 |
|
|
30 d'Agost de 2010
Plataforma de Gredos-La Laguna Grande-Refugio Elola (Serra de Gredos)
Des de la coneguda Plataforma de Gredos (1.750 m), situada al final de la carretera que va des del poble de Hoyos del Espino fins a la plataforma, s'agafa el camí empedrat, conegut com a Trocha Real, que comença darrera del quiosc que hi ha a la zona d'aparcament dels cotxes. El camí ens durà, sempre en pujada, fins a un cartell que ens indicarà la direcció cap a la Laguna Grande. Passarem pel Prado Pozas, seguint sempre camí fitat amb indicadors. Continuant aquest camí arribarem a la font de Los Cavadores. Seguirem punjant fins arribar al punt més alt de la ruta, conegut com Los Barrerones (2.170 m), a una hora i mitja de recorregut efectiu. Des d'aquí iniciarem la davallada cap a la Laguna Grande. A la seva riba trobarem el refugi de Elola. Punt final d'aquesta excursió. Aquí podrem disfrutar d'unes vistes espectaculars del Almanzor (2.592 m), la Galana, el Cabeza Nevada, etc. La tornada la farem pel mateix camí d'anada.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
30 de Juny de 2010
Estany de Lastra, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La tercera excursió va ser Espot-Refugi JM Blanc-Estany de Lastra:
Novament sortiren del poble d'Espot en els taxis 4x4 per arribar al Refugi JM Blanc. Magnífiques vistes a l'Estany Tort de Peguera i a l'Estany Trullo (ambdós units, formant un espectacular estany únic). Des d'aquí continuaren fins a l'Estany Negre de Peguera.
Continuant pujant, arribaren fins a l'Estany de la Coreta i l'Estany de Lastra. Després de gaudir de les vistes i el paisatge, varen fer el retorn pel mateix camí de pujada al Refugi de JM Blanc. Passaren pel pletiu de Romes, els Estanys de Trescuro i el de Lladres. Més endavant el Planell de la Trapa, el Prat de Platets, el Pont del Salvador, el Prat de Peguera i el Pont de Faners. Una vegada suerats els mil metres de desnivell (en negatiu) arribaren fins al poble de Espot.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
28 de Juny de 2010
Refugi d'Amitges (2.367 m), Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La segona excursió va ser Espot-Estany de Sant Maurici-Refugi d'Amitges:
De nou varen sortir del poble d'Espot, en taxis 4x4, fins arribar a l'Estany de Sant Maurici. D'aquí, per camí marcat, arribaren a l'Estany de Ratera, per continuar fins a l'Estany de la Cabana i en poc més al Refugi d'Amitges, a 2.367 m d'altura.
Des del refugi arribaren fins a tres estanys preciosos: l'Estany dels Barbs, l'Estany de Munyidera i l'Estany Gran d'Amitges.
La tornada la feren pel mateix camí de pujada, fins a l'Estany de Sant Maurici.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Juny de 2010
Pic del Portarró (2.736 m), Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Aquest estiu en José Carlos and family varen passar uns dies al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu Català (Lleida). Varen fer del poble d'Espot el seu camp base. Des d'allà realitzaren tres excursions pels magnífics indrets d'aquelles muntanyes.
La primera va ser Espot-Estany de Sant Maurici-Pic del Portarró:
Iniciaren la ruta al poble d'Espot, allà agafaren uns taxis 4x4 que els pujaren fins a la vora de l'Estany de Sant Maurici. Una vegada aquí iniciaren camí marcat, en ascens, per arribar al Refugi d'Ernest Mallafré.
De camí cap al pic, el grup es desvià cap al Mirador de l'Estany, mentres en José Carlos continuà pujant. Primer arribà fins al cim del Portarró d'Espot (2.424 m), per continuar ascendint, fins fer cim al Pic del Portarró (2.736 m).
Una vegada fet cim, davallà una altra vegada cap al Portarró d'Espot, per anar cap al Mirador de l'Estany i arribar a l'Estanyola de Ratea. Després de reunir-se novament amb el grup arribaren tots a l'Estany de Ratea, continuant camí de tornada. Més endavant passaren per la Cascada de Ratea, per arribar novament a l'Estany de Sant Maurici. Des d'aquí agafaren novament els taxis 4x4 que els dugueren al poble d'Espot.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Juny de 2010
Reserva Natural del Galatzó (Puigpunyent)
Na Yolanda, n'Adrià i jo, canviant la platja per la muntanya, tornem a visitar la Reserva Natural del Galatzó aquest estiu (el darrer pic era a la tardor). Aquesta vegada ho feim en companyia de'n Rubén, na Malu i na Laura.
