 |
|
|
23 de Desembre de 2015
Puig Fumat (334 m), Pollença
Les vacances de Nadal fan que els nins tinguin molt de temps lliure que aprofitar. Avui ens despertem, i cosa estranya, tenim un dia lliure que poder gaudir tota la família plegada. Dic un dia perquè, malauradament, a la nit em toca torn a l’hospital, però ara mateix no hi pensaré gaire. Ens aixequem del llit i na Yolanda, que ja ho tenia pensat d’ahir, em fa la proposta d’anar a fer una excursió tots quatre. Tot d’una li accepto la proposta, i ens posem en marxa per preparar les coses. Ho posem pel xat, per si algú està interessat en acompanyar-nos, però tots ja tenen plans fets, és el que passa per comunicar-ho en tan poc temps, no dona molt de marge de maniobra. Després d’anar a comprar el pa, berenem, fem les motxilles i cap a Pollença.
Agafem la Ma-13 fins a la desviació cap a la vila de Pollença, per la Ma-2200. Una vegada al poble, no entrem, sinó que el voregem per tirar cap al Port de Pollença, sense deixar la mateixa carretera. A la rodona d’abans d’entrar al nucli del port ens desviem cap a Formentor, a l’esquerra, per anar a agafar la Ma-2210, que no deixarem fins arribar al lloc on deixem el cotxe. Aquesta carretera ens porta cap a la platja de Formentor, encara que primer passem pel Coll de sa Creveta, on està un dels miradors més visitats de Mallorca. La carretera després davalla en direcció a la platja de Formentor, encara que nosaltres seguim i deixem el seu aparcament a la nostra dreta, per seguir fins el quilòmetre 12’800 aproximadament. Aquí trobem la desviació cap a Cala Murta, que és el punt d’inici del nostre recorregut d’avui. Nosaltres seguim més cap endavant, per cercar un lloc on aparcar. Passada la desviació cap a Cala Figuera deixem el cotxe a una explanada còmoda a l’esquerra de la carretera.
Tornem enrere per la carretera a baix fins arribar a la cruïlla on comença el camí que ens porta cap a Cala Murta. Creuem el barrera per seu accés per persones de la dreta, que té una petita barrera. Aquí ens ve a visitar un ase que està pasturant per la zona. El saludem i seguim pel camí asfaltat que hem agafat, amb les instal·lacions del campament a la nostra esquerra. El camí les voreja fent un gir cap a l’esquerra, per passar de l’asfalt a un trespol de terra. Deu minuts més tard, aproximadament, passem per devora d’una caseta de transformadors elèctrics, que també ens queda a l’esquerra.
Seguim endavant per arribar, en cinc minuts, fins a un punt on hi ha una zona recreativa amb taules i bancs de fusta. Aquí ens desviem cap a l’esquerra per agafar un camí evident, que en poc temps es transformarà en un caminoi. Abans hem vist una desviació cap a l’esquerra amb dues fites (probablement en porti cap el mateix lloc on anem nosaltres, però com no estem segurs, no ens arrisquem). El nostre camí inicialment s’endinsa dins del pinar, creuant pel mig de l’àrea recreativa. En arribar a una cruïlla, no molt evident, seguim cap a l’esquerra, en pujada cap al nostre objectiu d’avui. A partir d’aquí hi trobem fites que ens ajuden a confirmar que estem anant pel bon camí.
En poc temps podem veure el nostre següent objectiu, el Coll de sa Bretxa, amb l’antic camí de far que hi puja. Aquest coll separa el Puig Fumat (334 m) del Puig Garballó (271 m), a la seva dreta. Ens ho prenem amb calma i comencem les seves ziga-zagues, agafant alguna de les dreceres que tenim marcades amb les fites, que ens fan guanyar temps a la nostra pujada. Les vistes cap a la Badia de Pollença es comencen a obrir, deixant-nos gaudir del magnífic dia que tenim avui.
