 |
|
|
20 de Juny de 2012
Torrent de Son Torrella (Escorca).
El torrent de Son Torrella és considerat com un torrent ideal per iniciar-se al descens de barrancs. Només té sis ràpels, el més gran d'uns vint metres. La seva aproximació i retorn són ràpids i còmodes, a més de no necessitar combinació de cotxes. És pot plantejar com un torrent per fer en un dematí d'estiu, o per combinar amb altres una mateixa jornada (per exemple amb el d'Almadrà). Un fet que ens crida l'atenció és el sobreequipament que ens trobem a tots els ràpels. Està bé que els torrents estiguin ben equipats, però el que trobem aquí frega l'exageració.
Deixem aparcat el cotxe a l'aparcament de davant l'embassament de Cúber. Quan arribem, damunt les deu i mitja, ja hi ha quatre cotxes. En cas d'estar ple aquest aparcament es pot deixar el cotxe al de la Font del Noguer. Des de Cúber ens dirigim per la carretera en direcció cap a Sóller. Abans d'arribar a l'alçària de la base militar podem veure el llaç del nostre torrent. El primer ràpel, el d'entrada al torrent, es fa des d'una construcció fàcilment visible. Si es vol evitar, es pot entrar desgrimpant un "parell" (mallorquí, es clar) de metres abans. Hem tardat uns vint minutets, anant ben tranquils, fent fotos i vídeos.
Una vegada dins del tàlveg continuem caminant de forma còmoda. Tan còmoda que ens oblidem de posar-nos els cascs fins arribar al segon ràpel. Poc a poc feim camí fins arribar al ràpel més gran que ens trobem. Segons el sobrant de les nostres cordes són menys de vint metres, encara que hi ha referències que hem consultat que el mesuren fins a vint-i-dos metres. Per jo és el ràpel més guapo de tots. Per arribar a la seva reunió hem de fer un passamans sobre una mènsula. Des d'aquí podem gaudir d'unes vistes espectaculars, tant al tàlveg del torrent com a l'embassament de Cúber. Pel descens hem tardat una hora i mitja, però dins del torrent hem fet fotos, vídeos, pràctiques de remuntar amb politja i hem berenat. Si ens estalviem tot això es pot fer molt ràpid.
Després d'aquest ràpel el torrent s'obri i, en poc temps, arribem fins al seu final. Just quan arribem on es canalitza podem sortir per l'esquerra del llaç, cap a una planícia. En aquest punt podem veure a la llunyania els nostres cotxes. Com que hem tardat tant poc decidim menjar a la vora de l'embassament. Una vegada acabats només hem de tornar cap a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha vídeo a la seva secció.
_______________________________________________________________________________________________
13 de Juny de 2012
Escalada amb els més petits a la cantera (Gènova).
Després de visitar fa uns dies la cantera de Gènova, una de les moltes zones d'escalada que encara no coneixia, i fer dues vies (això de ser tanta gent fa que no doni temps per a més), vàrem decidir tornar amb els més petits. És una zona que està a prop de Palma, i no li dona el sol a l'horabaixa. L'aproximació és relativament bona, un poc més lenta per això d'anar amb la canalla, però sense cap problema.
Una vegada arribats a peu de vies, hem d'anar un poc alerta amb els nins. No és una zona perillossa, però sempre hem d'estar atents, ja se sap que els nins ensumen els llocs més perillossos. Comencem montant na Caperucita, un IV per a que els nins siguin els primers en pujar. Mentrestant els altres monten Variant Neo, el V+ de la dreta. El primer dels petits que ho prova és n'Adrià. La primera part de la via és un poc més complicada i necessita un poc d'ajuda, però després ho fa d'allò més bé. Estic supercontent de com ho fa i lo bé que s'ho està passant. Arriba a la reunió sense cap caiguda. El ràpel li costa un poc, sobretot al començament, però poc a poc millora. Més tard torna a pujar la via i millora tant l'escalada com la tècnica del ràpel... Sí senyor, un campió!!!
Després ho prova na Noa, amb la supervisió del seu papi, n'Estorki. Puja superbé, tant ella com na Julia es nota que han anat al rocòdrom. Veure com cerquen on posar mans i peus, i com pujen és una passada. Per na Noa el ràpel també és el que més li costa, però allà està el papi per donar-li una ma.
Ara toca a la parella formada per na Julia i la seva mami, na María José. Igual que amb na Noa, es nota un estil que promet. La veritat és que te unes "poses" d'escaladora total. Puja sense problemes fins a la reunió. Tots tres, na Noa, na Julia i n'Adrià, han pujat sense caigudes.
En quant als grans que puc dir... entre pujar els menuts i evitar que no es matin, mentres assegurem als altres, poc temps ens deixen per escalar. Na Yolanda puja na Caperucita i intenta Variant Neo, però no aconsegueix pujar-lo, li fan massa mal els peus (fa molt de temps que no es posava unes ballarines). Na María José encadena de segona la Fisura, un 6a, i na Marina Fantasmas al amanecer, el 6b de l'esquerra del 6a. N'Estorki prova sa Bruta, el 6b de la dreta, aconsegueix arribar fins a la reunió però no l'encadena. En Vahid puja Variant Neo i jo, a més de na Caperucita, també pujo Variant Neo que no el vaig provar l'altre dia. Quan em toca provar Fantasmas al amanecer ja no em queda temps, avui tenim un sopar. Llàstima, però el deix pendent per intentar-ho el proper dia que venguem.
Ah per cert, na Paula també ho va provar, però la seva cara ho diu tot, no val la pena forçar.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Maig de 2012
Torrent de ses Òlibes o de Masroig (Deià).
Una vegada recuperat el meu germà de la luxació d'espatlla que va sofrir al torrent de sa Fosca ja fa mesos, ens animem a fer un torrent plegats. Com que no ha plogut gaire, ens decidim per fer un torrent sec. El triat és el torrent de ses Òlibes, al terme municipal de Deià. Ja el vàrem fer l'any passat i ens va deixar amb molt bon gust a la boca, així que enguany el repetim amb moltes ganes.
