 |
|
|
20 de Juny de 2013
Bateig de'n Víctor al ràpel (Pedrera de Son Quint, Palma)
Avui hem anat a la Pedrera de Son Quint per a que en Víctor aprengui la tècnica del ràpel. Voliem que aquest fos el seu primer descens d'un torrent, però amb la calor que fa, hem decidit deixar-ho per més endavant.
Deixem els cotxes aparcats al davant del cementeri de la Vileta, per anar cap a la Pedrera de Son Quint. Després d'una pujadeta marcada i un curta davallada hi arribem sense problemes.
Aquí hi ha numeroses reunions per poder practicar la tècnica del ràpel, escalada, dry-tooling... Des del començament en Víctor mostra bones qualitats pel descens. Agafa la tècnica ràpidament i, al final de la jornada, ja l'ha perfeccionada. Ja està preparat per anar a fer el descens d'un torrent!!!
Després de passar el dematí davallant per les parets de la pedrera, i practicant tècniques d'autorrescat, decidim tornar cap a cases.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
11 al 13 de Juny de 2013
Refugi de s'Arenalet des Verger (Artà), Parc Natural del Llevant
Quan na Marina ens va proposar tornar a passar uns dies al refugi de s'Arenalet, no ens ho vàrem haver de pensar ni un moment. L'any passat ens ho passàrem d'allò més bé, així que teniem moltes ganes de repetir l'experiència. Així va arribar el moment de partir.
N'Adrià es desperta el dematí del dimarts cantant "re...refugi...re...refugi...!!" El nerviosisme i les ganes es palpen en l'ambient. Després de berenar i arreplegar totes les coses que ens hem de dur partim a cercar la resta de la gent que pujarà amb nosaltres. En Rubén i n'Oiana no vendran finalment per motius de salut. A tots ens sap molt de greu, però quan en Rubén ens confirma que tot marxa bé, ens quedem més tranquils.
Una vegada arribats a Artà una part del grup es queda al poble cercant restaurant on dinar, mentres la resta anem fins al centre d'informació del Parc Natural del Llevant, per deixar tot el menjar que ens pujaran els guardes amb els cotxes. D'anada veim un restaurant on dinar, però com que la resta ja ha trobat lloc al poble, el deixem d'opció per la pròxima vegada que venguem.
Finalment dinem de menú a un restaurant d'Artà, a prop d'una placeta on els nins es dediquen a jugar mentres els grans feim el cafetet. Una vegada acabats tirem amb els cotxes cap a Cala Mitjana i al lloc on deixem aparcats els cotxes. Una vegada col-locades totes les coses i repartides les motxilles comencem l'aproximació cap al refugi. Ens queden unes dues horetes de caminar davall d'un sol que pareix d'estiu.
El camí no es difícil i els nins caminen que dona gust. Però el sol i els més menuts, fan que es noti el cansament. Puja i davalla per un camí evident fins arribar primer a la platja de Cala Matzoc i, després, a la Torre d'Albarca on feim un descans. Temps per rehidratar-nos i visitar la torre per dintre: a la planta d'abaix dues habitacions, una sala al primer pis i la part d'adalt. Les vistes des d'allà són molt guapes, es pot veure la costa àmpliament. Aquí dalt trobem una peça d'artilleria, ja en rovell i sense la seva base de fusta. Aquesta torre era una atalaya i torre de defensa contra les incursions dels pirates àrabs, i el punt més alt del nostre camí d'aproximació al refugi, a partir d'aquí tot el que ens queda és en davallada. Abans d'arribar a la platja de s'Arenalet des Verger, que li dona nom al refugi, creuem la platja de s'Aigua Dolça (plena d'algues com Cala Matzoc).
Una vegada arribats al refugi, na Marina i jo anem a arreglar el tema de les habitacions, els llençols... amb el guarda, mentres la resta es queden a la platja gaudint del primer bany del dia. Ja només ens dona temps d'instal-lar-nos i preparar el sopar: pitreres de pollastre a la planxa amb trampó i patates fregides. I després unes herbetes amb gel pels més grans, quin luxe!!
