Desembre de 2011

Desembre de 2011

Torrent de l'Ofre (Sóller)

Després de l'accident de sa Fosca, na Marina, en Rubén i en Raul decideixen fer una visita al torrent de l'Ofre. Aquesta vegada m'és impossible acompanyar-los, i el meu germà està lesionat (la seva recuperació pinta llarga), així que no puc més que gaudir de les fotos i les explicacions que em donen després d'aquesta jornada. Vos deix les fotos que varen fer durant el descens... (per problemes en la càrrega de la bateria no pogueren fer-ne més, ni gravar vídeos).

_______________________________________________________________________________________________

01 de Desembre de 2011

Torrent del Gorg Blau-Sa Fosca (Escorca)

La tardor ens ha duit pluja, però el fred encara no ens vol venir a fer una visita, així que val la pena aprofitar aquestes bones temperatures, fent un torrent aquàtic. Com que les darreres notícies que tenim del cabdal de Sa Fosca són bones, fem una quedada de darrera hora el meu germà i jo.

Quedem ben prest, ja que el torrent és llarg i no volem, si és possible, que ens agafi la nit durant el retorn cap a Escorca. A les set del dematí partim cap a Escorca des de Palma, encara fa fosca negra. En arribar a Escorca, deixem un cotxe davant el restaurant (final del retorn) i aparquem l'altre a l'aquaducte, just al començament de la carretera que davalla cap a sa Calobra. Entre que ens equipem, fem una mossegadeta, unes fotos i un poc de vídeo, comencem a caminar pel tàlveg del torrent a les vuit i vint-i-cinc. L'aproximació es fa en cinc-deu minutets, per bon camí (primer un troç d'asfalt per la carretera i després un camí ben marcat), arribant a l'antig molí de Turixant, que està un poc perjudicat. Ja és de dia, la temperatura de l'ambient és molt bona, tenim claror i l'aigua està fresqueta, però sense ser una exageració.

La primera part és oberta, amb petites desgrimpades i caos que hem de superar fent una caminadeta. Hi ha algun gorg que està preciós, aigua clara i de color verd maragda. En mitja hora arribem al primer gran bot que hi ha al torrent, d'uns dotze metres, si es fa des d'adalt de tot. En José Carlos el rapela per comprovar si la recepció del bot està neta. Pareix que no hi ha res, per tant jo faig el bot, d'uns nou metres aproximadament. Continuem, i en una hora arribem al Pont Natural. A l'esquerra hi ha cordes en bones condicions per si és necessari abandonar-lo. Però nosaltres ni ens ho plantajem, el torrent està preciós i el volem disfrutar. Llàstima que la nostra càmara de fotos no reflexi la bellesa dels colors i les formes que els nostres ulls veuen.

Salts, ràpels, desgrimpades, caminades, nedades per passadissos estrets i amples... no aturem de practicar totes les tècniques de progressió amb corda o sense ella. És un torrent molt complet, que mescla la necessitat de dominar la tècnica del barranquisme amb una bona condició física i capacitat de suportar la hipotermia (sobretot a la part de sa Fosca). A les dues hores i mitja de sortir de Turixant arribem a es Pas d'en Duro (darrer punt on poder abandonar o accedir al barranc, segons es miri).

Després de fer una mossegada ràpida, si perdem molt de temps, el fred comença a voler-se fer amic nostre, continuem cap a l'inici de la part oscura del barranc. Tardem quasi una hora en arribar al Salt de s'Acollonament, just de després de fer un bot d'uns dotze metres, apoximadament.

Una vegada abaix del salt de s'Acollonament comença la part més espectacular del torrent. Passadissos estrets, sifons, ràpels en l'oscuritat... i una "petita feta" que fara que no oblidem fàcilment aquest descens. Una vegada arribem al primer sifó, jo començ el rapel per adalt. Just quan estic arribant a la roca encaixonada em resbala un peu, faig un poc de pèndul, però puc recol-locarme ràpidament i arribar fins a dalt de la roca sense més problema. D'aquí al final del ràpel sense cap entrebanc. És el torn d'en José Carlos... que fa el mateix que jo, però amb la mala sort que el seu pèndul és més fort i es golpeja l'espatlla contra la paret amb una mala postura del braç. El dolor és molt fort i no pot moure el braç, ho té clar... o està luxat o està romput. Davalla com pot, passa el sifó per dins del forat (el cabdal ho permet) i valorem la situació. Hem de continuar endavant, ja que on som no podem fer res, hem de trobar un lloc on poder sortir de l'aigua. Continuem fent un gran esforç. S'han acabat les fotos i els vídeos per ara...

Arribem a un segon sifó, que s'ha de passar bucejant per davall una distància d'aproximadament d'un metre, més o manco, dons quan el passem m'adon que no duim la corda petita. No m'he adonat i la he amollada, enfonsant-se. He de tornar a creuar el sifó i veig que està al fons, just abans del pas. Buceig, amb la dificultat de fer-ho amb el neopré, i la puc recuperar fent un bon esforç, quin ensurt!! Continuem, la cosa no pinta molt bé, estant passant moltes coses negatives. Un poc més endavant se me queda atorat el peu just abans d'un petit bot, en José Carlos està més edavant ja que jo havia de recuperar la corda del ràpel anterior. Amb el peu atorat perd l'equilibri... he d'amollar la corda per no caure de morros amb el peu enganxat, cosa que hagués estat fatal. Finalment puc guardar l'equilibri, desenganxar-me el peu, però la corda ha anat al fons, just un cau el xorro d'aigua. Amb la corrent que duu, i sense veure ni sabre quina és la profunditat del gorg, no queda més remei que abandonar la corda. Sí senyor, la cosa encara empitjora més!!!

