 |
|
|
29 de Desembre de 2013
Volta per la finca pública de Planícia (Banyalbufar).
Continuem amb les vacances de Nadal. Els nins es desperten revolucionats, i que millor que anar a fer una volta per la muntanya perquè es relaxin un poc. A més aquesta és la darrera excursió que farem aquest any, ja que els pocs dies que resten fins el 2014 els tenim ocupats per feina o reunions familiars. Després de berenar preparem la motxilla i tirem cap a Estellencs.
Anem primer en direcció a Esporles per la Ma-1110, en direcció a Valldemossa, Després de passar la UIB girem a l'esquerra a la rodona per anar cap a Esporles, ara per la Ma-1120. Travessem tot el poble per continuar per la Ma-1100 en direcció a Banyalbufar. Una vegada arribem a aquest poble també el passem per anar en direcció a Estellencs, per la Ma-10. No hi arribarem ja que damunt el quilòmetre 90'200 de la Ma-10 trobem un petit aparcament junt a davora de l'entrada de la Finca pública de Planícia (amb cartells indicatius). Aparquem a aquí (hi caben uns 8-10 cotxes) i tirem un poc cap a darrera per anar a cercar el portell d'entrada.
Aquest portell es pot superar per un botador de fusta que hi ha a l'esquerra de la barrera metàl-lica que impideix el pas dels cotxes. Just després del portell trobem uns cartells indicatius on podem consultar un mapa de la finca, amb els tres itineraris que es poden fer, a més d'altres cartells on s'indica el temps de duració d'aquets. Nosaltres com que hem vengut tard, només farem la ruta de les Cases de Planícia (itinerari 1) d'anada i tornarem desviant-nos per la ruta de la Font de s'Obi (itinerari 2).
Comencem a caminar seguint una pista ampla i asfaltada que en pujada no haurem de deixar en cap moment fins arribar a les Cases de Planícia. Ens ho prenim amb calma i arribem a un portell, on sortim del pinar en el que hem començat per trobar un olivar. La finca de Planícia antigament es dedicava sobretot a la recollida de l'oliva i la producció d'oli, a més d'altres conreus secundaris. També trobem, per dintre de la finca, restes de l'activitat de producció de carbó i calç. En aquest portell hi ha un cartell que ens indica la ruta que estem fent. Més endavant arribem a la desviació a l'esquerra per fer l'itinerari de la Font de s'Obi. Nosaltres decidim que serà el nostre camí de tornada, per lo que no l'agafem i continuem per la pista de pujada. A l'olivar les vistes s'obrin per poder gaudir de la mar Mediterrània, la Mola de Planícia (941 m) i les cases on ens dirigim.
Arribem a un nou portell on trobem un porxo amb un pou, abans d'un replà on abans segur es correava. Aquest és un bon lloc per berenar. Nosaltres ho hem fet un poc abans (hem sortit tard i no volem que s'ens junti el berenar amb el dinar). Continuem pel camí i superem diversos portells sense barrera. Cada vegada es veuen les cases més aprop i el camí no té perdua. Trobem la sortida (o entrada, segons la direcció) on es junta l'itinerari de la Font de s'Obi amb el de les Cases de Planícia. Nosaltres continuem pel camí que estem fent de pujada.
Arribem a una nova desviació cap a la dreta. Aquesta és on comença la ruta de l'Aljub dels Cristians (itinerari 3), que nosaltres deixem pendent per una altra ocasió. Seguim rectes en direcció a les cases. Més endavant trobem tres pins enormes, catalogats com a arbres singulars (hi ha una placa a la seva base). Després d'aquests, més endavant, trobem un nou portell amb una barrera metàl-lica, que ens dóna entrada a les cases. Hem tardat una horeta i quart pujant, amb un ritme d'allò més tranquil.
Deixem les cases principals a la dreta per anar a visitar primer la casa de les collidores, que està a uns metres de les principals. Aquí trobem dues taules per menjar descubertes i una dins un porxo, per si fa mal temps. Tornem cap a les cases principals, per visitar primer els corrals. Tant per davant de les cases, com per darrera trobem corrals pel bestiar que hi debia haver a la finca (porcs, ases, gallines...). Rodejem les cases per visitar la part d'endarrera. Aquí trobem un gran safareig. Totes les cases estan tancades, però podem veure per les finestres on hi havia la tafona on es produïa l'oli. Donem una volta, ho inspeccionem tot (els nins són uns bons detectius) i juguem una estona a davant la façana principal, guadint d'unes vistes espectaculars. El dia és molt bo!!!
El camí de tornada comença pel mateix que hem fet d'anada. Després de deixar la barrera de les cases trobem els pins, la desviació cap a l'itinerari de l'Aljub dels Cristians (que no agafem) i la desviació cap a l'itinerari de la Font de s'Obi, que sí que prenim. Just després de girar cap a la dreta trobem dues taules per menjar i una olivera amb un tronc ben gruixut. El camí ara és més estret, de terra i travessa el bosc. Fem davallades i pujades amb tendència cap a la dreta. La pista és evident en tot moment, i no trobem cap cruïlla fins arribar a la font. Abans de la font trobem una caseta de pedra i, just després, la Font de s'Obi. Aquesta brolla per davall d'una gran roca fins arribar a un abeurador per una canaleta. Pocs metres després de la font trobem una cruïlla, amb dos cartells indicatius. Un dels itineraris i un altre del GR-221 (direcció Estellencs). Agafem la desviació cap a l'esquerra, que davalla de forma sobtada per anar a cercar uns marges que es veuem des del principi. Aquí trobem un parell de pins tombats, que han sigut tallats perquè no impideixin el camí. Continuem pel caminoi marcat per dins dels marges primer i dins del bosc després. El camí és evident en tot moment. Trobem una cruïlla que superem pel camí evident per pujar després fins arribar a una nova cruïlla. Aquí trobem un nou cartell: hem d'agafar cap a l'esquerra, en pujada i passant per un portell de pedra sense barrera. Si continuem rectes anirem cap a Estellencs (cartell GR-221), però nosaltres volem tornar a sortir al camí de pujada (itinerari 1), ja que no hem aparcat al poble.
Seguint el camí arribem fins al camí de les Cases de Planícia, on girem cap a la dreta i contuem davallant, desfent el camí, ara sí, de pujada. Sense quasi adornar-nos arribem al punt d'inici de l'excursió. Si agafem l'itinerari de la Font de s'Obi tardarem una horeta i mitja a davallar (amb els nins, clar).
Per veure totes fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Desembre de 2013
Puig Gros de Bendinat (486 m), Gènova.
Les vacances escolars de Nadal fan que poguem anar entre setmana d'excursió amb els més petits. Aprofitant que na Yolanda ha de descansar, després de fer feina de nit, m'enduc a n'Adrià i na Paula a fer una volta per la muntanya. Anem només els tres, així que la ruta no pot ser molt difícil. Després de pensar, m'enrecord que hi ha un parell de rutes per Gènova que encara no he fet. Estan a prop i no són molt complicades, perfecte!!