La ruta és molt fàcil, tant pel desnivell tan escàs que té, com pel bon estat del camí que s'ha de seguir (camí de muntanya ben definit). Aquesta vegada ens sorpren la "poca" gent que hi trobem a la zona recreativa (en comparació de l'altre pic). Com de costum la platja deu estirar més de la gent, encara que no ha pogut amb nosaltres. Després de l'exhibició de les aus rapaços vàrem torrar tota la carn que duiem, dinant d'allò més bé.
Per aquestes dates les piscines ja estaven obertes, així que vàrem poder gaudir d'un bany ben refrescant (deu ni do com estava de freda l'aigua!!), i vàrem prende un poc el sol abans de fer el camí de tornada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 de Maig de 2010
Serra de na Rius (1.057 m), Escorca
En José Carlos va tenir l'oportunitat d'anar d'excursió pocs dies després de fet el descens del torrent de Mortitx. Per qüestions de feina no el vaig poder acompanyar, quina pena. La zona triada va ser la Serra de na Rius, a Escorca. La ruta la va iniciar a la carretera que ens porta desde Lluc a sa Calobra, a la plataforma del funicular. D'allà va anar a cercar el cim pujant de forma bastant directe, ja que el te a la vista. Una vegada arribat al coll, per darrera d'un marge, va cabar d'assolir el cim
Una vegada arribat a dalt de tot, i després de fer una mossegada, va davallar per una coma evident, que no és la Coma Fosca (fàcilment identificable més enfora), fins al punt de partida.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Maig de 2010
Torrent de Mortitx (Escorca)
El torrent de Mortitx, situat a la possessió que porta el mateix nom, a la carretera que va des de Lluc a Pollença, és un dels més guapos de tota la illa. El seu recorregut efectiu és bastant curt, sense donar temps a que aparegui l'aborriment. Ple de bots i tobogans, i amb només un ó dos ràpels obligatoris (segons el cabdal i la transparència de l'aigua), fa que el seu descens sigui molt ràpid i divertit. Trobem una indicació de prohibició per arribar fins al Coll des Vent i les Basses de Mortitx (ens imaginem que per motius de nidació dels voltors negres). Nosaltres ens desviem cap a la dreta, i no arribem a aquesta zona, per tant no hi ha problema. A més és un dels torrents més complets de la Serra, combinant el treking, el barranquisme aqüàtic i l'escalada a un mateix barranc. L'aproximació es fa des de la carretera de Lluc a Pollença, per dins de la finca de Mortitx, una vegada hem superat el primer botador (just a on hem deixat aparcat el cotxe). Hem d'anar en direcció al refugi que hi ha, passant per davora de les vinyes de Mortitx -MO- (les més altes de la nostra Illa). Una vegada hem passat el refugi, fent un altre botador, hem de caminar un poc més i desviar-mos a la dreta, creuant una petita torrentera, quan vegem l'entrada del torrent. Després de passar una esplenada de càrritx, tot el temps amb ajuda de fites, arribem a l'inici del torrent, amb parets de roca a cada costat. Des d'aquí, i tot el temps en davallada, anirem a cercar on s'uneix el torrent de Mortitx amb el torrent de s'Hort des Molí (Gorg Llarg). Continuarem sempre en davallada i en tendència cap a la dreta fins arribar a un gorg que haurem de superar per la seva esquerra (el Gorg des Bec de s'Oca). D'aquí al començament del torrent Fondo de Mortitx, inici real de la part encaixonada, queden poc més de 10 minuts, encara que nosaltres ens canviem al gorg des Bec de s'Oca, ja que tenim una bona quantitat d'aigua, i ens pareix més còmode anar pel mateix llaç del torrent, que fer-ho per un dels seus costats (plens de càrritx, però amb caminois més o manco evidents). En total hi ha, aproximadament, una hora i mitja d'aproximació.
Una vegada s'inicia la part més encaixonada, gaudim de bots, tobogans i ràpels, que divertit!!. El cabdal és bo i la temperatura de l'aigua, i el dia que ens fa, encara millor. Com que el torrent és davalla en poc temps, decidim repetir molts dels seus bots i tobogans. Hi ha cordes muntades (unes en millor estat que altres) en tot el torrent, que ens permeten remuntar sense cap problema. Només hem de montar dos ràpels, un dels qual és el que sempre és obligat montar, 20 metres amb el cabdal pel mig de la davallada.