Per aquest torrent basta portar un cotxe, que deixem aparcat al mirador de na Foradada, a les cases de Masroig (d'on pren el nom aquest barranc). L'any passat el deixàrem a una vorera de la carretera, però com que el cotxe d'enguany és un poc més gran i hi ha molt de moviment de turistes pel mirador (que fan més segur el deixar el cotxe i que no el trobis obert), el deixem aparcat allà. Feim un poc més d'aproximació, però ens estalviarem camí en el retorn. L'aproximació són uns deu minutets, per la carretera tornant en sentit Valldemossa. Quan arribem a davant de les cases de , les primeres que ens trobem, a l'altre costat de la carretera es veu perfectament el llaç del torrent. Amb una petita desgrimpada, sense necessitar cordes, entrem al tàlveg i comencem el descens. En poc temps arribem al primer ràpel, d'uns 4 metres, que tot d'una ens dona pas a un dels bots més grans del torrent, un ràpel d'uns 55 metres d'alçària. Aquest ràpel vertical comença en poca inclinació per agafar una magnífica verticalitat (alerta amb la corda i el seu roçament). Abaix del ràpel ens esperen dos ases que s'encarreguen de mantenir ben neta la zona. A partir d'aquí ens queda una caminada d'uns trenta minuts. A vegades haurem de deixar el llaç del camí degut a que el tàlveg es troba ple d'esbarzers. Hem de dir que es nota que el torrent ha estat fet net per qualcú no fa molt de temps. A més el trobem millor equipat que el darrer pic que el ferem. Químics i parabolts en tots els ràpels, des del primer fins al darrer, en magnífic estat. La vegetació neta en zones de pas i reunions. És un gust davallar aquest magnífic torrent en aquest estat!!
Després d'una caminadeta amb unes quantes desgrimpades arribem a una zona on s'obrin les vistes i trobem el tercer ràpel, d'uns 9 metres. Abans de fer-lo gaudim d'unes vistes maravelloses cap a na Foradada i la costa nord de Mallorca. In-cre-i-ble!!! just després d'aquest petit ràpel ens trobem la reunió per fer un de 94 metres, fraccionat en un de 34 i un altre de 60 metres. El primer d'aquests dos, el de 34 metres, acaba a una mènsula on decidim berenar, amb unes vistes espectaculars. Dues persones hi caben molt, però que molt còmodament. Després de la mossegada ens queden dos ràpels, el de 60 metres, amb el seu darrer tram volat i un d'uns 15 metres.
El ràpel de 60 metres és espectacular, la seva primera part és normal i la darrera la feim volada. Quan arrib a baix i estic grabant el descens d'en José Carlos, surt d'unes mates un boc que estava pasturant per la zona. Na Foradada cada vegada està més a prop. El darrer ràpel, el de 15 metres, és eviatble, però nosaltres decidim fer-lo. Després un poc de caminadeta fins arribar a ran de mar. Avui decidim no fer un capfico, com l'any passat, ja que la mar està un poc moguda.
Una nova mossegada i ja només ens queda el retorn. Primer costejant per anar a cercar la pista que du des de na Foradada cap al mirador. Tardem uns quaranta minuts en arribar al cotxe (millor que l'any passat, això marxa). Feim una canya per recuperar les forces gastades durant la pujada (el sol ha fet que suem d'allò més) i que s'aixuguin les camisetes. Després cap a cases que ens queda tota la tarda per poder disfrutar mb la family.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha vídeo a la seva secció corresponent.
_______________________________________________________________________________________________
Maig de 2012
Puig de sa Rateta, Na Franquesa i L'Ofre (Escorca).
En José Carlos, acompanyat de'n Víctor, en Mario i en Nando, es va dona una volta per la zona dels embassaments. Aquesta vegada la ruta triada va ser la coneguda com "Les Tres Maries". Des de la zona d'aparcament de davant de l'embassament de Cúber es varen dirigir cap a la seva pressa. Abans d'arribar-hi es desviaren cap a la dreta per intentar assolir el primer dels tres cims, el puig de sa Rateta. La pujada és feixuga i hi ha que agafar-la en molta paciència. Poc a poc les vistes es tornen més espectaculars del que ja eren.
Una vegada al cim de sa Rateta (1.110 m), crestejant, es dirigiren en davallada cap al coll des Gats o de sa Roteta. Una vegada aquí tornà la pujada per assolir el segon cim, na Franquesa (1.067 m). Una nova aturada per recuperar forces i tornar a fer la mateixa dinàmica que abans. Primer davallar cap al coll dels Cards per tornar a pujar cap al puig de l'Ofre (1.091 m).
Una vegada fetes les fotos pertinents, i havent fet un mos, tornaren davallar cap al coll dels Cards per anar a cercar, des d'aquí, el camí del GR-221 que els tornà cap a l'embassament de Cúber. Pel mateix camí el varen voretjar per arribar de nou a l'aparcament.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Abril de 2012
Torrent del Lli de sa Marina (Valldemossa).
Fa dies els hi vaig proposar a na Marina i na Mª José fer el torrent del Lli. Havia plogut un poquet uns dies abans i ja era hora de que probassin un torrent d'un poc més de dificultad. Com que ja havien practicat ràpels fraccionats i d'altura, en sec, em va fer decidir per aquest torrent. Això, i que necessitava que fos un torrent amb aigua, a prop de Palma i curt.
El torrent del Lli el comencem al pont que el creua, a la carretera que ens porta des de Valldemaossa al seu port. És ideal dur dos cotxes, per fer una combinació i evitar-nos una bona pujada des del port, ja sigui al principi o al final de la nostra jornada. Nosaltres després d'aparcar el primer cotxe al port tornem fins al punt de partida. L'aproximació és directa, pràcticament en "dues" passes entrem al llaç del torrent. El torrent porta molt poc aigua, un filet, però jo ja m'imaginava després dels dies que feia des de la darrera ploguda. De totes formes, quan arribem a la unió amb el torrent del Rafal, el cabdal segur que millorarà un poc.