Na Yolanda s'endú a na Paula a dormir i n'Adrià i jo ens quedem a veure les estrelles. El cel està sense cap núvol i no hi ha pràcticament lluna, així que tenim un cel estrellat espectacular!! Tots els que ens quedem estem bocabadats amb totes les estrelles que podem veure. Després d'una estona fruint d'aquest espectacle ens anem a dormir.
Al dematí següent ens despertem sense preses. Després de berenar tots plegats anem a la platja. Després d'un bany a una platja que pareix el paradís i jugar una estona ens anem amb els nins a cercar crancs i pops per les roques. Des de la nostra platja arribem fins a la de s'Aigua Dolça, però sense molta sort. No veim ni un pop!! Un aperitiu de fruita a la platja, amb una cerveceta ben fresca i a preparar el dinar. N'Amparo, na Sandra, na Marina i jo ens posem amb la paella mentres la resta es queden amb els nins a la platja.
L'horabaixa el repartim entre la platja i una excursió fins al Refugi de la caseta dels Oguers. També arriben n'Elena i n'Ana, dues amigues de na Marina que faltaven per arribar. Comencem l'excursió tots els nins i quatre grans, encara que prest decideixen tornar-se un parell. Així els dos Adrians i na Marina i jo arribem fins a les cases dels Oguers i el mirador que hi ha a prop seu. Les vistes són maravelloses!!
En tornar al nostre refugi ens preparem pel sopar... avui toca truita de patata amb ceba i trampó. Una vegada acabats, tots ens preparem per veure les estrelles. Flaçades en terra, i un poc tapats (sobretot els més petits), i un cel tan estrellat com el de la nit anterior, quina sort.
El darrer dia comença com ahir... primer berenar tots plegats i després platja. Nou intent de trobar algun pop, aquesta vegada per la part esquerra de la platja, i també sense èxit. Aperitiu a la platja de fruita i cerveceta fresca. De dinar marcarrons amb carn i verdures. Després de dinar i arreplegar les coses només toquen dues coses: la foto de grup i tornar cap a cases.
Després de dues horetes de camí arribem tots on deixàrem aparcats els cotxes. Tot ha anat perfecte. Els nins es queden clapats just arrancar, ja només ens queda fer el camí de tornada en cotxe fins a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
21 al 24 de Març de 2013
Viatge Barranquisme a Alquézar (Serra de Guara, Osca)
Darrer dels tres reportatges que em quedaven per pujar. Aquest correspon al viatge que varem fer a la Serra de Guara a finals del mes de Març. Aquest viatge estava inclòs dins del mòdul d'aigües vives del curs de Tècnic Esportiu en Barranquisme que estic cursant- Així que no vàrem poder fer moltes fotos durant el descens (estàvem a classe i no podïem perdre explicacions fent fotos).
Vàrem partir des de Palma cap a Barcelona, amb avió. El viatge el férem sense problemes, ni ensurts a la sortida ni durant el trajecte. Un cop arribats a l'aeroport anàrerm a cercar el cotxe de lloguer que teniem reservat. Després d'aclarir la companyia amb la que teniem la reserva, l'agafàrem i cap a Osca. Durant el camí vàrem fer un parell d'aturades per recuperar forces i estirar les cames. Una de les aturades per berenar de productes de la terra durant el camí, i l'altre la férem a Lleida per fer compra.
Arribàrem a Alquézar pasada l'hora de dinar, així que el primer de tot var ser anar a cercar un lloc on encara ens donassin de menjar. Vàrem dinar al Refugi de la Hera, al mateix poble. El dia ens acompanyà i les vistes a la terrassa del refugi varen ser esplèndides. Una vegada acabats de dinar, després del cafè, anàrem a deixar les coses al nostre camp base, l'Escola-Refugi d'Alquézar. Allà les vistes sobre el Riu Vero eren encara més espectaculars. Per dintre el refugi està molt xulo, amb unes habitacions ben cuques, i amb cambra de bany en suite, que més podem demanar.
A l'horabaixa vàrem tenir la classe teòrica d'aigües vives, a la mateixa escola-refugi. Ens varen explicar tots els conceptes que ens trobarïem durant les sortides que ens esperaven els següents dies. En acabar la classe temps lliure fins l'hora de sopar. Alguns varen davallar al rocòdrom que hi ha al mateix refugi i altres vàrem donar un bot fins Adahuesca, a una tenda on fer compres, tant de barranquisme com de souvenirs pels més petits.
