17 al 19 de Juny de 2014

Refugi de s'Arenal des Verger (Artà)

Un any més hem passat uns dies al refugi de s'Arenalet, i un any més l'experiència ha estat inolvidable...

Enguany quedem amb els guardes del parc per deixar les coses a l'horabaixa, així que l'hora de quedada a Palma són les tres de la tarda. Sorpresa, amb els dies tan bons que han fet fins ara, i avui el cel està tot tapat i cauen uns ruixats ben potents. De fet, hem de fer la reorganització de les coses als cotxes davall sostre, per no banyar-nos. Una vegada tenim els cotxes llestos, i ben carregats, tirem camí cap a Artà. Una vegada allà arribem fins a l'aparcament d'adalt on ens veim amb part del grup, i després cap al centre d'interpretació, on estan la resta amb  el guarda.

Passem tot el menjar i l'aigua al Land Rover del guarda, lloguem la roba de llit i les tovalloles i ens tornem cap al poble. El dia ha millorat molt i decidim fer temps per partir sota un sol un poc més fluix. Una vegada a Artà ens aturem a fer un cafetet i, quina casualitat, a la mateixa cafeteria estan en Xavi, na Susana i els nins. Ells eren qui faltaven per unir-se, així que ja hi som tots.

Ens desplacem cap a Cala Torta, i després cap al punt on sempre deixem els cotxes. Aquí comencem a caminar tot el grup. Els nins agafem la davantera acompanyats d'un parell d'adults, un grup pel mig i a la coa caminen en Rubén, na Oiana i na Jaione, que és la més petita del grup. Ella és la primera vegada que fa aquest camí a les espatlles del seu pare i, encara que al principi ha costat un poc posar-la a la motxilla porta-bebé, després de reajustar-la millor, na Jaione se ha quedat més conforme.

Puja, baixa, puja, baixa, i no aturem de caminar fins que arribem a la primera platja... Cala Matzoc. Una vegada la creuem, només queda un pujada inclinada fins arribar a la Torre de Cala Matzoc. Jo a mitjan costa he de tornar fins a la platja perquè m'adon que m'he deixat la càmara de fotos. Mens mal que avui és entre setmana, no passa quasi gent i la trob sense problemes. Torna a creuar la platja i a pujar la costa, quina alegria.

A la Torre de Matzoc ens aturem i fem un petit descans. Els nins aprofiten per visitar la torre amb els frontals. Ens hidratem i continuem el nostre camí. A partir d'aquí pràcticament tot és davallada. Els menuts continuem amb un ritme increíble. D'aquí a res segur que seran ells els qui ens hauran d'esperar quan facem una sortida a la muntanya.

Durant la ruta trobem un bou menjant herba. Els més petits disfruten de verure-lo, encara que el bou pareix ni inmutar-se de la nostra presència. Continuem caminant fins arribar a la segona platja... Sa Font Celada. També la travessem i ja queda no res per arribar al refugi. Finalment hem tardat unes dues horetes, que s'han fet curtes. Just quan estem arribant al refugi ens agafa n'Estorchs. Ell, que havia fet feina de dematí, ha vengut més tard colcant en bici de muntanya i ens ha agafat.

Una vegada al refugi ens posem a organitzar les coses, tant a les habitacions com a la cuina. Ja queda poc temps perquè faci fosc, així que decidim posar-nos mans a la feina amb el sopar. Al refugi hi ha dos grups més, a part de nosaltres. Avui sopem de carn, panxeta, xistorra... a la planxa amb patates fregides. A la part del darrera del refugi, a la sortida de la cuina, ens fa una visita un mostel. S'atraca ensumant les restes del suc d'escurar la planxa que hem tirat a defora, perquè l'aigua cremava i feia molt de fum. És tota una experiència veure un animal tan esquiu, tan a prop de nosaltres!!! Una vegada tenim la panxa plena, gaudim d'una estona de xerradeta i d'un cel clar, que ens permet veure una gran quantitat d'estrelles. Els nins estan cansats així que no tardem molt en anar a cercar el llit.

Durant la nit plou amb molta intensitat. Al dematí següent alguns decideixen anar a fer un poc d'esport. Córrer per la muntanya, muntar en bici o nedar són els estils triats. A jo em feia ganes atracar-me a la Talaya Moreia, però finalment la mandra pot amb jo. Després de berenar toca sessió de platja: nedar, jocs a l'aigua amb pilota, jocs a l'arena també amb pilota, anar a cercar crancs, bussejar... no aturem en cap moment. Però també hi ha temps per fer una mossegada de fruita i prendre una cerveceta ben fresqueta.

Una vegada arriba l'hora de dinar tornem al refugi. Aquí mentres uns s'encarreguen dels nins, els altres ens posem amb el dinar. Avui toca el que pareix que s'està posicionant com un clàssic al refugi... una paella de carn. L'any passat ja la ferem i pareix que la gent es va quedar contenta, ja que enguany ens l'han tornada demanar. Entre tots es fa molt ràpid i poc feixug. A més mentre ens ecarreguem de que el foc del paeller tingui la intensitat adequada, dona temps per un aperitiu i una bona xerradeta.

A la tarda toca una nova sessió de sol i platja. L'aigua està transparent i amb una temperatura boníssima. Tots ens ho pasem superbé. I després toca dutxa i a preparar el sopar. Avui sopem de truita de patata amb ceba i trampó d'acompanyament. Tot regat amb un vinet, fa que el sopar no quedi enrera del dinar. Una altra cosa no sé, però fam no estem passant. El cel d'avui com el d'ahir, espectacular!!!

El dematí del darrer dia comença igual que el d'ahir. Després de berenar ens anem cap a la platja. Jocs, rialles i diversió fins hora de dinar. Avui dinem de pasta amb salsa de tomàtiga i formatge. Tot boníssim!! Després de fer el cafetet amb unes herbes dolces, ens posem a enllestir totes les coses. A les quatre venen els guardes i ha d'estar tot enllestit. 

Després de tornar les claus i que tot quedi arreglat, comencem la tornada cap als cotxes. El camí és el mateix que el d'anada, però en direcció contrària. Com el primer dia, els nins no tenen cap problema, ells xerra que te xerra van caminant. Els grans també es comporten i, llevat la costa que hi ha abans de la Torre de Matzoc, fan el camí a un ritme magnífic. A la torre nova aturada, aquesta vegada molt curteta, i continuem cap als cotxes.

En menys de dues horetes ja som als cotxes. Just que arribem apareix n'Estorchs, que havia partit primer en la bici i que creiem que ja seria a Palma (a la nit entrava de torn a l'hospital). Tots sorpresos ens conta la seva odisea: a foradat dues vegades, se li ha sortit la cadena i s'ha perdut!!! Vaja tornada més animada que ha tingut. Bé tot sigui per poder fer-nos la foto de grup que s'ens havia oblidat fer a la sortida del refugi.

Després de la foto i unes quantes bessades, ens fiquem al cotxes i cap a cases, cada un a la seva, clar.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

30 de Maig de 2014

Excursió al Zoo Natura Parc (Santa Eugènia)

Avui anem a l'entrega de premis del concurs de dibuix en el que n'Adrià i molts amics de la seva classe van participar quan visitaren les instal-lacions del Natura Parc. La jornada didàctica comença a l'auditorium on els nins, i pares, dels tres col-legis premiats coneixem el nom dels premiats. La tercera finalista s'en porta un lot de material d'excursionisme i acampada, la segona una bicicleta de muntanya i el guanyador un viatge a Port Aventura. Una bona sorpresa ens duem quan sentim el nom del guanyador: en David, un dels companys de la classe de n'Adrià. Després dels premis, i les fotos, ens conviden a berenar. Sense sortir de la sala gaudim d'una bona selecció de productes mallorquins: panades, coca de trampó, coca d'albercocs...

Una vegada acabem de berenar, aprofitant que als participants ens fan una magnífica oferta en les entrades, ens quedem a visitar el parc. Els nins entren gratis i els grans tenim un descompte del 50% sobre el preu de resident que ja ens fan. L'entrada costa normalment 15€, encra que pels resident només són 11€. Avui entrem per 5'50€.

Aquí vos deix una selecció de les fotos que hem fet durant el dia. He quedat molt sorprés de les instal-lacions i dels animals que hi ha. Animals poc comuns com els lémurs, suricates, aus exòtiques, felins (lleons, tigre, pantera), porc espins, osos rentadors... es mezclen al parc (en diferents seccions, clar) amb animals propis de la nostra illa com la vaca, cavall, coloms, endiots mallorquins...

Dinem a la zona del parc preparada pel pic-nic i per torrar. Nosaltres hem portat menjar de casa, però també es poden comprar unes bandejas de carn per torrar. Les torradores les encenen i manten el personal del parc. Al parc també hi ha una cafeteria-restaurant on poder menjar.

Després de prendre un cafetet, ens tornem cap a Palma.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

04 de Maig de 2014

Puig de Santa Magdalena (287 m) - Puig de la Minyó (307 m), Inca

Un dissabte en el que els quatre podem fer una excursió plegats, això ho hem d'aprofitar, mira que és estrany!! La previsió del temps era de pluges, tant per divendres com per dissabte. Ahir no va ploure i avui tampoc en té pinta, així que a caminar. Berenem a casa tranquil-lament i, després de preparar la motxilla, ens dirigim cap a Búger per la Ma-13. Una vegada passem Inca, continuem per la Ma-3423 fins arribar al poble. Avui hi ha mercat, i demà hi ha fira. Búger no és molt gran, i avui ple de gent, és quasi impossible aparcar. Una vegada ho aconseguim comencem l'excursió.

Pel carrer Mascaró arribem fins a una creu amb la base de pedra, amb dos grans cilindres, i una creu de fusta. Continuem amb la direcció que anem per agafar el Camí dels  Pous. Al seu inici hi ha un gran cartell que ens treurà de dubtes si no tenim clar si és el camí correcte. El carrer i el camí és asfaltat durent tot el seu recorregut. De fet, l'excursió discorre sobre asfalt durant quasi tot el seu recorregut, a excepció del darrer tram fins a l'oratori.

Continuem per Camí dels Pous, entre finques, fins arribar a la Placeta dels Pous. Just abans haurem creuat un pont que passa per damunt del torrent de Can Tabou. A la placeta hi ha dos pous, un a l'esquerra, quadrat i tancat. El segon a la dreta, a la mateixa plaça, amb una roda giratòria amb la que es debia treure l'aigua abans. Ara, encara que la roda gira, no treu aigua. Continuem pel camí, oblidant el camí des Torrentó, que neix abans del pont i gira cap a la dreta. Nosaltres continuem pel que veniem, en la mateixa direcció. No el deixem fins arribar a una nova cruïlla, amb els cartells de sa Pobla cap a l'esquerra i Inca cap a la dreta.

Abans d'aquesta cruïlla passem per damunt d'un nou pont, anomenat pont de Binissetí, que travessa el torrent de Massanella. Primer continuem en direcció cap a l'esquerra (cap a sa Pobla) per anar a visitar un gran pi ver a davora del Molí de can Barraca, a la nostra esquerra. Just abans hem deixat l'entrada al bosc de Binissetí i les cases des Bosquet a la dreta. Una vegada feta la foto, retornem les nostres passes per continuar cap a la dreta de la cruïlla, en direcció cap a Inca. El torrent de Massanella ens acompanya a la nostra dreta. De fet porta aigua i a un punt podem acostar-nos al seu tàlveg sense problemes. El torrent de Massanella també és conegut com torrent de Son Vivot o de Búger, i és partió entre els termes municipals de Búger i d'Inca.

Continuem pel camí, deixant les cases del Molí de la Torrentera, on l'alzinar i el torrent desapareixen. després arribem a una cruïlla, coneguda com el Pou dels Porquers, on nosaltres no ens desviem de la direcció que portem. Passats uns quants metres de la cruïlla podem veure dos pous dins la tanca de la nostra esquerra. També passem per la possessió de Son Sastre. A la dreta podem gaudir d'una vista de la Serra de Tramuntana, identificant sense problemes cims com el del Puig Major, el Massanella, el Tomir...