La primera part del torrent és molt bruta, i no te molt d'interés. És molt millor entrar pel Rafal, però avui anem molt justos de temps, i entrant pel Lli ens estalviem una horeta de descens. Aquesta part està plena d'esbarzers, i hem d'anar molt en compte de no enganxar-nos amb ells. Poc a poc la cosa va millorant i apareixen ràpels interesant. Al gorg on s'uneix el torrent del Rafal i el del Lli fem un petit salt. El cabdal efectivament ha millorat.
A la segona part del torrent els ràpels els ràpels van augmentant la seva altura. Al salt de la Figuerassa veim la placa commemorativa (ens recorda els riscs que estem assumint en aquest esport), i el davallem sense cap problema.
La darrera part ens deixa els dos ràpels més grans, amb el de 54 metres com a part culminant del nostre descens. Tots el fem sense problemes i disfrutant-los al màxim. El ràpel de 54 m com que no hi ha un cabdal fort, el poden davallar per primera vegada disfrutant de l'experiència. Després d'un parell de ràpels seguits continuem per un caos de roques per arrbar al punt on deixarem el llaç del torrent, per en 3-4 minuts arribar a la carretera. D'aquí la seguim cap al port on hem deixat aparcat el cotxe.
La nota de les dues principiants és d'un aprovat amb nota. La cosa marxa i segur que, en poc temps, es podran afrontar a barrancs més complicats.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Abril de 2012
Puig de n'Alí (1.037 m), Escorca.
Excursió en solitari de'n José Carlos al Puig de n'Alí, al terme municipial d'Escorca. Després de deixar aparcat el cotxe al Coll de sa Batalla, començà el camí que el dugué cap a al Coll de sa Línia. D'aquí tenia dues opcions, girar cap a la dreta per pujar cap al Puig Massanella o cap al de ses Bassetes, o girar cap a l'esquerra i pujar cap al cim de n'Alí (1.037 m). L'opció triada va ser la segona. Així dons des del Coll de sa Línia, en poc temps i sense quasi adonar-se arribà al cim d'aquesta marevellosa muntanya. La davallada la va fer pel mateix camí de pujada.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Abril de 2012 24 al 28 de Febrer de 2012
Corredors Vermicelle i Gigoló-Puig Cambre d'Aze (2.750 m), França.
Vos deix un recull de les fotos que vàrem fer amb la càmera de fotos de'n Rubén durant els dies que passàrem al pirineu francés aquest hivern passat, al mes de Febrer. Els primers dies ens dedicàrem a fer els corredors de Vermicelle i Gigoló, punjant als puig de Cambre d'Aze occidental i el Cambre d'Aze (2.750 m). Els darres dies férem esquí alpí a l'estació francesa de Font Romeu. Un viatge magnífic, en la millor companyia possible (faltava el meu germà, que per problemes de salut -s'estava recuperant d'una luxació d'espatlla- no va poder acompanyar-mos.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
12 de Març de 2012
Puig de ses Bassetes (1.268 m)-Puig Massanella (1.364 m), Escorca.
Una nova nevada ens sorpren sense esperar-la. Aquesta vegada ho tenc bé per aprofitar el dia següent per anar d'excursió. Al dematí pareix que quasi tota la neu s'hagi fos, però tenc confiança en que en la part alta encara hi trobi abastament. Deix aparcat el cotxe al Coll de sa Batalla. D'aquí, pel camí habitual, cap al Coll de sa Línia. No hi ha gens de neu al camí, només es veu a la llunyania.
Una vegada arribat al pla de la neu la cosa canvia. La neu fa acte de presència, així com una boira que més endavant serà un poc desagradable. Com m'agrada estar a la muntanya, i si està nevada encara més. Des del pla vaig a cercar el coll que separa el Puig de ses Bassetes del de Massanella. A més de boira també hi ha un vent important, amb ràfegues ben molestes. Quan per fi arrib al cim del Puig de ses Bassetes no es veu res, la boira ho tapa tot. A més el vent no deixa que pugui fer cap foto. Des d'aquí torn al coll i pujo al cim del Massanella. Aquí tenc la sort de coincidir amb dos excursionistes. Aprofitem i ens feim fotos mutuament. La boira pareix que dona una treva, i el vent també. Després de dinar i estar una estoneta al cim, davall cap a cases. El camí de tornada el faré pel mateix itinerari que he fet de pujada.
Vist i no vist, arrib novament al cotxe. He disfrutat moltíssim d'aquesta excursió.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
08 de Març de 2012
Puig de na Bauçana, 614 m (Galilea).
Avui toca una excursió per a tota la família. El puig triat és el de na Bauçana, al terme municipal de Galilea. No coneixia aquesta muntanya, però per les referències consultades pareix que és adequada per a totes les edats. A més diuen que te molt bones vistes encara que la seva altura no és molt important. Decidit, cap allà que ens anem!
Aparquem els cotxes just a davant de les barreres on comença l'excursió. Es poden deixar dos cotxes ben aparcats. Com que som els primers en arribar no tenim cap problema per aparcar. Després de creuar la barrera pel botador de metall que te a un costat es pot veure un cartell indicatiu. Només hem de seguir el camí de carro quasi en tot moment de l'itinerari. El camí discorreix alternant troços plans amb alguns amb una lleugera pujada. Durant el camí trobem unes magnífiques vistes cap a sa Mola de s'Esclop i el poble de Galilea. També podem disfrutar de veure el puig Galatzó des d'un empleçament privilegiat. El camí és molt agradable.
Arribats a una esplenada on es pot veure una caseta de carboner amb el seu rotllo de sitja a ma esquerra, ens aturem a berenar. Aprofitem per visitar la caseta de carboner, que te una particularitat, te el sostre fet de pedres, en comptes de vegetació, com era habitual. Una vegada acabada la visita, continuem el nostre camí cap al cim.