Una vegada arribats al final, disfrutem del contrast entre el color blau turquesa del darrer gorg del barranc i el blau marí del Mare Nostrum (impressionant!!). Des del primer gorg hem tardat unes dues hores, més o manco. Aquí decidim menjar un poc i preparar-mos per la tornada. En comptes de remontar pel llaç del torrent, feim la escalada, per la "via ferrata" de la paret de la dreta. Les vistes són per deixar muda a qualsevol persona, per molts de barranc que hagi fet a altres bandes (Pirineus, Suïssa, etc.). Després d'aquest tram, amb un grau IV+ com a màxima dificultat d'escalada, arribem a una zona de carst (quins fils més teants!!) i, poc després, a la capçalera de la part encaixonada.
Des d'aquí només queda tornar a remontar, amb paciència, tot el camí de l'aproximació inicial. Això sí, decidim donar-mos un bany refrescant a un dels gorgs, abans d'iniciar la nostra remuntada. Quin encert!!!! Arribem al cotxe en unes dues horetes i mitja, contant des del gorg que dona a la mar. Un dia d'allò més complet i divertit. Que bé que ens ho hem passat, i no ens podem queixar, quasi a meitats de Maig i amb un cabdal magnífic.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
28 d'Abril de 2010
Puig d'en Galileu, Escorca (1.182 m)
En José Carlos en companyia de na Vanesa i d'en Fran varen sortir a ascendir el Puig d'en Galileu, a la Serra de Tramuntana. Des de la urbanització de Son Massip partiren per anar a cercar les voltetes del Galileu i el cim d'aquesta magnífica muntanya.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
25 d'Abril de 2010
Castell de Bellver (Palma)
El bon temps ja fa dies que arribà a Mallorca, així que vaig decidir fer una sortida curta amb n'Adrià. La idea era passar un dematí disfrutant de la natura, però sense allunyan-mos molt de Palma. El lloc triat, el bosc de Bellver, fins arribar al castell. Vàrem deixar aparcat el cotxe al carrer de Camilo José Cela, i des d'allà, pel camí del bosc començàrem a pujar. Des del principi poguérem observar tot un seguit de diverses plantes i flors, a més de petites aus de bosc.
A mig camí arribàrem a una zona de jocs i taules, on hi havia gent berenant i, alguns, preparant-se pel dinar. Aquí trobàrem un parc infantil, amb un castell, tobogans i tot un seguit de jocs que, tant els més petits com els grans, estaven disfrutant. Després d'una estona de jocs, continuàrem el nostre camí fins al Castell de Bellver.
En poc temps arribàrem, sense molt d'esforç, a l'entrada del Castell. Presentant el DNI, els residents no paguen cap dia de la setmana. A més els diumenges no paga ningú, ja que les sales estan tancades, encara que es pot deambular per tot el castell. Es pot pujar fins a dalt de tot i gaudir d'unes vistes esplèndides de tota Palma i de la badia, amb la nostra magnífica Seu.
Una vegada acabada la visita, davallàrem per un altre camí diferent del de pujada. Així arribàrem a una petita ermita, vegent moltes flors i plantes. El camí de tornada ens dugué fins a la porta del bosc del carrer de Bellver. Des d'allà cap al carrer de Joan Miró, caminant fins al lloc on teniem aparcat el cotxe. Un magnífic dia en companyia del petit.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 d'Abril de 2010
Torrent de l'Ofre o de Biniaraix (Sóller)
Aquest mes d'Abril comença amb la sortida al barranc de Biniaraix d'en José Carlos i d'en Rubén. Aquest barranc és un dels més emblemàtics de la nostra illa, ja que es pot afrontar com una esplèndida excursió, pels amants del senderisme, o com un magnífic descens pel ben mig d'un torrent ple ràpels i aigua. La seva conca de recepció és la més gran de totes les de la Serra de Tramuntana, per això, encara que ja fa dies des de la darrera vegada que va ploure, tenen la sort de trobar un raig d'aigua més que aceptable (no esperaven trobar-ne gens). L'aproximació comença a Biniaraix, passat el poble Sóller, pujant per camí de pedra fins arribar quasi a les cases de l'Ofre, en una hora i mitja ó dues. Aquest camí està perfectament marcat. Les vistes durant la pujada són espectaculars.
El barranc és maravellós, una part més oberta i una altra més encaixonada, que fa les delícias dels qui disfruten el seu descens. El color de la roca i el verd de les pareds combinen a la perfecció, en un ambient humid i fred. La temperatura de l'aigua és baixa, encara que ja estem a la Primavera. Dona la sensació que aquest torrent sigui el que té la temperatura de l'aigua més baixa de tots els de la Serra (a tenir en compta a l'hora de fer el seu descens en ple hivern).
