèrtex, en el mateix sentit en que hem arribat a dalt, per cercar una altra vegada el tirany, que ara va en davallada. Arribarem a un petit collet que travessarem i més endavant a un altre que està poblat de pins. En aquest, si ens fixem hi ha un camí a la seva part esquerra, que davalla directament a Andratx, encara que nosaltres no els vàrem seguir (és una opció a tenir en compte). Passat aquest collet pujarem a un altre cim des d'on podem veure el puig de la Garrafa. Després d'aquest vàrem fer una aturada per esmorzar (heu d'anar alerta quin lloc trieu, perquè vàrem estar acompanyats de una dotzena de vespes empipadores).
Després de dinar (si un vol) hem de continuar el tirany en davallada per entrar en una àrea més boscosa. Aquí vàrem tenir la sort de trobar-mos amb un parell de bocs i mitja dotzena de cabres. Continuarem pel tirany en davallada, en tendència a la dreta. Encara que pareix que ens allunyem d'Andratx, només davallem per anar a cercar el millor llocs per creuar el vessant muntanyós. de sobte el camí canvia de direcció cap a l'esquerra i travessant un portell de pedra passem a l'altra part de la muntanya. Més endavant arribem a un coll molt ample (quasi pareix fet a posta per l'home). El travessarem en tendència a l'esquerra. Passarem un marges i arribarem a una caseta de pedra. Arribarem fins a ella per passar-la per l'esquerra i uns metres més endavant veurem un camí de carro que agafarem en davallada cap a l'esquerra. Només hem de seguir-lo. Aquest camí de carro arriba fins una casa que te una barrera, però que es pot botar sense cap tipus de problema per la seva part dreta. Hem arribat així al camí de . Agafarem a l'esquerra i aquest camí ens durà directament a Andratx, ben davant del col-legi i el polisportiu. Continuarem en direcció recta, amb un poc de pujada, per un carrer que és contra direcció pels cotxes, per tombar pel segons carrer a la dreta que ens durà just al lloc on hem deixat el cotxe. Dir-vos que si voleu prendre un refresc, val la pena fer-ho al bar que fa cap de cantó entre la carretera d'Estellencs i el carrer que ens du a l'avinguda de Son Mas (els seu preus són d'allò més raonables).
Després d'això ja només queda anar a cercar l'altre cotxe al punt de partida (està a 3 minuts en cotxe), per recollir al grup i partir cap a cases.
Sa Gubia o es puig de s'Alqueria (609 m).
ü Localitat: Bunyola.
¦ Data de realització: 17 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 510 m.
` Distància aproximada a recórrer: 8 Km 500 m.
¿ Duració: 4 hores de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
El punt de sortida de la nostra excursió està situat entre el Km 14 i el 15 de la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), molt a prop del restaurant Ca'n Penasso. Podem deixar els cotxes a l'aparcament que hi ha devora del que és propietat del restaurant (està un aferrat a l'altre, i pareix que sigui del restaurant, però és d'ús públic). L'excursió és circular i acaba a la mateixa carretera, però un quilòmetre més endavant. Si voleu deixar el cotxe a l'arribada, just on comença el camí particular que dona a les cases de s'Alqueria d'avall, hi ha lloc per 3-4 cotxes, encara que està molt a prop de la carretera. Personalment vos dic que és una bona opció deixar els cotxes devora Ca'n Penasso, no costa gens fer aquest quilòmetre de tornada a l'aparcament (hi ha un vorera ampla).
Situats a l'aparcament i mirant cap a les muntanyes, tenim dos camins visibles a primer cop d'ull. El nostre és el de son Nasi vell, que és el de la nostra esquerra (situat enfront de la cruïlla que ens desvia per anar cap a Bunyola). Ja en aquest punt podem veure el puig de Son Poc a la dreta del tot (és el més petit), el puig de Son Nasi (pareix el més gran i té forma de triangle espadat) i part de Sa Gubia (a l'esquerra del tot). El camí de son Nasi vell és un camí asfaltat i ample que no te sortida al final del mateix. Passarem per davant ca'n Tomeu i molt poc temps després agafarem la primera desviació cap a la dreta (també asfaltada). Aquesta ens farà girar cap a l'esquerra, i en deu minuts, més o manco, s'acabarà el camí asfaltat (just devora una casa). Aquí comença un caminoi amb molt de rost que haurem de seguir (deixant la casa a ma esquerra). Aquest caminoi està envaït per la vegetació, per això ens haurem de fixar molt bé si no el volem perdre. Al poc d'iniciar el caminoi girarem cap a la dreta per travessar una barrera metàl-lica (que hem de deixar tancada) i continuar en pujada fent unes ziga-zagues.