El sopar al refugi molt bo, vàrem gaudir d'uns plats gustosos i molt abundants. Segons en comentaren, abans el menjar era molt dolent. Tan que quasi ningú repetia el menjar al refugi després de sopar el primer dia. Però varen canviar de cuiner i, quin canvi més encertat!!! Després de sopar ens anàrem a descansar perquè al dia següent tocava aixecar-nos prest. Finalment el torrent triat, degut a que els altres anaven massa fort pel desgel i les plujes, va ser la part inferior del Mascún, també conegut com el Petit Mascún. Aquest tram inferior del Mascún comença a prop de Rodellar i acaba quan el Mascún s'ajunta amb el Barranc de Barrasil. Acabàrem al pont que hi ha a l'altura del càmping El Puente.
El dematí de dia 22 de Març ens despertàrem prest i després d'un bon berenar i arreglar les coses ens desplaçàrem cap a Rodellar. Allà deixàrem els cotxes aparcats per anar a cercar el començament del nostre tram-escola del Mascún. Allà practicàrem un grapat de tècniques relacionades amb les aigües vives en un ambient tancat. En Miquel Àngel es posà malalt i hagué de tornar abans d'arribar al final, agafant l'escapatòria que hi ha al pont de pedra. La resta del grup continuàrem fins acabar aquest magnífic torrent. En una horeta després de sortir del torrent ja tornàvem a estar a Rodellar, on ens prenguérem una cerveceta, i cap a Alquézar de nou.
De tornada una part del grup es quedà a Adahuesca fent més compres i la resta arribà fins al refugi. En Miquel Àngel agafà una viriasis que no amollà fins al darrer dia. Com al primer dia, el rocòdrom estava que treia fum abans del sopar. Com el dia anterior, el sopar va ser ben abundant i suqulent. Ens reconfortà moltíssim poder recuperar forces amb menjars tan bons.
Com el dia abans, ens tocà aixecar-nos prest, per berenar i preparar les coses abans de partir. Aquesta vegada cap al Riu Ara. Si el dia abans haviem fet una horeta de camí en cotxe fins a Rodellar, aquesta vegada el camí va ser molt més llarg. Tiràrem cap a Boltaña, passant per Aínsa, fins arribar al tram del riu Ara on fer les nostres pràctiques. Com creuar un riu sense cordes, amb cordes, com mantenir la posició de flotting, rescat de barranquistes descontrolats... molt instructiu!!. De tornada férem una cerveceta a Boltaña i cap a Alquézar. Quan vàrem arribar al refugi decidírem davallar fins al riu Vero per practicar. Davallàrem amb ganes, encara que en arribar a la presa vàrem tenim uns petits problemes amb el ràpel i el cabal. Es va fer tard, així que en Juan, en Biel (que només havia davallat a mirar) i jo decidírem tornar. Els altres, al començament, pensaven continuar, però finament vàren entrar en raó i es tornaren en nosaltres. Després de sopar a descansar, al dematí següent ens esperava l'avaluació pràctica, i ningú la volia suspendre (no hi havia recuperació possible!!).
Al dematí vàrem fer l'avaluació al riu Vero, a la zona de la presa. L'avaluació va constar de tres proves pràctiques, seguides una darrera de l'altra. Crec que em va anar bé, encara que durant de l'examen em vaig fer mal a un turmell. No entraré en detalls de quina part de responsabilitat tenen els encarragats de l'avaluació, encara que no vaig ser l'únic en fer-me mal.
Una vegada acabàrem tots l'avaluació, més o manco al migdia, tornàrem cap al refugi, ens dutxàrem, arreplegàrem les coses i cap a Barcelona. Pel camí ens aturàrem a dinar a un bar de carretera. Després de tornar els cotxes de lloguer ens vàrem dirigir cap a la terminal per embacar i tornar cap a Mallorca.