Una vegada arribats al gorg de can Catí, darrer gorg de la part tècnica del descens, van a trobar novament el camí de pujada. Ja només queda davallar tranquilament fins a Biniaraix i arribar fins a Sóller.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha penjat un video a la seva secció de "videos" de la pàgina.
_______________________________________________________________________________________________
28 al 31 de Març de 2010
Esquí alpí a l'estació de la Molina (Girona)
Pareixia que la temporada de neu ja s'havia acabat per enguany, però un darrer viatge ens va permetre gaudir de pistes, davallades, neu, cafés, sopars... en definitiva, de grans moments en companyia dels nostres amics. A Palma es junta un gran equip, cinc pardals: en Pau, en Rubén, n'Andrés, en Lluís i jo, i tres pardaletes: na Marina, na Yolanda i na Malu, que agafàrem avió cap a Barna un bon diumenge al migdia. El plà eren tres dies d'esquí alpí a l'estació de la Molina. Una vegada arribats a l'aeroport del Prat, agafèrem els cotxes de lloguer i partírem cap a La Molina. Després de dues hores de camí, que varen passar ben aviat, arribàrem a l'apartahotel Guitarts. Gran sorpresa, les fotos que vàrem veure a la web quan reservàrem varen ser un reflexe real de l'apartahotel, bona senyal. Tots ens quedàrem ben contents, una passada, la cosa pintava bé. Les vistes molt, molt guapes, i això que no hi havia molta neu.
Arribats a puesto ens vàrem repartir les habitacions, desférem les maletes i davallàrem a sopar a una pizzeria que hi ha just abaix de l'apartahotel (hi ha una gran oferta lúdica a la zona: un local de bitlles, un restaurant de menjar ràpid ben conegut, un minimarket, cafeteries, etc.). Després de sopar a dormir que al dematí següent ens haviem d'aixecar prest.
Primer dia d'esquí: La Molina. La gent que havia d'agafar esquí varen tenir sort, les classes al dematí, els de snow no tanta, les classes a l'horabaixa. En Pau i jo que no agafàrem classes ens vàrem anar a esquiar per la part de la Massella (vàrem agafar per dos euors més el forfait Alp 2500: la Molina + la Massella). Na Yolanda, n'Andrés i en Rubén varen decidir-se per les tables de snow, la resta a esquiar!!!. La neu molt primavera: a primera hora molt dura i, poc a poc, tornant-se molt aigualosa i feixuga. Pels qui sabiem esquiar cap problema, pels novells un poc més problemàtica, però res impossible de manejar.
Primer dia amb bona nota, tant pels novells en snow, com per les d'esquí. Jo estava alucinat de la velocitat en agafar la tècnica de la tabla de na Yolanda, quina passada!! Llàstima que només fes un dia, encara que segur que l'any que ve repeteix snow. Per sopar vàrem anar a Alp, encara que abans vàrem fer la compra pels propres dies. El restaurant triat pel Rubén, amb gran acert, Casa Patxi, al mateix Alp. El sopar boníssim, però el trace encara millor!!!
Segon dia d'esquí: Pas de la Casa (Andorra). Vàrem decidir, degut a l'estat de la neu, que ens donariem un bot fins a Pas de la Casa (a una horeta i mitja), ja que per internet pareixia que la cosa estava molt millor per aquella zona. I així va ser, la neu en perfectes condicions per disfrutar. Al dematí cada un va fer la seva: en Pau i jo arribàrem fins al Tarter, vàrem visitar un hotel-restaurant iglú, etc. La resta es quedà per la zona baixa de l'estació perfeccionant la seva tècnica. Na Yolanda va decidir anar de compres i veure a la gent des de la cafeteria. Abans de dinar vaig intentar ajudar a na Malu amb uns consells (només li faltava un poc de confiança, la tècnica la tenia), a l'horabaixa tots, menys na Yolanda i n'Andrés, vàrem continuar davallant blaves i fent les primeres pistes vermelles (que fort!!!). Tots vius, n'Andrés amb un poc de mal degut a una mala caiguda fent snow, però sense més importància, ens tornàrem fins a la nostra base, a la Molina. Allà sopàrem tots junts: un sopar d'escàndol, enhorabona als cuiners!!!
Tercer dia d'esquí: La Molina. Ningú agafà classes, per tant tots, menys na Yolanda que es va quedar al SPA i n'Andrés (encara un poc tocat) que es quedà a la part baixa de l'estació, ens pujàrem a la part alta de La Molina. Bona dosi d'esquí! Noves pistes vermelles (que es prepari Austria o Suïssa l'any que ve!) i, fins i tot, una negra pel Rubén i en Lluis. Això sí que és valentia!!!