Als deu minuts aproximadament trobarem una caseta de pedra i un forn de llenya, continuarem seguint el caminoi, per això haurem de travessar pel mig d'aquestes dues construccions. El caminoi va millorant a estones i moltes vegades s'acompanya d'una tanca metàl-lica. A més de començar a deixar-mos gaudir d'unes vistes meravelloses. Podem veure per primera vegada l'hospital Joan March al vell mig del bosc, i ja comencem a entreveure Palma. Seguint el camí arribarem a una altra caseta de pedra que deixarem a la nostra dreta. Poc després de passar aquesta caseta trobarem un coll de tords que ens farà girar quasi 90º cap a la dreta per continuar pel tirany. Poc desprès trobarem el primer punt vermell que ens indica que anam pel bon camí, i també qualque fita de pedres. Aquest caminoi ens durà a una petita "rosseguera" des de la que podem veure el coll entre el puig de son Nasi i sa Gubia. Si ens fixem just al mig es pot veure la capçada d'un gran pi. Continuarem en línia recta, a la biorxa, per arribar just al vell mig d'aquest coll. No farem cas dels punts vermells que ens fan anar cap a l'esquerra.
Ben al mig del coll al que hem arribar trobarem un botador de ferro galvanitzat (amb una base a la seva part superior que ens permet girar-mos abans de davallar) que hem de passar. Si ens fixen a l'altre costat del coll hi ha pas de tords i a de la seva part esquerra surt un camí que ens durà cap al camí de muntanya (és una altra opció per pujar a sa Gubia, encara que ja que hem arribat fins aquí, val la pena continuar per l'itinerari més muntanyós). Per això girarem cap a l'esquerra (si ens situem com si haguéssim davallat del botador i miréssim cap endavant). Continuarem pujant per coster del coll, amb tendència de pujada cap a l'esquerra. Passarem un altre pas de tords i, si ens fixem bé, podem seguir el tirany sense problemes. Ja a prop del cim aquest tirany gira cap a la dreta amb un petit pas on hem de posar les mans. Desprès d'això tornem trobar un caminoi que en poc temps ens fa travessar un nou botador (aquest molt més petit i amb la base de fusta). Passat aquest botador ja quasi estem al cim. Primer de tot ens trobem amb el refugi de'n Leandro Ximelis a mà dreta, i pocs metres més endavant arribem al cim de sa Gubia, amb el seu vèrtex geodèsic i el mirador. Des del cim podem veure la mola de s'Esclop (al fons del tot), el Galatzó, la serra d'Alfàbia, el puig Major, etc.
El refugi el va construir el Foment de Turisme en honor a l'excursionista del mateix nom. És un refugi obert, de només tres parets, que al seu interior te una xemeneia, un aljub (buit i ple de brutícia quan el vàrem visitar) i bancs de pedra per poder seure. S'agraeix la seva presència, tant per guarir-mos de la pluja com del sol si volem dinar a dalt de sa Gubia.
Per davallar cap a Bunyola tornarem per les nostres passes fins botar el botador petit (amb la base de fusta). Passat aquest si ens fixem podem veure que hi ha un caminoi més definit que amb tendència cap a l'esquerra ens durà en pocs minuts fins a un camí de ferradura, el camí de muntanya. Just en el punt on s'uneix a aquesta carretera hi ha una gran fita amb la inscripció en memòria de'n Leandro Ximelis pel Foment de Turisme. Des d'aquesta fita només ens queda girar cap a la dreta i agafar el camí de muntanya que sense cap pèrdua, i amb paciència, ens durà fins les cases de s'Alqueria d'avall (propietat de'n Gabriel Cañellas, ex-president de la comunitat autònoma). El camí acaba just devora les cases amb una barrera que hem de travessar (en aquesta barrera es prohibeix el pas de ciclistes i animals, però no d'excursionistes). Pocs metres més endavant ja trobem la carretera Ma-11 i si girem a la dreta, en aproximadament un quilòmetre, l'aparcament de Ca'n Penasso, on estan els cotxes i on podem fer un cafetet abans de tornar cap a cases.
S'ermita de Maristel-la (570 m).
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Esporles.
¦ Data de realització: 24 de Setembre de 2006.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 372 m.