El poquet que vàrem veure de la Serra de Guara hem va agradar ben molt. Molts ens quedàrem amb les ganes i la intenció de tornar més endavant, per poder gaudir d'uns dies sense "l'obligació" del curs, només per gaudir de totes les possibilitats que te aquesta zona per practicar esport relacionats amb la muntanya. Estic impacient per tornar amb tota la família per aquella zona, segur que els hi encantarà!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Març de 2013
Barranc de Biniariax o de l'Ofre (Sóller).
Segon reportatge pendent del mes de Març. Aquesta vegada en José Carlos amb companyia de'n Rubén varen davallar el torrent de l'Ofre. Encara que varen tenir uns petits problemes amb les cordes, els varen poder solucionar i gaudir d'un bon descens. La temperatura va ser ben bona i el cabal també.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 de Març de 2013
Neu al Puig Massanella, 1.364 m (Escorca).
Amb molt de retràs vos deix penjat el primer de tres reportatges que tenia pendents de pujar. Aquest primer és la sortida del meu germà al Puig Massanella amb la darrera nevada que vàrem tenir a Mallorca aquest hivern. Encara que el dia va estar un poc tapat, va tenir la sort de poder gaudir d'unes bones vistes al cim.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
10 de Març de 2013
Es Sostre de sa Fosca (Escorca).
La sortida d'avui és un poc especial... visitarem la Fosca, però no com ho hem fet fins ara pel seu tàlveg, sinó pel seu sostre. Anirem a cercar el pas de sa Bombilla, que permet entrar a dins de sa Fosca, encara que nosaltres avui no hi entrarem. La sortida la ferem després de creuar el torrent pel seu sostre per un pas que hi ha al davant. Excepcional excursió, i d'allò més alternativa.
El camí comença a la carretera de Andratx-Lluc, a la mateixa barrera on comença el descens de sa Fosca pel Pas de'n Duro. Primer hem anat a deixar dos cotxes al Nus de sa Corbata, ja que aquest és el punt final de l'excursió. Bé una vegada al punt on comença la ruta, travessem la barrera metàl-lica, que deixem tancada, i comencem a davallar per un caminoi amb restes d'empedrat. La davallada és pronunciada i en tendència cap a la dreta fins arribar a l'alçària d'un rotllo de sitja. Aquí girem cap a l'esquerra passant ben per davant del rotllo i continuem pel tirany.
Quan la vista s'obri veim una cresta a davant nostra. Si la voretjem per l'esquerra anirem cap a les restes d'una paret alta de pedres i cap al Pas de'n Duro. Nosaltres ens dirigim cap a dalt de la cresta. Per això és millor mirar de pujar per la part dreta de la cresta, intentant trobar el millor pas possible. A dalt de la cresta trobem una fita amb una pedra llargaruda. Les vistes són espectaculars. Es veu el recorregut del torrent i unes parets que pareixen impossible de pujar-les a la nostra tornada. Des d'aquest punt ens podem fixar en les restes d'un camí molt descompost que davalla per la dreta. A més de veure les fites que ens acmopanyaran fins al nostre pas. Davallem pel camí i ens desviem cap a l'esquerra, seguint les fites, per anar en tendència cap a la dreta. Hem de trobar un passamans a una paret que ens ajudarà a voretja-la. Davallem un poc més i anem a cercar per l'esquerra una davallada més forta. A un arbre trobem una cordino penjat, és indicatiu que anem bé. Poc més avall trobem la primera reunió a muntar.
Des d'aquí ens queden tres ràpels fins a poder creuar el torrent. La primera reunió és ampla, còmoda i està formada per dos parabolts. Hi caben perfectament més de sis persones. L'unic inconvenient dels tres ràpels és el fregament amb les roques. Si algú més la vol fer, millor si porta un protector per a les cordes. Aquest primer ràpel te una alçària d'uns 15 metres. Just abaix seu trobem el segon ràpel, que te la reunió a la soca d'un arbre amb un cordino. El segon ràpel medeix uns 18 metres, i tampoc te cap problema per davallar.