Continuem pel nostre camí amb paciència. La veritat és que aquest tram de la ruta es fa un poc feixug, ja que el sol i l'asfalt el fan un poc monòton. Més endavant ens trobarem camins que neixen a dreta i esquerra del que seguim. No hem de fer cas, nosaltres continuarem fins arribar al punt on aquest s'uneix amb la carretera que puja des d'Inca a l'oratori. Amb una senyal de ceda i stop just a la unió. Abans haurem passat per davant de les cases de Son Boch.

Una vegada a la unió amb la carretera que puja des d'Inca girem cap a l'esquerra per continuar pujant. Aquesta carretera és ampla i passa per unes cases i l'antic polvorí d'Inca. Ens ho hem de prendre amb calma perquè el desnivell s'accentua. Aquí apareixen les primeres vistes sobre Inca. Continuem sobre l'asfalt per la carretera fins arribar a l'atura d'un pinar, que es por identificar fàcilment. Quan arribem ens hem de fixar per agafar les dresseres que ens permetran deixar l'asfalt i pujar més directes. La primera està a l'esquerra de la carretera. Després dels seus vint-i-set graons arribem novament a la carretera. A l'esquerra, un poc més endavant, tenim la segona amb els seus cent trenta nou graons. El darrer tram d'aquesta dressera hem d'anar un poc més alerta amb els menuts, ja que és un poc inclinat. El tercer tram és curt i per arribar al quart hem de caminar un poc per l'asfalt. La quinta, i darrera, dressera és un poc més llarga i no té graons. Just al final d'aquesta ja arribem a l'àrea recreativa del Coll de Santa Magdalena (258 m).   

Aquí aprofitem per dinar a una de les seves taules. L'àrea recreativa té taules i bancs de fusta, amb llars de focs (també hi ha per gent amb discapacitat per a la mobilitat), banys, una font i aparcament. Avui les llars estan precintades degut a que ja ha començat la restricció per fer foc al bosc, degut al gran risc d'incendis que tenim, per les poques plujes que hem tingut.

Després de dinar i de que n'Adrià i na Paula ens regalassin una sessió de massatges, vam anar a visitar l'oratori. Superem un tram d'escala de perdre i en pocs minuts estem a l'esplanada de l'Oratori de Santa Magdalena (287 m). Les vistes des d'aquí són espectaculars, tant a la Serra de Traumentana com a les badies de Pollença i Alcúdia. El dia és totalment clar, sense cap núvol que ens molesti a la vista.

Jo decideixo anar a fer una visita a la Creu de la Minyó i el seu puig. Na Yolanda i els menuts m'esperaran, els fa mandra pujar. Per això tornem fins a l'àrea recreativa. Des d'aquí tenim dues opcions: podem anar per un caminoi que neix a davora de la caseta de pedra que està a la base de l'antena, o anar per un camí de carro que neix just a davant de la font. Jo faig l'anada pel caminoi, primer davalla un poc per anar guanyant altura fins que s'uneix amb el camí de carro. Continuem fins arribar a una cruïlla, on girem cap a la dreta per anar cap a la creu pel camí que s'intueix més assequible. Abans d'arribar a la creu, m'he de fixar a la meva dreta per veure el vèrtex geodèsic del Puig de la Minyó (307 m). En desvio pel camí més fàcil, just quant estic davall seu. Em faig unes fotos i torn al camí per arribar a la creu. Uns metres més endavant es troba la Creu de la Minyó. Unes fotos i cap a baix. La davallada la faig pel mateix caminoi fins arribar al camí de carro. El segueixo, sense deixar-lo, fins arribar a l'àrea recreativa on mésperen tots tres.

Només queda desfer tot el camí que hem fet fins arribar al cotxe. Hem de tenir en compte que en un dia assolejat com el d'avui, l'excursió es fa feixuga. Després de tornar a Búger, només queda agafar el cotxe i tornar cap a casa.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

01 de Maig de 2014

Puig de Sa Comuna (704 m), Valldemossa

El dia comença en aquest dia de la festivitat dels treballadors. Na Yolanda fa feina i els menuts tenen una energia que val més que gestioni bé. Després de berenar, pens en la millor opció per no acabar amb els pels de punta. La solució... ens vestim i ens anem d'excursió. Que cremin energies a la natura!!

La ruta triada està a prop de Palma i no és molt complicada. Així dons ens atraquem fins al poble de Valldemossa, per la Ma-1110. Aparquem pels carrers d'adalt del poble. Anem cap al centre per anar a cercar la part del darrera de la Cartoixa. Tenim dues opcions, anar per baix (per la dreta) que ens deixa just al darrera dels jardins, o anar per adalt (per l'esquerra), passar per davant la Cartoixa i creuar els jardins per agafar la sortida dels mateixos. Aquí veim un carrer asfaltat amb lleugera pujada amb un portell de pedra sense barreres amb el nombre dos a la columna de la dreta. Si ens fixem veim una casa senyorial a l'esquerra i una altre casa (que segurament temps enrere va ser un molí) al front. Aquesta casa està tota reformada i no té la part d'adalt de les pales. A la seva esquerra el carrer pareix que mor. Just aquí neix un caminoi que està marcat amb una retxa pintada. L'agafem i comencem a pujar, per quasi tot d'una fer-se més planer.

El caminoi és fàcil de seguir en tot moment. Trobem una primera cruïlla amb una desviació en pujada amb escalons. Si agafem cap a l'esquerra anirem cap a una casa de neu que hi ha més amunt. Nosaltres tirem recte/dreta per continuar fins trobar una nova cruïlla. Aquí fem el mateix, girem cap a la dreta per passar un portell amb una barrera metàl-lica. Deixem les cases a lesquerra i arribem a la Font de na Llambies. Aquesta font de mina és molt guapa, està neta l'aigua encara brolla.

Continuem per l'esquerra de la font en pujada per un caminoi. Trobem una reixa amb canyes que deixem a l'esquerra. Arribem a un punt on la barrera està tombada, invadint el camí. Ens obliga a continuar per damunt el marge. Afortunadament són pocs metres els que hem de superar. És a partir d'aquí on comença e vertader desnivell de l'excursió.

Ens ho prenim amb calma i poc a poc guanyem alçària fins arribar a un nou portell sense barrera. Una vegada creuat el camí cantinua per davora de la paret cap a l'esquerra. Poc després arribem a una esplanada on trobem moltes restes d'activitat humana al nostre alzinar. Un aljub cobert, rotllos de sitja, una barraca gran ens fan pensar que en aquest lloc hi debia haver una intensa activitat anys enrera. Davora de la caseta hi ha un caminoi que continua planer, en davallada, i que no l'hem d'agafar.

El nostre camí gira cap a la dreta si ens situem en la pujada just quan arribem a l'esplanada. Creuem un rotllo de sitja i anem cap a un nou portell, aquest tancat amb una barrera metàl-lica. Després de creuar-lo continuem en pujada fins arribar a un nou aljub, aquest sense cap tipus de cobertura. Seguim el caminoi que portem, amb la presència d'alguna fita esporàdica.

Arribem a una nova esplanada amb un rotllo de sitja, una barraca i un forn de llenya. Després d'aquest trobem que el camí passa per un troç entre dues parets de roca. Just quan passem aquest tram ens hem de desviar cap a la dreta i fer, sense camí, una pujada per anar a cercar la cresta. Si ens fixem podem veure un punt on hi ha les fites que ens fan pensar que aquest és el punt més alt d'aquest puig. Nosaltres primer decidim fer una mossegada abaix, al millor punt que trobem. Després visitem el "cim" del Puig de Sa Comuna, a 704 metres d'altura. Ens fem un bon grapat de fotos. El dia és molt bo, sense cap núvol. Les vistes són impressionants.

El camí de baixada el fem pel mateix de pujada. Només hem de desfer el camí que ja coneixem. Si la pujada ens ha portat aproximadament una horeta i mitja (a ritme de menuts), la davallada serà un poc més ràpida. En arribar a Valldemossa ens aturem una estona al parc infantil per que els menuts juguin una estona més. Després tornem cap a Palma per recollir a na Yolanda i anar tots plegats a dinar.

Per veure totes les fotos, pitjau aquí.   

_______________________________________________________________________________________________

08 d'Abril de 2014

Torrent Fondo de Mortitx (Pollença)

Com és habitual a Mallorca, com a bona illa mediterrània que és, després d’una bona temporada sense aigua, fa quatre dies varem tenir unes bones plogudes per la serra. A Son Torrella uns cent cinquanta-quatre litres per metres quadrat, i a Pollença més de cinquanta. Llàstima que fins avui no hem pogut fer una visita als nostre torrents. Ahir na Maria José i n’Estorki anaren a Coanegra, i per les imatges que ens mostraren, encara anava ben carregat. Nosaltres varem decidir anar a Mortitx, pensant que s’hauria reactivat amb aquests darrers cinquanta litres.

En principi hi havíem d’anar en Miquel Àngel, en Rubén i jo, ja que als altres no els hi anava bé per qüestions de feina. Però finalment ahir en Miquel Àngel també ens va dir que, per un excés de feina, no podia acompanyar-nos.

En Rubén i jo quedem a Palma per pujar plegats, amb un cotxe cap a Pollença. Agafem la Ma-13 fins la desviació cap a Pollença. Des d’aquí per la Ma-2200 fins arribar al poble. Continuem per la mateixa carretera i anem a agafar la Ma-10 en direcció cap a Escorca, encara que molt abans, damunt el quilòmetre 10'9, arribem a l’entrada de la finca pública de Mortitx, que queda a la nostra dreta. Aparquem el cotxe just abans de l’entrada, avui hi ha bastants de cotxes, i ens preparem per l’activitat.

La barrera de l’entrada sol estar oberta, però si no hi ha un botador a la dreta. Trobem uns cartells informant que durant aquests mesos està prohibit arribar fins a les Basses de Mortitx i el Coll des Vent, segurament per motius de reproducció de les aus de la zona. Quan veníem, m’ha paregut veure una àguila coabarrada sobrevolant la zona. Travessada la barrera seguim la pista de terra ampla que ens porta fins a una pista de tenis a l’esquerra i unes vinyes a la dreta. Després entrem a una petita zona de bosc on deixem a l’esquerra l’entrada al públic de les vinyes de MO (les més altes de Mallorca). Aquí podem trobar uns cartells informatius sobre l’àguila coabarrda. Més endavant deixem novament vinyes a la nostra esquerra. Sense deixar de seguir la pista arribem a una barrera. Aquesta normalment tancada, la podem superar per un botador de fusta que hi ha a la seva dreta. Just després d’aquest trobem uns cartells informatius i una caseta de pedra.

Passada la caseta, seguim la pista deixant a l’esquerra una esplanada amb un cartell de pàrking i una bassa artificial pel bestiar a la nostra dreta. Seguim fins trobar una esplanada a la dreta. Aquí girem i, seguint les fites, travessem més endavant un petit torrent, afluent del torrent de s'Hort des Molí, i entrem en una zona plena de càrritx, ara ja per un caminoi que hem d’estar atents per seguir. Les fites ens ajuden per seguir el millor traçat que ens porta cap a l’inici d’una davallada, que és el començament del torrent de Mortitx. Primer no té molta pinta de torrent, si un cas més de torrentera. Seguim les fites que ens porten primer aferrats a la paret de la dreta. El començament és una davallada marcada, que després es suavitza.

Ens ho agafem amb calma i fem camí fins que arribem al punt on el camí s’uneix el torrent de Mortitx amb el torrent de s'Hort des Molí, que és un afluent del primer. Aquí continuem amb tendència cap a la dreta, per dintre del llaç del barranc. Més endavant trobem el Gorg Llarg, que superem per la dreta, i un nou gorg que superem per l’esquerra. Una imatge típica és Es Bec d’Oca, una configuració rocosa que s’assembla al coll d’aquest tipus d’ànnera.

Continuem fins arribar al Gorg des Bec d’Oca, que superem per un pas, que es troba a la seva esquerra. Aquí quan el torrent porta prou cabal, ja ens podriem canviar, però avui no és el cas. Amb l’ajuda de mans i peus, anant un poc alerta, superem aquest punt sense caure. Tot d’una que passem hem de mirar de creuar a l’altra vorera del torrent, ja que el camí d’aproximació que queda fins a la part esportiva és molt millor per allà. Des d’aquí ens queden uns quinze minuts fins al torrent Fondo de Mortitx.