¿ Duració: 1 hora i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Per arribar al punt de partida de l'excursió hem d'arribar fins a Esporles, agafarem el carrer principal (de Joan Riutort) fins trobar uns cartells d'indicació per anar al Verger i a l'àrea recreativa de son Tries (el carrer Costa de son Tries). Seguint aquest carrer cap per amunt ens durà a una carretera, que seguint-la sense cap desviació ens durà fins a un coll, havent passat l'àrea recreativa que vos hem dit abans. En aquest coll, just abans de davallar cap al Verger, trobarem a mà dreta una petita barrera metàl-lica que només obri una de les dues portes i té un garrover just quan entrem. A prop de la barrera, a mà esquerra de la carretera, en el sentit en que hem vengut, podem deixar els cotxes estacionats. Hi ha un poc de cuneta que ens permet deixar 4 o 5 cotxes (si estan ben aparcats).
Travessada la primera barrera metàl-lica s'inicia un camí ample que ens durà, amb unes poques passes, fins a les cases de son Ferrà (aquí tenim cartells que ens indiquen la direcció cap a l'ermita). Superades les cases pel mig, passarem una altra barrera metàl-lica (ens hem d'enrecordar de deixar-les sempre tancades). Seguirem en tot moment pel camí ample i amb rost, sense agafar cap desviació. Ens ho hem de prendre amb paciència, ja que la pujada des del seu inici és bastant costeruda. Passarem un portell de pedra sense barreres i continuarem pujant. Més o manco, passats uns 45 minuts, a un revolt trobarem una indicació per desviar-mos del camí cap a la dreta per un caminoi. Aquest ens durà fins al mirador del Cor del bon Jesús. Per això l'haurem de seguir fins arribar a un rotllo de sitja amb dues barraques de carboner. Una vegada aquí travessarem pel mig de la sitja i, molt poc desprès, arribarem fins al mirador. El mirador ens permet gaudir d'unes meravelloses vistes de la vall d'Esporles. Per tornar al camí de l'ermita només hem de retornar per les nostres passes fins al camí principal. Continuarem pujant i, uns 15 minuts més tard, arribarem a l'ermita de Maristel-la.
L'ermita començà a construir-se a l'any 1890 i acabaren poc desprès del 1923. A l'any 1926 tancà les seves portes degut a la falta de vocacions per habitar-la i a que es varen trobar els cadàvers de dos dels seus ocupants, morts ens estranyes circumstàncies. No fou fins al 1968 que tornà a obrir les seves portes, ja en mans de la parròquia d'Esporles, donant-li el nom actual d'ermita de Maristel-la. La parròquia organitza una pujada anual a l'ermita per part de la gent del poble. Just quan hi arribem podem trobar un sistema d'extracció d'aigua, segurament de qualque aljub de l'ermita (l'aigua pareix potable).
Per tornar cap als cotxes ho farem pel mateix camí per on hem pujat, sense cap mena de problema d'orientació.
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 1 d'Octubre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 525 m.
` Distància aproximada a recórrer: 14 Km.
¿ Duració: 4 hores i 45 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Iniciarem l'excursió pel camí dels Cairats, que surt del carrer Xesc Forteza situat a la urbanització de l'Arxiduc. Aquesta urbanització es troba poc abans d'arribar al poble de Valldemossa, a ma dreta si venim des de Palma. Si ens fixem, abans d'arribar a Valldemossa, veurem una desviació a ma dreta que te un garrover dins d'una pastera de pedres, fent una petita illeta. Agafarem aquesta desviació que te un cartell amb el nom de la urbanització. Pocs metres desprès hi ha una bifurcació, agafarem el camí de l'esquerra que en cap amunt ens durà directament al carrer de Xesc Forteza. A dalt de la costa veurem que comença un camí de carro amb unes barreres metàl-liques que ens indica cap al refugi. Agafarem aquest camí i començarem a ascendir suaument. Hem de seguir aquest camí ample, passarem per una petita , amb una barrera metàl-lica que deixem a la nostra esquerra. Poc desprès hem de creuar una altra barrera metàl-lica que te un pas a la seva dreta. Seguirem el camí fins arribar a una nova barrera metàl-lica que hem de travessar pel seu costat i dona a una clara bifurcació. Abans durant el camí harem passat per un portell i una font restaurada i tancada amb reixa. A la bifurcació agafarem el camí de l'esquerra que ens continua duent amb un sentit de pujada. El camí ample, discorre per un paisatge en que predominen les oliveres. Seguint per aquí arribarem a una nova bifurcació que té una sitja (que té un semblant a una gran barraca plena de pedres. A aquesta bifurcació trobarem les restes d'una senyal de fusta i unes fites. Agafarem el camí de la dreta per trobar-mos poc desprès una paret de pedra que ens acompanyarà en la nostra ascensió. Aquest camí ens durà a un portell tancat amb unes barreres de fusta, però que es poden salvar gràcies a uns escalons de pedra a la paret. Passat aquest portell podem veure un cartell del IBANAT on ens marca l'àrea recreativa de son Moragues. Continuarem pel camí de la dreta, ample i amb un rost considerable. Per aquest camí podem trobar restes ben conservades de sitges i forns de calç (amb cartells de fusta).