Poc després arribem a un coll on abandonem el camí de carro per agafar un caminoi fitat que ens conduirà cap al cim. Aquest tram de camí agafa una pendent més pronunciada. Hi trobem un arbre caigut al mig del caminoi, que superem alguns per damunt o altres per davall. No ens adonem i ja hi som a dalt de tot. Un vèrtex geodèsic corona el puig. Des d'aquí les vistes no ens defrauden, són magnífiques. Aquest puig ens confirma que una altura petita pot anar unida amb unes grans vistes. Hi ha muntanyes amb més alçària que tenen pitjors vistes.
Al cim coincidim amb un grup d'excursionistes. Ens quedem una estona llarga, però decidim davallar i dinar al lloc on hem berenat, encara és prest. La davallada la feim pel mateix camí de pujada. A l'esplanada dinem la mar de bé, sense vent i amb un bon solet.
Després de dinar retomem el camí fins arribar a la barrera del començament. Una excursió molt bona per gaudir-la amb la companyia dels més petits.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
27 i 28 de Febrer de 2012
Esquí alpí a l'estació de Font Romeu (França).
Els corredors que teniem pensat, ja estan fets. Hem aconseguit els dos objectius que teniem quan vàrem planificar el viatge: hem fem cim a les dues muntanyes més altes del circ de Cambre d'Aze, seguint les rutes que ens haviem plantetjat: pujada pels corredors Vermicelle i Gigoló, i davallada per la Canal Central. Han estat uns dies magnífics, plens de neu, sol, bon temps i millor ambient. La primera part del viatge l'hem superada amb nota. Ara ens queden dos dies per gaudir de la neu, però d'una manera diferent.
L'estació d'esquí triada és la de Font Romeu, que està a uns quinze-vint minutets del nostre camp base al càmping de Le Cerdan, a Saillagousse. El primer dia toca llogar el material, quan arribem a la part alta de l'estació, ens comenten a les taquilles, després de comprar els forfets, que el material es lloga abaix, a Font Romeu. Ens toca davallar, però a la carretera ens aturem a una tenda que ja teniem mirada. Després de llogar esquís, botes, pals, taula d'snow... tirem novamnet cap a l'estació. En Rubén agafa classes per la tarda. Aprofitem el dematí per esquiar tots tres plegats per una part de l'estació. La neu està en perfectes condicions a unes pistes, però molt pastosa a altres (les que estan orientades cap al sud). Després de dinar en Rubén s'en va a classe, mentres n'Estorki i jo ens anem a l'altre part de l'estació. Per aquesta part hi ha moltes pistes orientades al nord. Aquí la neu està més que perfecta, i les vistes són espectaculars. Esquiem disfrutant del temps, i que per aquesta part hi ha menys gent, per tant fem menys coes als remuntadors. En general no fem moltes coes, només als dos remuntadors principals de l'estació. Els restants estan ràcticament buits quan hi arribem, això és perfecte.
A l'horabaixa, després de gaudir d'un capuccino a la cafetaria del Plateu de la Calme, anem a cercar a en Rubén. Com que ell no vol continuar, decidim donar per finalitzada la primera jornada d'esquí. De tornada al càmping ens aturem a Saillagosse per fer una mica de compra. Avui vespre torna a tocar fer de cuiners, i he de dir que no estem menjant res malament.
Ens despertem al dematí següent per aprofitar al màxim el nostre darrer dia al Pirineu Francés. Toca neteja general del mòbil-home, que si no et cobren. Després d'arreglar el tema burocràtic a la recepció del càmping, i de revisar-mos que ho deixem tot en condicions, ens anem cap a l'estació. Disfrutem novament d'un dia esplèndit, sol neu i bon temps. Això és una canya!!! Decidim no aturar 'esquiar fins al migdia. L'esquí també ja s'ha acabat!!
A l'hora de dinar ho feim de coses que ens hem preparat al càmping. El lloc triat és una petita àrea recreativa que hi ha a un pinar davora de la carretera de pujada-davallada a l'estació. En aquesta àrea hi ha un refugi de muntanya tancat molt guapo. Una vegada acabats de dinar, de disfrutar dels nostres darrers moments a França, iniciem la tornada cap a Barcelona. Primer tornem el cotxe i després cap a l'aeroport amb el bus. Podem facturar sense problemes. El vol no se retrasa i quan arribem a Palma ens estan esperant, que més podem demanar. Pareix que tornem d'una expedició més sèria i tot!! Unes abraçades ben fortes i cap a cases que demà ja hem de tornar a la feina.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 de Febrer de 2012
Corredor Gigoló-Puig de Cambre d'Aze 2.750 m-Canal Central (França).
Segon dia d'activitat al pirineu francés. Avui pujem al Puig de Cambre d'Aze, el més alt de la zona, d'uns 2.750 metres d'altura. Per fer-ho seguirem el mateix camí d'aproximació que ahir fins a la base del circ. Aquesta vegada la ruta a seguir des d'aquest punt serà el Corredor Gigoló, que està justa a la dreta de la Canal Central. La dificultat d'aquest corredor és major que la del Vermicelle.
Després de l'aturada per berenar, avui arribem més prest i encara no li dona el sol, ens dirigim cap a la base del corredor. Agafem una nova pala per arribar al peu del mateix, just a una repisa molt ben tallada per alguna ànima caritativa que ja ha passat abans. Fins aquí la traça està molt ben marcada, com ahir al corredor de Vermicelle. Jo en aquest punt tenc un poc de problemes amb els meus dits. He agafat un poc de fred mentrestant berenàvem i ara em fan mal de veres. Menos mal que finalment el mal millora i puc seguir. Encara així hi ha una repercussió clara, quasi no faig fotos dins del corredor, per por a que tornin a refredar-sem els dits.