Una vegada arribem al primer gorg de la part esportiva ens equipem i fem una mossegada abans de començar. El cabal que porta és molt més baix del que pensava. El dia és boníssim, molt de sol. Gens de vent i cap núvol. Bé, cap núvol és el que deia el pronòstic del temps, perquè l’únic núvol que deu haver en tota la illa i ens ha vingut a visitar.

Comencem amb un salt, amb bones, ja que no hi ha molta fondària, i a gaudir d’uns del torrents més guapos i divertits de Mallorca. Té nombrosos salts, sempre comprovant abans que no hi ha cap sorpresa que la correntia hagi posat de nou. A més dels salts també estan els  tobogans. Els seus passadissos són meravellosos. Val la pena anar amb tranquil·litat i gaudir d’aquesta meravella de la naturalesa.

Arribem al salt del forat. Aquest no és botable. Tenim dues opcions, desgrimpar per dintre del forat, si el cabal ho permet, o muntar un ràpel a la dreta. Com que avui no hi ha problemes amb l’aigua, decidim davallar-lo per dintre. Seguim el nostre camí fins que arribem al ràpel de vint metres, que també és preciós, tant per les vistes que trobem, com per la seva davallada, tan neta i vertical. Just després d’aquí ve el darrer salt abans d’arribar a la ferrata. Aquest salt es coneix com el Morro escotorrador. Es pot botar si arribem a la punt de la roca que surt per la part esquerra de la reunió. Jo l’he fet altres vegades, però avui el cos no em demana saltar, així que amb en Rubén decidim muntar el ràpel, ja que n’hem fet tan pocs fins ara.

Arribem al començament de la ferrata. Des d’aquí queden dos bots fins la mar. La vista de la Mar Mediterrània, amb el seu blau intens, contrasta amb el verd turquesa dels gorgs del torrent. Per retornar des d’aquí només tenim dues opcions: la primera és remuntar tot el torrent, sempre i quan haguem deixat cordes fixes a les reunions dels gorgs, o  la segona, fer la ferrata que ens portarà al punt on comença la part esportiva.

Nosaltres decidim fer la ferrata, perquè les vistes que tenim a la sortida sobre el torrent i la mar són tan impressionants, que val la pena l’esforç. Així dons, ens canviem de roba i mans a la feina! La ferrata comença a la nostra dreta. Tot d’una trobem un cable d’acer que ens assegura en la nostra grimpada. En general no té problemes, encara que hi ha un parell de trossos on s’empina un poquet. La màxima dificultat que trobem és d’un quart superior, per amb l’avantatge d’anar assegurats. Seguim el cable i les fites fins a un coll on s’acaba la ferrata. Aquí comença una zona de lapiaz que hem de superar seguint les fites. La tendència és anar cap a l’esquerra. Des d’aquí ja tenim en tot moment com a referència el tàlveg del torrent. Avui seguim les fites a la perfecció, cosa que fa que superem aquesta zona amb rapidesa i sense quasi esforç. Només ens queda seguir les fites i el caminoi fins a l’entrada de la part esportiva.

Com que fa tant de sol, decidim dinar al Gorg del Bec d’Oca, que ens donarà l’ombra. Després de dinar tirem cap a dalt, per acabar l’activitat d’avui. Per això només basta en desfer el camí d’avui dematí. Hem tardat aproximadament una hora i mitja en l’aproximació, el mateix amb el descens del torrent i unes tres hores i mitja pel retorn, des de dintre del torrent fins al cotxe.

Abans de partir cap a Palma ens aturem a Pollença per fer una canya amb en Miquel Àngel, que s’ha pogut escapar un moment. De casualitat també ens trobem amb n’Hamal. Una xerradeta i cap a cases, que ens esperem!!

Per veure tores les fotos pitjau aquí. Per veure el vídeos pitjau aquí o aneu a la secció de vídeos.

_______________________________________________________________________________________________

05 al 08 de Març de 2014

Viatge alpinisme al Pirineu Andorrà (pla B)

Segona part: canvi de plans, ascenció al Puig del Quer per la Canal Amagada, a la Serra del Cadí (Catalunya).

Després de l'activitat realitzada ahir, i vegent com està el panorama de neu al Pirineu Andorrà, ahir vespre decidírem canviar de plans i baixar al Pre-Pirineu Català. El lloc triat va ser la Serra del Cadí, al Berguedà, ja que la coneixíem perquè fa dos anys ens vàrem iniciar allà en aquest meravellós esport. L'únic inconvenient és que hi ha una horeta i mitja de camí des del nostre apartahotel fins allà, així que demà dematí no ens podem entretenir molt.

Ens despertem i berenem sense moltes ganes. Després d'enllestir les motxilles anem cap al cotxe que ens espera a l'aparcament que es trova a l'entrada del complexe. El paisatge als voltants nostra no canvia, neu per tot, inclòs al tram de la carretera d'accés. El termòmetre marca els -10ºC (llàstima de no pensar en fer-li una foto), encara que la sensació tèrmica és bastant suportable. No sé què passaria si a Palma el mercuri davallàs fins aquests límits, amb la humitat que per allà tenim.

Ens dirigim primer cap a la frontera espanyola, des d'aquí cap a la Seu d'Urgell, i cap al poble de Martinet. Una vegada arribem al poble ens desviem cap a la dreta només entrar-hi, per creuar un pont i agafar una carretereta de muntanya en direcció al poble d'Estana. Ens ho prenim amb calma, ja que a partir d'aquí la carretera no és molt bona que diguem. Una vegada arribem a Estana, creuem el poble en direcció a un aparcament que hi ha a uns sis-cents metres del nucli de cases, seguint la mateixa direcció que portem fins ara, però per un camí de terra. Aquí hi ha una esplanada que fa les vegades d'aparcament "oficial". Avui el camí és mezcla de clapes de terra, fang i neu, així que val la pena conduir poc a poc. Després d'un parell d'intents per superar un tram fangós on el cotxe no vol pujar, podem arribar fins al lloc on deixem aparcat el cotxe (1.500 m).

Una vegada ens hem acabat de preparar, feim la foto d'inici i tirem cap al Prat del Cadí. Ens queda una horeta fins arribar-hi, superant els 325 m de desnivell. Jo inicialment em pos les raquetes, encara que quasi tot d'una me les llevo, fins al Prat, on me les hauré de posar. En José Carlos i en Rubén les duen des del principi fins al peu del corredor. Tenim neu des d'abaix de tot, però està compacta i fa bon caminar. Fa dos anys no hi havia neu tan abaix facilitant-nos la pujada, encara que el pes que portàvem era molt superior. No té res a veure la sensació de lleugeresa d'enguany, que fa que la pujada sigui molt més agradable.

Poc a poc anem assolint el Coll de Reineres (1.702 m) primer, i més el Collet Roig (1.780 m) després. En menys d'una horeta ens plantem al Prat del Cadí (1.825 m), que està preciós, tot nevat. És un lloc encantador, on podem guadir d'unes vistes a les muntanyes espectaculars. Aquí feim una aturadeta per beure un poc i posar-nos protecció solar, perquè fa un dia tant bo, o més, com el d'ahir. Un sol radiant, cap núvol i gens de vent fan que la jornada d'avui sigui molt agradable. Si ens despistem, i no ens posem la crema segur que ens acabarem socarrimant. No perdem molt el temps i continuem, ara ja tots amb les raquetes, perquè des d'aquí sí que ja són "obligatòries".

Envoltem el prat per la seva dreta hi ens endinsem dins el bosc, seguint un camí ample i marcat que ens porta cap al corredor, que hem pogut localitzar perfectament abans des del prat. Més o manco amb una altra horeta arribem fins a la seva entrada. Aquesta és compartida amb l'inici del Corredor de l'Ordiguer, que ja fèrem fa dos anys. Fins arribar-hi hem de superar un desnivell marcat, que gràcies a les raquetes no es converteix en un infern, ja que hi ha tanta neu, que si no les duguèssim ho passariem punyetero.

A la pala que hi ha abans del començament del corredor ens canviem les raquetes pels crampons, i ens acabem d'equipar amb l'arnés, casc, piolets i demés estris alpinistes. Ja pareixem tots uns professionals del tema!! Just a l'inici de l'entrada, veim a la dreta una altra pala que ens permetrà entrar a la Canal Amagada, que s'intueix, però com el seu nom diu, encara no es pot veure. Hi ha restes de petjades no molt antigues, així que només hem de reobrir-les, i això ens facilita la pujada. A més de l'estat de la neu és molt bo, amb neu bastant transformada, que fa que quasi no ens enfonsem.

Comencem amb la primera pala i un poquet, molt poquet, de mixte que superem sense problemes. Després girem cap a l'esquerra i pujem en direcció a una gran paret de roca, que té una fissura evident. Abans d'arribar-hi girem cap a la dreta i continuem pujant amb una bona inclinació. Les vistes cada vegada són més espectaculars. La pendent és mantinguda durant quasi tota la canal, cosa que li dóna un plus a aquest corredor. Anem molt bé i decidim no encordar-nos ni assegurar-nos, ja que així feim una pujada molt més dinàmica. En el moment que vegem necessari ja ho ferem, però per ara no ens fa falta A estones vaig reobrint les petjades jo, i a estones en José Carlos. Arribem a un tram on la cosa cada vegada es posa més inclinada. Tenim per davant uns vint-i-cinc metres on pareix que arribem als 70º d'inclinació. Normalment aquest tram té menys graus, però la quantitat de neu que hi ha avui fa que la cosa sigui diferent. Ja se sap que la muntanya és un ésser viu, molt dinàmic que canvia en funció de tota una sèrie de circunstàncies.

Superats aquests metres més complicats, arribem a una mènsula on poder recuperar forces. En els darrers metres en Rubén s'enganxa un crampó amb el material i ho passa un poc "pillo", però sense més conseqüències aconsegueix desenredar-se. Arribat a la mènsula pot descansar i recuperar-se de l'ensurt, per continuar pujant. L'ambient és molt alpí i la canal s'encaixona cada vegada més, donant-li una estètica insuperable.

Sense adonar-nos arribem fins al final de la Canal Amagada, és a dir al punt on s'uneix amb el terç final de la Canal Sàbat. Però, on està el forat amb la reunió i el ràpel d'uns vint-i-cin metres que haviem de fer per entrar a la Sàbat? A totes les ressenyes que hem consultat parlen d'aquest ràpel per dintre del forat, i nosaltres no l'hem vist en cap moment. A més, nosaltres davallem "a peu pla" fins a la Canal Sàbat, sense necessitat de muntar cap corda. Més endavant, a ca nostra, acabada l'activitat, consultem les escases ressenyes que trobem al respecte, i pensem en dues possibilitats: una, que hi havia tanta neu que el forat estava tapat i el desnivell de la unió de les dues canals s'havia suavitzat, o dues, que el forat hi era, no l'hem vist i ens hem desviat per un itinerari que normalment no té neu. La qüestió és que nosaltres no l'hem fet. Bé, arribats aquí aprofitem per fer un grapat de fotos de la sortida de la Canal Amagada i beure un poc d'aigua. En aquest punt l'encaixonament de les parets és màxim i això fa que l'ambient sigui espectacular.