Continuant per aquest camí i sense que s'acabi el seu rost arribarem a la font del polls. Aquí trobarem una petita àrea recreativa que te un parell de taules de fusta amb els seus bancs, un aljub (amb aigua NO potable) i una font de mina. A més d'uns magnífics exemplars de polls, amb uns troncs que no ens deixen cap dubte de la vellesa d'aquests exemplars. D'aquest punt surt un camí cap a la serra dels Cairats (és una altre opció per realitzar el Teix). Nosaltres continuarem pel camí per on hem arribat a la font i pocs minuts desprès arribarem al Refugi de Son Moragues o dels Cairats. Deixant el refugi i seguint pel camí continuarem la nostra ascensió. En poc deixarem a la nostra dreta una gran casa de neu (és curiós trobar una rodejada del bosc i a una alçària tan modesta). El camí ample passa a ser un caminoi a mesura que continuarem agafant altura. Quan la vegetació ens ho permet podem contemplar el Galatzó al fons i més a prop el puig des Boixos i el puig Gros. Si seguim el caminoi aquest ens durà sense pèrdua al cap damunt del puig Gros (938 m). Travessant pel mig i seguint en el sentit que duem arribarem al pla des Aritges. Una gran esplanada que te un petit redol de vegetació que ens permetrà guarir-mos del sol. Des d'aquí i mirant cap a la dreta podem observar una petita elevació. Cap a ella ens hem de dirigir quan reiniciem el nostre itinerari.
Una vegada estem a dalt d'aquesta alçària ja ens queden pocs metres per arribar a la nostra meta, el puig Caragolí. Només hem de seguir i desviar-mos cap a la dreta unes poques passes, just quan arriben a ell. A dalt trobarem una petita placa commemorativa. Des dels seus 945 m tenim una gran vista, la vall de Deia amb el poble, el puig Major, el Teix, etc.
Seguirem pel caminoi en direcció cap als cingles de son Rul-lan, encara que abans d'arribar ens desviarem a l'esquerra per agafar el camí que ens durà cap al pla del pouet. Si ens fixem pel camí que hem agafat arribarem a una bifurcació que dona a un caminoi amb rost, no l'agafarem i seguirem uns metres fins arribar a un revolt tancat cap a l'esquerra. Si ens fixem d'aquí surt un tirany que ens durà a visitar la cova de l'ermità Guiem. Quan nosaltres l'hem visitat estava habitada (no saben per qui, ja que no hi era). La cova te un pati previ, ben arreglat i sembrat amb flors. Ja dins la cova trobem una petita sala amb un aljub. A la seva dreta una altra petita sala amb dues petites fonts per degotís i una cambra al fons on hi ha el llit i una estufa de llenya. Al fons d'aquesta sala hi ha una altra sala que es comunica amb l'exterior.
Deixant l'ermita i seguint un nou tirany arribarem a un portell de pedra, sense barreres i amb un punt vermell i un cartell. El travessarem i continuarem amb davallada. No deixarem en cap moment el camí per on anem fins que aquest ens dugui al pla del pouet. Travessarem pel mig aquest pla, deixant el pou a la nostra dreta, fins arribar a un nou portell sense barreres. Passat i seguint aquest camí arribarem a un revolt tancat, on si ens fixem a ma dreta al fons podem veure el portell de la font de s'abeurada. Val la pena visitar-la. Retornant al camí continuarem davallant fins arribar a una barrera que podem salvar per un botador. Ja només ens queden uns cents de metres per arribar al final del camí.
Ja en la carretera asfaltada tenim dues opcions, arribar fins al centre de Valldemossa per prendre una orxata d'ametlla amb una coca de patata, per exemple, o agafar carrers cap a l'esquerra per arribar al punt de partida. Vosaltres heu de triar l'opció que més ganes vos faci.
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 8 d'Octubre de 2006.
? Nivell de dificultat: baix.
Desnivell: 401 m.
` Distància aproximada a recórrer: 3 Km.