Un poc més endavant arribem a un lloc on poder sortir de l'aigua. En José Carlos es tomba, després de llevar-li el neopré (la primera vegada ho intentem amb ell i no la podem reduïr), i veure que te un signe clar de luxació anterior d'espatlla, procedim a reduir-la. Pensau que tant el meu germà, com jo son infermers i coneixem la tècnica adequada (a més d'haver-la fet en altres ocasions). Si no teniu coneixements millor valorar altres possibilitats d'actuació. Bé, és l'avantatge de ser infermer i treballar a un servei d'Urgències d'un hospital. Hi ha que dir que l'èxit de la reducció va ser sobretot del meu germà, que va aguantar el dolor, afavorint la relaxació de la musculatura i facilitant que l'espatlla es tornàs a col-locar en el seu lloc, gràcies a la tracció i al moviment de l'extremitat que jo feia. Una vegada reduida la luxació, el dolor li millorà molt. Després de prende un analgèsic de la farmaciola d'emergències que portem, continuem el descens. Al menys ara sí que pareix que la cosa començava a millorar.

Continuem, poc a poc i amb bona lletra, avançant. És una passada com ho porta en José Carlos, és un valent. En cap moment s'ens ha passat pel cap que no acabarem aquest descens per nosaltres mateixos. Arribem al final de sa Fosca i els ànims ja estan totalment recuperats. Fins i tot decidim tornar a fer fotos i vídeos.

Arribem a s'Entreforc després de cinc hores i trenta-cinc minuts des de la nostra sortida per Turixant. Si li restem el temps perdut entre fer les fotos, vídeos, menjar i el tema de la luxació i recol-locació..., jo crec que és un temps molt bo. I el més important, anem molt bé de temps per afrontar el retorn cap a Escorca, sense passar pena per la claror.

A s'Entreforc ens canviem, tornem a fer una altra mossegada i ens recuperem un poc. Finalment en José Carlos prefereix que no li posi un embenatge immobilitzador de l'espatlla, per poder caminar més còmode, anirà molt alerta!. Ens queda una hora i mitja de pujada. El cabdal que surt de sa Fosca fa que l'aigua continui cap al de Pareis, però molt baix. Per la part d'adalt, Pareis i el torrent de Lluc estan secs, mantenint aigua a algun gorg aillat. Poc després de començar el retorn, ens trobem amb la darrera situació desgradable de la jornada. Trobem una cabreta que ha caigut, està entre unes roques i agonitza. Només podem fer que col-locar-la, amb molt de compte, a un altre lloc més còmode, per a que estigui un poc millor el poc que queda fins arribar el final. Continuem un poc tristos...

No fa sol, però la pujada des del llaç del torrent, fins on tenim el cotxe, és ben empinada. Després de fer una única aturadeta per beure un poc d'aigua, no vegis com em cauen les gotes de suor, arribem al restaurant en una hora i quart. Només queda davallar cap a Palma... ah, i fer una visita a urgències per comprovar que tot estigui be, clar!

Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportage videogràfic a la secció de videos.

Nota: l'actuació que nosaltres fem després de que passi l'accident la realitzem gràcies als nostres coneixements i capacitats per actuar en aquest tipus de situacions. No la recomanem a altres persones sense aquestes habilitats, ja que intentant una reducció sense sabre identificar-la o sense sabre la tècnica concreta (per cada tipus de luxació hi ha una tècnica de reducció concreta) es podrien agreujar les lesions de l'accidentat. Recordeu que en cas d'accident a la muntanya hem d'avisar als serveis d'emergència: 112, equip de rescat de la guàrdia civil, bombers, etc.

_______________________________________________________________________________________________

15 de Novembre de 2011

Torrent del Lli entrant pel del Rafal (Valldemossa)

Aquesta tardor ha fet que la temporada de torrents comenci amb força a Mallorca. Com sempre, el més difícil és poder compaginar feina, família... per poder fer les sotides. A la nostra illa la temporada forta de torrents comença pràcticament quan està a punt d'acabar la de la península. L'estacionalitat dels nostres barrancs, lligada a la temporada de pluges -tardor, hivern-, fa que haguem d'aprofitar quan la meteorología ens acomapnya. A la península amb cursos d'aigua més constants, poden davallar-los pràcticament durant tot l'any, encara que la seva temporada forta es dona més a finals de primavera i princips d'estiu (quina sort de temperatures i dies clars!!).

Bé, aquesta vegada ens hem atracat al terme municipal de Valldemossa, a la Serra de Tramuntana. Avui ferem el descens del torrent del Lli de sa Marina o torrent de Valldemossa. Per fer el seu descens hi ha dues opcions principals, començar directament des del tàlveg de propi torrent del Lli, o entrar pel seu principal afluent, el torrent del Rafal. Si només es vol fer el torrent del Rafal, s'ha de finalitzar remontant-lo abans d'entrar al Lli. Però nosaltres hem trait la segona opció, hem decidit fer-lo de forma integral (Rafal + Lli).

Una vegada feta la combinació de cotxes (els deixem aparcats al final i a la capçalera del Lli), ens canviem de roba i tirem cap a l'inici del torrent del Rafal. També es pot fer només amb un cotxe, només que s'haurà de caminar un poc més, una vegada arribats al final (s'haurà de tornar quasi des del port de Valldemossa fins a les cases del a peu). L'aproximació es curta i fàcil de fer, anant per un caminoi ben marcat. Arribats al punt d'inici es temps de fer una petita mossegada (no ens tornarem a aturar per menjar durant el descens, si tot va bé clar) i acabar de vestir-mos. Foto de rigor i cap a feines!!. El primer tram està un poc brut i no té molt d'interés, encara que després millora ràpidament. Desgrimpades i petits ràpels que fan que sigui ben divertit. Per ara la temperatura de l'aigua i el temps es molt bona, inclús passem un poc de calor. El torrent no és difícil (ja sabeu que el grau de dificultad és un poc subjectiu, segons les capacitats de cada un) i és interesant de davalar-lo. El ràpel més llarg és el que ens deixa al tàlveg del Lli. El cabdal no ens dona cap problema. Quan arribem a la unió amb el Lli augmenta un poc, però estem molt còmodes.