Agafem la Ma-20 en direcció a Andratx, per desviar-nos per la sortida de Gènova per la Ma-1048. Una vegada arribem al nucli urbà, girem en direcció cap al mirador de na Burguesa. Quan arribem al mirador aparquem el cotxe a l'aparcament que hi ha a dalt. Aquí podem trobar un oratori i un restaurant. Mirant cap a l'Oratori de la Verge de la Pau, per la seva esquerra comença un camí asfaltat en direcció cap a les antenes. L'agafem per girar cap a la dreta en pocs metres. Agafem un camí ample de terra i anem cap a la primera antena, que deixem a la nostra dreta. Veim les altres dues i un portell amb una cadena. Superem la cadena i continuem per una pista ample de terra. Just després de la cadena podem veure una cartell (prohibit passar dijous, dissabtes, diumenges i festius). Com que es dilluns, i no és festiu laboral (encara que hi hagi vacances a l'escola), cntinuem pel camí. A la nostra esquerra hi ha una reixa alta de color verd. A la finca del costat, cada certs metres, trobem cartells que ens avisen de cans perillosos a lloure. No hem de botar en cap moment, així que no passem pena. Més endavant la reixa canviarà de color. No deixem el camí en cap moment, el rost aumenta, però nosaltres no tenim pressa. Conituem per trobar les restes oxidades d'una cadena. Després trobarem una cruïlla a un punt on el camí es replana momentaneament. Nosaltres continuem rectes, pel camí que duem.
El camí torna a guanyar pendent i poc temps després trobem una torre d'electricitat, que deixem a la nostra esquerra. Seguim pujant fins trobar una nova torre, que deixem a la nostra dreta. Just després d'aquesta arribem a un coll. Seguim fins arribar a un nou coll, anomenat el Coll des Pastors (443 m). Aquí trobem una cruïlla de camins molt evident, al mig de la qual hi ha un parell de pins.
Quan arribem al coll girem i prenim el camí de l'esquerra. Aquest continua sent ample i evident.La pendent és més suau. Just després de girar trobem una cruïlla, amb un camí que surt cap a la dreta. Nosaltres no l'hem d'agafar sinó continuar rectes. En pocs metres trobem una nova cruïlla, on hem de fer el mateix d'abans. Seguirem per aquest camí fins arribar a una barrera de fusta que impideix el pas als vehícles. La superem pel seu costat dret. Darrera de la barrera hi ha una cartell indicatiu, amb un mapa de la zona.
Pocs metres després de la barrera ens fixem que hi ha un caminoi que surt de la dreta. El caminoi està marcat amb una petita fita, encara que és molt evident. L'hem de seguir fins arribar al nostre destí. Ja estem molt a prop. A dalt de tot trobem un vèrtex geodèsic que ens inidica que som a dalt de tot del Puig Gros de Bendinat, a 486 metres d'altura. Aquesta és una muntanya modesta, però amb unes vistes molt bones cap a Palma, cap a Calvià i la Serra de Tramuntana.
El camí de tornada el fem per la mateixa ruta d'anada. Hem de desfer el caminoi fins arribar al camí ample. Aquí podem decidir anar a visitar un avenc que hi ha a prop, la Covota de Bendinat o tornar directament cap al cotxe. Si decidim anar a visitar la cova, girarem cap a la dreta per, en pocs metres, anar a cercar un caminoi en davallada que surt a l'esquerra de la pista. Seguint aquest camí arribarem fins a la cova. Després tornarem a aquest punt per tornar cap a la barrera, cap al Coll dels Pastors, les antenes i l'aparcament.
Aquesta excursió és molt recomenable per fer amb gent amb poca experiència en muntanya. La dificultat física i d'orientació és molt assequible.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
07 i 08 de Desembre de 2013
Refugi de Tossals Verds (Escorca).
Segona part: Refugi de Tossals Verds-Ses Cases Velles-Refugi de Tossals Verds-Son Ordines.
N’Adrià no ho va dubtar gens i va triar la part de dalt de la llitera. Com que estava aferrada a la paret i jo em vaig posar a l’altre costat, va poder dormir com un nin gran. Na Paula ho va fer igual, però a la part de baix i amb la seva mare al costat. Encara són molt petits com per deixar-los tot sols a dalt. Alguns de nosaltres vam tenir la sort de poder dormir tota la nit d’una tirada, però d’altres no en varen tenir tanta, i la seva nit va ser un poc més mogudeta. Després de vestir-nos davallem al menjador a berenar. Només hi ha una hora de marge pel berenar, segons les normes del refugi, i amb els més petits, si ets despistes, no basta. Ens trobem llet, sucs, cafès, pa, embotits i confitura. Tot amb la companyia de la xemeneia que fa un ambient d'hivern molt agradable. Així dons, comencem el dematí amb energies renovades.
Una vegada berenats tornem a les habitacions per arreglar les motxilles. Hem de deixar les habitacions abans de les deu del dematí. Ahir ens vam assabentar que hem passat la penúltima nit al refugi abans de que el tanquin per reformar-lo. El refugi està molt bé, però segons pareix volen fer reformes per engrandir el menjador. El refugi compta amb aigua, llum elèctrica de placa solar, calefacció, banys interiors (a pis de baix i dalt, aquests darrers amb dutxes), xemeneia… La reforma consistirà, segons ens explica el guarda de diumenge, en fer desaparèixer l’habitació de baix (que és on hem dormit nosaltres), canviar de lloc la cuina i passar l’habitació de baix a dalt, ja que tenen una buida que ara no es fa servir, i així poder mantenir el nombre de places actuals. Pareix que les obres es poden perllongar durant un any, encara que ja tots sabem quan comença una obra però no quan acabarà. Només esperem que aquest tancament sigui una cosa temporal i no una excusa per no tornar a obrir el refugi, o per privatitzar-lo, com han fet amb altres, com el de Can Boí a Deià,o el del Pont Romà a Pollença.
Deixem les motxilles a l’habitació del guarda i ens disposem a fer una ruta pels voltants del refugi. L’opció que triem és anar en direcció cap a la Font des Prat, per arribar a les cases velles i tornar pel camí que va cap al Pou de sa Coma. No crec que puguem arribar fins a la Font des Prat, però la idea és caminar un poquet. Na Sílvia decideix no acompanyar-nos i quedar-se amb en Sergio, que no té molta intenció de caminar. Agafem, dons, el camí que surt per la part del darrera del refugi, a la seva esquerra. Inicialment són uns escalons empedrats, on a més podem trobar un cartell indicatiu. Tot d’una superem un portell amb una barrera metàl·lica, que tornem deixar tancada, i ens prenem amb calma la pujada. La inclinació és marcada des del principi. Al poc de començar a caminar, en Xavi un altre dels més petits del grup, també decideix que no vol cansar-se, així que no li queda més remei a na Montse, la mare, que tornar-se amb ell cap el refugi. En poc temps arribem una cruïlla (és un dels camins que tornen des del Pou de sa Coma) i a les restes d’un rotllo de sitja amb una barraca de carboner restaurada, que ens queden a la nostra esquerra. A la cruïlla trobem un cartell que en fa continuar per la dreta. El refugi es veu cada vegada més petit.