¿ Duració: 3 hores de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Deixarem els cotxes al Km 14'500 de la carretera Palma-Valldemossa (Ma-1110), a l'Estret. Aquest camí que trobem a ma esquerra del nostre sentit és un magnífic lloc per deixar els cotxes aparcats. Una vegada fet això hem d'agafar la carretera i caminar uns 400 metres en direcció a Valldemossa. Recorreguda aquesta distància trobarem a ma dreta de la carretera un camí asfaltat (amb un contenidor pel fem) que comença a pujar suaument, l'hem de seguir. Aquest camí porta cap a Son Morro i Pastorix. Seguirem pel camí sense agafar cap desviació. Primer deixarem les cases de son Morro a la dreta. Poc desprès deixarem a l'esquerra una finca que te una gran porta metàl-lica i una video-càmara de vigilància. Poc desprès trobarem un camí que puja cap a l'esquerra, no l'hem de seguir. Continuarem pel camí per on anem fins que arribem a unes barreres metàl-liques. En aquest punt tenim dos camins per fer na Fàtima.
Nosaltres el farem pel pas des ases, per això hem de creuar la barrera metàl-lica (deixant-la tancada una altra vegada) i continuar pel camí. Ara ens endinsem en un camp de meravelloses oliveres, moltes d'elles amb un semblant mil-lenari. El camí continua amb pujada suau. Si ens fixem en la muntanya, a mà esquerra es veu un coll amb uns pins a la seva dreta. Aquesta és la nostra següent meta. El camí primer ens fa girar cap a l'esquerra i desprès cap a la dreta per assolir un petit coll al camí. A l'altura d'una casa que hi ha a l'esquerra del camí, i no abans, anirem a cercar el pas des ases. Per això hem de tirar en un primer moment cap a la dreta per un lloc del camí on el marge s'acaba i el camp comença a ras de terra, a la mateixa altura que el camí. Haurem de creuar unes marjades, fora cap camí definit, però en cap moment trobem cap complicació per arribar a la falda de la muntanya. Anirem a cercar una penya de color vermellós que tenim just al nostre front, quan arribem a la seva falda haurem de trobar un tirany poc definit.
Si ens fixem i tirant un poc cap a la dreta hem d'anar a cercar aquest tirany que ens durà cap al coll des ases. Aquest tirany és fàcil de seguir, encara que te parts en que la vegetació li ha robat un poc la seva continuïtat. Una vegada al coll, que assolirem per la seva part dreta, hem de botar un marge (per la part dreta que toca la muntanya) per continuar vorejant, en ascensió a les braves. La tendència de pujada serà cap a la dreta.
Continuarem per superar el darrer tros abans d'arribar al cim. Aquesta part del camí continua essent fora de camí, així que anirem a trobar el millor itinerari que puguem. La darrera pujada al cim la farem pel vessant dret, un poc a les males. A dalt del cim podem trobar un petit rotllo de pedres, molt adient per fer-hi un bon bivac, una fita que sembla un vèrtex geodèsic, però no ho és i un petit Betlem al seu costat. La vista que ens donen els 651 metres del puig de na Fàtima és esplèndida, degut al seu petit aïllament.
Per fer la seva davallada podem anar a cercar el camí que puja des de ses Esteles, o simplement tornar per les nostres passes de pujada.
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Escorca.
¦ Data de realització: 5 de Novembre de 2006.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 372 m.
` Distància aproximada a recórrer: 8 Km 600 m.
¿ Duració: 3 hores i 30 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
L'excursió comença al Coll de sa Batalla, situat a la carretera de Lluc (Ma-2230). Hem de deixar els cotxes a la vorera de la carretera, ja que al pàrking de enfront de la benzinera del coll de sa Batalla hi ha indicacions de que és d'ús exclusiu pels clients del restaurant. Una vegada hem de deixat els cotxes aparcats haurem de tornar per la carretera en sentit cap a Caimari. Travessarem el pont asfaltat que creua el torrent de comafreda i just l'haurem passat trobarem a ma dreta l'inici d'un camí de carro amb pujada. A l'inici d'aquest camí hi ha un portell i un cartell d'informació sobre la ruta d'Escorca-Artà. Començarem a pujar des del principi, sense que sigui un rost massa exagerat. Seguint aquest camí, poc després passarem la font des Guix (quan nosaltres passarem estava eixuta i amb bastant vegetació dins del seu abeurador). La passarem deixant-la a la nostra dreta per continuar sense pèrdua pel camí de carro per on anem. Al pocs minuts arribarem a una cruïlla on el camí es trifurca. Hem d'agafar la desviació de la dreta que continua amb pujada. Aproximadament abans de quinze minuts d'haver començat arribarem a un portell amb una barrera metàl-lica i un botador. Aquí ens trobarem amb un guarda de la finca de comafreda al que haurem de pagar per poder continuar l'excursió. No entrarem en el debat de si és moral i lícit aquesta pràctica a la serra.