El temps decideix canviar, es tapa i comencem a sentir trons. No ens preocupem per si plou, encara que pugi molt el cabdal el podrem davallar sense problemes (a no ser que arribi el diluvi, clar). Però el que sí que ens preocupa és que, a part de trons, comencen els llamps. I això sí que comença a ser bastant més sèrio. No tenim cap escapament alternatiu, així que decidim no entretenir-mos gens i acabar el més prest possible. La pluja fa acte de presència, però, en aquest sentit, continuem tranquils. El cabdal puja un poquet, però bé. Els llamps pareix que s'apropen més. Això sí que ens deixa un poc més intranquils. Les fotos s'acaben, només fem video, i sense perdre molt de temps!!

Sense cap entrebanc continuem el descens, i el disfrutem a la nostra manera. El salt de sa Figuera, el sal de 54 metres, i tots els altres estan perfectes de cabdal. Els davallem sense problemes i disfrutem. Jo davall el de cinquanta-quate ens cinquanta-vuit segons. Hem quedat que no ens hem d'adormir. Quan arribem a la part final, on entrem un poc al bosc, i ja només queda caminar un poc fins al punt de sortida del tàlveg, els llamps s'allunyen i ens deixen tranquils. Vaja, ja ho haguessin pogut fer abans. Arribem a la roca on ens llevem els arnesos i tirem a cercar la carretera (pujem una "petita" costa). Des de la carretera només queda davallar fins arribar a les primeres cases del port, on hem deixat aparcat el cotxe. Just quan arribem al cotxe deixa de ploure, i ens deixa canviar-mos de roba tranquils. Només ens queda tornar cap a Palma. Abans fem una aturada a Valldemossa: una bona taça de xocolata calent amb una coca de patata, quin plaer!! Comprem més coques per la family, i cap a cases.

Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportage videogràfic a la secció de videos.

_______________________________________________________________________________________________

10 de Novembre de 2011

Batiament de novells al torrent de Coanegra (Orient)

Un poc enredats, ens basta poc, ens hem ficat a un embull... tenim tres novells que mai han trepitjat un barranc que ens demanen que els duguem a fer-ne un. Na María José i na Sandra ja han fet alguna incursió a la muntanya: senderisme, vivac, escalada, però mai havien provat amb els torrents. A na Vero i en Tomeu no els coneixem, així que serà una experiència ben divertida. A més el temps ens regala unes pluges de darrera hora que fan que tots els torrents vagin alegres d'aigua.

Estava clar, el torrent triat és Coanegra perque és un torrent fàcil, que en molt de cursos d'iniciació al barranquisme que es fan es tria per anar-hi amb els més novells. Dic que és un torrent fàcl, encara que no està exent de risc, i més si porta aigua com és el cas.

L'aproximació, a diferència del darrer pic que vàrem quedar, la feim des d'Orient. Deixem els cotxes aparcats a la vora de la carretera de Bunyola a Orient, ens canviem i repartim el material comú. Com sempre n'Estorki s'intenta escaquejar de portar una de les cordes, però ja són moltes sortides amb ell, i no cola!!

Tirem a cercar el torrent per un camí ben marcat, després de passar dos botadors, el primer de fusta i el segon de metall, arribem al llaç del torrent. L'hem de creuar per arribar en dos minuts al Salt del Freu. Aquí, després de comprovar còm va el torrent de fort i veure les cares de circunstàncies de les nostres nines, ens canviem i pegam una mossegada. Montem el primer ràpel a un natural, el davall de primer i comença la grabació de totes les davallades. Segons n'Estorki, llàstima de no poder grabar la cara d'elles quan era el seu torn i s'atracaven a la reunió. Just després del Salt des Freu ve el segon ràpel. Entre els dos primers ens tirem una bona estona, un poc més del que ens haviem plantejat quan preparaven el descens.

A partir d'aquí, tot va més ràpid, els ràpels del principi deixen lloc a petits bots, nous ràpels, tobogans i desgrimpades. Tot superat amb més o manco destressa per totes les components del grup. Ens trovem a una parella que intenta remontar el barranc des d'avall. Al gorg on ens trovem tenen un poc de dificultat, així que els hi donem una mà. Sense més continuen la remontada.

No ens entretenim molt, na Vero pareix que té un principi d'hipotermia, sensació de fred, tremolors, cianosis labial... Val la pena posar-mos en moviment per a que es mantengui en calor. Ràpidament millora, i com que quasi és al final no té més problemes.

Una vegada arribats al gorg final, tirem cap al camí pel portell de l'esquerra. En pocs metres hi arribem i ens llevam la roba banyada i ens canviem. Una nova pausa per recuperar forces menjant i hidratar-mos. Tirem cap a dalt, cada un al seu ritme. Després d'una horeta i mitja de caminada tornem a estar als cotxes. Pareix que tot ha anat molt bé... no hem tengut cap baixa, tots i totes pareixen contentes, i més d'una diu que vol repetir...

Per part meva va ser un dia molt divertit i segur que tornaré a repetir l'experiència. Ara bé, amb gent tan maca com la que vaig tenir el gust de compartir aquest torrent.

Per vuere totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de videos.

