 |
|
|
Gener de 2010
Torrent des Rafal (Valdemossa)
Han estat uns mesos de molta feina, tant a l'hospital com a casa, cosa que ha fet que no hagi pogut dedicar-li molt de temps a la pàgina. Ara que tot està un poc més estabilitzat, amb bastant de retràs vos deix les fotos del darrer torrent que vàrem fer, en José Carlos i jo mateix, al mes de Gener d'enguany. El torrent des Rafal és un afluent del torrent del Lli de sa Marina, que li aporta una quantitat considerable d'aigua despréss de pluges. És una magnífica alternativa a l'entrada habitual del torrent del Lli. Un poc més llarga, però molt més estètica i amb un ràpel llarg final, que ens deixa a dedins del torrent del Lli.
Per accedir-hi deixarem el cotxe al mateix lloc que quan feim el torrent del Lli. Si tenim la disposar de dos cotxes, ens evitarem el retorn a peu des del port de Valldemossa. A prop de l'inici del torrent del Lli, surt un camí que ens durà, passant per davora de les restes arqueològiques d'un poblat, fins al torrent des Rafal.
El torrent és una sèrie de desgrimpades i uns cinc ràpels no molt alts, d'entre 8 i 10 metres. Però si els comparem amb el primer tram del torrent del Lli, amb molta vegetació i moreres que s'enganxen d'allò més, són molt més recomenables. També és un poc més llarg, però hi ha que pensar que aquest torrent quasi no te aproximació ni retorn. Després d'aproximadament una horeta arribem al final del torrent, aquí podem fer una escalada (no recomenable) i sortir, o entrar a dedins del torrent del Lli amb un ràpel de 22 m i continuar per aquest fins arribar al port de Valdemossa. El torrent del Rafal, en general, està equipat amb anclatges naturals o bastant antics (vàrem reforçar alguns d'ells).
Entrarem abans del Salt de la Figerassa, de 35 m, i hem de pensar que, una vegada dins del torrent del Lli, es sumaran els dos cabdals (cosa a tenir molt en compte abans d'entrar en aquests dos torrents, per no tenir un susto sobretot de pluges molt intenses). Sa veritat és que nosaltres tenguerem molta sort i vàrem disfrutar d'un torrent que mezcla tècnica amb les cordes i les mans, amb els ràpels, tant curts com llargs, d'allò més divertits. El de 54 m espectacular!.
Una vegada arribem al final del torrent del Lli, ens tirarem cap a la dreta, per pujar uns metres i a arribar a la carretera del port que ens durà còmodament fins al port de Valldemossa. Des d'aquí no tenim més que tornar a cercar el primer cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha video a la secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Gener de 2010
Sa Mola de s'Esclop (928 m)
Va arribar el cap de setmana, i en aquesta ocasió el lloc que va triar en José Carlos per visitar va ser sa Mola de s'Esclop, pujant per Son Fortuny. L'excursió la realitzà en solitari perquè la feina enderrerida no em va perdonar. Partint de prest, va gaudir d'un bon dia.
Una vegada arribat a dalt, no hi ha un cim ben definit, clar és una mola i no un puig, va fer un parell de fotos i va prendre un mos i a davallar. Una excursió que va ser molt guapa i entretenguda, amb la part positiva que està relativament a prop de ciutat.
Podeu consultar la resta de les fotos pitjant aquí.
_______________________________________________________________________________________________
18 de Gener de 2010
Torrent del Salt de Vistamar (Valldemossa)
Ja tocava un altre torrent, encara que jo, novament, em vaig quedar amb les ganes. Aquesta vegada és va apuntar a darrera hora en Sergio, "gran alpinista" i amant de l'escalada. Així que es juntaren en José Carlos, en Rubén i en Sergio per disfrutar d'una jornada "torrentera". La idea que tenien era fer el torrent del Llí, però una vegada varen arribar al punt de sortida, varen considerar que el cabdal que duia els podia donar algún problema als ràpels més exposats. Finalment, es decidiren per tornar a fer el torrent del Salt de Vistamar, degut a la proximitat iamb el del Llí. El cabdal d'aquest era un poc menor que la darrera vegada que el fèrem, així que ja sabien que no hi hauria cap problema a l'hora de davallar-lo. La primera part no té cap tipus de problemes, fins arribar a les cascades més altes. Una vegada allà hagueren d'anar més en compte, però sense que aquest cabdal fos perillós.
El torrent supera un gran desnivell amb molt poc termps. Per això les grans cascades es succeixen sense haver de caminar molt entre elles.
Una vegada arribat al darrer ràpel tenim l'opció de cercar un caminoi que surt pel costat dret del gorg i ens torna a dur a la carretera del port de Valldemossa, o continuar davallant fins a trobar on es junta el torrent del Salt de Vistamar amb el del Llí. Ells continuaren fins arribar, aproximadament, a l'altura on deixaren el cotxe. D'allà sortiren del torrent girant cap a la dreta, per anar a trobar el cotxe.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el reportatge videogràfic, anau a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
13 de Gener de 2010
Morro de'n Pelut (1.319 m) per la Coma Fosca
Una vegada vistes les fotos de la pujada al Puig Galatzó amb aquesta magnífica estora blanca, i mort d'enveja per no haver-los pogut acompanyar, vàrem programar, amb el meu germà, una nova sortida per a que, per primer pic aquest any, jo pogués gaudir de la presència de neu a les nostres muntanyes. Jo no confiava molt en poder trepitjar--la, la nevada del divendres al dissabte no fou tan espectacular com la del 2009, i pensava que no duraria quasi cinc dies, deien que el dilluns pujarien les temperaures, el dimarts pluges a la vista, etc. Arribàrem al dilluns i pareixoa que la neu encara aguantava, però jo sense voler fer-me moltes il-lusions, que després és pitjor. Arribàrem al dimarts, i el mateix, encara que a l'horabaixa encara es veia neu a la Serra. Aquí vaig començar a fer-me il-lusions, quina alegria, que bé. Idó la vesprada abans d'anar d'excursió, ens deixà una pluja de nassos!! No en trobarem ni un floc, vaig pensar al dematí del dimecres.