En arribar quasi a dalt del coll, a la seva dreta podem veure la bretxa que li dona nom, amb restes de construccions antigues. Després d’un parell de fotos aquí, continuem cap a dalt del coll, on podrem veure l’altre vesant de la muntanya. Al fons apareix en primer lloc la Roca Blanca (329 m), amb el far de Formentor a la punta de una de les “banyes” del “cap” de la nostra illa.
Des d’aquí ja no tindrem camí fins a dalt del cim, no obstant això, està tot ple de fites que ens faciliten orientar-nos per agafar el millor itinerari fins a dalt de tot. En poc temps ja som a dalt del vèrtex geodèsic del Puig Fumat, a 334 m d’alçària, en relació a la mar. Hem tardat anant molt tranquil·lament, i contant les aturades que hem fet per les fotos, unes dues hores.
Tenim un dia que totalment atípic pel que tocaria ser un vint-i-tres de desembre. La temperatura és més semblant a un dia de primaveral, que a un d’hivern. I després diuen que no hi ha canvi climàtic!! Pràcticament no hi ha cap núvol, i les vistes que tenim des d'aquí són espectaculars. Podem veure a un costat les dues badies, tant la de Pollença com la d’Alcúdia, i a l’altre un bon grapat de muntanyes de la Serra de Tramuntana. Dinem al mateix cim, ja que no hi ha quasi vent, i quan el sol surt un poc, s’està a la glòria. No ens hem trobat a ningú durant la pujada, i el silenci i la pau que tenim al cim és meravellosa.
Comencem la davallada en direcció cap el vesant contrari per on hem pujat. Des de dalt es veu perfectament el nostre recorregut, seguint el camí que porta en direcció cap al far. La primera part de la davallada també és sense camí, encara que es veuen perfectament les ziga-zagues del camí, on hem d’arribar. Una vegada aquí el seguim cap a l’esquerra, amb la la Roca Blanca (271 m) a la nostra dreta, i el far enfront. També podem veure la carretera que porta cap al far, que és cap on hem d’anar nosaltres. Després de les ziga-zagues de davallada el camí manté una línia recta, que hem de seguir, fins arribar on vegem que fent una descens recte arribem a la carretera. En aquest punt, sense camí, davallem pel mig del càrritx fins arribar a tocar l’asfalt. Només ens queda girar cap a l’esquerra i continuar per la carretera fins arribar al cotxe. En aquest punt destacar que haurem de passar pel túnel, i que la carretera té molt poca cuneta (hi ha que anar molt alerta amb els cotxes).
Per acabar només queda agafar el cotxe i tornar cap a Palma, havent gaudit d’un magnífic dia d'hivern a les nostres muntanyes en companyia de qui més estim.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
16 de Novembre de 2015
Torrent des Racó den Vives (Sóller)
Nova sortida torrentera, aquesta vegada per la zona de Sóller, però a diferència del mes passat, aquesta vegada el torrent d'avui no portarà gens d'aigua. Després de recollir al meu germà, que surt de guàrdia de l'hospital, tirem cap a Sóller per la Ma-11, passant pel túnel, i pagant els cinc euros de peatge. L'aproximació d'avui comença d'enfront de l'institut Guillem Colom Casasnoves, així que toca creuar el poble fins arribar al nostre punt d'inici. Deixem aparcat el cotxe al carrer que puja cap l'institut i tirem cap a la seva entrada. Abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per un petit camí que en pocs metres en deixa al carrer Rullán, que porta cap a les cases del Racó d'en Vives. Després d'aquest petit primer tram girem a la dreta, i continuem el camí, on encara tenim l'institut a la nostra dreta. Ens aturem una estona per fer una foto amb un grupet d'ases que estan pasturant a davant de l'institut. Avancem i deixem les instal-lacions del centre escolar a la nostra dreta, en aquest punt el torrent porta aigua d'un afluent que li arriba de la seva esquerra. En quinze minuts, més o manco, arribem al final del carrer Rullán, moment d'entrar al tàlveg del nostre torrent, per continuar avançant, sense haver d'entrar en cap propietat privada.