Per anar a cercar el tercer ràpel, des de la base del segon, hem de seguir cap a l'esquerra, uns cinquanta metres en davallada. La part dreta pareix més factible, però arriba un moment que es converteix en un camí sense sortida. Com he dit abans, tirem cap a l'esquerra des de la base, seguint algunes fites. Deixem a l'esquerra una gran fisura a la paret (pareix un gran avenc) i a la nostra dreta anem a cercar la tercera reunió. Aquesta està muntada a un pont de roca, reforçada amb un cordino a un altre pont de roca. Ens queda un ràpel d'uns 35 metres, que superem sense problemes. Aquest tercer ràpel ens deixa al punt on podem creuar al torrent, pràcticament al sostre de la Fosca. Si volem davallar fins al sostre i anar a cercar el Pas de sa Bombilla tirarem cap a l'esquerra per trobar una reunió a un pont de roca, que amb dos ràpels (un de 15 i l'altre de 34 metres) ens deixaran al sostre. Si feim aquest dos ràpels i no volem sortir pel Pas de la Bombilla he de deixar les cordes fixes per poder remuntar els dos ràpels (amb material).
La vegetació que es veu al torrent és exuberant. Hi ha un bosc de galeria de llorers que es va lliurar de l'acció del home degut a la dificultat per davallar fins aquí. Tot és molt guapo, i te l'afegit de pensar en la poca gent que hi ha estat. Per sortir d'aquí tenim dues opcions: el Pas de sa Bombilla o el Pas de sa Maroma. El de sa Bombilla, com ja he dit abans, ens deixarà a dins del tàlveg de sa Fosca, segurament a la seva part mitja, més o manco. Per davallar-hi haurem de fer tres ràpels més: un d'uns cinquanta metres, un de vint amb travessa i havent de muntar un ràpel guiat en condicions un poc "xungues" i el darrer d'uns quaranta dos metres.
Nosaltres triem la segona opció, pujem per la paret del front, encara a la primera impressió en veure la paret des de dalt és que ens serà impossible sortir per allà. Just a l'alçària per on hem davallat començarem la pujada. Avui veim unes cordes blaves, ja deteriorades, que ens indiquen el camí. Hem de tirar cap amunt pel millor camí. Aquest primer tram es pot fer tant per la dreta com per l'esquerra. Un poc més adalt ens trobem amb la maroma que dona nom a aquest pas. És increïble pensar els anys que duu vegent el tipus de material de que està feta, i el deteriorament que te a sobre. Hem de seguir la maroma per la seva esquerra. Si pujem cercant el millor camí, sense separar-mos de la corda i deixant-la a la nostra dreta no tendrem més problemes. El nivell de dificultat varia entre un segon o tercer grau, fins a un tercer superior en dos pasos (que si ens fixem bé, inclús es poden evitar). Un d'aquest dos passets és una canal en la que trobem un arbre. Segurament per l'esquerra de la canal es pot evitar, però fer-lo també li dóna un punt al retorn. Continuem pujant fins arribar a un coll i una cresta que seguim en direcció cap a l'esquerra. Es veuen dues muntanyes al nostre davant: sa Moleta (781 m) a l'esquerra i es Castellot (752 m) a la dreta.
Acabem de voretjar les roques davallant cap al comellar, sense allunyar-nos de les roques. Anirem a cercar el coll que hi ha entre sa Moleta i es Castellot. Aquí enmig es troba el punt final de l'excursió, el Nus de sa Corbata. Ens fixem i seguim fites sense molt de problemes. Les vistes s'obrin i podem gaudir d'elles, maravellant-nos de la bellesa de la nostra serra. Som uns privilegiats, llàstima que avui en dia ens posin tants impediments des de l'administració i les finques per poder gaudir del nostre patrimoni natural. Bé, creuem el comellar que ens duria fins al torrent del Gorg de sa Figuera i continuem seguint les fites fins arribar al nus de sa corbata. Aquí no ens queda més que agafar els cotxes que haviem deixat aparcats, anar a cercar l'altre i tornar cap a cases.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
09 de Març de 2013
Torrent de sa Font de s'Espinal (Escorca).
Avui visit un torrent desconegut per jo, el torrent de la font de s'Espinal. És una sortida un poc especial, per això les fotos son molt descriptives i quasi no hi ha gent. La pròxima vegada que el facem, serà diferent.