A l'horabaixa, quan vàrem estar cansats d'esquiar, ens juntàrem tots a la cafeteria per reposar forces abans de la tornada cap a Barna. El camí va passar encara més aviat, per tornar els cotxes cap problema, i l'avió no va tenir cap retràs. Un final perfecte per un viatge superdivertit!!
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
17 de Març de 2010
Torrent de Comafreda (Escorca)
Enguany pareix que els nostres torrents no volen deixart de dur aigua. Entre les lleus pluges i que la neu de la darrera nevada ja estava quasi tota fusa, només quedaven restes a les parts més altes de les muntanyes, ens vàrem decidir per canviar el pla i fer un torrent. El de Comafreda pareixia que podria estar bé. Ens esperàvem trobar un poc més d'aigua, però amb la que tenguérem ja vàrem poder disfrutar. Iniciàrem el torrent des del Coll de sa Batalla, l'aigua molt, però que molt freda!!!
És un torrent amb una part més oberta, que afortunadament durant bastant de temps duia aigua. El dia espectacular, bona temperatura (que ajudava a soporta elfred de l'aigua) i sol. Vàrem realitzar bastants bots, però tenint en compta que en quasi tot no hi havia quasi profunditat. T'havies de saber tirar, perqué tocaves amb les cames o el cul en quasi tots.
Ràpels, bots, tobogans, aigua, sol... que més es pot demanar per passar un gran dia?!! El torrent acaba a la presa, des d'allà pel mig del torrent s'arriba a una pista forestal a prop del llogaret de Binibona. Allà ens esperava l'altre cotxe que duiem (vàrem fer combinació amb dos cotxes).
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Anau a la secció de videos per veure tots els bots i tobogans.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Març de 2010
Puig del Teix, Valldemossa (1.064 m)
La neu va decidir tornar a fer acte de presència a començaments d'aquest mes de Març. El meu germà, en José Carlos, va poder gaudir de la pujada al Puig del Teix amb unes vistes ben hivernals. Jo degut a problemes de salut i de feina no el vaig poder acompanyar aquesta vegada, quina llàstima!! La ruta la començà al poble de Valldemossa per anar a cercar el refugi de can Moragues. Des d'allà, per la ruta més coneguda, va arribar al pla de la serp i, finalment, al vèrtex geodèsic del Puig del Teix, a 1.064 m per damunt de la mar.
La davallada la va realitzar per la serra dels Cairats, fins a la font dels polls. I d'allà novament cap a Valldemossa. Al migdia ja estava a ca seva dinant. Va disfrutar d'un dematí a la neu, i va poder aprofitar l'horabaixa per fer les seves coses. Quin luxe!!
Per veure totes les fotos, pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
24 al 27 de Febrer de 2010
Esquí alpí a l'estació de Cerler (Pirineu Aragonés)
Encara que enguany pareixia que no podria anar a esquiar, degut a la feina (feinada!!), finalment i amb el gran recolzament de na Yolanda, vaig poder partir cap a Benasque, per a esquiar tres dies a l'estació de Cerler. En la companyia de'n Xisco vàrem partir el diumenge cap a Barcelona. D'allà en cotxe de lloguer fins a Benasque, després d'unes quatre horetes i mitja de camí, encara que fèrem una aturadeta a mitjan ruta.
El diumenge ens vàrem acomodar a l'hotel San Antón. Ja hi haviem estat altres ocasions, encara que aquesta vegada ens va tocar una habitació abuardillada. L'habitació era molt gran i amb vistes molt guapes cap al poble, que a més estava tot nevat. Després de donar una volta, mirar tendes i disfrutar de les vistes, vàrem anar a sopar al restaurant "La Parrilla". També ja el coneixiem, i si repetírem és bon senyal. La carn és magnífica, jo vaig sopar de cérvol al forn, amb un bon vi de la terra.
El primer dia d'esquí el vàrem aprofitar fins al migdia. Nevava, encara que no feia vent. La temperatura era soportable, el problema era que hi havia molt boira, i costava molt poder enforcar el relleu de les pistes. Això sí, neu a rompre i les pistes perfectes. El que esquiàrem ja ens va bastar per disfrutar. A la nit per sopar ous de corral amb llonganisa del pais.
El segon dia va fer millor temps encara. Les pistes continuàvem perfectes. Jo alternava estones d'esquí ttosol, amb estones amb en Xisco que perfeccionava el seu estil a les pistes verdes. A l'horabixa vàrem davallar plegats una piste blava. Molt divertit, la nata que es va pegar en Xisco quasi al final de la pista, ja a Cota 2000, va ser per haver-la grabat en video. A la nit, taleca de la terra i una sopa de ceba calenteta, muummm que bona!!!
