Grup Excursionista Tramuntana

07 de Gener de 2017

 

Cresta de n'Alí (1.037 m), Escorca

 

Comencem les sortides per preparar el viatge d’enguany a la Serra de Gredos per fer la cara Nord de l’Almanzor. Avui hem decidit fer la Cresta de n’Alí, practicant la progressió i assegurament en dues cordades. Per tant, quedem al Coll de sa Batalla amb na Maria José i n'Estorki per fer una combinació de cotxes. Des de Palma en Rubén i jo sortim plegats amb un cotxe, mentres que na María José i n’Estorki pugen cada un amb el seu cotxe. Per la Ma-13 fins a Inca per continuar per la Ma-2114 fins Selva i per la Ma-2130 fins Caimari. Des d’aquí només queda continuar pujant fins arribar al Coll de sa Batalla. A nosaltres dos ens dona temps de fer un cafetet abans de que ells arribin. Ens vegem a les dotze allà per deixar dos cotxes i davallar fins a la Comuna de Caimari on deixem el tercer. Comencem a caminar superant ràpidament el botador que dona inici al Comellar de sa Cometa Negra. És un camí de ferradura ample i fàcil de seguir.

 

   

 

Sense deixar de prestar atenció, a la corba que hi ha abans de que el camí estigui encimentat, continuem rectes per un camí ample de terra. No ens hem de despistar perquè hem d’agafar un caminoi marcat amb una fita a la nostra dreta. Nosaltres, parlant parlant continuem fins arribar a un rotllo de sitja on s’acaba el camí ample. No ens queda més remei que tornar enrere per tornar fins a la fita, on ens desviem. El caminoi està fitat i és fàcil de seguir si prenem atenció. La pendent és considerable i val la pena agafar-lo en calma. Les vistes s’obrin de tant en tant, deixant veure els pobles del pla. Arribem a l’inici de la cresta, on aprofitem per fer una mossegada i equipar-nos amb els arnesos, ferros i més estris necessaris. Pareixem professionals i tot... comença l’activitat de veres. Ens dividim en dues cordades, com farem a la Serra de Gredos, una formada per na María José i n’Estorki, i l’altre per en Rubén i jo mateix, encara que anem pràcticament plegats.

 

   

   

 

El començament són unes trepades fàcils que ens obrin encara més les vistes. Decidim avançar ensemblats posant assegurances intermitges, inclosos els passos fàcils. Trobem algun pas un poc més inclinat, però no hi ha cap pas que no puguem superar sense problemes. Poc a poc anem progressant i, després d’una part més esmolada, arribem fins al “Petit Cerví”, una prominència rocosa que s’assembla a aquesta meravellosa muntanya. Aquí muntem una reunió a la seva bassa i la faig jo de primer. És una placa inclinada amb dos arbres a la seva meitat on poder muntar les assegurances. Després dels primers quatre metres, més o manco, tenim el primer arbre. Aquesta és la part més exposada, una caiguda aquí sí que podria ser un problema, ja que la resta de la placa és molt assequible. Una vegada al cim d’aquesta “petita muntanya” hi ha un pàrabolt amb una anella des d’on poder assegurar a en Rubén. A dalt de tot hi caben dues persones, per tant quan ell és a dalt amb jo, munt el ràpel des del mateix pàrabolt i ens esperem els dos a que la nostra cordada amiga facin els mateixos passos.

 

   

   

   

 

Continuem per la cresta fins arribar a un petit replà on comença una xemeneia. Aquí trobem una fita de pedres a l’esquerra que pareix que ens porta per millor camí. No l’hem d’agafar sinó continuar per la dreta per entrar dins la xemeneia. Aquesta la superem sense assegurar des de baix, encara que una vegada a dalt, jo sí que ho faig des de dalt a en Rubén. Més endavant tornem a trobar un nou pas estret, semblant a l’altre però més fàcil de superar. Arribem a un nou punt on, per continuar, hem de muntar un ràpel, ara a un cordí que no inspira molta confiança. Rapelem amb molt suavitat per no donar massa tensió a aquesta precària reunió de fortuna. Aquí baix ens llevem els estris per continuar per una zona sense cap complicació. Pareix que el cim està a tir de pedra, però encara queda una estona per arribar-hi, ja que el que vegem no és realment el cim. No ens volem enredar molt, ja que volem fer la primera part del retorn amb claror.

 

   

   

   

 

Arribem a un punt on pareix que no hi ha camí, voregem per la part esquerra, passant per les restes pintades de color groc, que volen reproduir un naixement. No entenc que ningú vulgui danyar les muntanyes d’aquesta manera, i menys per motius religiosos. Una darrera espitjada i ja som a dalt del cim del Puig de n’Alí (1.037 m). Arribem just a temps per contemplar la posta de sol, que és meravellosa. No perdem més temps, en Rubén i jo comencem el retorn, mentres que Na María José i n’Estorki es queden, ja que ells faran aquí el seu primer vivac.

 

   

   

 

En Rubén i jo continuem per davallar per la ruta normal a n’Alí cap al Coll de sa Línia. En arribar a la cruïlla, poc després de començar el retorn, ens despistem i tirem cap a Mancor. Ja ens sembla estrany la direcció oposada que agafem, però continuem, fins que als deu minuts ens queda clar que no anem bé. Tornem per les nostres passes fins a la cruïlla i agafem la direcció correcta. Tirem cap a la dreta i baixem per un caminoi, pràcticament marcat i fitat durant tot el seu recorregut fins arribar al coll. Els vint minuts que hem perdut amb el “despiste” seran els que ens faltaran de llum fins arribar a baix. Sort que el camí ja no té pèrdua, les fites són clares i els frontals ajuden.

 

Una vegada al Coll de sa Línea, unes fotos i continuem cap al Coll de sa Batalla per la ruta normal. Un camí ample de ferradura ens acompanya fins a la cruïlla on ens desviem cap a la dreta, per anar cap a Comafreda. A partir d’aquí un tram de caminoi fins tornar agafar la pista de terra que voreja el torrent. Arribem a la caseta on normalment cobren pel dret de pas. A aquestes hores jo no trobem a ningú, així que ens estalviem haver de pagar. Superem el portell pel seu botador de l’esquerra i continuem fins a la propera cruïlla, on tirem cap a l’esquerra. Passem per la dreta de la font i ja som al Coll de sa Batalla. Només queda tornar cap a cases i desitjar-los a na María José i n’Estorki que no baixin molt les temperatures. Una jornada esplèndida, amb una companyia magnífica... per repetir!!

 

   

   

 

Per veure totes les fotos de la jornada pitjau aquí.

 

 

_________________________________________________________________________________________________________________

       

Grup Excursionista Tramuntana

Pàgina web amb © des de l'any 2006

gruptramuntana.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Benvinguda del grup

Pàgines interessants

Categories

Membres

Vídeos

Itineraris

Fotos Senderisme

Fotos  Barranquisme

Fotos Esquí

Fotos Escalada

Fotos Alpinisme

Fotos Península

Fotos activitats aventura

Coses interessants

Primers Auxilis     

Diccionari     

El temps     

Taulell d'anuncis

 

Estadística

 
Estadísticas web

 

 

Entrades antigues:

M 2on semestre 2016

M 1er semestre 2016

M 2on semestre 2015

M 1er semestre 2015

M 2on semestre 2014

M  1er semestre 2014

M 2on semestre 2013

M 1er semestre 2013

M 2on semestre 2012

M 1er semestre 2012

M 2on semestre 2011

M 1er semestre 2011

M Any 2010

M  2on semestre 2009

M 1er semestre 2009

M Any 2008