Passat aquesta barrera continuarem pel camí de carro, hi ha un moment que pareix que es bifurca però nosaltres continuarem amb el sentit evident que duem, fins arribar a un portell de pedres sense barreres. En aquest punt tenim una magnífica vista del Frontó junt enfront nostra. A la dreta tenim les cases de comafreda, un poc més enlluny, i a l'esquerra el camí per on hem de continuar la nostra ruta. El camí de carro passa a ser un caminoi de muntanya que discorre paral-lel a un marge de pedra seca. Seguint aquest caminoi sense sortir del camí més o manco evident passarem per un petit portell de pedra sense barreres. Continuarem fins que el caminoi acaba a un camí de carro que te una pedra a l'esquerra de la cruïlla amb la inscripció "Queda poc!". Aquest punt és important fixar-lo a la nostra memòria, degut a que és fàcil que a la tornada ens despistem i no girem mentre davallem pel camí, cosa que faria que no tornéssim cap al coll de sa Batalla. Hem de girar cap a l'esquerra i continuar pujant pel camí amb un poc més de rost que fins ara. Aquí el camí, totalment evident, ens durà sense pèrdua fins a un coll. Harem arribat al Coll de sa Línia. En arribar podrem veure de forma clara dues fites, que són dos pil-lons, a la nostra dreta i un rotllo de sitja a la nostra esquerra. Si giréssim cap a la dreta, per les fites, podríem anar cap al puig Massanella. Però nosaltres girarem cap a l'esquerra, uns noranta graus aproximadament, per anar a cercar a prop de la sitja (un poquet amb tendència a la seva dreta) una fita que ens indica l'inici d'un tirany.
Aquest tirany serà el que ens durà cap al cim de n'Alí. Haurem de seguir les fites que ens ajudaran a no perdre el tirany que ja no perdrà el seu rost fins que pugem a dalt de tot del cim. Pujarem poc a poc i amb bona lletra, cercant la següent fita per no sortir del tirany. Degut al seu rost ràpidament podrem gaudir d'unes panoràmiques meravelloses. Degut al seu rost i la qualitat del terreny és millor fer l'excursió un dia que hi hagi poques possibilitats de pluges, sobretot per no patir una bona relliscada. Si ens on prenem amb calma no es farà gaire feixuga la pujada fins al cim.
Una vegada divissat el cim, haurem de assolir-lo pel seu vessant esquerra. A dalt de tot no hi ha lloc per més de deu o dotze persones. Això sí, tenim unes vistes espectaculars. Amb un dia clar podem veure tota la badia d'Alcúdia amb les dues banyes de Mallorca, la platja de Muro, sa Pobla, Campanet i Búger, Inca, el Raiguer i la badia de Palma. Si ens fixem amb els cims podem veure el puig gros de Ternelles, es Tomir, es Frontó, es Galileu, es Massanella, es castell d'Alaró, es puig de s'Alcadena i molts, molts més que no vos anomenem per no omplir tota la pàgina de noms. Sa veritat és que des de n'Alí tenim unes de les millors panoràmiques de tota la serra de Tramuntana.
La davallada la farem pel mateix camí que la pujada, així doncs no te més dificultat que tornar a refer les nostres passes, però sense que el nostre cul no toqui enterra per una relliscada d'allò més beneita.
Una vegada al coll de sa Batalla tenim l'opció de prendre un cafetet, o qualsevol altra cosa, al restaurant de devora la benzinera, podem davallar fins a Lluc o fer-lo a Caimari. Basta que ens decidim per una d'aquestes tres bones opcions.
Sa Talaia d'Alcúdia (440 m) - la Penya Roja (350 m).
Mapa 3D ║ Mapa 1: 25 000
ü Localitat: Alcúdia.
¦ Data de realització: 28 de Gener de 2007.
? Nivell de dificultat: mig.
Desnivell: 310 m.
` Distància aproximada a recórrer: 10 Km.
¿ Duració: 3 hores i 15 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
L'excursió comença a l'aparcament de l'ermita de la Victòria. Per arribar-hi haurem d'arribar fins a la població d'Alcúdia. Una volta aquí anirem a cercar la carretera que ens porta cap a la Victòria, en direcció al cap Pinar. Per això anirem cap al port esportiu d'Alcúdia i una vegada allà continuarem en direcció al cap pinar. Quan agafem la carretera que costeja la costa passarem per un pont. Poc després passarem la platja de s'Illot que està devora de l'alberg de la Victòria. Passat aquest alberg arribarem a un cruïlla a la carretera que en permetrà continuar tot dret (cap al cap Pinar), girar cap a l'esquerra (cap a un camp de tir) o girar a la dreta (cap a l'ermita). Girarem cap a la dreta en sentit de pujada (a més hi haurà un cartell que ens indica l'existència d'un restaurant). Tot seguit i poc desprès arribarem a l'aparcament de l'ermita de la Victòria, ara convertida en una hostatgeria.