Arribem a un nou portell, aquest amb una barrera amb l’estructura de fusta i l’interior de reixa, que a més no està enganxada, però que tanca el pas. Després una nova cruïlla amb un cartell indicatiu. Nosaltres agafem el camí de l’esquerra, que és el mateix de pujada. Aquí tenim noves baixes de participants, quasi la meitat del grup decideix tornar. La resta continuem amb la intenció d’arribar a les Cases Velles i tornar per un altre camí. Continuem un poc més amb l’ajuda d’un joc que fa que els nins es distreguin mentres caminen, i després d’uns vint minut arribem al nostre destí. Aquí ens trobem un ramat d’ases pasturant pel coll. Tot un espectable pel més petits, i pels grans, clar. Contem més d’una dotzena d’ases, quasi tots marrons, encara que també en trobem algun de gris. A tots els menuts els fa gràcia, excepte a na Luciana i en Jordi, encara que ell finalment també acabarà tocant-los.
Des d’aquí girem cap a l’esquerra (hi ha un cartell) per començar a davallar per l’esquerra d’un comellar on antigament es conreava. El camí té tram més amples i d’altres que només és un caminoi. En calma davallem fins arribar al Pou de sa Coma, on hi ha un abjurador pels animals. Just abans ens hem trobat amb una cabra morta penjada per una cama d’un ullastre. Està enganxada d’una pota rompuda molt a prop del tallant de les roques. Segurament va caure accidentalment fa poc, encara te moc al nas, els ulls vidriosos i no fa gens de pudor. Fem una petita aturada al pou i continuem el nostre camí. Arribem a un nova cruïlla, on els dos camins ens duran cap el refugi. El de l’esquerra un poc més directe i amb més rost, el de la dreta un poc més llarg i pla. Decidim agafar el de la dreta (l’altre jo ja l’havia fet) per canviar un poc. Deixem les restes d’un tancat per les bèsties que aprofita una balma a la nostra esquerra i arribem a un coll amb un portell amb una barrera. La superem i comencem la davallada cap el refugi, que ja es veu. En pocs minuts arribem a una altra barrera i al refugi.
Els nins, només en arribar al refugi, continuen amb els seus jocs, sense perdre un moment per descansar. Es nota que tenen combustible per fer una excursió com aquesta, i molt més forta!. Ja ens agradaria als més grans tenir tanta energia com ells. Fem un poc de temps, molt poquet, i ja ens toca anar a dinar. El menú és arròs brut i pollastre al forn amb patates per als adults i, només pollastre amb patates, pels més petits. Amb l'acompanyament de pa, aigua, vi i fruita. Tots dinem bastant bé i al acabar, mentres els nins juguen, els grans ens prenem, com es d'esperar, un bon cafetet.
Només ens queda arreglar comptes pendents. Tot quadra a la primera, cosa estranya. Després de pagar com a bons cristians, comencem la davallada cap als cotxes. Novament alternem la pista ample amb el camí antic. Fem una aturada sobre la meitat del camí per recuperar forces i continuem. Aquest és el mateix que el d’anada, per tant només ens queda desfer el camí que vam fer ahir. La gent agafa el seu ritme i, poc a poc, tots anem arribant a l’aparcament de Son Ordines. Ens despedim fins demà (que ja torna a començar el col·legi, després d’aquests dies de pont escolar) i ens tornem cap a Palma.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
07 i 08 de Desembre de 2013
Refugi de Tossals Verds (Escorca).
Primera part: Son Ordines-Refugi de Tossals Verds.
Ha arribat el dia d'anar al refugi!!... això és el que repeteixen els nins de bon dematí. Ja fa un mes que vam començar amb els preparatius per aquesta sortida. Després d'anar al refugi de Son Moragues vam decidir fer una sortida a un refugi guardat. Jo creia que no trobariem lloc a cap refugi, per les dates que eren, i menys al de Tossals, però de forma incomprensible vam poder reservar per vint-i-vuit persones. Quasi tot el refugi va quedar reservat pel nostre grup. Finalment, després d'incorporacions i baixes de darrer moment, ens vam juntar quinze adults i dotze nins.
El refugi de Tossals Verds és un refugi de muntanya gestionat pel Consell Insular de Mallorca, que es troba al terme municipal d'Escorca. Normalment s'arriba a ell des de Lloseta o des dels embassaments, segons on es comenci a caminar. La nostra ruta serà la que comença a l'aparcament de Son Ordines, al Clot d'Almadrà, a prop del poble de Lloseta.
Després de quedar a Palma com a punt de trobada, tots ens vam dirigir cap a Lloseta. A la rodona d'entrada al poble ens desviàrem cap al Clot d'Almadrà i cap a l'aparcament de Son Ordines. Allà hi caben mitja dotzena de cotxes. Quan arribem tot l'aparcament estava ple, així que després de deixar les motxilles a la sortida, els conductors vam anar a aparcar els cotxes. Finalment, tant en Paco com jo mateix, vam poder deixar al cotxe al mateix aparcament, ja que un parell de corredors de muntanya es varen anar.
Comença l'aventura, vint-i-set persones, entre nins i grans, ens preparem per començar el camí de pujada cap al refugi. Passem la barrera i comença un camí ample i plà, fàcil de seguir. Ràpidament deixem les cases a la nostra dreta i creuem el torrent d'Almadrà, que fins ara duiem a la nostra esquerra, per deixar-lo a la dreta. Després d'una petita pujada el camí s'endinsa en un bosc d'alzines. La temperatura que és bona, ja que el dia és ben assolellat, ara es torna més fresqueta. Trobem una cruïlla amb un cartell que ens indica la direcció cap al refugi, per passar, just després, per vora d'un dipòsit d'aigua d'obra, que deixem a la nostra esquerra.
Poc a poc el camí va guanyant rost, i tot el grup s'ho agafa en calma. Bé, uns més que els altres, ja que els nins pujen molt més lleugers que nosaltres, que som els seus pares. Passem per un tram del camí més encaixonat i arribem a un pont per on creuem, novament, el torrent. Aquí podem veure les canonades que davallen aigua des de l'embassament de Cúber fins a la planta de Lloseta. Després trobem un portell amb una barrera oberta, i més endavant una nova barrera tancada, que podem superar per un portell que té a la seva esquerra. Aquí també hi ha un mapa de la zona on ens trobem, i un poc més endavant una nova cruïlla per anar cap a Alaró o els túnels que ens duen cap a l'inici del torrent d'Almadrà i als embassaments de la Serra. Com que tenim molt de temps, aprofitem per fer una aturadeta i fer una mossegada, ja que aquest és un lloc assolellat i suficientment pla. Hi ha restes d'un tancat per les ovelles, on els nins s'entretenen jugant.
Després d'aquest petit descans continuem la pujada pel mateix camí de pujada. En poc temps podem decidir si anar pel camí que duim fins ara, o agafar l'antic camí que pujava de forma més directa (i un poc més inclinada) a les cases. Inicialment continuem pel camí de carro, per acabar agafant més endavant el caminoi. Tots pujem poc a poc sense cap mena de problema, però cada un al seu ritme.
En poc més d'una hora arribem al refugi de Tossals Verds. La part de les torradores estan ocupades, així que anem cap a les taules que hi ha a la dreta de la casa principal. Fa molt bon temps i allà els nins tenen espai per jugar. Vaig a parlar amb el guarda per organitzar l'entrada del grup, que, finalment, ferem a partir de les quatre de l'horabaixa. Confirmem la reserva, els berenars i menjars del dia següent i omplim la fitxa corresponent. Dinem a fora del refugi, aprofitant el dia tan bo que fa, i en acabar ens demanem un cafetet. Na Lourdes treu unes herbes mallorquines casolanes que ens acabem sense adornar-nos, estan ben bones!!.