El torrent comença a la font de s'Espinal. Per arribar-hi deixem el cotxe aparcat enfront del restaurant d'Escorca. Davant d'aquest està l'Oratori de Sant Pere. D'aquí agafem la carretera com si volguéssim tornar cap al Coll de sa Batalla. Hi ha dues opcions per fer l'aproximació, encara que la que surt a la revista Endins és la més correcta. Jo vos contaré la que ferem nosaltres, ja que ens la va ensenyar el responsable del grup. Caminant per la carretera en direcció Lluc, passat el punt quilomètric vint-i-cinc, trobem un "apartadero" a l'esquerra amb una paperera. Aquí ens desviem cap a uns camps que hi ha. Després de la paparera podem veure una petita creu de fusta. Una vegada als camps de cultiu, si ens fixem a la dreta, al fons, hi ha uns grans polls. És allà on hem d'anar. Per no creuar pel mig dels camps anem per l'esquerra cap a la paret d'enfront, la creuem i girem cap a la dreta, per darrera de la paret. En quinze minuts, seguint devora la paret, deixant-la a la nostra dreta, arribem a un petit clar amb una sitja i una casa de pedra. Aquí si ens fixem comença el torrent. Si ens separem un poc de la paret abans d'aquest replà podem trobar l'avenc de la font de s'Espinal (dins de l'avenc està ple de vegetació).
Situats a la pica, que és el punt d'inici del torrent, la font de s'Espinal ens queda a la dreta. Hi ha unes valles que ens separen d'ella. Comencem a caminar cap a l'esquerra. El primer tram és pla, amb una canaleta a la nostra esquerra, que ens acompanyanrà un bon tram del torrent. En pocs metres arribem al primer ràpel, d'uns 5 metres. El torrent el varen reequipar fa dos anys, més o manco, deixant-lo muntat amb parabolts amb doble anella. Un luxe en comparació a anys enrrera que quasi tot eren anclatges naturals. Els primers ràpels es poden muntar, però també desgrimpar, anant alerta. De totes formes també són evitables per la part dreta del llaç. Més endavant trobem un marge que travessa el llit del torrent i que te un portell. Continuem fins que la canaleta acaba en una pica, normalment eixuta. Aquest torrent només porta aigua en tot el recorregut després de fortes pluges i si no deixem que passi molt de temps. Nosaltres l'hem visitat uns dies després de pluges de 80-90 l/m2 i només hem trobat aigua als primers cent metres, més o manco.
Continuem desgrimpant sense problmes fins que arribem a una part on el torrent s'obri i trobem dos marges paral-lels al llit del torrent. Un poc més endavant una nova paret amb un portell travessa el llaç. Darrera trobem una alzina tombada i un nou ràpel reequipat. Continuem sense més problemes, ja queda menys per a la part més esportiva.
La part esportiva d'aquest torrent és on trobem els ràpels més llargs i encaixonats. El ràpel amb l'alçària màxima d'aquest torrent és de 12 metres. El seu gorg d'abaix manté aigua permanent i és obligat que el primer es banyi. Si ho fa per l'esquerra només serà per davall els genolls. El primer pot muntar un rapel guiat que farà que els següents no s'hagin de llevar les botes. El ràpel guiat ho pot fer sobre la reunió del següent ràpel. Hi ha que anar alerta, perque encara que l'aigua està molt tèrbola, han reintroduït ferrerets en aquest torrent i, més específicament aquest gorg. Continuem i més endavant tornarem a trobar un gorg amb aigua, però aquest és evitable sense problemes per la part esquerra. Aquest part esportiva és una successió de ràpels fins arribar al darrer. Un de 9'5 metres amb una roca que forma un forat. Està equipat a l'esquerra. Després d'aquest ens podem llevar l'arnés. Si no ens entretenim tardarem bastant menys de dues hores.