El corredor comença amb una inclinació d'uns 50º, amb una pendent molt mantinguda des del seu inici fins al final. Te uns 240 m de longitud i passa dels 50º per pujar als 55º, als 60º i fins i tot als 65º al seu tram final. Ens trobem un parell mallorquí de resalts, que podem superar sense problemes, gràcies a que portem crampons i els dos piolets. Els darrers metres s'han de superar passant per una repisa i fent una grimpada d'uns tres o quatre metres amb un IV grau. Nosaltres no ens encordem en cap moment, però darrera nostra hi ha dues cordades més, una de les quals opta per encordar-se. La grimpada de la sortida la feim, també, sense asegurar-mos, perque les preses són molt bones. Una vegada adalt, ens felicitem i disfrutem de les vistes. Avui torna a fer un dia esplèndid. Tirem cap a l'esquerra per passar per davora de l'entrada de la Canal Central, que deixem a la nostra esquerra. Seguim la cresta fins arribar al cim del Puig Cambre d'Aze (2.750 m). Més fotos i decidim que avui dinem al cim. La temperatura és molt bona, no tenim núvols i ens fa moltes ganes de disfrutar de les vistes.
Una vegada hem acabat de dinar retornem les nostres passes per anar a cercar l'entrada de la Canal Central. Té una inclinació d'uns 40-45º. Poc a poc la davallem sense cap problema. El darrer tram ho feim de cul, cansats de donar una passa darrera l'altra. La Canal Central ens deixa a la base del circ, on agafem el caminoi de pujada del dematí per arribar fins al telecadira. Del telecadira al cotxe i d'aquí al càmping. Una nova cerveceta per celebrar l'èxit de l'ascensió, i al vespre a sopar a Puigcerdà. Les activitats d'alpinisme ja s'han acabat, demà començarem l'esquí, però això ho veurem en el proper reportatge.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
24 i 25 de Febrer de 2012
Corredor Vermicelle-Puig de Cambre d'Aze Oest 2.711 m (França).
Enguany el nostre viatge hivernal havia de ser a fer uns corredors per la zona d'Ulldeter. Les nevades que havien caigut dies abans ens feia pensar que no tendriem problemes amb els corredors. Però mirant webs per Internet ens adonàrem que la cosa no estava molt bé. Vaig telefonar al refugi per tenir una informació més directe de la zona. El guarda del refugi em va confirmar que els corredors no estaven formats. Sí que havia nevat, però el vent s'havia portat quasi tota la neu. La canal estreta no estava formada, i era una de les nostres opcions. Veient com estava el tema, vàrem cercar una nova destinació: el circ de Cambre d'Aze, a la cara nord del pirineu francés.
El nostre viatge comença a l'aeroport de Palma, on n'Estorki i jo hem quedat ben prest per partir cap a Barna. Allà ens reunirem amb en Rubén, que ja fa uns dies que havia partit per veure a la família. Finalment, després de mirar que no ens hem passat amb el pes de les maletes, feim un cafetet i embarquem a l'avió. Sense cap problema arribem a Barcelona i recollim l'equipatge. Això marxa, no tenim cap contratemps. Una vegada ens reunim amb en Rubén a l'aeroport, agafem el bus que ens duu cap a l'agència de lloguer de cotxes. Una furgo nova a estrenar, on tot ens cap a la perfecció. Tirem direcció Puigcerdà, per arribar a la nostra destinació: càmping Le Cerdan, al poble francés de Saillagousse.
Arribats a Puigcerdà feim una aturada per fer la comprar, abans de passar la frontera. Després de la compra, com que és hora de dinar, li demanem a una senyora que pareix de la terra que ens recomani un bon restaurant per la zona. Justament ella en té un a un poble a prop de Puigcerdà, a Ger. El restaurant es diu "El Rebost de Ger" i hem tengut molta sort, perquè dinem com a reis. Totalment recomenable per a que vulgui un menjar bo, amb un tracte millor i un preu molt adequat. Ens esperen amb la taula montada per nosaltres tres, ens encenen la ximeneia, un apritiu i uns entrants per xupar-se els dits. Els peus de porc, plat típic a la seva carta, que jo deman estan de mort. Les postres perfectes. Després de disfrutar, però disfrutar de veres, ens tornem a posar en marxa. Saillagousse està molt a prop de Puigcerdà, passat Llívia i dos poblets més francesos.
Una vegada arribats al poble trobem el càmping sense problemes, està ben senyalitzat. Ens presentem a la recepció, i en anglés, ens donen totes les indicacions i les claus del nostre mobil-home. Pareixen agradables, encara que no parlen gens d'espanyol. La nostra caseta consta d'una cuina menjador, amb dues habitacions i un bany repartit en dos. Són aproximadament 22'5 metres quadrats, amb una terrassa i plaça d'aparcament. Tot un palau!! Després de repartir-nos les habitacions i instal-lar-nos ens atraquem fins a les estacions d'esquí d'Eyne i Saint Pierre dels Forcats. Des d'aquestes surten els dos possibles camins d'aproximació fins al circ de Cambre d'Aze. Una vegada acabada la inspecció tornem cap al càmping i ens feim el sopar. Ens repartim el material comú entre els tres, aquí cada un sempre intenta encolomar-li als altres, i a dormir prest que demà tenim el primer corredor.
Finalment decidim iniciar l'aproximació des de l'estació de Saint Pierre dels Forcats. Sortim del càmping amb una temperatura de dos graus negatius, quin fred!. Des d'aquesta estació podem pujar amb el telecadira, per cinc euros tenim la pujada i davallada al mateix dia, i així ens estalviem una horeta de pujada per les pistes. El persona de les taquilles ens demanen el nom i ens preguen que els avisem una vegada acabem l'activitat. Així duen un poc el control en cas de que passi algun incident. Quan arribem a dalt del telecadira ens recol-loquem les motxilles i el material i comencem la nostre pujada. Aquest és el vertader inici de l'aproximació. La inclinació es veu marcada del del començament. Primer avancem per una pista, afortunadament tancada i pertant sense esquiadors, per anar a agafar un caminoi marcat quan aquesta s'acaba. Anem sempre amb tendència a cercar el camí per l'esquerra (segons ens han recomenat per Internet). La primera part del camí és bastant empinada. Veim en tot moment el magnífic circ de Cambre d'Aze amb els seus corredors. La veritat és que és una vista espectacular, amb lletres majúscules. Ja ho haviem llegit, la verticalitat i la grandiositat d'aquest circ, però no ens ho podiem imaginar. Veim clarament el Vermicelle i el Gigoló, i ens entren unes ganes loques d'estar ja a peu de corredor. Els dos ens deixen bocabadats per l'aspecte tan empinat que tenen. També veim la canal central, que serà el nostre camí de davallada el segon dia, el primer davallem per la cresta de la dreta. Vos deix una magnífica foto d'un gran blog sobre muntanyisme que ens sitúa tots els corredors de la zona.