Una vegada a l'aparcament deixarem el cotxe just al front. Si mirem cap a l'ermita veurem que a mà dreta nostra s'inicia una pista forestal ample, en pujada que haurem d'agafar per començar la nostra excursió. El camí de carro puja deixant l'ermita a la nostra esquerra, ens atraca al restaurant i just després d'un revolt tancat trobem una barra de ferro que tanca el pas als vehicles. El camí continua en pujada per aquest camí ample sense cap pèrdua. Ja avançat el camí, just després d'un revolt tancat trobem uns petits escalons de pedra que giren cap a l'esquerra iniciant un caminoi més petit. Ens hem de fixar bé perquè són l'inici de la ruta que ens durà cap a la Penya Roja quan davallem de la Talaia. En aquest punt hi ha un cartell de fusta que ens indica la direcció cap a la Talaia i la direcció cap a la Penya Roja, encara que en aquest cartell posa Penya des Migdia. Això és perquè la Penya Roja te el nom també de Penya des Migdia. Continuarem dons el nostre itinerari pel camí ample de carro en direcció de pujada. Passarem per una nova tanca, aquesta amb un botador lateral. Si seguim per aquest camí arribarem a un pla on trobarem un nou cartell indicador així com un dipòsit rodó d'aigua. Estarem just a la falda de la muntanya. Seguirem en pujada pel camí que ara s'estreny un poc més, però que no deixa de ser ben visible durant tota la nostra ruta. Arribat a un colla passarem a l'altre vessant de la muntanya. Des d'aquí ja es port albirar el final de la nostra excursió. Seguirem fins a arribar a un cruïlla, si girem cap a l'esquerra podrem anar cap a la platja del coll baix. Si seguim tot dret arribarem a dalt de la Talaia. En aquest punt on estem podem trobar un nou cartell indicador així com una gran fita de pedres. Seguirem sense pèrdua encara que el camí ara es converteix en un caminoi, però sense cap dificultat per seguir-lo.
Una vegada a dalt podem trobar les restes d'una talaia així com dos refugis. Un dels quals està ben esbocat. L'altre, en millor estat de conservació, pareix ser un refugi d'ús lliure que en el moment de la nostra excursió estava bastant net, encara que no tenia porta i les finestres començaven a estar un poc "tocades". Dintre d'aquest refugi tenim una xemeneia i una taula de fusta.
després de berenar, la Talaia és un bon lloc tornarem a davallar pel mateix camí per anar a trobar la cruïlla que hem anomenat abans, que serà l'inici de la ruta que ens portarà cap a la Penya Roja. Aquest caminoi bordeja la costa en quasi tot el seu recorregut. Anem ara en lleugera ascensió, encara que hi ha molts trossos que seran plans o inclòs n davallada. No ens hem de preocupar, anem pel bon camí. Aquest caminoi ens durà fins a la vora d'un coll que ens quedarà a la nostra dreta (amb dues fites de pedres). Aquí el sentit del camí pareix que s'ha de girar cap a la dreta cal al coll perquè si seguim el sentit davalla. no hem d'anar cap al coll, sinó que hem de seguir el sentit duem, encara que al principi és en davallada, aquest ens durà a vorejar la penya per trobar l'únic camí possible per accedir-hi. Arribarem a una entrada a la roca construïda per l'home, aquest tram és el que hem de tenir més en compta si anem amb nins petits, per la seva proximitat al precipici. Abans de l'entrada trobarem una barana de fusta i desprès del mateix una cadena de ferro clavada a la roca que ens hem d'assegurar que els nins aferrin quan passin. Continuarem pel caminoi sense pèrdua fins arribar al cim de la penya.
Abans d'arribar trobarem les restes de construcció humana quan el cos de torrers era l'encarregat de la guarda del canó. Podem veure les restes d'un gran forn per bales de canó, així com una barraca. Més endavant trobarem un nou forn per bales de canó, aquest un poc més petit. A dalt de la Penya Roja tornarem a tenir novament, com a la Talaia, una meravellosa panoràmica de la badia de Pollença. També trobarem una peça de canó (de gàlib 8) restaurada i amb bon estat, que data del segle XVII.
Per tornar ho farem tornant a caminar per les nostres passes. Una vegada a l'ermita i si el restaurant està obert podrem prendre alguna cosa. Nosaltres aquesta vegada no vàrem tenir tanta sort i el cafetet el vàrem fer de tornada a Palma.