A les quatre i mitja entrem al refugi i comença la repartició de les habitacions, el lloguer de la roba per les lliteres. De les trenta places que té el refugi, nosaltres tenim vint-i-vuit reservades, i vint-i-set ocupades. Hi ha una parella que té reservada l'habitació doble. Després d'arreglar-nos davallem i comença la recerca de llenya. Primer anem només els grans, encara que finalment els petits també s'animen a cercar-ne. Entre la que trobem i una caixa que comprem tenim més que suficient per la torrada i la vetllada de la nit.
No fa quasi fred i la foganya encalenteix d'allò més. El foc el fem sense problemes, però ens quedem un poc curts en fer caliu. Per això la torrada es fa un poc més lenta de lo normal. Els nins sopen i continuen jugant sense perdre un moment. Els grans fem un poc de vetllada i, poc a poc, ens anem a dormir. Demà tenim prevista una excursió per la zona abans de dinar.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
23 de Novembre de 2013
Ses Fonts Ufanes (Campanet).
Avui hem decidit fer una activitat tranquila i fàcil de dur a terme... visitar les Fonts Ufanes, que ja s'han despert i brollen d'allò més animades. Hem quedat a les 10:00 h a l'entrada de la finca de Gabellí, al terme municipal de Campanet. La família Lagar ens espera allà per acompanyar-nos en aquesta sortida. Els cotxes els deixem al carrer que porta cap a les coves de Campanet. Vegent tots els cotxes que ja hi ha aparcats, ens podem fer una idea de la quantitat de gent que ens trobarem. I també perqué a les notícies de IB3 ja han comentat que esperaven que s'atracassin a la finca de Gaballí entre tres i sis mil persones en tot el cap de setmana. Quina gentada!!!
L'excursió comença quan travessem el portell d'entrada a la finca, davallant uns escalons de pedra fins al començament d'una ampla pista de terra que ens acompanyarà durant tota la jornada. El camí és planer (en contra del que ens deia en Lluís Llach a la seva cançó) i sense cap tipus de problema durant tota la ruta. Just després del portell podem veure el tàlveg del torrent. El cabal que davalla és impresionant, i ens dóna una imatge fora de lo comú, amb tanta aigua davallant amb aquesta força. Segur que algun amant del kayak de muntanya tendrà la temptació de tirar-se als ràpids que es formen.
En poc temps arribem a una cruïlla on trobem un cartell amb un mapa de la finca. En aquest podem veure les dues opcions que tenim per arribar a les Fonts Ufanes (el camí fa una volta circular). El camí de la dreta és un poc més llarg, però més planer que el de l'esquerra, que és més curt, però amb un poc més de pendent. El que nosaltres triem és el de la dreta per anar, i tornar per l'altre. Durant la caminada podem veure els conreus i els animals de granja que hi ha en aquesta finca pública.
Després de desviar-nos cap a la dreta trobarem un pont que passa per damunt el llaç del torrent. Aquí aprofitem per fer-nos una foto. Al pont coincidim amb altres grups de gent que també estan de visita. Com que no estic molt avesat a trobar-me tantes persones juntes a les meves sortides (les faig normalment entre setmana i quasi no trob a ningú per la muntanya), m'agobia un poc estar rodejat de tanta gent. Però després de la foto continuem el nostre camí, i la cosa es tranquilitza.
Passem per davora una casa de fusta amb un tancat, on es guarden eines de la finca i entrem a un alzinar. En poc temps arribem al primers surtidors de la finca. Per aquest surt aigua del torrent. Els fan servir per calcular el cabals i la profunditat de l'aigua. Més endavant arribem al centre d'interpretació de la finca de Gabellí.
Aquest centre està situat a una casa de pedra d'una planta que consta de tres habitacions diferenciades. Per una banda els banys públics, per altra una sala de projecció d'un documental sobre les Ufanes, i per acabar una petita habitació amb ximeneia on els guardes poden descansar. A davora del centre, a la seva esquerra, trobem un forn de calç, i darrera del centre la Ufana Petita. Aquesta és el braç esquerra de les fonts principals. La Ufana Gran és el braç de la dreta, i els dos s'uneixen per anar buidar cap al torrent de Sant Miquel, que durà l'aigua fins a l'Albufera d'Alcúdia. L'aigua de les Fonts Ufanes té una funció important en mantenir a retxa el grau de salinitat de l'albufera, aportant-li aigua dolça.
Després de gaudir de les vistes de l'aigua brollant de la terra, amb una força ben impressionant, decidim fer una mossegada. A les 12:30 h entrem al centre per poder veure la projecció d'un petit documental sobre aquest fenomen tant peculiar. És curtet i ben interessant de veure, val la pena. Just en acabar cauen quatre gotes, per lo que decidim continuar el camí, en comptes d'anar a visitar el Talaiot que hi ha a la finca. Seguim el camí pel que hem vingut, passat per la part d'adalt de les fonts i travessant-les sense banyar-nos ni un poc els peus. Visitem una barraca de carboner restaurada (a davora de la Ufana Gran). Unes fotos i retornem al camí.
En poc temps sortim de l'alzinar per tornar a veure el mateix paissatge que durant la primera part del camí. Arribem a la cruïlla que hem deixat enrera abans, després de davallar una petita pendent. En no res arribem a la sortida de la finca (al mateix punt d'entrada). No ens queda més que travessar el portell i anar a cercar els cotxes.
Com que l'excursió dura molt poquet temps i és hora de dinar, al final acabem tots plegats dinant a Palma. Un bon final per un dissabte gris a la illa de Mallorca, però en molt bona companyia.
Per veure totes les fotos de l'excursió pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
20 de Novembre de 2013
Torrent de Muntanya ben crescudet (Pollença).
Ja fa uns cinc dies que es manté la borrasca a damunt de la nostra Illa. Les plujes i el fred no es deixen ni per un moment. Tots els aficionats estem fregant-nos les mans pensant en el que ens trobarem als torrents. Aprofitant un dia lliure, el meu germà i jo decidim fer el primer descens d'aquesta temporada que comença. Després de valorar-ho, ens decidim no ficar-nos en cap situació complicada, així que triem el torrent de Muntaya a Pollença. La resta de torrents van molt forts i aquest és el nostre primer descens de la temporada, així que val més ser previnguts. A més el temps continua molt inestable i no podem assegurar que no plogui durant el descens.
El torrent de Muntanya és un torrent que sol anar sempre sec. La gran capacitat de filtració i les caracterísitiques de la seva conca, el fan idoni per aquesta ocasió. És un torrent que tota la bibliografia consultada recomana per fer després de fortes plujes. Està decidit!!
Agafem cotxe i ens dirigim cap a Pollença, i d'aquí cap a la carretera que ens durà fins a Lluc. Arribant damunt el quilòmetre 5'3, després de passar un pontet, veim a l'esquerra una desviació asfaltada amb un pi ben gran. L'agafem fins arribar, després de poc més d'un quilòmetre, fins a l'entrada de la finca de ca'n Melsion. Aquí podem aparcar el cotxe. Així ho feim i aparquem a la dreta de la carretera, sense molestar a la circulació. Just a davora del cotxe veim el llaç del nostre torrent. Porta aigua en aquesta part, per tant a dalt en durà molta més. Des d'aquí podem veure el torrent del Salt del Molinet, que també porta aigua. Una vista espectacular.