A mesura que ens atraquem a la base del circ, perdem de vista el corredor Vermicelle, mantenint la vista sobre el Gigoló i la Canal Central. A la base del circ, abans d'on comencen les pales prèvies als corredors, decidim berenar. Ens trobem una petita cabana de pedra amb l'entrada quasi tapada per la neu. Berenem a fora d'ella, gaudint del magnífic dia que fa. El sol ha sortit i s'està superbé, fins i tot passem un poc de calor quan el sol ens dona directament. No aturem de disfrutar de les vistes que tenim. Les muntanyes, la neu, el bosc... fan que ens sentim afortunats de poder estar aquí. Després de berenar ens posem els crampons i tirem cap a la pala de la nostra dreta, a dalt de la qual s'intueix l'entrada al Vermicelle. La pala és un poc llarga i inclinada, així que ens ho prenem amb calma. Passa a passa anem guanyant altura. La temperatura refresca, però sense passar gens de fred.
Una vegada arribats a peu de corredor, ens reequipem i tirem cap a dalt. El corredor te uns 270 metres de longitud amb una pendent d'uns 45º al seu inici. A mesura que pujem la pendent augmenta, primer a 50º per finalment arribar als 55-60º a la seva sortida per la part dreta de la canal (segons hem mirat és un poc més inclinada la part dreta que l'esquerra). No ens trobem cap inconvenient dins del corredor, ni resalts ni caigudes de pedres.
El corredor és preciós!! Tothom coincideix en que és un corredor molt bo per iniciar-se en aquesta modalitat de muntanya, ja que no te cap dificultat tècnica. Les vistes són espectaculars i l'estètica dins d'ell és molt maca. És un corredor curt, cal gaudir-lo des del seu començament perque no te n'adones i ja estàs al final. La sortida té dues variants, dreta i esquerra, que permeten triar un o altre nivell per acabar-lo.
Una vegada arribats a la sortida ens felicitem i aprofitem per fer unes quantes fotos. Girem cap a la dreta per anar a cercar el cim del puig Cambre d'Aze Oest, d'uns 2.711 metres d'altitud. Més fotos de rigor i més alegria, és que estem difrutant com a nins petits. Decidim dinar un poc més tard, així que decidim inicar el retorn. La davallada, en comptes de fer-la per la Canal Central, la feim crestejant per anar a cercar una davallada que ens dugui una altre vegada a la zona on ens ha deixat el telecadira. La creta és molt fàcil de seguir, sense problemes i amb fites. Hi ha que davallar bastant, anant a cercar les pistes d'esquí d'Eyne. Nosaltres ens tirem massa aviat cap a davall, i el darrer tram s'ens fa molt pesat, ja que hem d'obrir camí per una zona amb neu verge i molta profunditat. Diverses pales on fins i tot ens enfonsem fins a la cintura. Finalment dinem al bosc, i arribem al telecadira dins el marge de temps que teniem. Podem davallar pel telecadira i donem avís a l'estació que ja hem arribat. Ens tornem cap al càmping, on ho celebrem amb una cerveceta.
Per sopar ens feim una reducció de crema de carabassa d'entrant, amb un entrecot de vedella de la comarca i un bon vi per acompanyar. Pobrets, que malament que ens ho estem passant. Feim un poc de xerradeta i a dormir que demà tenim el corredor Gigoló que ens espera.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Febrer de 2012
Sa Coma Fosca (Escorca) pel Corredor Nord.
Més fotos d'aquest hivern blanc que hem tengut a Mallorca. Quasi un mes i mig ha aguantat la neu a les nostres muntanyes. De fet hem tengut més neu nosaltres que a certes bandes del pre-pirineu català. Nosaltres vàrem haver de canviar el destí del nostre viatge d'enguany. Inicialment voliem anar al refugi d'Ulldeter, però degut a la falta de neu (els corredors que voliem fer no estaven ni formats) no ens quedà més remei que desviar-nos cap al pirineu frances (cara nord). Però això serà el proper reportatge. En aquest vos deix un parell de fotos d'uns dels nostres corredors, el conegut com a Corredor Nord a sa Coma Fosca.
Si voleu verure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Febrer de 2012
Penya des Migdia (Escorca) 1.398 m. per la Coma de n'Arbona.
Continuant amb la sèrie de sortides per aprofitar que la nostra Serra no vol llevar-se el vestit blanc que tan bé li cau, aquí teniu unes fotos de la pujada al Penyal des Migdia per la Coma de n'Arbona. En aquesta ocasió el que es llueix és en Gabi.
Esper que vos agradin!!!
Per veure totes les fotos de l'excursió, pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Febrer de 2012
Puig Massanella nevat (Escorca), 1.364 m.
Aquí vos deix unes fotos de la pujada al Puig de Massanella amb un ambient d'allò més hivernal.
Per veure totes les fotos de l'excursió, pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
08 de Febrer de 2012
Puig Caragolí nevat (Valldemossa), 945 m. Ascenció fallida al puig del Teix.
La neu s'està mantenint més del que sol ser habitual a la nostra serra. Avui el destí triat és el puig del Teix. El dia comença gris i amb pluja per Palma. Aquest temps em fa dubtar, però com de costum la decisió és clara: tirar cap a dalt i ja veure com està el tema. De totes formes com que les previsions són de més neu, li he demanat el cotxe al meu germà, ja que el seu te cadenes de neu. Jo he de mirar de comprar unes per les rodes del meu cotxe nou.