Al dimecres dematí la temperatura a Palma era molt bona, no anem molt bé!!. Vàrem decidir pujar i provar sort a la cara Nord de la Serra. Ens decidírem per pujar al Morro de'n Pelut per la Coma Fosca, just a davora del Puig Major. És una zona que sol acumular una grapada de neu quan neva a la Serra. Una vegada arribats a la plataforma del funicular, i feta la foto de rigor, ens dirigirem al coll que hi ha just al nostre enfront, per un caminoi ben marcat i ple de fites, per anar a cercar el camí dels Binis. El caminoi puja fent alguna ziga-ziga.
Cada vegada esteim més convençuts que no en trobarem gens, vegent com estan de pelades les muntanyes. Atrevessam un portell (amb la inscripció de Bini) i donem la volta, vegent el nostra objectiu al fons, envoltada de boira a la part superior. La Coma Fosca és un corredor ampla, sense cap tipus de problema tècnic per pujar que es torna més estret a la part final. I el més important veim que sí, que trepitjarem un poc de neu.
Continuem pel camí dels Binis passant l'alzina fumadora fina anar a cercar la torrentera, procedent de la Coma Fosca, que atravessa el camí, per anar a cercar el començament del torrent del Gorg dels Diners. Aquí ens desviem cap a l'esquerra i, seguint les fites, sense cap possiblitat de pèrdua, comencem la pujada. Les fites ens acompanyen en tot moment.
Des de la meitat del camí comença a aparfeixer la neu, primer en forma de clapes, que poc a poc es fan més gruixades, fins arribar a ser una estora continua, que a cert punts esdevé amb gruixos que ens arriben fins als genolls. A la darrera part poden triar dos camins. El de l'esquerra és un corredor més estret , amb una inclinació d'uns 40º (en algun pas 45º), i un poc més llarg. El central és més ample, amb una inclinació menor, 30-35º (la inclinació l'he demanda a un compi que entén d'això) i més ràpid. Triem aquesta darrera opció per qüestió de temps.
Una vegada a dalt de la Coma Fosca, girem cap a la dreta i veim al fons el Morro de'n Pelut. Sense problemes crestejem fins arribar al primer cim (1.291 m). És un pas aeri, sense cap tipus de problemes, ja que si fa vent podem anar pel costat esquerre, resguardats del la seva força. Uns minuts després arribem al morro de'n Pelut (1.319 m) fent, això sí, una petita grimpada. Des d'aquí les vistes són espectaculars. Durant l'ascens hem vist voltors i corbs, i a dalt tenim la sort de gaudir ben a prop del vol d'uns exemplars de voltors negres i lleonads. Després de fer una mossedaga, ens decidim a davallar pel mateix camí de pujada. La davallada és més ràpida i divertida, sobretot al seu inici, ja que podem aprofitar la neu com a mitjà de transport.
Després d'unes quatre hores i mitja (temps efectiu) ja tornem a estar al cotxe per partir cap a cases, amb l'espineta ja llevada. Quin dia més divertit, i quines vistes!!!!!!
Per poder veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Gener de 2010
Puig Galatzó (1.027 m)
Comencem aquest nou any amb un poc de retràs a l'hora de penjar les nostres sortides. La primera d'aquest any me la vaig perdre, quina ràbia!. Això de fer feina els caps de setmana és el que té. Coincidint amb la nevada del divendres al dissabte, en José Carlos acompanyat de'n Gabi i n'Oliver, aprofitaren aquest diumenge per pujar a dalt de tot del Puig Galatzó.
Començaren el seu camí des de la carretera que surt de Puigpunyent. No pogueren deixar els cotxes a la font des pí degut a l'acumulació de neu a la carrertera. Toca caminar per la carretera fins arribar al punt habtual de sortida per aquest camí. Encara que varen trepitjar neu en tot moment (fixau-vos com estava la carretera). Una vegada a la font, tot de pujada, s'inicia un camí ben marcat (ara un poc disimulat per la neu) que els dugué fins al Coll des Carniceret.
Des d'aquest coll continuaren pujant fins arribar a una senyalització de fusta que els va fer desviar-se per acometre la darrera pujada, aquesta amb un poc més de pendent, fins arribar al cim del Galatzó. Les vistes de la nostra Serra eren espectaculars!! (quina enveja). Sa Mola de s'Esclop coberta amb un mantell blanc, i cap a l'altre costat es pot veure com el Puig Massanella i el Puig Major estaven ben carregats de neu.
Després de la foto de rigor al vèrtex geodèsic (1.027 m) feren la davallada pel mateix camí de pujada. Això sí, amb un poc més de compta, degut a que la neu estava molt compactada (massa gent trepitjant-la) i llenegava que era un gust.
Si voleu veure totes les fotos d'aquesta excursió pitjau aquí. També hi ha un video a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues:
|