El dia continua tapat i plovent una cameta d'aranya que fa que ens decidim fer l'aproximació amb els vestits de neopré posats. Està clar que no és el més adient, però plou i la temperatura és ben freda, així que encara que perdrem un poc més de líquids, al manco no ens preocuparem per la hipotèrmia. Continuem la carretera deixant l'entrada de can Melsion a la dreta. Quan arribem abans de l'entrada d'una casa amb senyals de circulació prohibida, podem veure a la dreta un portell amb unes fustes que ens desvien cap un caminoi que ens endinsa a un alzinar. Comença la pendent i ens ho podem agafar en calma perque encara queda un bon troç d'aproximació. Continuem pujant en tendència cap a la dreta fins arribar a un camí que creu la nostra marxa. Si ens fixem a l'esquerra d'aquest camí neix un caminoi que, amb més pendent, continua pujant. Aquest és el quem hem d'agafar. No deixem en cap moment l'alzinar, que és preciós. La pendent pareix augmentar i el camí comença a fer ziga-zagues, fins arribar a un portell amb una barrera de fusta, que travessem i continuem per ell, fins arribar a una pista ampla. Per aquesta continuarem fins arribar a la Font de Muntanya.
Aquesta aproximació el darrer pic que la férem, vàrem tardar una horeta. Aquesta vegada tardem cincuanta minuts, però no la recordava tan empinada. Segurament pujar amb el vestit de neopré posat ha fet que l'aproximació hagi tingut un plus de duresa. Com que la pluja ha aturat durant el camí, en llevem la part de dalt del traje. Quan arribem a la font, no plou, així que decidim fer una mossegada abans de posar-nos mans a la feina. Hi ha aigua per tot, la font està totalment desbordada. Tenim molt bones expectatives.
Una vegada equipats refeim el camí de pujada fins trobar un bon lloc per accedir al llaç del nostre torrent. Porta un bon cabal, pareix que ens ho passarem molt bé. La primera part és ampla i sense ràpels. Caminem amb aigua plena d'espuma, cosa que fa que no vegem el fons del tàlveg. Les desgrimpades no són difícils i el cabal empeny, però no tant com passar-ho malament.
Poc a poc arribem a la part més esportiva, on comencem els ràpels que, per cert, estan molt mal equipats. Els ancoratges que trobem són majoritàriament espits rovellats, algún ancoratge natural i algun ràpel amb pàrabolts. A més de ser espits, molts ràpels només tenen un punt d'ancoratge. És estrany pensar que un torrent fàcil com aquest, on segur les empreses de la zona porten a clients, no estigui millor equipat. Durant el descens plou un poc, però no es modifica el cabal del torrent. Continuem gaudint d'una cabal ben divertit, rapelant i desgrimpant zones que el darrer pic estaven totalment seques. L'aigua, com de costum, dóna una bellessa especial a aquests paratges.
Quina diferència fer aquest torrent en sec o amb aigua. Tots els afluents sumen aigua al llaç principal, a més de petites torrenteres. Hi ha aigua per tots els costats. Els ràpels són espectaculars i es disfruten d'allò més.
Després del darrer ràpel ens llevem els budriers i continuem caminat pel llaç. Hem tardat unes quatre hores, amb el temps invertit en les fotos i vídeos inclòs. Des del darrer ràpel fins el cotxe tardem uns vint-i-cinc minuts de caminada per dintre del tàlveg. Abans d'arribar als cotxes haurem de superar dues barreres metàl-lques dintre del tàlveg. S'obrin estirant de la barra d'adalt cap a nosaltres. Just després de la segona cerquem un bon lloc per sortir del llaç. La sortida és immediata i just a la vora del cotxe. Només ens queda canviar-nos i fer una altra mossegada. El cabal de la cascada del torrent del Salt del Molinet ha davallat significativament. Es increible el canvi que tingut en cinc hores. Aquest és un torrent que tenim pendent visitar. Però serà en una altra ocasió.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el vídeo pitjau aquí o aneu a la secció de videos.
_______________________________________________________________________________________________
02 i 03 de Novembre de 2013
Valldemossa-Refugi de Son Moragues- Puig Gros-Pla des Pouet-Valldemossa.
Segona part: Refugi de Son Moragues-Puig Gros (938 m)-Pla de ses Aritges-Pla de Pouet-Valldemossa
El dia clareja per jo a les set del dematí, quan m'he d'aixecar per acompanyar fora del refugi a na Paula per fer un pixo. En tornar ella continua dormint, però jo ja no puc agafar el son una altra vegada. Pos més llenya a la ximeneia, perquè no faci tanta fresca, i a esper tombat a que la resta de mandrosos es despertin. La veritat és que quasi no entra llum per les finestres i, amb tanta foscor, és fàcil allargar el son. Encara sort que damunt les nou del dematí compareix n'Estorki, que porta aixecat també des de les set, per despertar al grup. Ell, adalt del cim, no ha tingut tanta obscuritat com dintre del refugi.
Una vegada desperts, fem el berenar primer pels més petits, i després pels grans. Un cafetet de bon dematí ajuda a activar-se per a la jornada que ens espera. Abans, hem de recollir i tornar a col-locar totes les coses dins de les motxilles. Continuen sent voluminoses, però el pes ha davallat considerablement. Això de menjar i beure té els seus beneficis, no només per a la panxa, sinó també per a l'esquena. Tornem deixar recollides les fustes, col-loquem les taules i fem una escombrada del sòl (hi ha granera i recollidor). Deixem les graelles que ja hi eren quan vàrem arribar i afegim a l'aixovar del refugi una olla amb tapa (l'haviem portat amb la intenció de deixar-la). Arreglem la ximeneia i tanquem finestres i porta. Fins a un altre refugi!! N'Estorki davalla totsol pel camí cap a la urbanització (té feina a l'horabaixa, quina llàstima!).
Per rematar l'excursió hem decidit tornar a Valldemossa fent un recorregut circular. Si ens dóna temps anirem cap al Puig Gros, el Pla de de ses Aritges, el Puig Caragolí, tornarem al Pla de ses Aritges, anirem cap al Pla des Pouet pel camí de Ses Fontanelles i cap a Valldemossa. Així dons, no hi ha més que pensar... a caminar!! Continuem pel camí de pujada, deixant als pocs metres del refugi, a la nostra dreta, les restes d'una magnífica casa de neu. Més endavant el camí de carro passa a ser un caminoi molt evident, que continua en pujada.
Poc a poc anem pujant fins arribar a un coll, que ens dóna pas al nou vessant d'aquesta part de la serra. Aquí descobrim que el vent que ja feia estona que ens acompanyava ara és encara més fort, i no ens voldrà abandonar en bona part de la ruta. A més trobem una boira interessant, que no ens fa passar pena, ja que la vissibilitat és bona, i el camí molt evident durant tot el seu recorregut (que no és la primera vegada que fem). N'Adrià i n'Adrián estan encantats amb el fet de caminar dintre dels núvols. Per a ells és el primer pic que es troben amb boira a una excursió.