_______________________________________________________________________________________________

22 de Setembre de 2011

Escalada a s'Estret (Valldemossa)

Avui ens hem atracat a s'Estret en José Carlos, na Yolanda i jo. Ha estat una decisió de darrera hora, i només ens hem pogut apuntar nosaltres tres. Esperant a que potser arribàs en Raul, comencem per la via que no va poder pujar na Yolanda el darrer dia, Quarried Wall. Via curta, desplomada i amb un grau de dificultat V+. Després de montar-la, puja el meu germà i ho intenta na Yolanda. Aquest pic puja més alt, encara que no aconsegueix arribar a la reunió. La darrera part és on més es desploma, i no pot arribar-hi. Com que en Raul no arriba ens anem cap al sector Pasión. A la seva part esquerra hi ha quatre vies que encara no hem provat.

Tenim per triar un V, un V+, un 6a i un 6a+. Com que ens hem deixat el llibre, i no les hem fet mai, triem al segona via de l'esquerra que pareix factible. Després, consultant el llibre, descobrim que és El culo, un V ben xulo. Té un inici un poc més complicat, però tota la via, en sí, no és difícil. Tots tres disfrutem de pujar-la. Les vistes des de la reunió són ben guapes.

Una vegada acabem El culo na Yolanda decideix que ja no vol escalar més, així que triem la via de l'esquerra. El seu nom és El bandido de un brazo, i és un 6a d'uns 35 metres fins a la reunió. La via és magnífica, de fet està considerada com una de les millors vies de la illa, pels autors del llibre. A jo personalment hem va agradar ben molt. La vaig disfrutar molt!!

Ens tornem cap el sector Mario ó Cuarentón per fer alguna de les seves vies. Aquesta és la nostra intenció fins que veim que quasi totes les vies estan ocupades, i això que quan nosaltres hem arribat no hi havia ningú. Per no esperar decidim donar per finalitzat aquest dia d'escalada.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

25 d'Agost de 2011

Escalada de principiants a s'Estret (Valldemossa)

Després del dia de rocòdrom, hem quedat na Marina, na Yolanda i jo per anar a s'Estret. La resta de la gent no es pot afegir, la feina és la principal responsable. Quedem a les nou i mitja a l'aparcament de s'Estret, però na Marina es queda dormida i, finalment, ens veurem a peu de vies. Na Yolanda, que uns dies abans havia aconseguit el seu primer IV+ curt (El imperio contrataca) al sector Pipe, encara està molt verda així que ens anem a vies no molt complicades. Les triades són Mario Moreno i Mario Moreno II, que són un IV+ i un V respectivament. La darrera vegada que vàrem venir tot el grup, que era la primera vegada que ella escalava, na Yolanda les va intentar i es va quedar a la meitat.

Comencem per l'ordre que toca, de la més fàcil a la més "difícil". Primer mont Mario Moreno, i just arriba na Marina. Comença na Yolanda i, poc a poc, amb seguretat, amb tranquilitat i amb més facilitat de la que s'esperava arriba fins a la reunió. Prova aconseguida i amb una via molt més llarga que la del darrer dia. Na Marina, que aquesta via ja l'havia aconseguida l'altre dia, la puja sense cap tipus de problemes i amb un ritme molt bo. Com que tot ha anat tan bé, tirem cap a la via que hi ha just a davora, a mà dreta... Mario Moreno II, un V igual de llarg que l'anterior. Novament la mont jo i, aquesta vegada, és na Marina que puja primera. De la mateixa forma que abans, la puja molt bé, sense cap problema. Na Yolanda va darrera, el seu segon intent a un V, la primera vegada no ho va poder aconseguir. Però aquest pic la cosa va molt millor, arriba fins a la reunió sense cap caiguda al seu primer intent. Tots estem molt contents, això marxa!!!

Com que les altres vies que estan a prop i són del seu nivell estan ocupades, decidim provar un V+ que hi ha relativament a prop. Ens acostem fins a Quarried wall, que està just davant d'un safreig ple d'aigua. Safreig on trobem un granot comú i ànecs que lluiten contra la calor donant-se un bany. Aquesta via és un poc més difícil que les anteriors ja que, encara que és una via curta, comença des del principi desplomada. Després de montar-la, per la seva esquerra, la intenta na Yolanda. Puja molt bé fins a la meitat, encara que es nota que fa un bon esforç. A més hi ha alguna presa que llenega d'allò més. Quan el desplom aumenta na Yolanda cau, i després d'un parell d'intents decideix davallar. Llàstima, però la diferència de nivell era important. Na Marina també ho prova, però li passa el mateix, puja un poc més alt, però també cau. No em queda més remei que tornar a pujar jo per desmontar la via.

Després d'això recollim tots els estris i tornem al cotxe. Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

23 d'Agost de 2011

Nova sessió de rocòdrom (Inca)

Hem quedat per fer una sessió de rocòdrom amb la companyia, aquesta vegada, de dos dels més petits. Tant na Noa com n'Adrián s mostren entusiasmats des de la seva arribada al rocòdrom. Només hem arribat ja els hi han deixat unes ballarines del seu tamany de peu. Quina gràcia tenen amb unes sabates tant petites. Des del començament no aturen d'anar amunt i avall, intentant pujar per totes les preses de les parets. Entre tant, els més grans ens dediquem a intentar practicar un poc.

Després d'escalfar en les parets més fàcils, intentem seguir el ritme que ens marca n'Estorki. A la zona més complicada del rocòdrom no atura de treure vies. Clar, les treu al seu nivell i als altres ens costa molt poder aconseguir-les. Tres vies de sostre i no puc aconseguir-ne cap, bé quasi vaig estar a punt d'una, però finalment vaig acabar al matalàs.