Una vegada fetes les fotos continuem la pujada, ara ja dins de la Canal Sàbat. La direcció és clara, reforçada per les petjades que hi trobem, i la dificultat no és major que la que ja ens hem trobat a la Canal Amagada, així que continuem. Arribem a un punt on pareix que el corredor ja s'acaba, donant la sensació que és la sortida, però quan arribem a un coll i el flanquejem per la seva esquerra, podem contemplar la vertadera sortida d'aquesta. Jo hi arrib primer, mentres que en Rubén i en José Carlos estan un poc més retrasats. Arribem a una nova mènsula on poder estar còmodes. La vorejem cap a l'esquerra. Com que ells dos encara no han arribat, jo decideixo continuar progressant. Després de cercar reunió sense èxit pel final de la mènsula, decideixo anar mirar un poc més adalt, per si està per allà. Quan estic avançant, fent un poc de travessa, veig que estic a damunt una placa de gel, que no pareix gens estable. Ja no puc retrocerdir, per tant continuo avançant, amb bones i mirant on clavo el piolet, fins superar-la. Ara em queda una pala molt inclinada (jo crec que tornem rondar els 70º d'inclinació) que supero per la seva esquerra. Aquí, a més, hi ha una cornisa a la part dreta de la pendent. Abans de seguir, quan ells ja han arribat a la mènsula, els hi recomano muntar una reunió i passar assegurats. En José Carlos troba un pitó (que jo no vaig veure) i munta allà la reunió. Jo des d'adalt, a un lloc un poc incòmode, amb una caiguda per l'altre vessant d'allò més que interessant, en faig una altra, triangulant una àncora de neu reforçada amb un piolet transversal i una estaca de neu. En Rubén passa sense problemes i una vegada adalt, jo assegur al meu germà, que també passa sense més, i continua rodejant la cornisa per la seva esquerra, per superar els darrers metres fins a la sortida del corredor. Durant aquest tram de la canal no estem per fer cap foto ni vídeo, els nervis per la travessa amb la placa de gel inestable que es pot rompre en qualsevol moment, i la reunió improvisada, fan que estiguem més concentrats en la nostra pujada i seguretat, que en emportar-nos un record fotogràfic. Aquests darrers metres són senzills, però encara així els acabem fent assegurats des d'adalt pel meu germà. Finalment, ara sí que ja podem dir que hem arribat al final d'aquesta magnífica canal.

Arribats en aquest punt, només ens queda felicitar-nos per la feina que hem fet des de la nostra sortida. Tot ha anat molt bé fins ara. Aquí deixem les motxilles un moment per anar a fer, un altre cop, una visita al cim del Puig del Quer (2.546 m). Adalt del cim, amb més comoditat i tranquilitat, sí que ens dediquem a treure fotos des de tots els angles. El dia continua sent espectacular, amb un sol que no ens ha abandonat en cap moment, cap núvol i gens de vent. Llàstima que anem molt justos de temps, així que feim una mossegada ràpida, reposem un poc de líquids i iniciem la davallada. El nostre proper objectiu és el coll que ens permetrà davallar la Canal de Cristall.

Continuem la cresta pel seu costat dret, girant cap a l'esquerra (si estem situats sortint de la Canal Sàbat), per rodejar, com he dit abans pe costat dret, el Puig de Cristall. Una vegada arribem al coll, on hi ha un cartell de fusta indicatiu, muntem el ràpel d'entrada a aquesta canal. Amb trenta metres basta per superar la seva primera part més inclinada i, a partir d'aquí, es davalla sense més problemes.

No trobem cap ressalt a superar, la gran quantitat de neu fa que sigui fàcil davallar-la. Al seu començament la neu està un poc més dura, però a messura que avancem, cada vegada és més tova. Aquesta canal reb els raigs del sol durant tot el dematí i part de l'horabaixa, motiu pel que la neu està tan poc cohesionada. De fet al final de la canal pareix que caminem per damunt bolletes de "porespán". Ens ho agafem amb calma, ja que no ho pareix, però encara queda un bon troç de camí fins sortir d'ella. Arribem a un punt on tenim dues opcions: una, fer una travessa cap a l'esquerra per anar a cercar el començament del Corredor de l'Ordiguer i retornar pel camí de l'aproximació que hem fet avui dematí, o dues, continuar cap a la dreta i anar a cercar el camí que es pot fer quan no hi ha neu. Tenim petjades cap a la dreta, cosa que ens fa decidir-nos per anar per aquest camí. Errada, com ja ens va passar el primer any. Encara que pareix que és més llarga la primera opció, aquesta és molt millor. Bé nosaltres ja hem errat, així que les petjades ens porten fins a un punt on desapareixen, i ara què hem de fer? O tornem per agafar la primera opció d'abans, o creuem una pala de neu verge per anar a cercar una pendent que ens deixarà a un riuet (tot tapat de neu) que acabarà per portar-nos fins al Prat de Cadí. Dons decidim no tornar i continuar cap a endavant. El problema és que a partir d'on desapareixen les petjades, tot el camí l'hem d'obrir nosaltres, amb una neu gens transformada i amb l'esforç físic que això porta. Si haguessim anat per l'altre camí, és un poc més llarg, però superada la travessa tot el que ens queda ja passa per camí obert i, sobretot, trepitjat.

Després d'una bona estona de caminar arribem al Prat del Cadí. Aquí ens llevem tots els estris innecessaris, recol-loquem les motixilles i bebem un poc d'aigua. En Rubén decideix continuar el camí de davallada amb les raquetes posades, i nosaltres sense. Ell comença a davallar primer, mentres nosaltres acabem d'enllestir les coses a les motxilles. El darrer tram del camí el feim amb poca llum, ja que són a prop de les set de l'horabaixa. Afortunadament és un camí tan evident, i conegut, que no passem gens de pena. De fet, arribem al cotxe quasi a les fosques, però en cap moment ha estat necessari posar-nos els frontals. Feim la foto de finlització, amb tan poca llum, que quasi no s'ens veu.

Quan pareix que hem acabat de fer exercici, encara ens queda una darrera sorpresa. La neu quasi ha desaparescut per complet, però el fang no, i el cotxe s'ens queda atrapat al fang, sense anar ni cap endavant ni cap a endarrera. L'intentem empenyer sense èxit, així que no queda més remei que cercar pedres per posar davall de les rodes. Finalment podem alliberar-lo i tornem cap a Estana. Ens aturem a Cal Baster, ja que hem decidit sopar aquí, abans de tornar cap a Andorra. Cal Baster és l'únic restaurant que hi ha al poble d'Estana. És un lloc singular, on es reuneixen els muntanyencs que han fet activitats per la zona. Després de consultar amb l'amo, en Lluís, si avui farà sopar o no, finalment ens confirma que sí, però que hem d'esperar una mitja horeta. Unes canyes mentres esperem l'hora, ens faciliten que el temps passi més aviat. Aquest és un bon moment per comentar la jornada i aprofitar per trucar a la família (a Andorra la tarifa telefònica és un robatori). De primer menjem una sopa de brou, per recuperar líquids, i calenteta entra molt bé. De segon en José Carlos i jo ens demanem aguiat de porc senglar. Quin encert que hem tingut, quina cosa més bona!! Jo ja l'havia provat abans a altres llcs del Pirineu, però com el d'aquí no havia tastat res igual. Disfrutem com a nins petits i, fins i tot, en Rubén en menja després d'acabar-se el seu segon plat. A més, tots el plats els reguem amb el vi de la casa, que begut amb porró sempre li dona un plus d'autenticitat. I per acabar, de postres, "mel i mató" i un cafetet.

Tornem cap a Andorra amb la panxa plena, on només ens queda dutxar-nos i arreglar les coses perquè demà hem de deixar l'apartahotel damunt les 10:00 h del dematí. Al dematí següent ens despertem, acabem d'enllestir les maletes i arreglar l'apartahotel. Després de tornar les claus, tirem cap a Canillo, on tornem les raquetes (ahir estava tancat). Tenim un poc de temps lliure, així que de baixada ens aturem a un dels centres comercials que hi ha a l'entrada d'Andorra, on aprofitem per fer unes compres de darrera hora. De camí cap a Barcelona, ens aturem a una àrea recreativa a davora la carretera, i d'un riu, on dinem de les sobres de la compra que fèrem el primer dia.

Continuem camí i ens aturem a Martinet per fer el cafè. No podem perdre molt de temps, així que just després del cafè ens posem novament en marxa cap a Barcelona. Arribem amb el temps previst a l'empresa de lloguer del cotxe, on el tornem sense tenir cap problema. Amb el bus ens porten fins a la terminal de sortides de l'aeroport. Aquí embarquem les maletes i feim la darrera cerveceta a una de les terraces que hi ha dins de l'aeroport. El vol de tornada no té cap incident i passa "volant". En aquest vol ens trobem amb en Lluís, el meu millor amic que torna de Barna cap a Palma, quina sorpresa més bona!!. A Palma ens reunim amb na Yolanda, n'Adrià, n'Ohiana i na Jaione, que ens esperen per donar-mos una bona abraçada. Besades, despedides i cap a cases.

Com sempre ha estat un viatge emocionant, ple de bons moments, que he disfrutat des del primer fins al darrer dia. Les activitats les hem hagut d'anar modificant en funció de les condicions de les muntanyes i la neu, però això no ha restat qualitat al viatge. És cert que no hem fet res del que duiem previst, parlant de les dues ascencions, però tant la que hem fet per la ruta normal amb les raquetes, com la de la Canal Amagada, han estat meravellosses. I la companyia, com sempre immillorable (també és cert que hem trobat a faltar als altres), així que poc més li podem demanar a un viatge com aquest. Firmaria per que tots fossin igual de bons.

Esper que l'any que ve puguem fer un nou viatge, amb la idea de fer una visita a l'Aneto pel Corredor Estasen, o al Mulhacén pel seu Corredor Nord, o... Hi ha tantes possibilitats que segur que alguna ferem!!!

Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el vídeo pitjau aquí o aneu a la secció de vídeos.

_______________________________________________________________________________________________

05 al 08 de Març de 2014

Viatge alpinisme al Pirineu Andorrà

Primera part: arribada a Andorra i ascenció al Pic de Montmalús.

Un hivern més hem tingut l'oportunitat de fer un viatge per practicar alpinisme, i el lloc que hem triat ha estat el Pirineu Andorrà. Encara que Andorra és molt coneguda per practicar esports d'hivern com l'esquí alpí, de fons o el freeride, tant de moda en aquest temps, és veritat que no solem pensar en ella quan imaginem l'ascenció de corredors o canals de muntanya. Dons enguany aquest ha estat el nostre objectiu.

Uns dies abans d'aquests viatge, quan estava esquiant amb la família, ja vaig poder observar la gran quantitat de neu que hi havia per les muntanyes andorranes. Això no era molt bona senyal, però fisn que no hi fossim allà, no podriem decdir res al respecte.

Na Yolanda ens acompanya, al meu germà i a jo, a l'aeroport, després de deixar als nins al col-legi. Una vegada a la terminal pensem les maletes. Horror!!! la meva maleta pesa vint-i-vuit quilògrams. Clar, portatnt tot el material i comú, inclosa la corda, normal que pesi tant. Sort que la del meu germà i la de'n Rubén van més lleugeres i podem repartir pes. Després de despedir-nos de na Yolanda, sense més entrebancs anem cap a la porta d'ermbarcament. Després de passar el control ens prenim un cafetet a una cafeteria mentres esperem l'hora de pujar a l'avió. El viatge fins a Barcelona és molt bó.

Una vegada arribats a l'aeroport de Barcelona, després de recollir les maletes, ens dirigim a agafar el bus que ens portarà fins a la terminal de l'empresa de lloguer de cotxes. Només arribem a l'aturada ja ens està esperant el bus. Carregum les maletes i cap allà que anem. El cotxe que hem llogat és una Peugot Partner, que per suposat ens consta set vegades més del que haviem reservat, després de sumar-li l'assegurança especial per Andorra i a tot risc, un extra per ser diesel, el cost d'un dipòsit ple de benzina... "suma y sigue". Però tampoc ens ve molt de nou, ja estem acostumats per altres viatges.

Ja estem en camí!! La idea era arribar a Puigcerdà i anar fins a Ger per dinar al restaurant que anàrem l'any passat. De camí telefonem per reservar taula i ens informen que avui està tancat. Vaja feta!! En Rubén cerca alternatives durant el trajecte (això de tenir internet al mòbil té les seves avantatges) i finalment aturem al poble de la Gironella, bastant abans de Puigcerdà, per anar a dinar al restaurant de Cal Pajares. Aquí dinem d'allò més bé, per un preu molt interessant. Quan el mires des de defora, el restaurant no pareix gran cosa, però tant el menjar com el tracte que rebem és molt, però que molt bo. Té carta i menú (picada, primer plat, segon plat, postres, aigua, vi i gaseosa i cafè) per devuit euros. Demanem el menú: canya amb olives de picada, niu d'escalivada amb sostre de formatge de cabra de primer, costelles de mè amb guarnició de segon i "mel i mató" de postre, amb vi de la casa i cafetet. Quedem com a reis, i l'encarregat de sala molt agut. Ens queda encara arribar fins a Puigcerdà per fer la compra.