Deixem el desviament cap al Puig des Teix i continuem fins arribar al Puig Gros (938 m), que serà el punt més alt de tota la ruta. Ahir vàrem sortir d'uns 400 m d'altitud a la zona de l'aparcament de Valldemossa, per arribar al refugi a uns 750 m. Avui hem arribat fins els 938 m del cim del Puig Gros. A partir d'aquí quasi tot és davallada, a excepció del darrer tram abans d'arribar al Pla de ses Aritges.
Abans d'arribar-hi faig una visita a la Cova de s'Aigua. Com que no fa molt bon temps, i hi ha alguns dels nines que no es troben molt fins, hi vaig jo tot sol. No hi havia estat mai, així que tot sol puc cercar-la sense haver d'estar pendent de ningú. Tenc referències tretes d'internet, segons posen es troba al pinar que hi ha abans d'arribar al Pla de ses Aritges. Quan arrib al pinar, surt del camí per l'esquerra, i al fons del pinar a la dreta hi ha un rotllo de sitja, i just a la vora l'entrada de la cova. És una petita cova on l'aigua arriba fins l'entrada i el bestiar hi pot beure. A més té una petita pica a la dreta per recollir aigua més neta de la que trob al seu interior. Faig unes fotos i els torn agafar abans d'arribar al Pla de ses Aritges.
Una vegada allà decidim no triar l'opció llarga... no anem molt bé de temps (ens esperen na Marina i en Raúl a Valldemossa per dinar plegats), els petits estan un poc cansats i el dia no acompanya. Des del Pla de ses Aritges, des de la seva cruïlla hi ha un cartell informatiu que no deixa opció a l'errada. Agafem el camí de ses Fontanelles, que ens durà fins al Pla des Pouet. El camí és evident i continua en davallada. Per aquest camí passem per l'Abeurador de ses Fontanelles, que deixarem a la nostra dreta, el Mirador de ses Basses a la nostra esquerra i un altre mirador un poc més endavant (sense nom) que també deixarem a l'esquerra. Abans del mirador fem una aturada per berenar, i que així no s'ens junti el berenar del migdia amb el dinar. Quan arribem al Mirador de ses Basses ens aturem per gaudir de les vistes i fer-nos una foto de tot el grup, aprofitant que hi ha gent.
Continuem davallant, el camí perd altitud amb rapidessa, fins arribar al Pla des Pouet. Arribem just al portell que dóna pas al pla. Girem cap a l'esquerra, travessant el portell per continuar davallant per camí evident. Aquest camí ens durà cap a sa Font de s'Abeurada. Després d'aquesta font arribarem a una barrera que podrem superar fent un botador de fusta per la seva part dreta. Ja queden pocs minuts fins arribar al final de la ruta, que acaba amb un portell amb una cadena, que podem superar per damunt o per la seva part dreta. Arribem al Carrer de les Oliveres.
Una vegada al poble, esperem a que tot el grup estigui reunit i ens dirigim cap al centre per trobar-nos amb na Marina i en Raúl que ja han fet gestions per localitar el millor lloc on dinar. El restaurant triat és el del centre d'interpretació Costa Nord. Aquí podem gaudir d'un buffet de plats mallorquins ben bons. El tracte inmillorable per part de tots els treballadors i responsables. Després del dinar ens han obsequiat amb un documental en vídeo sobre la Serra de Tramuntana i la figura de l'Arxiduc Lluís Salvador, que tant la va estimar i protegir. Hem pogut disfrutar d'un bon dinar, d'un bon tracte, d'un bon dinar entre amics, hem aprés coses noves... ha estat un dia ben redó, què més podem demanar?! Costa Nord es troba a l'Avinguda de Palma, nº6, al poble de Valldemossa. Podeu consultar la seva pàgina web a www.costanord.es.
Tots els components del grup s'han portat com uns campions. Na Paula ha demostrat que ja no és cap Pollet, així que pot pujar de categoria i passar a ser una Cadernera. Tota la resta de membres més petits han donat una passa endavant per a poder pujar a Puputs o Mèrleres. Si les properes sortides van tan bé com aquesta, no tardaran molt en pujar. Enhorabona a tots i totes!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
02 i 03 de Novembre de 2013
Valldemossa-Refugi de Son Moragues- Puig Gros-Pla des Pouet-Valldemossa.
Primera part: Valldemossa-Refugi de Son Moragues-Intent al Puig des Teix-Refugi de Son Moragues
Aquesta és la primera part del nostre cap de setmana al Refugi de Son Moragues. Tot comença abans, quan comencem les gestions per llogar un refugi per aquestes dates. Inicialment voliem un refugi guardat, però com que no trobem places disponibles (això ens passa per mirar-ho a darrera hora), mirem els no gaurdats. Tots plens menys un, el de Son Moragues, a Valldemossa, així que no ho dubtem. L'agafem i només queda fer l'ingrés bancari, recollir les claus i fer compra de tot el que haurem de pujar.
El dissabte comença tranquil, hem quedat damunt les 10:30 h a Valldemossa, així que ens dona temps de aixecar-nos amb tranquilitat, berenar de bon dematí i enllestir les quatre coses pendents que ens quedavem per fer. Tirem cap a Valldemossa i ens trobem amb la resta del grup a la urbanització de l'Arxiduc. Allà deixem els cotxes aparcats al Carrer de Xesc Forteza, i repartim la compra. Pareixem mules de càrrega, i això que els nins ja comencen a portar les motxilles en quatre coses (s'han de començar a acostumar, que els majors ja no podem portar-ho tot, ens fem vells!).
El camí és evident durant tot el seu recorregut fins al refugi. Passem un primer portell aferrat a la carretera i continuem per un camí de carro fins una barrera metàl-lica tancada. Passem pel seu costat dret, per una petita porta sense tancar pels caminants. Podem veure a la nostra dreta les terres de conreu i un forn de calç ben restaurat. Més endavant trobem novament una altra barrera, que superem per una obertura que té a la seva esquerra. Just després de la barrera trobem al terra unes barres metàl-liques en el sòl perquè el bestiar no pugui travessar. Aquí trobem que el camí es bifurca en dos: cap a la dreta en davallada, i cap a l'esquerra en lleugera pujada. Agafem cap a l'esquerra i continuem caminant sense cap gran esforç. Deixem a la dreta les restes d'una casa i la Font de ses Tendes (amagada del camí). Continuem fins arribar a una nova cruïlla. Aquesta vegada agafarem el camí de la dreta, que pareix que agafa una major inclinació. Després d'un parell de corves marcades arribarem a una barrera de fusta amb un gran botador de perdres a la seva part dreta.
Aquí comença un bosc d'alzines maravellós i l camí es torna més exigent. El rost agafa una bona pendent i les costes comencen a demanar un major esforç físic. A més tots carregats notem com la cosa es complica un poquet. Però com que no tenim pressa, tira a tira anem pujant. Na Paula es posa al capdavant del grup, primer amb na Yolanda i després amb jo. Agafa la davantera i no la deixa fins arribar a la Font dels Polls. Quina canya, i jo que pensava que seria la que més remugaria, i és la que més empenta té, per davant dels més grans.