Un descans per berenar un poc i deixar que els músculs es recuperin. Ja veuràs tú quin esbraonament tendrem demà!. Els més petits berenen de fruita, mentres que nosaltres menjem unes barretes. Quan tornem a dedins es nota que ens hem refredat un poc. Intentem un parell de pics l'itinerari que treballavem abans del berenar, però com que no tenim èxit i ja és tard... un parell de travessies i cap a cases.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

17 d'Agost de 2011

Es Rocòdrom (Inca)

En Víctor es va quedar amb ganes de provar l'escalada, així que ens atraquem fins a Inca, a Es Rocòdrom, per a que puguir tocar un poc aquest món. Les ballarines són les de na Yolanda, i ja li venen petites. És que no ens adonem i aquesta juventut ens creix tan aviat!!

Arribem a Inca just quan estan obrint el rocòdrom, tenim sort i encara no ha arribat ningú. Totes les partets per a nosaltres. Després de posar-mos les ballarines comencem fent un poc de travessia. Fa calor, i suem ben molt, però qui no sua a l'estiu. Una aturada per recuperar forces al pati i un poc més de feina als nostres muscles.

El temps passa aviat i ja ens hem de tornar. La veritat és que l'estona que estàs al rocòdrom, l'exercici que fas és intens i sense aturar.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

16 d'Agost de 2011

Escalada a s'Estret (Valldemossa)

Aquest estiu no estem aturant de fer coses, no m'ho puc creure!. Feia molt de temps que no feiem tantes activitats en una època de l'any on la calor ens tirava cap enrera. La veritat és que l'escalada ens permet gaudir de la natura, escalant en zones ombrívoles, on encara que passem calor, el sol no ens dona directament. Amb molta aigua i bona companyia podem aguantar la calor.

Per primera vegada ens acompanya na Yolanda. Això sí que és una cosa que mai pensava que passaria. Fa uns dies em va dir que li faria ganes provar-ho, ja que jo ja li havia insistit en que vengués altres vegades. Quan m'ho va dir em vaig quedar encantat, feia temps que no estava tan il-lusionat en que arribés el moment d'anar cap a les vies. Després de deixar a n'Adrià i na Paula ens atraquem a s'Estret de Valldemossa. Anem cap al sector Pipe, la via Zarzamora IV+ és la que triem per començar la iniciació de na Yolanda. N'Estorki i en Luís tiren cap al sector Mario per montar dues vies més abans d'anar cap al sector Cuarentón per posar els seus ulls en vies més complicades. La mont jo fins a dalt de tot, encara que abans del petit sostre que te al final, han posat una anella per poder fer-la sense necessitat d'atacar el sostre. De totes formes, hem de tenir en compta que, amb el sostre, és un IV+, i això vol dir que és molt assequible.

Després d'acabar la via ens atraquem a les vies Mario Moreno 1 i 2, que són dos V molt semblants. En Víctor i en Mario s'entretenen mentres els més grans escalen. Al sector Cuarentón n'Estorki ja ha montat el 6b+, en Luis monta el V+ de davora. Jo intentel 6a de l'esquerra de la fisura. No la puc encadenar, encara que després de quatre o cinc caigudes al mateix punt, el puc superar i puc acabar arribant a dalt de tot de la via. El meu germà també la puja, llàstima que només una caiguda faci que no la pugui encadenar. De totes formes, la pròxima vegada que la intenti segur que ho aconsegueix. També montem el V+ de la dreta de la fisura. Com que na Yolanda i jo hem de partir a recollir els nins, deixem a la resta desmontant les vies.

L'experiència ha estat molt bona. Na Yolanda s'ho ha passat molt bé i repetirà, segons em comenta. Jo estic molt content de que li hagi agradat, i de poder disfrutar plegats de totes aquestes activitats relacionades amb la natura. Ara només falta poder tenir temps per a que vagi agafant destressa.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

10 d'Agost de 2011

Escalada a sa Gubia (Bunyola)

Després del dia de Cala Santanyí, hem tornat a quedar per escalar. Ara a l'estiu és una activitat perfecta per practicar a la serra. Tenim com avantatges que hi ha vies ben a prop de Palma, moltes de les zones d'escalada tenen ombra, i per tant no tenim la xafogor d'anar a caminar amb el sol d'estiu, i continuem amb contacte amb la natura. A més aprofitem per mostrar-li un poc de les vies que tenim a Mallorca a en Paco, el cosí de na Yolanda, que també escala, però a la seva terra... ell és de Madrid.

A les vies de sa Gubia s'arriba després de caminar uns vint minutets des d'on deixem el cotxe aparcat. El camí es fa quasi tot el temps per de dins del llaç d'un petit torrent, és a dir amb ombra però amb la xafogor d'un lloc on no passa l'aire. Hi ha un parell de sectors, nosaltres ens quedem al que hi ha a la dreta de l'arribada. És un sector amb moltes vies curtes, amb una dificultat baixa. Montem un IV+ i un V per a que tothom pugui pujar fins a dalt de tot.

Mentres tots estan entretenguts, n'Estorki i jo davallem un poc per fer unes vies un poc més difícils. Jo vaig de primer, i aconsegueixo encandenar la via Groove, un 6a que el darrer pic que vaig estar per la zona ja havia pujat de segon. N'Estorki intenta Groove-rigth-hand, una bifurcació de l'anterior que aumenta de dificultat fins a un 6b. Arriba fins a dalt de tot, però sense poder encadenar-lo. En Paco tira de segon per la Groove i arriba fins a dalt de tot sense problemes. Després d'insistir-me jo també intent el 6b de segon... No m'ho puc creure, arrib fins a la reunió, després de només dues caigudes. Estic super content, el meu primer 6b en que arrib fins a dalt de tot. Ja sé que no l'he pogut encadenar, que anava en tope-rope i que he caigut dues vegades, però estic molt content de haver arribat a la reunió. I més tenint en compte que és una via que n'Estorki no ha pogut encadenar (i això és per qualca motiu).