Després de carregar-la al cotxe partim cap a Andorra, amb la intenció de arribar pel Port d'Envalira. Quina errada que feim. No portem cadenes, però com que els dies abans ha fet bon temps ens pensem que no tindrem problemes. Passem pel túnel i agafem la carretera cap al port. A partir d'aquí cada vegada trobem més neu a la carretera, fins que arribats a un punt trobem el servei de carreteres francés que ens obliga a posar cadenes o tornar cap enrera. Està clar l'opció a triar, no portem cadenes, així que no queda més remei que tornar cap a Puicerdà, tirar cap a la Seu d'Urgell i arribar des d'allà a Andorra. L'únic problema, a més de tornar a passar i pagar el túnel, és que el temps s'ens tira molt amunt. Aquesta voltera ens fa perdre un temps preciós.

Vegent com estan les muntanyes de carregades decidim comprar cadenes pel cotxe i anar a llogar raquetes per les aproximacions. Demanarem com està el risc d'allaus i les aproximacions a la tenda i, potser haurem de canviar les rutes. Això és el que voliem fer, però quan arribem a Andorra no trobem cadenes per les nostres rodes (hi ha mil, però per altres models). Després de cercar per tres centres comercials i dues benzineres decidim anar a arreglar l'apartament, ja que la tenda de lloguer de material ja està tancada. Arribem fins a la recpeció de l'apartahotel Deusol i també està tancada. Cridem al telèfon que hi ha i ens diuen que no és allà, que hem de tornar al Tarter per recollir. Una vegada a l'edifici del Tarter també està tancat, resulta que haviem de cridar amb vint-i-quatre hores d'antelació per avisar si voliem fer la recollida després de les set de la tarda. Jo pensava que dormiriem al cotxe, però finalment un cop de sort (ja feia temps que ens havia abandonat) i trobem l'encarragat que, després de veure la meva cara girada, ens permet fer l'entrada. Ens explica tot i ens dona les claus de l'apartament F-001.

Decidim anar a sopar abans d'arribar a l'apartahotel. Ens aturem primer a una altra benzinera i trobem unes cadenes que ens valen. Bé, això ja està quasi engirgolat. També trobem un dels restaurants que en Rubén tenia mirat per la zona, així que sopem a la Borda de l'Hortó. El lloc és molt acollidor i el sopar és bo. No ens enredem molt, i tirem cap a l'apartahotel. Una vegada instal-lats a l'apartahotel, desfem les maletes, col-loquem les motxilles i a dormir. Demà anirem a fer el Pic de Montmalús, ja veurem si per corredor o no.

Ens aixequem prest i anem a llogar les raquetes a una tenda de Canillo. Allà els demanem que tal estan les condiciones dels corredors. És una tenda de lloguer de material i contracte de guies de muntanya per activitats, així que pensem que tindran informació a respecte. Dons o ens equivoquem o no es volen mullar, la qüestió és que no acaban de concretar, vamos que el que ens diuen i el que nosaltres sabem és el mateix. Decidim anar a mirar-ho a peu de corredor.

Una vegada arribats a l'estació de Grau Roig deixem el cotxe a l'aparcament superior. És millor fer-ho a l'inferior i així ens estalviem un troç de camí, però ens adonem una vegada ja comencem a caminar. Ens col-loquem les raquetes de neu (la primera vegada que portem unes) i comencem a tirar. La informació que duem per l'aproximació és molt dolenta i ens equivoquem de camí. Agafem una pista per davall de la que toca (això passa per dur resenyes cutres). Acabem remuntant una pista negra ("Granota") fins a un cartell indicatiu. Millor si haguéssim pujat a la pista d'adalt que ens hagués deixat a una altra vall. Des del coll, abans d'aquest cartell indicatiu també haguéssim pogut arribar (però ens adonàrem més tard, vegent-ho des d'adalt). A partir d'aquest coll ens trobem un parell de grups de gent que practica esquí de fons. Tots ens diuen el mateix, que no ens fiquem a cap corredor, ja que les condicions són molt dolentes. Decidim no fer-ho perquè hi ha massa quantitat de neu acumulada i el risc en tots els vesants és de 4-5 sobre 5. Pujarem per la normal amb les raquetes i el darrer tram amb els crampons.

El paisatge que veim és espectacular, amb muntanyes que pareixen cotó, de la quantitat de neu que tenen. Només per les vistes que tenim ja val la pena estar aquí, encara que no pugem per un corredor. Trobem un esquiador local que ens acompanya durant un bon troç, i al que hem d'agraïr els seus consells i les seves indicacions. Quan comença la ramps que ens ha de portar a davora del Coll dels Isards, ens llevem les raquetes i ens posem els crampons. La pendent és massa marcada i decidim que les raquetes ja no són segures. Una vegada a l'altura del coll, ja ens queda una darrera pendent fins arribar al cim. Aquest tram és el més estètic d'aquesta pujada. En pocs minuts ja hem arribats als 2.784 m d'alçària que té el Pic de Montmalús. Les vistes ens deixen bocabadats. Fa uns minuts que ha començat a bufar un poc més fort el vent. No ens empeny, però sí que fa que la sensació tèrmica sigui un poc més intensa. Decidim, per tant, no menjar al cim, sinò que ho farem més avall, on no esiguem tan exposats al vent.

De camí al coll on estava el cartell indicatiu ens aturem al millor lloc que trobem i feim una mossegada. Aquí descansem un poc i continuem. El darrer tram de davallada no el feim per la pista negra per on hem pujat, sinó per una pista vermella que veim que ens portarà fins al mateix punt d'inici. Aquesta neix a la dreta de cartell, veim que és un poc més llarga, però una una menor pendent i, per tant, més còmoda de davallar.

Una vegada arribats al cotxe només queda desequipar-nos i tornar cap a l'apartahotel. Aquí ens donem una dutxa i anem fins a la cafeteria. Ens han dit que allà podem tenir wi-fi, cosa que ens interesa, ja que pareix que estem incomunicats. Després de prendre una canya i parlar amb Espanya, tornem a l'habitació on feim el sopar (macarrons amb carn picada, ceba i xampinyons. A dormir que demà anirem al Pre-Pirineu Català a intentar fer la Canal Amagada, ja que pensem que les condicions de la neu i la quantit pugui ser millor, al ser un poc més baix i apartat, que on estem ara.

Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de vídeos.  

_______________________________________________________________________________________________

27 de Febrer al 02 de Març de 2014

Viatge en família a l'estació d'esquí del Tarter (Andorra)

Ja ha arribat el dia de partir cap a Andorra. Aquest és el primer viatge que farem tota la família a esquiar. Per als nins serà el primer contacte amb aquest esport que tant m'agrada. Esper que els hi agradi tant com a mí. Estic nerviós!!!

Arribem al migdia al dic de l'oest per embarcar amb Baleària. Fent contes no queda una altra, aquest viatge l'hem de fer amb vaixell. L'embarcament el feim sense cap problema. A la recepció ens donen la clau del camarot i cap allà que ens anem. Jo feia molts d'anys que no viatjava amb vaixell, per als nins també és la primera vegada que ho fan. El camarot està superbé, ens quedem molt sorpresos. Ens queden set hores de trajecte per davant així que val més distreurer-se un poc. Anem a visitar la resta del vaixell, ens feim unes fotos mirant la partida del port. Na Paula fins hi tot fa amistat amb unes nines que també van a esquiar a Andorra. Més tard dinem i feim una migdiada. Així passem el temps i també agafem forces per les hores que ens queden de cotxe per davant.

L'arribada al port de Barcelona la veim des de la coberta. La veritat és que el nostre port és molt més guapo (i petit). Cap als cotxes a desembarcar. Per ara cap inicident. Sortim en direcció cap a Andorra. No tenim massa problemes per trobar la direcció correcta. Ara ens queden unes dues horetes i mitja o tres fins arribar al nostre hotel a Encamp, Andorra. Els nins s'estan portant molt bé durant el camí, així que no ens adonem i ja hi som.

Una vegada entrem a Andorra hem de passar Sant Julià de Loira, creuar Andorra la Vella i arribem a Encamp. Aquí ens espera el nostre hotel, l'Hotel Oros. Després d'aparcar el cotxe feim l'entrada sense cap entrebanc. Tots cap a l'habitació. Quan obrim la porta ens quedem molt sorpresos: un rebedor, enfront un bany molt ampli i la cambra principal abuardillada. Perfecte, i en vistes a la muntanya i al riu que passa per davall nostre. Tot molt, però que molt guapo. Desfeim les maletes, preparem la roba per demà, sopem i a dormir.

El dia comença molt tapat. El berenar és buffet. No hi ha molt per triar, però ens basta. Feim una bona berenada i cap a les pistes. Quan arribem anem a arreglar les classes dels menuts. Llàstima no hi ha per avui dematí. Comença a nevar i cada vegada fa més fred. Decidim no començar avui el dia d'esquí. Pujem a dalt de l'estació al el telecabina. A dalt continua tapat, així que na Yolanda juga una estona amb n'Adrià i na Paula i jo faig fotos. M'he deixat els uants a Palma, així que no puc tocar la neu. Després d'una estona jugant, anem a prendre un cafetet calent i ens davallem per arreglar el lloguer del material i les classes per demà. Les previsions són molt més bones. Cada vegada neva més així que decidim tornar a l'hotel. No portem cadenes pel cotxe i no és plà.

Tornem a l'hotel, deixem les coses i decidim anar a Andorra la Vella amb bus per comprar uns guants i les cadenes del cotxe. Vaja panxada de cercar per tot. Els guants són més fàcils de trobar, encara que intent comparar preus perquè no em vull gastar molt (a Palma tinc tres parells!!). Per torbar les cadenes un infern. Feimun petit descans per dinar a un McDonalds i continuem la recerca. Per tot hi ha, per tot en venen, però per tot està esgotat el model que li va bé a les rodes del meu cotxe. Després de cercar com un condenat, en trob un únic model de tela (jo les volia "normals"). El compro i ens tornem cap a l'hotel. Ja ho tenim tot llest per demar.

Després de sopar no tardem em anar a dormir. Avui no hem esquiat, però et dic jo que hem fet una tracalada de quilòmetres caminant per Andorra capital. El sopar també és tipo buffet. Com al berenar no hi ha molt per triar, però tot està bastant bo. Els nins no es queixen.

Comença el dissabte igual que ahir, berenem a l'hotel, ens equipem i tirem cap al Tarter. No tenim problemes per aparcar, la veritat és que anem molt bé de temps. Recollim el material i anem cap al punt de trobada de les classes. Després d'acabar d'arreglar-ho deixem als mentus amb els seus guardapit de color i el material. Estan molt graciosos. Tenen per davant tres hores de classe: na Paula al grup dels més petits i n'Adrià a un superior. Avui fa un dia esplèndid, assolejat i amb molt poquet vent. Les revisions s'estan acomplint a la perfecció.

Na Yolanda i jo aprofitem aquestes tres hores per anar a esqiar plegats. Fa tants d'anys des de la darrera vegada que ho feiem plegats!! Anem cap a les pistes blaves faciletes perquè na Yolanda agafi confiança. Un parell de davallades curtes i decidim anar a una més llarga, ja que es nota molt còmoda. La davallada comença bé, però en arribar a un tram amb la pendent més marcada comencen les caigudes. Sense més complicació acabem novament a la cafeteria de davora les classes dels petits. Na Yolanda es queda fent un café i jo aprofit per fer un parell de pistes vermelles abans de que els nins acabin les classes. Els recollim, dinem tots plegats i n'Adrià i jo anem a esquiar un poc plegats.

Les dones ens animen i jo em sorprenc gratament de lo bé que ho fa n'Adrià. Feim un parell de davallades per pistes blaves i donem per finalitzat el dia. Només es ca un vegada, m'alucina. Li dic d'agafar un telecadira per fer la davallada un poc més llarga i està encantat. Les tres o quatre vegades que l'agafem no es cau, amb la meva ajuda clar, erò ja m'hagués agradat a jo agafar-ho tant prest com ell. En acabar la jornada ells tres davallen amb el telecabina i jo ho faig esquiant. Així puc veure com està la pista, per si demà la podem fer.