El tercer dia va ser esplèndit. Sol i neu sense aturar!! Cap dels tres dies feiem ni tres segins de coa. Jo no trobava gent als telecadires de les pistes més altes. Obrir una piste negra, amb la neu en perfectes condicións i sense cap pitjada, tot llisa, essent jo qui la obria, una passada!!!
Després de dinar a pistes com cada dia i de davallar esquiant fins a la base de Cerler, vàrem tornar el material llogat (esports Güerri: bon preu i magnífic tracte), ens canviàrem i començàrem el camí de tornada cap a Barcelona. Arribàrem a Palma a les once de la nit, però amb un bon, bon gust a la boca.
Per veure totes les fotografies pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Febrer de 2010
Penyal des Migdia, Escorca (1.398 m)
La neu va fer acte de presència al mes de Febrer a la nostra illa i la serra es va vestir d'un blanc inmaculat. Amb tanta neu, i sense poder gaudir-la el dia just quan va caure, vàrem anar, uns dies després que nevàs, al Penyal des Migdia. Vàrem deixar el coxte a prop del túnel de Monnàber, al costat de Sóller i, des d'allà anàrem a cercar l'inici de la coma den'Arbona. De forma fàcil i directe començàrem la nostra pujada, passant per la font des Coloms, arribàrem a la primera casa de neu (a uns mil metres aproximadament).
Aquí ja hi havia molta neu, i se li afegia fred, boira i vent, amb unes ràfegues ben fortes. Abans de continuar punjat, quan s'acaba el recer de la Regana, ens posàrem les polaines, i ens abrigàrem adequadament. Passada la primera casa de neu arribàrem en poc temps fins a la segona, i d'aquí al coll de sa volta no quedava res. Una vegada al coll continuàrem en pujada, amb tendència a l'esquerra, fins a trobar la carretera i, des d'allà, mirant la petita paret de l'esquerra de la carretera, sortírem quan poguèrem per l'esquerra, a uns metres del coll. Amb una pujada molt més forta continuàrem pujant amb una clara tendència a l'esquerra, per anar a cercar la cresta final que ens duia al cim. Una vegada allà, vàrem cretetjar, a dos passos bastant aeris, fins arribar al cim. El troç des del coll fins al cim, amb la neu que havia acumulada, admitia perfectament la utilització de crampons i piolets (molt recomenables).
Una vegada a dalt del cim, amb una temperatura de cero graus, unes ràfegues mínimes de vent de 40 km/h, una sensació tèrmica de -15ºC i una boira que no ens deixava veure més allà d'uns metres, vàrem fer la foto de rigor, menjàrem una barreta i iniciàrem la davallada.
La davallada pel mateix camí de pujada és ràpida i molt divertida. En poc temps arribàrem de nou al cotxe, amb la sensació d'haver fet una excursió ràpida i molt interessant. Encara que haurem de tornar per poder gaudir de les vistes, que la boira no ens ha deixat disfrutar.
Per veure totes les fotos de l'excursió pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Gener de 2010
Torrent des Rafal-Lli (Valdemossa)
Han estat uns mesos de molta feina, tant a l'hospital com a casa, cosa que ha fet que no hagi pogut dedicar-li molt de temps a la pàgina. Ara que tot està un poc més estabilitzat, amb bastant de retràs vos deix les fotos del darrer torrent que vàrem fer, en José Carlos i jo mateix, al mes de Gener d'enguany. El torrent des Rafal és un afluent del torrent del Lli de sa Marina, que li aporta una quantitat considerable d'aigua despréss de pluges. És una magnífica alternativa a l'entrada habitual del torrent del Lli. Un poc més llarga, però molt més estètica i amb un ràpel llarg final, que ens deixa a dedins del torrent del Lli.
Per accedir-hi deixarem el cotxe al mateix lloc que quan feim el torrent del Lli. Si tenim la disposar de dos cotxes, ens evitarem el retorn a peu des del port de Valldemossa. A prop de l'inici del torrent del Lli, surt un camí que ens durà, passant per davora de les restes arqueològiques d'un poblat, fins al torrent des Rafal.
El torrent és una sèrie de desgrimpades i uns cinc ràpels no molt alts, d'entre 8 i 10 metres. Però si els comparem amb el primer tram del torrent del Lli, amb molta vegetació i moreres que s'enganxen d'allò més, són molt més recomenables. També és un poc més llarg, però hi ha que pensar que aquest torrent quasi no te aproximació ni retorn. Després d'aproximadament una horeta arribem al final del torrent, aquí podem fer una escalada (no recomenable) i sortir, o entrar a dedins del torrent del Lli amb un ràpel de 22 m i continuar per aquest fins arribar al port de Valdemossa. El torrent del Rafal, en general, està equipat amb anclatges naturals o bastant antics (vàrem reforçar alguns d'ells).