Just després d'acabar la via, recollim totes les coses i tornem cap a cases. A la tornada la calor es fa més intensa, i quan arribem al cotxe estem ben suats. La propera cita la tornem tenim a s'Estret, però amb un fet impensable... na Yolanda vendrà a escalar per primera vegada!!!!

_______________________________________________________________________________________________

04 d'Agost de 2011

Escalada i paella a Cala Santanyí

Avui hem decidit combinar unes quantes activitats: l'esport, el relax i la gastronomia. Per aquest motiu ens hem vengut fins a Cala Santanyí, per poder practicar l'escalada esportiva, gaudir de la platja i menjar una paella en bona companyia.

Des de Palma ens dirigim cap a Santanyí, passant per Llucmajor i Campos. Una vegada arribats a Santanyí, tirem en direcció a la platja de Cala Santanyí. És una platja amb tots els serveis, deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a peu de platja. Agafem tots els estris i ens dividim: un grup ens dirigim a les vies d'escalada, mentres que l'altre es queda amb els més petits per disfrutar d'un dia de platja.

Les vies estan a uns deu minuts de la platja, anant per la part esquerra de la vorera. Quan arribem la zona fàcil ja està agafada per un grup d'estrangers amb un monitor, que pareix que són d'un dels hotels d'aquí a prop, així que anem a una zona un poc més complicada. Segons el llibre de n'Estorki montem un V+ i un 6a, encara que jo he trobat en diverses referències (que pareix que són sèries) que són 6a i 6a+. Això de la graduació de la dificultat de les vies és un poc subjectiu. Jo, es clar, em qued amb el grau més alt, però tampoc és res que tengui molta importància.

Jo mont la primera via, de nom es Diedro i n'Estorki la segona, Vino Tinto. Conseguim encadenar les dues vies sense problemes (n'Estorki amb molta més facilitat que jo, es clar!). Una vegada montades, les intentaran la resta del grup: na Sandra, na Marina, n'Aina, en Rubén i en Raúl. Uns amb més facilitat que els altres. Entre tant podem disfrutar de les vistes que tenim de la costa. És un lloc ben guapo! Estem escalant a l'ombra quasi tot el temps, i això s'agraeix perqué fa un dia d'estiu. Mentres els més novells estan esforçant-se en pujar aquestes vies que no són gaire complicades, n'Estorki es dedica a fer de les seves...

Una vegada el grup d'estrangers deixen lliures les vies del primer sector, n'Estorki i jo anem a montar dues vies més en aquesta zona que està més propera a la platja. Na Marina també ve amb nosaltres i puja la via en tope-rope. Són vies més fàcils i així podran disfrutar un poc més els que no han pogut acabar les altres. Un IV+ i un V són les triades. Pareix que les vies del segon sector els hi costa un poc més del compte acabar-les, i quan venen al primer sector ja quasi no els hi queda temps. Na Sandra, en Rubén i en Raúl ho proven amb la pressió d'acabar ràpid, ja que el temps s'ens tira amunt i no volem arribar tard al restaurant on tenim reservada la paella.

Recollim ràpid tots els estris i ens tornem cap a la platja. Ens juntem tots al restaurant, aquí tenim temps per comentar totes les vies que hem pujat, veure les fotos, i parlar de molt de temes més d'allò més interessants. De les dues paelles encomenades, tots coincidim que la negra és més bona que la mixta. La sangría rega la taula i la bona companyia fa que el dinar sigui molt entretengut. Després de prende el café i la copa, ens donem tots plegats un bany, i juguem una bona estona amb els més petits. Ja només queda recollir tots els trastos i tirar cap a ciutat.

Una passada de dia. Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

29 de Juliol de 2011

Parc de cordes (Hoyos del Espino)

Una bona opció per passar un dia en contacte amb la natura és atracar-se al parc de cordes que hi ha a Hoyos del Espino. Aquí es poden fer diferents circuits, segons l'edat i les capacitats de les persones. En aquesta ocasió en Mario va fer el circuit més fàcil, el de color groc, mentres que en Víctor es va decidir per povar el circuit blau. Hi ha quatre nivells, del més fàcil al difícil: groc, verd, blau i vermell.

Seguir sempre totes les messures de seguretat establertes, fa que aquesta activitat no sigui tan perillosa com pareix. És una activitat que permet mezclar aventura i natura en una mateixa activitat.

Tot va anar com s'esperava i els més petits s'ho varen passar pipa. Per veure la resta de fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

28 de Juliol de 2011

Plataforma-La Galana (2.568 m)-Cinco lagunas, Serra de Gredos (Àvila)

Com cada estiu, des de ja fa un bon grapat d'anys, el meu germà i tota la seva tropa varen passan prop d'un mes a un poble de la serra de Gredos... Hoyos del Espino. És un temps que tenen per gaudir de la tranquilitat, dels esports i de tota la natura de la zona. En José Carlos l'any passat va pujar el puig Almanzor, que és el cim més alt d'aquesta serra, però enguany la muntanya triada va ser La Galana, que ocupa la segona posició en alçària.

Finalment es varen juntar quatre agosserats excursionistes per fer aquesta excursió. Vàren partir des d'Hoyos amb el cotxe fins arribar a l'aparcament de la Plataforma (1.750 m), punt d'inici de nombroses excursions per aquesta zona. Des d'allà, després de deixar el cotxe i preparar les motxilles amb l'aigua, crema solar, gorra, etc., vàren començar a caminar en direcció al refugi d'Elola. Aproximadament en dues horetes i mitja arribaren al refugi, on feren una aturada per recuperar forces i agafar moral per acometre les pujades més importants de la ruta.