A la Font dels Polls fem una aturada llarga per descansar, aprofitant per fer una mossagada. Mentres els grans ens recuperem, els nins visiten l'interior de la font i "escalen" pels voltants. Quina energia!! Ja queda molt poc per arribar al refugi. Un darrer esforç i en 10 minutets més ja hi som. Una vegada arribats al refugi només queda col-locar totes le coses i deixar-les preparades per a la nit. Tota la canalla decideix preparar per fer nit fora del refugi, preparen llenya i col-loquen es estoretes a la part lliure del refugi. S'esmeren d'allò més, però finalment acabaran dormint a l'interior del refugi.
Per aprofitar el dia, agafem aigua i el dinar i ens intentem arribar fins al Teix. La idea era dinar al seu cim. Continuem el camí que ens durà fins al Puig Gros, i abans girem cap a la dreta per anar cap al cim del Teix. Però quan arribem al botador el trobem tancat i un grup de joves ens comenten que hi ha caçadors a la zona. No trobem adient continuar i posar en risc als més petits, així que ens quedem una estona gadint de les vistes. Com que fa bastant de vent, davallem novament fins el camí del refugi i, quan trobem un lloc amb bones vistes i protegit del vent, aprofitem per dinar. Després d'una estona vegent corbs i voltors, ens davallem al refugi.
Encenem la llar i ens entretenim fins l'hora del sopar. Jocs de mans i e dominó són les opcions triades per fer passar l'estona. I un cafetet calent o un te per augmentar un poc la temperatura corporal. Abans de començar a preparar el sopar arriba n'Estorki per fer-nos una visita. No nes quedarà amb nosaltres sinó que pujarà fins al Teix, per fer-hi un vivac. Intentem convencer-lo per a que es quedi, però ni hi ha manera, ho té clar, vol dormir totsol al cim. Per sopar, brou del pollastre amb fideus i carn a la brasa, cuinada a la mateixa ximeneia. Tot boníssim!! Els més grans per acabar unes herbes mallorquines i un altre cafetet. Després d'una estona de fer la xerradeta, col-loquem les fustes, les estoretes i els sacs, posem llenya al foc, i a dormir. Demà serà un nou i apassionant dia.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
26 d'Octubre de 2013
El Castell d'Alaró (822 m) pujant des d'Orient.
Sona el despertador en aquest darrer dissabte del mes d'Octubre. Avui vespre es canvia l'hora i els dies seran molt més curts. La tardor començarà a guanyar-li lloc a l'estiu, i l'hivern està aquí a prop. El temps previst pel cap de setmana és molt bo, segurament empitjorarà a mitjans de la setmana que ve, per això hem decidit aprofitar per fer una excursió amb els més petits de la casa. Aquesta vegada el lloc l'ha triat na Yolanda, el Castell d'Alaró. Ja haviem estat fa anys, però tant n'Adrià com na Paula no el coneixien.
Després de despertar-nos, comencem a preparar totes les coses. Ahir vespre no vàrem deixar res preparat, així que toca fer-ho al dematí. Ens ho prenim amb calma, no tenim cap pressa. Primer berenem tots plegats, i tot seguit davall a comprar el pa. Després de fer els bocatas, agafar l'aigua i montar la motxilla tirem cap a Orient. Sí perquè, encara que na Yolanda ha triat el destí de l'excursió, jo he triat la ruta per arribar-hi. En lloc d'anar per la ruta més habitual, la que comença des del poble d'Alaró, avui comencem des d'Orient.
Ens dirigim cap a Bunyola i, des d'aquí, cap al poble d'Orient, per la carretera Ma-2100. Després de travessar el poble en direcció a Alaró, deixem aparcat el cotxe a la vorera de la carretera, just a davant de l'hotel Hermitatge, que es troba abans del quilòmetre 12. Haguéssim pogut començar des del mateix poble d'Orient, però ens hem volgut estalviar el tram de carretera (no te cap tipus d'interés i amb els nins i els cotxes és un passar pena). Uns cents de metres més endavant, just enfront de la senyal del Coll d'Orient (498 m), comença el camí que ens durá fins al nostre destí, a dalt del puig d'Alaró. En aquest punt d'inici trobem un cartell de fusta on tenim direccions i temps estimats de ruta. Una barrera metàl-lica ens tanca el pas, però la superem sense problemes fent el seu botador de l'esquerra (encara que la barrera es pot obrir sencera perquè no està tancada amb cap pany). Just l'hem superada ens trobem amb la Font d'en Tries i un bon safareig. Aquesta és una font de mina que te una porta amb barrots de metall i un pany que la tanca.
Seguim caminant per un camí evident i marcat amb senyals de fusta amb les marques de color blanc i vermell, pròpies d'un GR, i fites de pedres. El camí és evident durant tota la pujada, així que no ens hem de preocupar de perdrer-nos si anem atents durant l'itinerari. En aquesta primera part el camí passa per dins d'un olivar, on podem veure oliveres centenàries. Més endavant el camí s'aprima fins tornar un caminoi d'allò més singular. El primer tram del camí és molt suau i ens permet anar escalfant per la pujada més forta que ens espera més envant.
Una vegada sortim de l'olivar el camí guanya en pendent i entra dins un alzinar. Les fites agafem protagonisme, encara que el camí continua sent molt evident. Una cosa que agraïm profundament és que el sol està a l'altra cara de la muntanya i pujem amb ombra pràcticament durant tot el camí, i això que hem començat a caminar passades les onze del dematí. Tant n'Adrià com na Paula s'estan portant molt bé, i la pujada es fa agradable. Arribem al Pla des Pouet, on el camí es junta amb el que ve des d'Alaró. Aprofitem per fer una aturada un poc més llarga i berenar.
Agafem el camí, cap a l'esquerra, per continuar pujant. A partir d'aquí pràcticament tot el camí es troba empedrat. En poc temps ja podem veure amb claredat el nostre objectiu. La flora del camí és molt variada i te uns colors ben vius, mezclant-se els verds amb els grocs, taronges i vermells de les arboceres. Després de passar per un coll on el camí s'aprima i les parets de roca dels costats quasi es toquen entre elles. Aquí el camí davalla, perdent alguns dels metres d'altitud que hem guanyat fins ara. Però poc després torna a agafar rost i ens porta fins a una nova cruïlla. Aquí el cartell de fusta indicatiu ens ho deixa ben clar, si tirem cap a la dreta anirem cap a Alaró, i cap a l'esquerra cap al castell. Nosaltres tirem cap a l'esquerra per pujar al nostre objectiu, el cim del puig d'Alaró i el seu castell inexpugnable. Les parets escarpades ens deixen clar la dificultat per poder conquerir-lo que tenien els exercits invasors de la nostra illa.
Mentres estem arribant al castell aprofit per contar-lis la història de la conquesta d'aquesta fortaleza als musulmans, per part del rei en Jaume I, tant a n'Adrià com a na Paula. Els dos escolten la història èpica d'aquells temps on tot era tan diferent d'ara. Arribem a la primera murada i el seu portell. Aquí veim on estava la porta i com es podia obrir i tancar de forma tan segura. Pocs metres després d'aquesta primera porta trobem el segon portell, que donava entrada ara sí a l'interior del castell. Aquesta segona porta es troba a la Torre de l'Homenatge, també coneguda com Torre del Constipador (per la quantitat de gent que s'ha refredat quan s'han aturat a la seva ombra per descansar de la pujada, i acalorats han estat presa fàcil de l'oratge fresquet que per aquí hi passa).