El dia ha estat boníssim, no ens podem queixar. A l'hotel ens dutxem, ens arreglem i cap al sopar. Deixem fetes les maletes ja que demà ens tonem cap a Palma. El meu cosí està amb l'al-lota per aquí, també de viatge i també al Tarter (mira que és casualitat, quedem per demà a l'estació). Després no queden moltes ganes de fer res més. Així que de prest tots estem al llit. Demà ens queda un nou dia per davant.

Aquest segon dia d'esquí és clavat al primer. Després de berenar, deixem les maletes a la consigna de l'hotel i ens anem cap a les pistes. Dia també és assolejat, sense cap núvol a  la vista i gens de vent. Ens haurem de posar crema o ens cremarem de valent. Una vegada a dalt, els nins cap a classe i na Yolanda i jo tornem a esquiar una horeta plegats. Després ja he quedat amb el meu cosí, que ens hem vist abans, per anar a esquiar plegats. Amb na Yolanda feim una nova pista blava i avui és molt diferent, no hi ha caigudes i la sensació que li queda és molt bona. Amb el meu cosí ens anem més enfora. Na Neus s'ha quedat practicant snowboard, na Yolanda fent un café i nosaltres dos a fer pistes. La neu està perfecta i a dalt quasi no feim coes. Pistes blaves, vermelles i un negra per acabar de rematar el dematí. I en companyia del meu cosí, que més puc demanar. Tot perfecte. A la una estem tots plegats fent una mossegada a la cafeteria. Ells acaben avui el viatge, a les dues han d'estar abaix de l'estació, així que ens despedim. Nosaltres podem aprofitar l'horabaixa.

Na Paula no té moltes ganes d'esquiar, així que es queda amb na Yolanda. N'Adrià vol que anem a fer pistes. Avui ja li han ensenyat a girar, així que no ens ho pensem. Feim unes davallades, fent girs, per les blaves fàcils i em demana més. Avui ja les han fetes amb la classe, han agafat un "telearrastre", fins i tot, i vol pistes un poc més llargues. Agafem un nou telecadira que ens porta més enfora i per pistes més difícils que les d'abans. Ell gaudeix davallant, sense caure i seguint-me el pas d'aprop. Com que ja és comença a fer tard li faig la darrera proposta: avui davallarà na yolanda amb na Paula amb el telecabina i ell i jo, tota la blava, fins arribar a la base. Accepta encantat (i jo més, clar).

La davallada la feim quasi d'una atacada. Només aturem uns minuts i erquè jo li dic, que sinó hagués continuat. Una passada lo bé i ràpid que ho ha agafat. I a més ell està encantat i demanant més cada vegada. L'any que ve serà una passada!!!

Tornem el material de lloguer, ens canviem i tornem a l'hotel per recollir les maletes. ens queden tres horetes de tornada cap a Barcelona. Novament ens ho agafem amb calma. La davallada és fa un poc més feixuga pels nins, ja que no han pogut descansar com a l'anada. Na Paula, fins i tot, es mareja un poc quasi al final. Després d'una estona de crisis on no trobavem el camí del moll, i mira que estavem a prop, arribem al port. Novament embarquem sense problemes. Agafem la clau del camarot i ens acomodem. Sopem i donem una volta pel vaixell. Com que és tard, quasi les onze de la nit, ens retirem al camarot. Ens adormim abans de sortir del port, així que no notem res del viatge fins que a les sis i mitja ens despertem. Ja som a Palma, així que ens vestim i a desembarcar.

El primer viatge blanc de la família ha estat un gust. Segur que repetirem més endavant si l'economia ens ho permet.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

12 de Febrer de 2014

Torrent del Rafal + Torrent del Lli de sa Marina (Valldemossa)

Tenim un dematí lliure en el que podem coincidir tot tres, així que ens decidim a fer una sortideta ràpida. L'activitat triada d'avui serà el descens d'un barranc. Com que no tenim molt de temps ens atraquem a Valldemossa amb la intenció de fer el torrent del Lli. Si veim que està sec, optarem per fer un altre.

Des de Palma tirem amb dos cotxes per fer combinació cap al port de Valldemossa. Agafem la Ma-1110 fins al poble, continuem per la Ma-1130 en direcció a Esporles. Ens desviem per la Ma-1131 cap al Port de Valldemossa. Ens aturem al pont de les cases de i agafem com a referència el cabal del Lli. Porta un riarolet d'aigua, així que ens decidim a fer-lo. Ja sabem que no portarà molta d'aigua, però ja fa molt de temps que no feim un barranc. Les ganes ens poden. Després de deixar el cotxe quasi arribant al port, tornem per començar el barranc.

Com que anem molt bé de temps, ja que avui hem pogut quedar un poc abans, decidim que farem una opció més "integral". Farem el Torrent del Rafal, que normalment sol portar un poc més de cabal que el Lli, i s'uneix a aquest quasi al seu començament. I així ho feim, amb una ràpida aproximació, d'uns quinze minutets, arribem a les cases del Rafal. Aquí ens canviem, preparem les motxilles i banyar-se!!

El primer tram del torrent és pla, amb desgrimpades fàcils que fan que comencem a gaudir de l'aigua, les roques i el verdet de la zona. L'aigua està molt freda, agraïm que aquest dos torrents no siguim com sa Fosca o Biniaraix (perquè pensem que deu fer un fred per allà de congelar-se!). Arribem al primer ràpel, que no és obligat, però que decidim muntar sobre un arbre (ja estan els cordins i el malló), ja que el torrent és tan curt que així l'aprofitem més.

Després arribem a un nou ràpel, sobre un espit rovellat, a l'esquerra que ens porta pel mig d'un forat a una petita esplanada i el tercer ràpel. Aquest es pot mig desgrimpar i fer un bot. En Rubén així ho fa, mentres en José Carlos opta pel bot. Després d'aquest ens trobem tres ràpels més fins arribar al darrer del torrent, que ens deixarà sobre el llaç del Lli. Aquest darrer ràpel és el més gran i estètic del Rafal. Per arribar a la capçalera hem de fer un ràpel previ, d'uns vuit metres des d'un arbre ben a l'esquerra del tàlveg. La quantitat d'abatzers que trobem dificulten un poc aquesta maniobra. La reunió del darrer ràpel torna a ser un arbre a la dreta (hem d'ana ben en compta per arribar-hi).

Una vegada al Lli continuem amb un petit ràpel d'aproximació fins al salt de sa Figuerassa. El feim per la seva part dreta, un poc més curta, i ens empenedim després de no haver-lo fet per l'esquerra, per on corria l'aigua. Però ja està fet així. El poc cabal que porta el torrent, fa que no passem gens de pena en cap dels ràples.

Continuem avançant i superant desgrimpades i algun ràpel fins arribar a la joia d'aquest barranc. Un salt de cinquanta-quatre metres. Montem sobre dos químics amb una cadena i en José Carlos davalla primer. Jo les darreres vegades l'havia fet de primer, i com que has de col-locar les cordes, no el baixes com de segon o tercer. Aquesta vegada baix el segon i disfrut d'una davallada neta. És un ràpel magnífic i molt estètic. La recuperació que sempre ens sol dnar problemes, avui és neta. Tot està sortint a la perfecció!!

Un parell de ràpels més fins arribar al salt de vint-i-dos metres amb el gorg trampa. Està tot ple i no tenim cap ensurt. A més poder-te amollar des del final de la columna i caure al gorg és una passada. Just després d'aquest arriba el salt de trenta metres, aprescut a una coa de cavall. Després de davallar-lo, foto i a pegar una mossegada. La temperatura ambiental és molt bona, quasi no fa vent, però en poc temps ls tres coincidim en que hem de continuar perquè estem agafant fred.

Des d'aquí no resta més que caminar i fer alguna desgrimpada fins arribar al punt on hem de deixar el llaç del torrent per la dreta. Amb una exigent i curta pendent ens plantem a la carretera que davalla al Port de Valldemossa, a una de les seves corbes marcades. Només en resta davallar cap al port i cap al nostre cotxe (uns deu minutets).

Volem fer un cafetet al restaurant del port, però està tancat, així que decidim fer-lo a s'Esgleieta, de camí de tornada cap a Palma.

Per veure totes les fotos pitjau aquí. Podeu veure un reportatge videogràfic a la secció de videos. 

_______________________________________________________________________________________________

09 de Febrer de 2014

Volta per l'Ermita de la Trinitat (Valldemossa)

Avui toca una sortida de diumenge amb els nins. La idea és fer una volta curta i acabar dinant tots a Valldemossa. Per això la ruta que hem triat és fàcil i ràpida, apta per als més petits de la casa. Per avui som: na Yolanda, les dues Marines, en Raúl, n'Adrián, n'Adrià, na Paula i jo mateix.

Ens desplacem tots cap a Valldemossa, i tirem en direcció cap a Deià. Després de passar el quilòmetre 70 trobem el Restaurant de Can Costa. Aquest és el punt d'inici de l'excursió d'avui. Com que no es poden deixar aparcats els cotxes a l'aparcament del restaurant, ni davant, descarreguem als més petits i anem a aparcar uns cents de metres en direcció a Valldemossa. Hi ha lloc abastament a la part dreta de la carretera.

Una vegada els conductors hem tornat fins al punt on comença la ruta, ens equipem i agafem un camí asfaltat a l'altra banda de la carretera. Hi ha un gran cartell de pedra que ens indica el camí. Aquest comença amb una pujada que dura uns deu minuts. Passem per davora de Ca's Fideué, que deixem a la nostra esquerra. Si girem el cap podem veure com en poc temps hem pujat un bon troç. Ara podem veure totes les cases del restaurant, amb la seva piscina. Una vegada superada la pujada inicial, el camí es torna plà i moly bo de du. A més és asfaltat fins arribar a l'ermita de la Trinitat. Anem sempre rectes amb l'alzinar que ens acompanya, i amb calma, arribem passats un vint-i-cinc minuts a l'entrada de l'ermita. Aquí hi ha una esplenada amb taules, un banys i la façana d'entrada. Podem veure un dels ermitants que està a fora parlant amb altres excursionistes.

Entrem a dintre de l'Ermita de la Trinitat. Tot està molt ben conservat i net. Passada l'entrada trobem l'oratori just al davant. A l'esquerra un pou i a la dreta un petit mirador on decidim fer una mossegada. També aprofitem per fer unes quantes fotos. Una vegada acabats decidim continuar cap a les ermites velles.

Per això sortim de l'ermita de la Trinitat i anem a cercar un camí de terra que hi ha just al front nostre quan sortim de l'ermita i travassem una petita esplenada. A l'esquerra deixem una barrera metàl-lica i continuem amb l'ajuda (és molt fàcil de seguir) d'alguna fita. Comencem novament fent una pujada, ara per un tram que s'assembla més a un camí de muntanya. Arribem primer a un petit avenc a la dreta del camí. Entrem amb els més petits, per ells és tota una experiència. A dintre trobem dues petites sales tancades, amb els sostre alt que ens permet estar drets. La temperatura és molt més calenta que a defora. Continuem pel camí fins que arribem a una bassa i, poc després, a una zona on trobem moltes restes de l'activitat humana que es feia abans (ja haviem passat alguna sitja de carboner, més endavant també trobem forns de calç, de llenya, etc.). A més hi ha restes de cases i un pou, a l'esquerra del camí, separant-nos una cinquantena de metres, amb un tancat de pedra. Ens imaginem que són les ermites velles.

Continuem pel camí per on hem arribat. Després d'una devallada marcada arribem a una cruïlla de camins. Nosaltres hem de continuar cap a l'esquerra, ja que volem fer una ruta circular. Continuem fins arribar a una esplanada, on a la seva dreta podem veure el Mirador dels Tudons. Una torre de pedra amb escalons, feta construïr per l'arxiduc (ens suposem). Des d'aquí podem veure la possessió de Miramar i na Foradada. Aquest és un bon lloc per fer una altra petita aturada i aprofitar per fer alguna foto.