El retorn l'iniciem pràcticament al darrer gorg. Mirant cap endavant des d'aquest veiem com el llaç del torrent fa una volta marcada cap a l'esquerra. En aquesta volta, a la part dreta del llaç s'intueix un tirany que agafem per anar pujant en marcada tendència cap a la dreta. La pujada és intensa i anem a cercar un coll que tenim a la dreta al front. Una vegada arribats al coll veim que encara ens queda un bon troç i hem de continuar pujant cap al nou coll que apareix. Continuem amb calma, passem per un rotllo de sitja, i arribem a una zona on la vegetació comença a canviar. Es distingeix una olivera, alguna alzina i, al front, unes parets que pareixen que ens aturen el pas per complet. Estem a una rota. Les parets les superem per la seva dreta, seguint l'única direcció possible. Després d'aquest pas tirem, tot d'una, cap a dalt, a cercar novament el coll. A dalt trobemun rotllo de sitja que travessem fins arribar a un marge. Aquí s'intueix el tàlveg del torrent per on hen davallat. Seguint cap a l'esquerra per devora del marge (aquest ens queda a la nostra dreta), passem per devora d'un portell obert, que no creuem. Continuem fins que el marge s'ajunta amb un altre. Hi ha un petit esbaldreg a l'esquerra i, encara més a l'esquerra, un portell que hem de superar. D'aquí tenim dues opcions, seguir la pista o tirar tot recta, amb una forta pujada, per agafar la pista més adalt. Quasi on l'agafem ens hem de fixar que el camí fa una volta molt marcada cap a l'esquerra, per damunt les restes d'un rotllo de sitja. D'aquest punt surt un tirany que agafem. En aquest tirany trobem petites fletxes pintades de color vermell. El tirany cada vegada es fa més evident fins que es converteix en una pista. Travessem un nou portell amb barrera metàl-lica fins que arribem al mateix punt on hem començat el descens. Des d'aquí el camí és el mateix que en l'aproximació. En una horeta, des de que hem deixat el darrer ràpel, tornem a estar davant del restaurant d'Escorca.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
27 de Febrer de 2013
Morro de'n Pelut (Escorca).
Enguany la neu ens ha visitat molt efímerament en comparació amb l'any passat. En José Carlos va tenir la sort de poder escapar-se per anar a gaudir d'ella. La destinació triada la cara nord de la Serra... El Morro de'n Pelut per la Coma Fosca. Aquí teniu unes fotos de la seva sortida.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Febrer de 2013
Refugi de Son Amer (Escorca).
Avui es desperta i ens regala amb una nevada a la Serra de Tramuntana. És la primera d'aquest any, i així com pinten les coses pareix que serà l'unica. A la Península hi ha una quantitat inusual de neu en abundància, però a Mallorca no hi ha volgut arribar, més que timidament. Enrera queden les nevades de l'any passat, molt més abundants.
Ens decidim a donar un bot fins a Lluc i que n'Adrià i na Paula juguin un poc amb la neu. Els vestim per a que no passin molt de fred i ens posem en marxa. Abans de sortir agafem les cadenes del cotxe, no sigui cosa que ens facin falta.
Quan arriben al Coll de sa Batalla trobem la carretera oberta, encara que està posada la senyal de cadenes. Encara no són necessàries, així que continuem sense posar-les. Arribem fins a la urbanització de Son Massip, on ens aturem per que juguin un poc amb la neu i no haver de posar les cadenes. A partir d'aquí ja sí que són més que necessàries.
Després de jugar una estoneta decidim atrcar-nos fins al refugi de Son Amer i berenar allà. Amb el cotxe arribem fins al seu aparcament. En dos minuts de rellotge des d'aquí arribem al refugi. Les vistes són més blanques que el darrer pic que hi vàrem estar. Dins del refugi l'estufa està encesa i no hi ha més que el guarda. Demanem un cafetet i un tros de coca. A la vora del foc berenem... sense comentaris. Poc a poc van arribant excursionistes de passada. Nosaltres continuem sense mourer-nos... el foc és encisador.
Quan ja hem acabat de berenar... ens tornem cap al cotxe. Tardem novament dos minuts. Un dematí ben blanc i diferent.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 i 27 de Gener de 2013
Monastir de Lluc i Refugi de Son Amer (Escorca).
Com comença a ser costum volem estrenar l'any amb una sortida a un refugi. Aquesta vegada serà un poc especial. Som prop de vint persones i quan em pos mans a l'obra per cercar places als refugis no hi ha sort. Tot ple, clar les dates que hem triat fan que estiguin molt sol-licitats. Ni Binifaldó, ni son Amer, ni Tossals, ni Muleta... no hi ha manera. Finalment trobem plaça al monastir de Lluc... L'experiència serà nova per a molts de nosaltres... jo mai he estat a les cel-les del monastir.