Uns quilòmetres abans d'arribar a Valldemossa la circulació rodada està aturada, hi ha un autobus que pareix que no pot continuar el seu camí per la neu que hi ha acumulada a la carretera. He d'esperar a que passi el llevaneus per poder arribar al centre del poble. Els carrers estan blancs. La idea que tenc és fer l'ascensió al Teix pel Pla des Pouet. Intent arribar amb el cotxe fins a l'inici del camí, però finalment he de deixar-lo aparcat uns carrers abans del lloc on el deix sempre. El llevaneus no ha passat pels carrers de dins del poble i les rodes rellisquen molt. No vull perdre el temps posant les cadenes, si no és estrictament necessari.
El camí està preciós, tot està blanc i no faig cap passa damunt terra, tot és neu. Fa ganes tirar fotos en totes direccions. A més el dia pareix que està millorant. Poc a poc arrib al Pla des Pouet (685 m), que està preciós. Fins ara hi havia petjades marcades, però a partir d'aquí he d'obrir camí en quasi tot el recorregut que em falta. Des del Pla des Pouet fins al coll de Son Gallard, i d'aquí cap als Cingles de Son Rullan. Quan arrib als cingles el temps canvia i comença una forta ventisca. No pas fred ja que la roba que duc em dona molt bon resultat, i amb les ulleres antiventisca vaig bé. Quan arrib al Puig Caragolí (945 m) faig una aturada per fer una mossegada. El temps empitjora encara més, i entra una boira que fa que no vegi res als pocs metres de distància. No em puc fer cap foto al cim per la força en que bufa el vent. Finalment m'ho pens millor i prenc la decisió de no continuar cap al Teix (hi ha més dies per poder anar-hi) i no em vull arriscar a perdre'm amb la boira i la neu. Torn cap als cingles amb la intenció d'arribar fins al Mirador de ses Puntes i sa Talaia Vella.
Davall cap a s'estret i d'aquí cap al la caseta refugi. La darrera vegada que vaig passar per davora estava quasi esbucada, però ara la trob amb uns petits canvis: l'han restaurada i tancada amb pany. Fotos de rigor amb unes vistes espectaculars i a continuar camí. En arribar a sa Talaia Vella (858 m) faig una nova aturada per treure més fotos. Estic disfrutant de caminar per la neu. El Mirador de ses Puntes està espectacular, és una imatge digne de veure. D'aquí novament tir cap al Pla des Pouet, on faig una nova aturada per menjar un poc, i reb la visita d'un petit rupit que cerca menjar. La davallada es fa molt ràpida, i m'atur a veure la font de s'Abeurada, plena de neu. Quan arrib al poble la neu de la carretera s'ha fos, per tant m'estalvi d'haver de posar les cadenes. M'atur a comprar unes coques de patata i em torn cap a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
30 de Gener de 2012
Puig de'n Galileu (Escorca), 1.064 m.
Aprofitant la neu arribada a les illes procedent del front de Siberia que ens visita, hem vaig atracar fins al puig Galileu. És una excursió ràpida ja que he de ser a Palma prest per qüestions de feina. Part del grup han anat a fer la Coma Fosca, però a jo no em donava temps, així que he decidit fer una activitat més curta.
Arrib a la urbanització de Son Massip, al terme municipal d'Escorca, de ben dematí. Fa fred, un senyor dins d'un cotxe de l'ajuntament d'Escorca em diu que hi ha molta neu a dalt, que vagi alerta. Vaig ben equipat, he agafat inclús els crampons per si hi ha gel, així que estic tranquil. Els voltants tots nevats. Després de començar a caminar, ja he entrat en calor, així que em deix només la camiseta tèrmica.
Ràpidament arrib a les voltetes i, encara que hi ha neu dura, es camina bé, sense llenegar. A les voltetes em trob amb una parella que també puja, els deix enrera i continuu cap endavant. Aprofit per fer alguna foto al paisatge. En arribar al darrer tram em poso la jaqueta pel fort vent que fa. En aquest punt em torn a trobar amb gent, aquesta en direcció contrària a la meva. Són uns sis o set excursionistes que pareix que tenen un poc de fred. No han pogut arribar fins a dalt per aquest motiu. Jo cap a dalt, que ja queda menys.
Una vegada arribat al pla del Galileu, amb unes bones ràfegues de vent, tir cap al puig, les cases les visitaré a la davallada. Un altre tram de pujada, però com que disfrut de caminar per la neu, quasi no m'adon i ja he arribat a la falda del cim. Uns quince minuts i ja soc adalt de tot. Fotos de rigor, llàstima que s'ha tapat i les vistes no són molt bones. Aprofit les petites finestres que fan els núvols per tirar alguna foto. Estic mort de gana, així que a menjar i fer el cafetet, que he portat el termo preparat. Just abans de partir arriba la parella d'abans. Aprofitem mutament per fer-nos fotos, i cap a baix.
Arribats al prat faig la visita a la casa de neu. Tot està preciós. La davallada, que jo creia que seria més complicada per la presència de gel, no ho és tant. La temperatura ha pujat, i la neu està més fluixa. De fet a baix de tot es nota com s'ha fos una bona quantitat. Sort que pareix que la neu tornarà a fer-nos una visita aquest dies envant.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
02 i 03 de Gener de 2012
Refugi de Tossals Verds (Escorca)
La millor manera de celebrar l'arribada de l'Any Nou que s'ens va acodir, va ser passar dos dies a un refugi de muntanya amb els nins. Quan na Mª José em va plantejar la idea, no ho vaig dubtar. Aquesta seria la primera vegada que n'Adrià fes nit a la muntanya. La primera dificultat a superar va ser trobar plaça al refugi, na Mª José ja tenia reserva per dotze persones, però com que jo no sabia si podria anar, va haver d'arreglar-me els dies a la feina, vaig fer la reserva més tard. En principi tot el refugi estava ple, però finalment vàrem trobar un forat. Finalment seriem catorze persones, set adults i set nins.