Entrarem abans del Salt de la Figerassa, de 35 m, i hem de pensar que, una vegada dins del torrent del Lli, es sumaran els dos cabdals (cosa a tenir molt en compte abans d'entrar en aquests dos torrents, per no tenir un susto sobretot de pluges molt intenses). Sa veritat és que nosaltres tenguerem molta sort i vàrem disfrutar d'un torrent que mezcla tècnica amb les cordes i les mans, amb els ràpels, tant curts com llargs, d'allò més divertits. El de 54 m espectacular!.
Una vegada arribem al final del torrent del Lli, ens tirarem cap a la dreta, per pujar uns metres i a arribar a la carretera del port que ens durà còmodament fins al port de Valldemossa. Des d'aquí no tenim més que tornar a cercar el primer cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha video a la secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Gener de 2010
Sa Mola de s'Esclop (928 m)
Va arribar el cap de setmana, i en aquesta ocasió el lloc que va triar en José Carlos per visitar va ser sa Mola de s'Esclop, pujant per Son Fortuny. L'excursió la realitzà en solitari perquè la feina enderrerida no em va perdonar. Partint de prest, va gaudir d'un bon dia.
Una vegada arribat a dalt, no hi ha un cim ben definit, clar és una mola i no un puig, va fer un parell de fotos i va prendre un mos i a davallar. Una excursió que va ser molt guapa i entretenguda, amb la part positiva que està relativament a prop de ciutat.
Podeu consultar la resta de les fotos pitjant aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 de Gener de 2010
Torrent del Salt de Vistamar (Valldemossa)
Ja tocava un altre torrent, encara que jo, novament, em vaig quedar amb les ganes. Aquesta vegada és va apuntar a darrera hora en Sergio, "gran alpinista" i amant de l'escalada. Així que es juntaren en José Carlos, en Rubén i en Sergio per disfrutar d'una jornada "torrentera". La idea que tenien era fer el torrent del Llí, però una vegada varen arribar al punt de sortida, varen considerar que el cabdal que duia els podia donar algún problema als ràpels més exposats. Finalment, es decidiren per tornar a fer el torrent del Salt de Vistamar, degut a la proximitat iamb el del Llí. El cabdal d'aquest era un poc menor que la darrera vegada que el fèrem, així que ja sabien que no hi hauria cap problema a l'hora de davallar-lo. La primera part no té cap tipus de problemes, fins arribar a les cascades més altes. Una vegada allà hagueren d'anar més en compte, però sense que aquest cabdal fos perillós.
El torrent supera un gran desnivell amb molt poc termps. Per això les grans cascades es succeixen sense haver de caminar molt entre elles.
Una vegada arribat al darrer ràpel tenim l'opció de cercar un caminoi que surt pel costat dret del gorg i ens torna a dur a la carretera del port de Valldemossa, o continuar davallant fins a trobar on es junta el torrent del Salt de Vistamar amb el del Llí. Ells continuaren fins arribar, aproximadament, a l'altura on deixaren el cotxe. D'allà sortiren del torrent girant cap a la dreta, per anar a trobar el cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el reportatge videogràfic, anau a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
13 de Gener de 2010
Morro d'en Pelut (1.319 m) per la Coma Fosca
Una vegada vistes les fotos de la pujada al Puig Galatzó amb aquesta magnífica estora blanca, i mort d'enveja per no haver-los pogut acompanyar, vàrem programar, amb el meu germà, una nova sortida per a que, per primer pic aquest any, jo pogués gaudir de la presència de neu a les nostres muntanyes. Jo no confiava molt en poder trepitjar--la, la nevada del divendres al dissabte no fou tan espectacular com la del 2009, i pensava que no duraria quasi cinc dies, deien que el dilluns pujarien les temperaures, el dimarts pluges a la vista, etc. Arribàrem al dilluns i pareixoa que la neu encara aguantava, però jo sense voler fer-me moltes il-lusions, que després és pitjor. Arribàrem al dimarts, i el mateix, encara que a l'horabaixa encara es veia neu a la Serra. Aquí vaig començar a fer-me il-lusions, quina alegria, que bé. Idó la vesprada abans d'anar d'excursió, ens deixà una pluja de nassos!! No en trobarem ni un floc, vaig pensar al dematí del dimecres.