El llaç es troba un poc brut, amb vegetació i pedres humides, que fan que hagem d'anar ben alerta a no relliscar. En algun tram, a més, ens haurem de barallar amb alguns esbatzers ben molestos que pareix que volen que no continuem avançant tranquils. Ens trobem amb una canonada que travessa el tàlveg, la qual superem i continuem caminant fins arribar, en pocs metres, a una zona clarament més oberta i plena de pins. Aquí creuem el llaç del torrent per la dreta i continuem amb la mateixa direcció en que anem, sense allunyar-nos molt, fins arribar a una casa de pedra. El nostre camí passa per l'esquerra de la casa, i és un poc difícil de seguir, ja que més que un camí és un tirany entre marjades. Continuem pujant amb el torrent a la nostre esquerra, per ara. En poc temps passem per un portell i trobem un caseta de fusta. La passem, deixant-la a l'esquerra, per seguir per aquest caminoi que continua portant-nos entre les marjades. No tardem en arribar a una nova casa de pedra que superem, deixant-la a la nostra esquerra. Seguim pujant amb tendència de pujada cap a la dreta, allunyant-nos, ara sí, del tàlveg del nostre torrent. Passem per una casa de pedra que trobem a la nostra dreta, on hem vist abans una màquina formigonera un poc deteriorada. Una vegada passem a davora d'ella, seguim pujant fins passar una altra casa i tirant en tendència cap a la dreta. Anem a cercar una nova casa de pedra, la darrera d'aquest tram de camí.
A davora d'aquesta casa de pedra trobem una olivera amb una cafetera al seu tronc, que ens pot servir de punt de referència. Les vistes cap a Sóller són amples i podem veure el nostre proper objectu, el Pas d'en Capet. Aquí el camí deixa de ser un caminoi per definir-se d'una forma molt més clara. Hem passat d'un tirnay entre marjades a un camí empedrat i ben conservat. Continuem pujant sense despistar-nos molt, ja que a una recta d'aquest camí, al cap d'una bona estona des de la casa de pedra, trobem un recta on podem veure una soca i al seu front una desviació cap al Pas d'en Capet. Girem cap a la dreta, i si ens fixem bé podem veure que el camí no es perd. Passem a prop d'una altra casa de pedra (a la que en teoria arribariem, si no agafem aquesta darrera desviació a la dreta). A partir d'aquí el camí s'embruta un poc, fins que novament es defineix un poc més. Ens fixem que tenim unes bones parets de roca a la nostra esquerra. El camí va en tendència cap a la dreta, però no ens hem d'allunyar molt d'aquestes parets, ja que en un moment, quan veim unes petites marjades que ens pugen cap a dalt, és quan tirem cap a elles per arribar a un punt on trobem una petita fletxa vermella que ens indica que hem arribat a l'inici del pas. És un pas fàcil de superar, quasi sense haver de fer servir les mans, i acabant a un portell de pedra sense barreres ben guapo. Abans de creuar-lo gaudim d'unes magnífiques vistes cap a la serra, amb les bolles del Puig Major ben visibles. Aprofitem per fer-nos unes fotos amb un paissatge tan especial.
Creuem el portell i, en poc temps, arribem a les cases de Ca'n Mametes, que es podem veure quasi quan creuem el pas. Les superem deixant-les a la nostra esquerra, per seguir rectes i arribar a una pista ampla. En aquest punt girem cap a l'esquerra i comencem a davallar per arribar a una cruïlla, amb unes cases a la nostra esquerra. Seguim rectes, deixant la cruïlla de llarg, i continuem per la pista caminant una bona estona, fins arribar a una corba on veim un forn de llenya molt ben conservat. Ens ho hem de prendre amb calma, anem per bon camí i ja queda molt poc fins arribar al punt on haurem d'entrar al torrent. Aquest punt es troba just abans de les següents cases de pedres que trobem més endavant. El tàlveg és molt clar i, inicialment, es troba empedrat i emparedat. Aquí entrem al seu llaç i continuem per ell fins arribar al primer salt important del descens. Fins aquí hem tardat unes dues horetes, ja durant l'aproximació ens hem despistat un parell de vegades. Si no hagués estat així, probablement, haguéssim tardat prop d'una hora i mitja.