Després d'acabar d'enllestir-ho tot, ens dirigim cap a Escorca i cap a Lluc, amb el cotxe de na Yolanda. Primer contratemps... el cotxe dona estirades i s'ence´n el llum d'averia arribant al Coll de sa Batalla. Poc a poc podem arribar fins a l'aparcament de Lluc. Des d'allà crida una grua... comencem bé!! A més el temps està un poc malament, no plou però està tot tapat i fa una bona fresqueta. Finalment jo he de davallar cap a Palma per deixar el cotxe al taller i tornar a pujar amb el meu. M'he perdut tot el dematí, mentres la resta de la gent aprofita per fer una petita excursió. Quan torn al monastir em pos les piles i els agaf a l'àrea recreativa dels Pixarells. Han fet la Cometa dels Morts i ara estan dinant. Després de menjar ens tornem cap al nostre camp base al monastir. Els nins juguen una bona estona a la plaça, mentres els grans fem un cafetet.
Les cel-les estan superbé, ens quedem molt satisfets de la nostra. Austeres però sense que els hi falti cap detall. Ens donen les cel-les apartament, però sense tenir activa la cuina i la gelera (nosaltres hem contractat cel-les i no apartaments). El bany i la cuina molt bé, l'habitació és ampla i dona cap a la plaça. Ens arreglem i anem a la sala comú dels peregrins per sopar. Estem totsols pràcticament fins al final. Després de sopar a dormir.
Al dia següent ens ho agafem amb calma. La veritat és que aquest any hem anat de senyors. Després de despertar-nos, recollim les coses i a berenar a la cafeteria de la plaça. Fa un solet ben bo, aprofitem per berenar, tant grans com petits. Els més joves ho fan molt ràpid i a jugar, no tenen aturai!! Abans d'anar d'excursió retrasem l'hora de dinar al restaurant per anar més tranquils.
Decidim atracar-nos al refugi de Son Amer. Fem una petita excursió fins al refugi. Normalment es tarda uns 10-15 minuts en arribar, nosaltres tardem una mitja horeta. Al refugi prenim un altre cafetet mentre els petits s'entretenen amb una soca de pi tallada al pati de darrera. Gaudim de les vistes, d'una sessió de perruqueria que ens dona na Paula i d'un berenar que ens aixeca els ànims. Tornem cap a Lluc per dinar.
Teniem reservat al restaurant del mateix monastir. L'experiència en aquest restaurant no sé si contar-la. Només dir-vos que serà extrany que tornem a menjar-hi allà... no pel menjar en sí, sinó pel tracte rebut per un dels seus encarregats. Després d'una hora d'haver fet la comanda dels plats, ens adonem que s'han oblidat de la nostra taula. Això és comprensible, el que no ho és tant és que quan demanes explicacions... primer ens intenten fer creure que no s'han oblidat, després ens diuen que és culpa nostra per haver modificat, a les deu del dematí, l'hora en que arribariem al restaurant i, a més, "l'encarregat" que és qui ens ha pres la comanda ens parla amb molt males formes. Així està la cosa, ho tenim ben clar... els deim que ens anem, que ens cobrin el que hem consumit fins ara i que es quedin amb l'arroç brut per a ells. Aquí la cosa canvia, un altre encarregat ens demana comprensió i disculpes per part seva (l'altre mai es va disculpar ni ens tornà a parlar) i, finalment, accedim a quedar i acabar el dinar. El menjar que ens serveixen és bo de gust, però l'arroç és ben cruu. Clar, no el tenien fet i el varen acabar de pressa i correnços. Bé, intentem no fer-nos mala sang i, millor no quedar-mos amb això, i gaudim de totes les bones experiències visqudes. Ara, no crec que jo recomani aquest restaurant a cap conegut. Una vegada acabat el dinar, feim un cafetet, ens tornem cap a Palma. No passen ni dos minuts des de que arranquem i els menuts ja han quedat adormits.
Per veure totes es fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