Al dimecres dematí la temperatura a Palma era molt bona, no anem molt bé!!. Vàrem decidir pujar i provar sort a la cara Nord de la Serra. Ens decidírem per pujar al Morro d'en Pelut per la Coma Fosca, just a davora del Puig Major. És una zona que sol acumular una grapada de neu quan neva a la Serra. Una vegada arribats a la plataforma del funicular, i feta la foto de rigor, ens dirigirem al coll que hi ha just al nostre enfront, per un caminoi ben marcat i ple de fites, per anar a cercar el camí dels Binis. El caminoi puja fent alguna ziga-ziga.
Cada vegada esteim més convençuts que no en trobarem gens, vegent com estan de pelades les muntanyes. Atrevessam un portell (amb la inscripció de Bini) i donem la volta, vegent el nostra objectiu al fons, envoltada de boira a la part superior. La Coma Fosca és un corredor ampla, sense cap tipus de problema tècnic per pujar que es torna més estret a la part final. I el més important veim que sí, que trepitjarem un poc de neu.
Continuem pel camí dels Binis passant l'alzina fumadora fina anar a cercar la torrentera, procedent de la Coma Fosca, que atravessa el camí, per anar a cercar el començament del torrent del Gorg dels Diners. Aquí ens desviem cap a l'esquerra i, seguint les fites, sense cap possiblitat de pèrdua, comencem la pujada. Les fites ens acompanyen en tot moment.
Des de la meitat del camí comença a aparfeixer la neu, primer en forma de clapes, que poc a poc es fan més gruixades, fins arribar a ser una estora continua, que a cert punts esdevé amb gruixos que ens arriben fins als genolls. A la darrera part poden triar dos camins. El de l'esquerra és un corredor més estret , amb una inclinació d'uns 40º (en algun pas 45º), i un poc més llarg. El central és més ample, amb una inclinació menor, 30-35º (la inclinació l'he demanda a un compi que entén d'això) i més ràpid. Triem aquesta darrera opció per qüestió de temps.
Una vegada a dalt de la Coma Fosca, girem cap a la dreta i veim al fons el Morro de'n Pelut. Sense problemes crestejem fins arribar al primer cim (1.291 m). És un pas aeri, sense cap tipus de problemes, ja que si fa vent podem anar pel costat esquerre, resguardats del la seva força. Uns minuts després arribem al Morro d'en Pelut (1.319 m) fent, això sí, una petita grimpada. Des d'aquí les vistes són espectaculars. Durant l'ascens hem vist voltors i corbs, i a dalt tenim la sort de gaudir ben a prop del vol d'uns exemplars de voltors negres i lleonads. Després de fer una mossedaga, ens decidim a davallar pel mateix camí de pujada. La davallada és més ràpida i divertida, sobretot al seu inici, ja que podem aprofitar la neu com a mitjà de transport.
Després d'unes quatre hores i mitja (temps efectiu) ja tornem a estar al cotxe per partir cap a cases, amb l'espineta ja llevada. Quin dia més divertit, i quines vistes!!!!!!
Per poder veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Gener de 2010
Puig Galatzó (1.027 m)
Comencem aquest nou any amb un poc de retràs a l'hora de penjar les nostres sortides. La primera d'aquest any me la vaig perdre, quina ràbia!. Això de fer feina els caps de setmana és el que té. Coincidint amb la nevada del divendres al dissabte, en José Carlos acompanyat d'en Gabi i n'Oliver, aprofitaren aquest diumenge per pujar a dalt de tot del Puig Galatzó.
Començaren el seu camí des de la carretera que surt de Puigpunyent. No pogueren deixar els cotxes a la font des pí degut a l'acumulació de neu a la carrertera. Toca caminar per la carretera fins arribar al punt habtual de sortida per aquest camí. Encara que varen trepitjar neu en tot moment (fixau-vos com estava la carretera). Una vegada a la font, tot de pujada, s'inicia un camí ben marcat (ara un poc disimulat per la neu) que els dugué fins al Coll des Carniceret.
Des d'aquest coll continuaren pujant fins arribar a una senyalització de fusta que els va fer desviar-se per acometre la darrera pujada, aquesta amb un poc més de pendent, fins arribar al cim del Galatzó. Les vistes de la nostra Serra eren espectaculars!! (quina enveja). Sa Mola de s'Esclop coberta amb un mantell blanc, i cap a l'altre costat es pot veure com el Puig Massanella i el Puig Major estaven ben carregats de neu.
Després de la foto de rigor al vèrtex geodèsic (1.027 m) feren la davallada pel mateix camí de pujada. Això sí, amb un poc més de compta, degut a que la neu estava molt compactada (massa gent trepitjant-la) i llenegava que era un gust.
Si voleu veure totes les fotos d'aquesta excursió pitjau aquí. També hi ha un video a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues:
|