El Mirador de ses Puntes - sa Talaia Vella (868 m).
ü Localitat: Valldemossa.
¦ Data de realització: 03 de Febrer de 2007.
? Nivell de dificultat: mig-baix.
Desnivell: 432 m.
¿ Duració: 2 hores i 15 minuts de recorregut efectiu.
¤ Itinerari:
Començarem l'excursió al poble de Valldemossa. Per això podem deixar el cotxe tant a l'aparcament públic que hi ha a l'entrada (ens hem de recordar que hi ha que pagar) o als carrers propers que són gratuïts. Per arribar a l'inici de l'excursió agafarem el segon carrer des de l'entrada del poble. A dalt d'aquest girarem a l'esquerra i continuarem, un poc en davallada, fins arribar a una cruïlla on ens obliga a girar. Llavors ho farem cap a la dreta. Aquest carrer no te sortida, a dalt de tot del mateix comença la nostra ruta. El camí, ample i sense problemes per seguir, comença des del seu inicia amb un rost considerable, que no deixarem fins arribar al pla del Pouet (aquest és el tram més "complicat" de l'itinerari).
Als deu minuts, més o manco, des de que hem començat torbarem una barrera amb un botador que haurem de passar. Continuarem per l'ample camí i poc després, a un revolt tancat cap a la dreta, si ens fixem trobarem sortint del camí la font de l'abeurada. Aquesta és una font de mina que sol estar neta, sempre i quan la gent que la visiti tingui cura de no deixar-hi fens als seus voltants (val la pena cuidar tota la nostra Serra i les seves fonts). Tornarem unes passes cap al darrera per agafar de nou el camí, que seguirem fins arribar al pla des Pouet. El rost que trobarem farà que ens agafem aquesta part del camí amb paciència, anant poc a poc i amb bona lletra fins al pla, que tenim a uns quaranta minuts.
Una vegada arribats al pla del Pouet, passarem el portell de pedra que ens guarda aquest pla. Continuarem amb la direcció del camí que portaven, tot recte, fins arribar al pou que dona nom a aquest pla. Aquest és un bon lloc per agafar forces i berenar. Continuarem pel camí que duem, deixant el pou a la nostre esquerra, per un camí evident que en poc temps començarà a agafar de nou un poc de pendent, però sense ser tan forta com l'anterior. La nostra pujada ens farà bordejar el vessant esquerra de la muntanya i ens durà fins al mirador de ses Puntes o de can Costa, en aproximadament una hora i deu minuts. Des d'alguna part d'aquest camí ens apareix la vista del Puig de Galatzó.
El mirador de ses Puntes és un gran balcó que ens fa gaudir d'unes meravelloses vistes de la costa. Just davall nostre veurem part de la carretera que uneix Valldemossa amb Deià. Tornarem unes quantes passes pel camí que hem fet i, si ens fixem, veurem com el camí de pedres es bifurca. Agafarem la branca de l'esquerra, que en pujada ens durà fins a un nou balcó natural on per primera vegada podrem veure Na Foradada. Seguirem en pujada per la vora de la costa, pel vessant esquerra de la muntanya, fins arribar a dalt de tot de la Talaia Vella. Aquí trobarem un vèrtex geodèsic a 868 m d'altura. Des d'aquest punt si ens fixem a la llunyania, en la direcció de duem, podem veure més endavant, tapada lleugerament per un arbre, la caseta refugi. Aquesta serà la nostra nova meta.
En pocs minuts arribarem a la caseta refugi, on tornarem a tenir unes vistes excepcionals. és una pena que aquest refugi estigui en ruïnes. Des d'aquí podrem veure el Puig Major. És un mirador magnífic. Podem aprofitar aquest punt en el camí per menjar i descansar un poc. El que ens queda de camí ja serà en davallada.
Tornarem uns metres per les nostres passes fins tornar a agafar el camí, que bordejant el petit turó on està el refugi per la seva part esquerra (el refugi ens quedarà a la dreta), ens durà en davallada fins l'estret de Son Gallard. Aquí trobarem un banc de pedra i és el punt on s'uneix el camí que ve des de la nostra excursió i la ruta des dels cingles de Son Rul-lan. Si continuem en davallada arribarem a una part del camí on es torna pla, per aquí arribarem fins al pla des Pouet. Des d'aquí tornarem pel camí que hem fet per arribar al punt d'inici de la nostra ruta.
Una vegada als cotxes només hem de davallar fins al poble per menjar una bona coca de patata acompanya d'una xocolata, un Laccao® o un cafetet amb llet ben calenteta.