Una vegada recuperades les forces varen prende per darrera del refugi en direcció cap a Risco Moreno i l'Ameal de Pablo. La costa de les pendents a superar va ser important, però sense cap complicació tècnica. El darrer tram sí que presenta un poc més de dificultat, havent de superar una desgrimpada de grau II+ i una darrera pujada de grau II. Poc a poc guanyaren altura fins superar els aproximadament 818 metres de desnivell positiu que hi ha des de la Plataforma fins al cim. Allà dalt només els hi quedà més que disfrutar d'unes vistes d'ensomni.

La davallada no la feren pel mateix camí de pujada, sino que triaren un nou itinerari... direcció les cinc llacunes fins arribar a Navalperal de Tormes. Després de desgrimpar el darrer tram (II) i abans de fer la grimpada de (II+) agafaren una canl estreta. Aquest descens també tenia una pendent important, encara que a diferència d'abans va ser en davallada, cosa que va fer que no fos tan cansada, però que els obligà a estar ben alerta d'on col-locaven els peus. Durant el darrer tram de l'excursió varen travessar un parell de nevers, però sense haver de col-locar-se els crampons. La primera llacuna on arribaren var ser la Llacuna del Gutre, que no pertany propiament a les cinc llacunes. Més endavant apareixeren les altres llacunes, a diferents altures. Amb tranquilitat varen arribar fins a Navalperal, punt final d'aquesta ruta.

Una vegada acabada l'excursió els recolliren per a anar a cercar el cotxe a la Plataforma i anar fins al Puente de la Juntas, on feren la darrera capbuçada.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

12 de Juliol de 2011

El meu primer encadenament d'un 6a a s'Estret (Valldemossa)

S'ha produït tot un gran aconteixement a la meva carrera dintre de l'escalada, l'encadenament del meu primer 6a. La darrera vegada que vàrem anar a escalar, vaig poder fer el meu primer 6a, però fent-lo de segon i amb una caiguda. Com que ja tenia clar que el més friki del grup, n'Estorki, no m'ho considerarïa com a vàlid, em vaig haver de posar les piles per aconseguir el meu primer 6a, anant de primer i encadenant-lo sense cap caiguda, és clar!

Quedem novament a s'Estret, aquesta vegada només n'Estorki, en Rubén i jo. La resta de la gent o no és a la illa, o fa feina o, simplement, avui no pot quedar. Arribem primer en Rubén i jo, però com que n'Estorki té tot el meu material no podem començar a practicar cap de les vies fàcils i curtes que hi ha per la zona, així dons ens dediquem a fer una xerradeta mentres esperem a que arribi. Avui hi ha molta més gent escalant que el darrer pic que venguérem (vàrem escalar totsols), quan nosaltres arribem ja hi ha dues cordades més al sector Cuarentón i una, amb un bon grapat de nins petits, al sector Mario. Com de costum molta d'aquesta gent són estrangers que han vengut a Mallorca per disfrutar de les nostres magnífiques vies d'escalada deportiva que tenim. A messura que passa el temps arriben més escaladors.

Quan arriba n'Estorki decideix començar, com de costum, amb una via amb un bon grau de dificultat. Al menys aquesta vegada no és un 6b+, si no un 6a. Durant aquesta sessió d'escalada ens movem per les vies 10, 11 i 12 del sector Cuarentón. La primera via és la 11, un 6a, que monta de primeres n'Estoki. Com de costum pareix que puja com si anàs donant un passeig pel bosc. Jo he passat una mala nit, la calor ha fet que em desperti moltes vegades durant la nit i em trob ben cansat, però ganes d'escalar no em falten. Començ amb molta confiança, puc passar sense molts de problemes la fisura i, poc a poc, quasi sense adonar-me arrib a la reunió. Estic super content, no m'he caigut cap pic!!! Davall per a que ho provi en Rubén.

En Rubén comença, però la fisura li costa un parell de caigudes i notar mal al canell dolent, així dons decidim que escalfi amb la via de davora, un V (crec que és la via nº12). La monta novament n'Estorki, i ens diu que té un pas un poc complicat. Lluny de fer-nos abandonar, decidim pujar-lo amb més ganes. Primer ho prova en Rubén, va molt bé fins al pas complicat, que li costa un poc més, però amb les indicacions de n'Estorki acaba per superar-lo, i arriba fins a dalt de tot de la via. Jo també ho intent, i puc arribar a la reunió sense cap caiguda. La cosa marxa!!

La cosa es complica... N'Estorki monta la via de l'esquerra, la nº10, que en principi és un altre 6a, encara que un poc més complicat que l'anterior. Tot d'una ens adonem que és un poc més difícil, ja que aquesta vegada n'Estorki puja un poc més lent, mirant bé on col-loca peus i mans. Si a ell li ha costat un poquet més, a nosaltres no vull ni pensar-ho. Al final només el pujo jo, això sí amb un parell (parell castellà) de caigudes, però arribarnt a dalt de tot. Sense cap mena de dubtes aquesta via és més difícil que la primera que hem fet. Estic super content perque, encara que he caigut, he pogut arribar a la reunió. Aquesta via la deix pendent per intentar-la de primer un altre dia.

En Rubén torna a intentar el primer 6a. Arriba bé fins a la fisura, que novament li costa, però aquesta vegada l'aconsegueix superar. Fent un gran esforç arriba fins al final de la via. Gran satisfacció!! Ara hem toca a jo, ho intent de primer, així que abans de pujar recuperem la corda. Faig el vuit, em ferm a l'arnés i em pos magnesi a les mans. Allà que vaig. Sempre quan un va de primer té més adrenalina, per la possibilitat de caure més distància que quan va de segon. Com la primera vegada, vaig molt còmode i, sobretot, convencut de poder arribar a dalt sense caure. La sensació quan arrib a la reunió és boníssima!!.. El meu primer encadenament d'un 6a, estic tan content!!! Quan davall encara ho disfrut més. Llàstima no tenir fotos.