Tornem al camí i en la mateixa direcció que portavem continuem caminant. Arribem fins a una cruïlla: si seguim rectes i davallant arribem a la carretera. Nosaltres girem cap a l'esquerra i feim un nou tram de pujada (no molt intensa i ben curta). Durant aquesta part del camí ens trobem algunes cruïlles de petits camins: hem d'anar sempre en tendència cap a l'esquerra. Perquè si ho feim així, tornem a arribar a l'Ermita de la Trinitat, per la berrera metàl-lica que haviem deixat abans.

Una vegada a l'ermita, només hem de refer el camí de pujada que hem fet abans, fins arribar a la carretera. Des daquí, i amb molt de compte, tots ens dirigim cap als cotxes. En total, contant les aturades, hem invertit dues hores i cinquanta minuts en fer tota la ruta (amb molta, molta tranquilitat).

Agafem cotxes i tornem a Vallemossa. Hem quedat a les tres per dinar amb més gent, així que feim un poc de temps al parc infantil. Així els nins, i les que no són tan nines, poden cremar energies abans d'entrar al restaurant. El lloc triat per dinar es Costa Nord. Ja hi haviem estat quan ferem el Refugi de Son Moragues, i ens va agradar tant, i ens varen tractar tan bé, que avui hem decidit repetir.

Arriben primer n'Oihana, en Rubén i la petita Jaione (només té tres mesos i mig i encara no pot venir amb nosaltres d'excursió, però no tardarà molt). I després na María José, n'Estorki i en Xisco. Els nins es porten molt bé. Una altra vegada hem sortit molt contents, tant del menjar con del tracte (i el preu, es clar).

Per veure totes les fotos pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

29 de Gener de 2014

Ruta dels tres mils: sa Rateta-Na Franquesa-L'Ofre, pel Coll dels Gats (Escorca).

Segona sortida preparatòria pel viatge a Andorra. Avui tampoc hi ha molt bona previsió pel temps. Es cert que és un poc millor que la de la darrer dia, però no del tot bona. Encara així no ens acobardem i decidm sortir. Aquesta vegada ens hem ajuntat quatre enamorats de la Serra: na Marina, en Raúl, en Rubén i jo mateix. El punt de sortida serà l'emabassament de Cúber i el nostre objectiu la ruta dels "tres mils" (també anomenada la ruta de les "Tres Maries"). Em demano si pujar a tres puigs de mil metres serà el mateix que només a un pugi de tres mil (jejeje)?!

Pujem amb un cotxe fins l'aparcament de davant les barreres de l'embassament del Cúber (750 m). Avui som dimecres i no trobem quasi gent. De fet som el segon cotxe que hi aparca. El dematí és fresc, amb un poc de vent que fa que la sensació tèrmica sigui encara un poc més baixa. Després de col-locar les motxiles i preparar-nos comencem a caminar. Primera foto a l'inici de la ruta. Agafem la pista que ens porta cap a la pressa de l'embassament, que dóna al torrent d'Almadrà. És una pista ampla, plana i asfaltada fins a la pressa, encara que ja comença a haver troços un poc espenyants. Una vegada arribem a la pressa, la creuem i comencem a pujar lleugerament (aquí el camí ja és de terra). Just abans d'arribar a la part més alta d'aquesta petita costa trobem un caminoi fitat a la nostra esquerra. Ens desviem per aquest caminoi perdedor, amb l'ajuda de les fites que trobem.

La nostra intenció és pujar per la rosseguera, per això haurem de seguir les fites que ens porten en tendència cap a l'esquerra. Però dues fites solitàries cap a la dreta fan que ens desviem del camí que pensaven. Un cop ens adonem que aquest no és el camí correcte tenim dues opcions, tornar a davallar fins al punt on sabem que hem perdut el camí, o triar un nou itinerari. Ens decidim per aquesta segona opció, així coneixerem una nova ruta. El lloc on estem és clar, i la possibilitat de perdua quasi inexistent. Ens decidim per la nova ruta: anirem bordejant la faldilla del puig de sa Rateta per anar a cercar el Coll dels Gats, i pujarem per la dreta del puig, en comptes de per l'esquerra. Així ho feim, comencem a boretjar anant cap a la dreta i pujant, sense camí, per una carritxera, cap un coll que es veu clar que hem de creuar. Una vegada arribem a ell, veim com un marge amb una reixa en tanca el camí. Pel coll de pedra, on neix la paret hi ha dues línies que ens permeten creuar a l'altre costat. La de l'esquerra un poc més dificil (més o manco cinc metres del que pareix un IV⁺ ó V), la de la dreta molt més fàcil (uns tres metres de II). Optem per aquesta segona línia (no portem material per assegurar). Una vegada creuem aquest coll anem a cercar un altre que es veu més endavant. El camí és el mateix que fins ara: una carritxera sense cap camí evident). Quan arribem a aquest segón coll tenim dues opcions el superem per la dreta, davallant o per l'esquerra pujant i després davallant. Nosaltres hem fet aquesta segona opció. Després de superar-lo ens trobem una paret que pareix que pugui deixar-nos ben aprop del cim, però és aproximadament una escalada de III grau, amb molts de metres. Descartem pujar-hi per aquí perquè una llenegada podria ser fatal (i no duem material d'escalada clàssica per assegurar). Per tant continuem voretjant la muntanya fins arribar ara si a un punt on identifiquem clarament el Coll dels Gats (995 m). Abans trobem un pas un poquet exposat, però que superem sense problemes. Només ens queda arribar a l'ample coll que separa al puig de sa Rateta del de na Franquesa. Una vegada al coll, al que ens dirigim en tendència a l'esquerra, superem un nou marge i tornem a trobar fites.

Seguint les fites, i sense allunyar-nos molt de la cresta pujem cap a l'esquerra per anar a cercar el cim de sa Rateta. Un pujada un poc més marcada al començament ens deixa a un replà abans d'arribar al cim. A la dreta veim un segon cim amb una fita adalt. No ens hem de despitar, el cim principal es troba a l'esquerra. Sense gaire esforç i gaudint de totes les vistes que han aparescut en arribar al Coll dels Gats, arribem al cim del Puig de sa Rateta (1.113 m). Des d'aquí tenim una panoràmica espectacular de la Serra de Tramuntana, i quasi tota la resta de l'illa. Aprofitem per descansar i berenar protegits del vent. No hi ha res més espectacular que menjar el bocata amb aquestes vistes tan meravelloses. Aquí tot sap a glòria!!! Hem tardat unes dues horetes des de que hem sortit del cotxe.

Una vegada acabats decidim continuar amb la nostra ruta. Per això tornem per les nostres passes fins arribar novament al Coll dels Gats. La davallada la feim seguint les fites de la pujada, sense allunyar-nos molt de la cresta, que ara deixem a la nostra dreta. Una vegada al coll, que és ben ample, el creuem i agafem un caminoi que surt de la part esquerra de la paret de roca de na Franquesa que tenim al davant. És un caminoi evident que ens portarà, amb la presència de fites, fins a un punt on veim un nou collet evident a la nostra dreta. Anem a cercar aquest collet que una vegada arribats a la cresta ens deixa dues opcions: anar cap a la dreta per anar a un cim secundari, o cap a l'esquerra fins arribar al cim de Puig de na Franquesa (1.067 m). Nova aturada al cim per fer unes fotos al paissatge i al magnífic grup que estem fets.

Després d'una estona més curta continuem la ruta. Novament sortim amb la mateixa direcció que duim, deixant la cresta a la nostra dreta i seguint les fites. Davallem fins arribar a una paret seca que creuem. El Port de Sòller i el poble ja apareixen. Es davalla sense cap problema. Un poc més endavant arribem al Coll dels Cards (963 m). El tornem creuar i seguim el caminoi i les fites, en pujada. El camí es replana i arribem a una cruïlla, on trobem unes roques pintades de blau. Girem cap a la dreta i tornem a pujar, ara de forma més marcada, fins arribar a una gran fita. En tendència cap a l'esquerra, i seguint les fites, superem els darrers metres fins arribar al cim del Puig de l'Ofre (1.093 m). Moment per tornar a gaudir d'una nova perspectiva de la serra, amb el Cornador Gran (956 m), el Puig des Sementer (1013 m), el Puig des Coll des Jou (1.052 m), el poble de Sòller amb el seu port...

Per acabar la ruta només ens queda retornar fins al punt on hem trobat les marques blaves, just després de la fita gran de pedres. Aquí deguim el caminoi en davallada cap a la dreta. Sense problemes, i després d'una estoneta davallant, arribem al Coll d'en Poma (887 m). Just abans d'arribar-hi ens trobem amb un bou pasturant. No el molestem i ell ni es fitxa en nosaltres. Quan arribem al Coll d'en Poma, trobem una pista ampla, on girem cap a la dreta i davalem fins arribar al GR-221. Aquí tornem girar a la dreta i en pocs metres estem al Coll de l'Ofre (875 m). Des d'aquí torna a apareixer l'embassament de Cúber. Seguim el GR-221 fins a les cases de Binimorat. Just abans creuem el torrentet que té el seu nom (i porta aigua). Seguim la pista ampla deixant les muntanyes que hem visitat a la nostra dreta. Arribem a una barrera que superem per la seva esquerra. En poc temps arribem al refugi de Cúber. No ens queda gaire fins arribar novament a la pressa, superant la darrera costeta de l'itinerari. Després de passar la pressa torna a apareixer el camí asfaltat.

El cotxe ens espera per tornar cap a cases després d'una magnífica jornada en la millor companyia. 

Per veure totes les fotos pitjau aquí.      

_______________________________________________________________________________________________

20 de Gener de 2014

Puig de ses Bassetes (1.212 m), Escorca.

La previsió del temps no és molt bona, ahir horabaixa ens marcava una probabilitat de pluja del 95%, amb una cota de neu a partir dels 900 metres. Encara així no ens ho pensem molt i ens decidim a fer una excursió. La idea és començar a preparar el que serà el nostre viatge d'alpinisme d'enguany. Si ens plou o ens neva, ens posarà unes condicions aparescudes a les que podem trobar a Andorra. A més com que j ho sabem, sortirem preparats.

Durant la nit plou per la Serra i la temperatura de l'estació de Son Torrella marca uns 3ºC. Això ens fa pensar que pugui haver nevat. Al dematí, consultem novament la previsió del temps, i veim que la probabilitat ha caigut fins a un 50%, a partir de l'horabaixa. Ni neu, ni pluja ni res de res. No hi ha manera que encertin amb la previsió a Mallorca!!

El lloc que haviem triat era el Puig de ses Bassetes perquè està trescents metres per damunt de la supossada cota de neu. La primera idea era fer la Serra de Son Torrella, però com que a més d'aigua també donaven vent, millor la deixarem per una altra ocasió. Continuem amb el nostre pla B i quedem en Rubén i jo a Palma per pujar plegats fins a la Font del Noguer, lloc on deixem aparcat el cotxe. Jo ja havia estat en aquest puig fa dos anys, però en aquella ocasió vàrem anar pel Coll de sa Batalla cap al Coll de sa Línia, el Pla de sa Neu i al cim de ses Bassetes. Avui decidim canviar la ruta i coneixer un nou itinerari.

Des de la Font des Noguer (750 m) seguim la canal que porta aigua des de l'embassament del Gorg Blau fins al de Cúber. Deixem la canal a la nostra dreta i caminem per una pista ampla i molt còmoda de seguir. És plana i ens permet començar a escalfar la musculatura, sense cap esforç. Passem per davora quatre ponts que ens permeten creuar a l'altre costat de la canal, però no ho feim fins al quart.