L'interior del castell és tot el cim d'aquest puig en forma de mola, quina alçària màxima és de 822 metres. Aquí hi trobem restes de la murada i de l'activitat humana que aquí es feia (aljubs, oratori, hostetgeria, forn de calç...). Continuem pujant uns minuts més fins arribar a les cases del castell. Primer visitem l'Oratori de la Mare de Deu del Refugi (any 1.622 d.c), on trobem un altar amb uns retables d'en Guillem Cabrit i d'en Guillem Bassa. Després de gaudir de les seves imatges i retables és moment de contar-lis la història d'aquests dos herois, fidels al rei en Jaume II. Una vegada acabada la història feim una visita al centre d'interpretació que hi ha a les dependències del castell. Dinem a la terrassa de les cases, a l'ombra dels arbres. Com que hi ha un bar adalt, ens prenim un cafetet i un copeta d'herbes mallorquines (quin luxe!). Una visita a les someretes (que, per cert, no les aconseguim veure), una volta pels voltants de les cases i ens tornem a davallar.
Vegent la ubcació i l'accés a aquest castell, podem fer-nos una idea de perqué aquest castell era considerat un dels tres castells més inexpugnables de Mallorca (juntament amb el del Rei i el de Santueri). Una vegada conquerida la resta de l'illa, podien passar anys d'assetjament fins acabar conquerint aquesta fortaleza. Va passar amb la resistència durant més de vuit anys dels cristians enfront els conqueridors musulmans l'any 902 d.c, i amb la dels fidels a la corona del rei Jaume II davant en Pere el Ceremoniós i el seu fill Alfons III, que finalment fou rei i conqueridor del castell al 1.343 d.c. (resistiren més d'un any). La davallada la feim pel mateix camí de pujada, així que només hem de desfer el camí que hem fet avui dematí. Per pujar hem tardat una hora i trenta-cinc minuts, contant les aturades. Per davallar tardem una horeta i vint minuts.
Ha estat un dia molt bo. Ens ho hem passat superbé, hem gaudit de la natura, hem fet exercici, hem estat plegats... per repetir-lo!!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2013
El Casquerazo (2.436 m), los Tres Hermanitos, el Morezón (2.296 m), Serra de Gredos (Àvila).
La darrera ruta d'aquest estiu per la serra d'Àvila d'en José Carlos i els amics de Gredos. La sortida des de la Plataforma, per anar fins als cims del Casquerazo, els Tres Hermanitos i el Morezón, una part del que seria la ruta integral de la Serra.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2013
Curs d'escalada a la Serra de Gredos (Àvila).
Una nova activitat de naura, aquesta vegada només per als més petits. A càrreg de Escuela Alpina de Gredos, i de la ma d'en Raúl Lora (guia titulat d'alta muntanya), els més petits varen fer tot un curs d'iniciació a l'escalada. En primer lloc, explicació i pràctiques al rocòdrom que te en Raúl a Hoyos del Espino. Després tots es desplazaren fins a Hoyos de Miguel Muños (Hoyuelos) per fer les pràctiques a la paret.
Tots varen gaudir molt de les explicacions, de les indicacions i dels moments viscuts durant el curs.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Agost de 2013
Ruta d'interpretació per la Serra de Gredos (Àvila).
Aprofitant l'estada estiuenca anual del meu germà per la Serra de Gredos, enguany varen fer una ruta d'interpretació guiada. L'empresa triada va ser El Eje de la Tierra, una empresa de turime actiu de Navarredonda de la Sierra. Els hi varen preparar una ruta que va sortir de la Casa del parque, a Hoyos del Espino, per anar per Mesegosillo, el Monte el Porro, Mesegosillo i tornada a la Casa del parque.
Durant la ruta els hi varen explicar moltes coses sobre la serra i els seus encants, tant als grans com als més petits. S'ho passaren d'allò més bé, i aprengueren moltes coses noves.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
08 al 15 d'Agost de 2013
Viatge a la Serra de Gredos (Àvila).
Aquest estiu hem tingut l'oportunitat de fer una visita al meu germà i la seva family, al seu retir estiuenc de la Serra de Gredos, a la província d'Àvila. Un viatge que vàrem organitzar a correcuita, però que va sortir molt bé. Partírem de Palma, amb avió cap a Madrid, el dia 08 d'Agost. El viatge, el primer dels nins, va ser tota una experiència. Els nervis de pujar per primera vegada a un avió es mezclaven amb les ganes d'arribar.
Una vegada arribats a Barajas, ens tocava recollir el cotxe de lloguer. Després d'un retràs en l'entrega de quasi una hora ens vàrem dirigir cap a Àvila. Primer vàrem fer una petita aturada al barri d'Hortaleza. Allà vàrem comprar unes coses que ens faltaven, i aprofitàrem per menjar.
Després de quasi tres hores de viatge, arribàrem a Hoyos del Espino. Aquest poble, de la cara nord de la Serra de Gredos, és maravellòs. Després de les abraçades i besades amb tots, i sense desfer les maletes, ens atracàrem fins al riu per donar-nos un bany. Aquí un ensurt, n'Angélica torçà el turmell i es va fer un esquinçament seriós del turmell. Com que quasi estàvem al riu, va fer un esforç per arribar i posar el peu a l'aigua freda del riu, i així davallar la inflamació.
Al dematí següent, després de berenar vàrem anar a donar de menjar als animals d'una finca. Cavalls, cans, cabres, gallines... tots varen tenir una petita ració de pa. Una vegada acabats ens dirigírem cap a Valdeascas, a una zona del riu que te uns tobogans naturals on poder nedar. El dia molt bo, la temperatura de l'aigua fresqueta, però no massa. L'únic inconvenient, les petites sangoneres que s'ens aferraven quan ens tiràvem pel tobogans naturals.
Una visita al parc de cordes que hi ha a Hoyos del Espino... Pinos Cimeros. En Mario, acompanyat d'en José Carlos, varen fer el circuit blau, en Víctor amb na Cristina i en José Carlos, quan va acabar l'altre, el vermell, i en Nicolás i n'Adrià el groc. Li va agradar tant que el va voler repetir dues vegades.
El següent dia vàrem visitar una trutja que havia tingut porquets feia quatre dies. Una gran oportunitat per a que els més petits poguessin veure en primera persona uns porquets tan petits. Després vàrem tornar al parc de cordes. En Cesar i jo ens vàrem quedar amb les ganes de fer un circuit. Vàrem triar el vermell i ens ho passàrem d'allò més bé. L'any que ve intentarem el negre... segons ens explicaren és d'allò més dur. Crec que haurem d'entrenar un poc per posar-nos un poc en forma.
El darrer dia ens despertàrem amb tranqulitat, berenàrem i passàrem el dia tranquils. Només ens quedà fer les maletes una altra vegada, unes fotos amb la cabra que hi ha a l'entrada del poble, i tornàrem cap a Madrid.
Els dies de Madrid els aprofitàrem per estar amb la família, anar de visita pel centre de Madrid, veure el Santiago Bernabeu, anar al Zoo i al parc d'atraccions de la Warner. Tots els dies varen ser molt divertits, encara que el de la Warner va ser molt, molt divertit.
Per veure totes es fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