Després de les felicitacions, no queda més que recollir tot el material i tirar cap els cotxes, i des d'aquí cap a Palma.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

04 de Juliol de 2011

Escalada a Cala Magraner (Manacor)

Aquesta vegada hem quedat un parell de companys, quasi tots feim feina plegats al servei d'Urgències, per anar a provar una de les zones més conegudes del llevant de la nostra illa: cala Magraner. Quedem ben prest, per poder aprofitar al màxim el temps que estarem per allà. A les nou del dematí quasi tots ja són de camí a Manacor. Jo surt un poc més tard i finalment ens juntem tots a l'entrada del poble. Una vegada arreplegats tirem en caravana cap a Cales de Mallorca, sempre amb cartells indicadors que ens faciliten el no perdre el camí.

Primera aturada al camí, al bar-restaturant de davora el museu per encomenar una amanida per na Sandra. El cel està un poc tapat, però confiem en no banyar-mos. Una vegada feta l'amanida i posada a dins del taper, continuem camí. A la cruïlla Portocristo-Cales de Mallorca girem cap a la dreta en direcció cap a Cales de Mallorca. Aquí hem d'estar ben atents i després de creuar una zona plana de conreus, deixem els cotxes a la vora del camí, a una zona més o manco ampla a la nostra dreta (a l'esquerra també hi caben un parell de cotxes). Hem de tornar enrera, caminant per la carretera, i una vegada passada aquesta zona plana de conreus, on la carretera es vol endinsar a la vegetació, a l'altre costat de la carretera veim un botador de fusta que dona a una pista ampla i evident de terra. Aquest és l'inici del camí de terra que ens durà fins al nostre destí. Des d'aquí queden uns dos quilòmetres i mig, uns vint-i-cinc minutets de caminar per un camí evident, esquitxat de fites. Poc temps després del primer botador trobem una barrera metàl-lica, amb una porta que tornem deixar tancada. Després trobem una escala, també metàl-lica que ens ajuda a salvar un marge del camí i, quasi ja al final, una altra barrera, amb un rotador metàl-lic que, girant girant, ens deixa passar per arribar a una cala verge de còdols redons, amb una petita zona humida i sense cap tipus de servei.

La mar està un poc picada i el cel continua ennigulat. Ens instalem, menjem un poc així com podem, ens canviem de roba i tirem cap a les vies. Quan arribem no hi ha ningú, encara que després, poc a poc, va arribant més gent. Quasi tota amb la intenció de combinar escalada i platja. Tenim tres sectors ben diferenciats. El de la dreta, més proper a la mar, el d'enmig i el de l'esquerra. El que té ies més fàcils és el d'enmig. Nosaltres tirem cap allà, ja que de les sis persones que escalarem, una en sap molt, dues en saben un poquet i tres no han escalat mai.

Primeres indicacions als novells, contacte amb un material nou per a ells, i nosaltres a montar vies. Jo mont un IV+, i n'Estorki un III, per a que comencin piano piano. Comença na Mª José per una via que és un III, i sense cap problema l'aconsegueix encadenar. La sensació és molt bona segons ens comenta. Després en Rubén tira cap al IV+, mentres na Sandra es prepara pel III. Els dos també ho aconsegueixen, i basta veure la cara que posen en davallar per adonar-mos que els hi està agradant. En Rubén prova el III i les nines tiren cap al IV+. Els hi costa un poquet més però no hi ha cap probelma.

Jo mont un V que hi ha a davora i n'Estorki un 6a. En Raúl també s'anima i intenta la via amb un III, ha d'anar alerta ja que fa poc que ha sortit d'un probelma osteomuscular important. Aconsegueix la via sense cap caiguda, això marxa!

Tant na Mª José com na Sandra proven el V, i encara que no ho aconsegueixen encadenar a la primera, les dues acaben pujant fins a dalt de tot. Novament la seva cara ens diu que estan ben satisfetes. Mentres en Rubén intenta el 6a, es trova a un punt complicat, en el que te diverses caigudes, però cap d'elles importants. Després de descansar un poc aconsegueix passar aquest punt i arribar fina a la reunió. Ell també ha sortit d'una lessió fa poc, quin mèrit!! Malauradament ens quedem sense bateria al mòbil i no poden fer fotos en aquest 6a.

Jo intent el meu primer 6a. A la segona xapa, a uns dos metres, just començar tenc un relliscada, com que vaig malament de temps no torn davallar per començar de nou des d'abaix, encara que sé que els meus compis m'ho retrauran a l'hora de donar com a bo el meu primer 6a. Amb menys problemes dels esperats arrib a la reunió, quina passada el meu primer 6a, estic super content. Na Mª José ho prova i, amb un poc d'ajuda de n'Estorki des de l'altra via, també aconsegueix arribar a dalt de tot. He de reconeixer que serà difícil demostrar que ho hem aconseguit, ja se sap: No foto, No cim, però nosaltres estem contents al nostre interior. No queda més que recollir i sortir pitant, que faig feina. Els altres es quedan gaudint d'un parell més d'hores, quins sortuts!!!

Després de desfer el camí d'anada arrib a la carretera i en poc temps als cotxes. Fa una calor horrible, tenc el temps just d'arribar a ca meva, dutxar-me i menjar un poc. Tot un poc estresant, però ha valgut la pena, ja tenc un 6a a la meva llista.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

Grup Excursionista Tramuntana

gruptramuntana.com

Benvinguda del grup

Pàgines interessants