Aquí trobem un cartell de fusta indicant-nos que anem per mateix camí que per pujar al Puig de Tossals Verds, i cap a la Font des Prat. Creuem el pont i just després trobem un portell amb una barrera metàl-lica que superem sense problemes. Aquí el camí deixa de se pla, per començar a agafar rost. Aquest camí ens endinsa ara dins l'alzinar. Continua sent molt evident. Passem per les restes de sitges i, en poc temps, arribem al Coll dels Coloms (808 m). Una vegada comencem a baixar, en pocs metres, trobem la desvació cap a la dreta per ana al Puig de Tossals Verds (1.118 m). No l'agafem sinó que continuem per camí de pujada, que ara és en davallada. Continuem fins arribar a una nova cruïlla. Aquí si agafem cap a la dreta anirem cap al Refugi de Tossals Verds (actualment tancat per obres de remodelació -segurament fins al 2015-), nosaltres agafem el camí de l'esquerra cap a la Font des Prat. En aquesta cruïlla també hi ha un cartell indicatiu. Continuem en davallada fins arribar a la Font des Prat (700 m), en uns cinquanta-cinc minuts des de que hem sortit de la Font des Noguer. La font porta aigua, que brolla clara i freda. La veritat és que trobem una gran quantitat d'aigua brollant per la zona. Les darreres pluges han desbordat els aqüífers de la zona.

Des de la Font des Prat continuem el mateix camí per anar cap al nostre pròxim objectiu, la Font de ses Tosses d'en Gallina (940 m). El camí continua per dintre de l'alzinar. En trenta-cinc minutets arribem a aquest nova font, on l'aigua omple l'abeurador que té al seu endavant. Una aturadeta per fer un glop d'aigua i continuem cap al nostre proper objectiu, el Coll des Prat (1.200 m), al que no hi arribarem perquè el nostre camí es desvia abans. El camí continua sent en pujada, no molt pronunciada, encara que l'amplitud de la pista es perd, per arribar a convertir-se en un caminoi soscavat.

Abans d'arribar a la casa de neu d'abans del Coll des Prat, si ens fixem a la dreta del camí, després de passar una corba molt tancada cap a la dreta i una altre tot seguida cap a lesquerra, vegem un camínoi amb dues fites. L'agafem per anar a cercar el Coll de n'Argentó (1.150 m). Aquest tram té nombrosos caminois tots fitats. Aquí tenim dues opcions: anar pujant pel millor caminoi, en tendencia diagonal cal a l'esquerra, per anar a cercar un pas que hi ha a la esquerra del coll, o anar cap a la dreta per cercar-ne un altre un poc menys evident, a la dreta del coll. Si triem aquesta segona opció, que és el que feim nosaltres, arribem a les parets, anant cap a la dreta i cercant visualment un pas bastant evident, que puja pel coster cal a l'esquerra. Aquí haurem de posar les mans i superar uns pasos de II^-, molt assequibles i poc exposats. ho feim i arribem a la part dreta del Coll de n'Argentó. Fa una estona que el vent, que fins ara era poc molest, ha començat a bufar amb molta mes força.

Aquí, protegits del vent, decidim fer una mossegada, ja que vegem que a dalt serà impossible. Mentres berenem ens adonem de que els núvols estan començant a cobrir tota la carena de la muntanya. El Puig Massanella (1.365 m) està quasi tot tapat i pareix que tot ve cap a nosaltres. Vegent la possibilitat de que la boira ens envolti, i continuant bufant com ho fa el vent, decidim que no ferem la volta circular prevista a la ruta (no la coneixem) i ens tornarem pel mateix camí de pujada. Una vegada acabem de berenar, només queda seguir la cresta, fitada, per arribar al cim del Puig de ses Bassetes, a 1.212 metres d'altitud. Aquí trobem una gran fita, un petit betlem pagés, amb una plaqueta de fang i un taper amb un llibre. No podem escriure ja que està tot desfet (l'aigua a entrat disn del taper). En feim les fotos de rigor i tornem a davallar. El vent cada vegada és més fort, arribant fins i tot a vegades a fer-nos quasi caure al terra.

Per l'itinerari de tornada no queda més que desfer el camí que hem fet al dematí. Sense més problemes arribem a la Font des Noguer, sense haver-nos banyat i sense haver trepitjar neu. Una llàstima, haurem d'esperar un front més fred per això. Pel que fa a l'entrenament, la veritat és que les sensacions han estat molt bones. El proper 29 sortirem per fer-ne una altra.

Per veure totes les fotos pitjau aquí.      

_______________________________________________________________________________________________

03 de Gener de 2014

Puig de l'Àliga (439 m) i Mirador d'Alzamora (Gènova).

La primera sortida de l'any no s'ha fet esperar. El que pareixia un dia de feina, finalment ha acabat sent un dia de muntanya en família. Tots quatre podem anar a fer una volta per la Serra. Ens vestim, preparem la motxilla i na Yolanda, n'Adrià, na Paula i jo comencem un dia meravellós. Així dóna gust començar l'Any Nou!!!

Aquesta excursió comparteix el seu inici, i part del recorregut, amb la que vàrem fer al Puig Gros de Bendinat, a Gènova. La ruta comença al mirador de na Burguesa, on trobem la imatge, un restaurant i un oratori (el de la Nostra Senyora de la Pau). Com que fa poc temps que em fet el Puig Gros de Bendinat, aquest tram del camí deixem que siguin els nins els qui facin de guies. Mirant cap a l’oratori, a l’esquerra continua el camí asfaltat en direcció cap a les antenes. Tot d'una en travessar el portell n'Adrià decideix agafar un tirany que hi ha a la dreta, pocs metres després del portell, que ens durà un poc més directes cap a les antenes. Una vegada arribem a la primera antena, que deixem a la nostra dreta, continuem cap a les altres. Deixem una cruïlla, agafant el camí de l'esquerra per arribar en pocs metres a un portell amb una cadena que no deixa passar els cotxes. Avui la cadena està oberta (l'altre vegada estava tancada). Com que avui és divendres, així que no ens preocupem del cartell que restringeix el pas (dijous, dissabtes, diumenges i festius està prohibit passar, segons el cartell). Travessem el portell i continuem per una pista ampla i amb pendent suau. Després de la cadena trobem un cartell que ens indica que està prohibit transitar per aquí els dijous, dissabtes, diumenges i festius. Continuem per aquest camí, deixant una reixa alta, de color verd a la nostra esquerra (amb cartells dins d’aquesta altra finca indicant: perill, cans amollats). La reixa més endavant canvia de color i la pendent del camí cada vegada es fa més marcada.

Passem per les restes rovellades d’unes barres on hi devia haver una altra cadena (aquesta oberta), i arribem a un punt del camí on aquest es replana i eixampla. Podem veure com surt un camí cap a l’esquerra. No l’hem d’agafar, sinó que hem de continuar pel mateix camí que duem fins ara (no deixarem la nostra pista de pujada fins arribar al Coll dels Pastors). El camí tornar a marcar el seu rost i, en poc temps, podem veure una torre d’electricitat. Després d’aquesta podem veure un caminoi que es desvia cap a l’esquerra (com he dit abans, no l’hem d’agafar i continuem per la pista de pujada). Seguim i arribem a un petit coll, on trobem una fita evident de pedres a la seva esquerra. Les vistes cada vegada són més obertes. Just abans d’aquest collet hi ha una altre torre d’electricitat, a la nostre dreta. Seguim pujant pel camí, ple d’arboceres en aquest darrer tram. Just després d’una petita davallada arribem al Coll dels Pastors (443 m). Aquest és molt evident: una cruïlla clara de camins amb una petita “illeta” amb un parell de pins al seu centre.

En aquest punt, nosaltres agafem el camí que surt de l’esquerra i, quasi tot d’una, tornem a girar de forma molt marcada cap a la dreta, per un camí molt evident. Aquest camí és en davallada per després replanar-se i continuar fent petites pujades i davallades. No l’hem de deixar fins arribar a una cruïlla evident. Aquí agafem el camí de la dreta que ens durà fins a trobar una torrentera, on creuem el seu tàlveg, i agafem un caminoi que té una pujada molt marcada. Aquest caminoi el podem veure just enfront nostre, quan creuem la llaç del torrent, i puja amb tendència cap a l’esquerra. Primer trobem el seu sol amb grans pedres, per agafar després la combinació de terra i pedres més habitual en aquest tipus de camí. Ens prenem amb calma la pujada i arribem a un punt on el caminoi es replana i les vistes es tornen a obrir. Continuem per aquest camí, deixant a la nostra dreta la faldilla de la muntanya, fins arribar a una cruïlla.

Aquí agafem el camí de l’esquerra (el de la dreta serà per on davallarem) i afrontem el darrer tram que queda fins al mirador. El caminoi està ben definit. En poc temps arribem al Mirador de n’Alzamora, que es troba al Puig de l’Àliga (439 m). Aquí podem gaudir d’unes meravelloses vistes cap a Calvià, es Capdellà, la Mola de s’Esclop (928 m) o el Puig Galatzó (1026 m). Inclús avui podem veure la illa d’Eivissa amb una claredat imponent. Per això hem de fixar la nostra mirada a l’horitzó, en direcció oest-nord-oest. El mirador que està en runes, tant la casa com el marge del seu perímetre, va ser construït l’any 1931 per Fernando Alzamora Gomà, empresari i excursionista que després el va cedir a Foment del Turisme. És una pena el seu estat, perquè la seva ubicació i la poca dificultat de la ruta, el fan un lloc que pot ser molt visitat.

Després de berenar al solet, i  del vent, iniciem la tornada. Tenim dues opcions, la primera i més fàcil serà tornar pel camí de pujada. Per aquesta només hem de refer les passes que hem fet abans. La segona opció, i més recomanable, és un poc més llarga i “dura” físicament. Nosaltres ens decidim per aquesta, i per això hem de tornar fins a la darrera cruïlla de pujada, primera ara en el nostre descens. Agafem el caminoi fins arribar a la fita de la cruïlla. Aquí, en comptes d’agafar el camí de la dreta (per on hem pujat), agafem el camí de l’esquerra. Aquest camí ens permet continuar gaudint, sense esforç, d’unes vistes estupendes cap a la Serra de Tramuntana. Passem per devora d’un forn de calç, enmig del bosc. Està a la nostra esquerra i ens hem de fixar, ja que la vegetació comença a envoltar-ho.

Arribem a una nova cruïlla, molt evident, ja que durant aquest camí de tornada ens hem pogut fixar en petites desviacions de caminois, que hem d’obviar, per seguir la senda principal. Arribats, dons a aquesta cruïlla, una mitja horeta després d’haver sortit del refugi, agafem el camí de la dreta per fer un petit i curt tram de davallada i enfrontar un llarg i feixuc tram de pujada. Aquí la pendent és molt marcada, fent que ens ho prenem amb molt calma, sobretot si l’excursió la fem amb gent poc preparada. Aquesta pendent ens porta fins a un coll on comença una ràpida davallada que ens deixa novament al Coll dels Pastors (443 m). Arribem a aquest pel camí que a la pujada veiem just al front, de pujada, ara en davallada, és clar.

Des d’aquí només ens resta agafar el camí d’enfront a l’esquerra, que és el mateix de la pujada, per desfer el camí que ja coneixem. Amb tranquil·litat, i costa amunt amb lleugera pujada, arribem al collet, des d’on ja tot el camí és en davallada fins a les antenes i l’aparcament.

Després de l’excursió fem una visita a l’oratori de Nostra Senyora de la Pau. Als anys quaranta es va construir una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria. L’any 2002 es va reformar l’oratori. Està envoltat amb una reixa i porta metàl·liques, però sense estar tancat. Poden accedir persones amb mobilitat reduïda per una rampa que hi ha a l’esquerra de les escales. Trobem un altar amb la imatge de la Immaculada Concepció de Nostra Senyora de la Pau. L’altar sí que es troba tancat. A davant trobem uns bancs de fusta. Després d’una estona donem per finalitzada l’excursió d’avui.

Per veure totes les fotos de l'excursió pitjau aquí.

_______________________________________________________________________________________________

Grup Excursionista Tramuntana

Pàgina web amb © des de l'any 2006

gruptramuntana.com

Pàgines interessants

Categories

Membres

Videos

Itineraris

Fotos Senderisme

Fotos  Barranquisme

Fotos Esquí

Fotos Escalada

Fotos Alpinisme

Fotos Península

Coses interessants

Primers Auxilis     

Diccionari     

El temps     

Taulell d'anuncis

Estadística

Entrades antigues:

M 2^on semestre 2013

M 1^er semestre 2013

M 2^on semestre 2012

M 1^er semestre 2012

M 2^on semestre 2011

M 1^er semestre 2011

M Any 2010

M  2^on semestre 2009

M 1^er semestre 2009

M Any 2008