Dies abans n'Adrià ja estava ben il-lusionat, no aturava de demanar-me quants dies quedaven per anar a dormir al refugi, a la muntanya. Per fi havia arribat el dia. Després de deixar a na Paula a l'escoleta (ella també volia venir i es va encarregar de deixar-ho ben clar amb el seu geni), vàrem acabar d'enllestir totes les coses que ens haviem d'endur. La motxilla estava ben plena. Ens reunírem amb na Marina, el seu fill n'Adrián i n'Estorki i la seva filla na Noa a l'aparcament de l'Alcampo. D'aquí cap a ca na Mª José on, amb la seva filla na Julia, ens vàrem repartir als cotxes i vàrem tirar cap a Lloseta. N'Erika, el seu fill en Luca i na Susana i en Xavi, amb els seus fills na Nora i en Xavi, es varen reunir amb nosaltres més tard, de forma escalonada. Jo em vaig portar a tota la canalla des de ca na Mª José fins l'aparcament a Son Ordines. Vàrem cantar cançons, haurem de millorar el repertori i xerrar del futur professional dels més petits. Bombers i veterinaris, amb dos seguidors cada una, varen ser les dues professions més desitjades.
Deixàrem el cotxe a Son Ordines, foto de rigor a la sortida i cap al refugi de Tossals Verds. Per començar haguérem de passar un portell metàl-lic per seu botador de l'esquerra. El camí, ample i sense perdua, ens porta fins al refugi en una horeta. Com que vàrem començar tard, ens aturàrem a dinar durant el camí de pujada. Feia bastant de vent, però anàvem ben preparats. Jo me les vaig haver d'ingeniar per a que el vent em deixàs cuinar una sopeta calenta amb el fornet de gas.
Una vegada dinats, i després d'investigar la zona amb els nins, vàrem tornar a agafar el camí per pujar fins al refugi. Més endavant no bufaba gens de vent. Si ho haguéssim sabut, hauriem dinat aquí, amb més tranquilitat. El camí es fa sense problemes. La pujada no és gens feixuga.
Quan vàrem arribar al refugi, el primer que férem va ser anar a presentar-mos al guarda. Ell ens va ensenyar quines serien les nostres habitacions ens va recordar les normes dels refugi. Després d'instal-lar-nos vàrem jugar amb els nins pels voltants del refugi. Prest es va fer l'hora de sopar. Haviem duit carn per fer una torrada a la barbacoa de davant del refugi. De la carn es va encarregar na Marina (tot un encert!!). Primer de tot férem un foquet per aconseguir un bon caliu. La carn va ser espectacular!!! I acompanyada amb un bon vi, no podiem demanar res més. Els nins varen sopar molt bé, uns més uns manco, però tots es comportaren com uns campions. Després de la carn, els més petits jugaren un poc i es ficaren, una estona, dins dels sacs. Els més grans, mentrestant, vàrem provar una beguda calenta típica d'Alemània, que ens va preparar n'Erika. La beguda era una mescla d'aigua, ron i sucre. La veritat és que ens va servir per davallar el sopar i llevar-mos el fred. Vàrem fer una bona xerradeta i a dormir!! La nit, n'Adrià i jo la vàrem passar bé, ell no es despertà en tota la nit. A l'altra habitació va ser un poc més moguda.
Al dia següent ens aixecàrem ben prest. Els més dematiners, n'Adrià i jo, davallàrem i començàrem a berenar a l'hora que toca. El guarda ens va recordar que si la resta del grup no davallava abans de les nou, es quedarien sense berenar. Així que no ens quedà més que anar a despertar-los i acabar de berenar tots junts. Una vegada acabats, els més petits tornaren a jugar. Jo em vaig anar amb ells per tenir-los un poc controlats. Ens atracàrem a la barrera de la finca perque ens varen visitar uns ases. Un senyor molt simpàtic que estava a prop nostre ens va dir els seus noms. Els hi donàrem un poc de càrritx per a que ells també berenàssin. El senyor es va enfilar a un dels pins pinyores que hi havia a davora la barrera i agafa dues pinyes ben maques, que regalà als més petits. Després de donar de menjar als ases, veure els animals que hi havia per allà i fer una volta per la zona, vàrem refer les motxilles i ens anàrem a fer una petita excursió.
Agafant el camí que surt per darrera, a l'esquerra del refugi, tiràrem cap a la font des Prat. La idea era arribar fins allà, però érem conscients que, potser, no hi arribariem. En poc temps ens trobàrem les restes d'un rotllo de sitja amb la seva barraca. Un poc d'explicació als més petits, i als no tan petits, i continuàrem camí. Quan ja feia una bona estona que caminàvem, arribats a un coll, decidírem fer marxa enrera (teniem el dinar a la una, i no podiem fer tard). La tornada la férem per un altre camí, arribant a un pou, on fèrem una aturadeta.
Arribats, una altra vegada, al refugi, els més petits a jugar i els grans a descansar un poquet. En no res, el dinar ja estava llest. Un arroç brut espectacular!!! Tots, grans i petits, ens vàrem posar les botes. Jo vaig repetir un "parell mallorquí" de vegades. Hi ha que aprofitar quan tens un bon dinar cassolà mallorquí!!. Un cafetet a la part d'afora del refugi, mentres els nins jugaven, va ser la part culminant del dinar. El dia, com el dinar, espectacular. És estrany que a principis de Gener faci aquest dia tan bo. Esperem que la cosa canvii abans d'arribar la primavera, perquè aquest hivern no pareix hivern.
Ja només ens va quedar arreplegar totes les coses, a tots el nins, i tornar cap als cotxes. Una davallada tranquila fins arribar al cotxes, gaudint de la companyia i del paissatge. I des de l'aparcament cap a cases. Una experiència inolvidable, que segur que repetirem més endavant.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