Abans d'aquest primer salt trobem una desgrimpada un poc complicada, que evitem per l'esquerra, encara que després hem de tornar cap a la dreta per trobar, just davall d'ella, la primera reunió. Aquest primer ràpel el fem amb una reunió natural a la soca d'un arbre, està muntat amb un cordí amb un malló. Just després d'aquest primer ràpel berenem, amb unes vistes inmillorables. Fa fresqueta, sobretot perque no ens toca el sol en cap moment del descens, així que ens posem un poc de roba. I sort que no ens plou en cap moment del dia. La segona reunió també està muntada sobre un arbre, que trobem a la nostra esquerra, però aquesta vegada amb un cinta plana, i ens deixa a un ràpel d'uns vint metres. Abaix d'aquest salt trobem el camí que en porta cap a la Rota d'en Lloca.
El torrent continua amb diversos ràpels tots ells amb reunions amb espits o naturals. Un salt d'uns vint-i-tres metres i un tobogà que millor montar que intentar desgrimpar. La veritat és que les instal-lacions d'aquest torrent són precàries en tot el seu descens. No hi ha cap químic ni pàrabolt, tots són espits i naturals. Sort que al moment de fer-lo tots tenen bona pinta de conservació. No ens adonem i arribem al quart, i darrer ràpel d'avui. Hem tardat una hora i cinquanta minuts, amb un ritme molt, però que molt tranquil. Continuem pel llaç del torrent un estona més caminant i fent alguna desgrimpada molt fàcil. En poc temps, després del tobogà, arribem a una zona un poc més oberta on sembla que podem abandonar el tàlveg per l'esquerra. No és així, hem de continuar fins trobar una nova zona on si ens fixem a la nostra esquerra sortim a la part del camí que dona just a davant de la casa de pedra que tenia la màquina per fer ciment. Ja només queda desfer el camí que hem fet a l'aproximació.
En pràcticament quinze minuts des d'aquí hem arribat novament al cotxe. El torrent d'avui és un descens de col-leccionistes que podem afegir a la nostra llista de llocs nous que encara no haviem visitat. La jornada d'avui l'acabarem a Palma dinant d'un bon plat de llenties, tot dos plegats. Molt, però que molt bo, i ben econòmic.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi haurà vídeo a la secció de vídeos de la pàgina web.
_______________________________________________________________________________________________
Novembre de 2015
Torrent d'Almadrà (Lloseta)
Avui en Rubén i en José Carlos han anat a visitar el torrent d’Almadrà. Per això s’han desplaçat des de Palma per la Ma-13 fins a la sortida cap a Lloseta. Des d’aquí, per la Ma-2111, han arribat abans del poble on s’han desviat cap a Son Ordines. A l’aparcament que hi ha abans de les cases han deixat el cotxe per remuntar el torrent. Inicialmentés el mateix camí que ens porta cap al refugi de Tossals Verds, però s’han de desviar molt abans per anar a cercar les canonades que venen de l’embassament de Cúber. Seguint-les arriben a l’inici de la part esportiva del torrent.
Aquí teniu unes quantes fotos del seu descens:
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Per veure el vídeo aneu a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
09 d'Octubre de 2015
Torrent de Coanegra (Santa Maria), descens Basco-Català-Mallorquí... quin mescladís!!
Avui hem fet un descens “internacional” d’allò més entretingut, ja que en Rubén té uns cosins bascos que han vingut a passar uns dies per Mallorca, i com els hi agrada això de la muntanya, li han demanat fer un descens pels barrancs de la nostra meravellosa roqueta. Sense pensar-ho molt, accepto la proposta que hem fan i decideixo acompanyar-los en aquest descens.
Aquests dies enrere ha plogut lleument, cosa que pareixia que podria haver activat un poc els torrents, però res d’això per la nostra desgràcia. Pareix que la sequera estival ha davallat moltíssim el nivell dels aqüífers. De la llista de tots els torrents que podem fer amb ells (tenint en compta el seu nivell), ens decidim anar al de Coanegra, ja que és un torrent amb un grau de dificultat molt assequible per gent que no té massa experiència en barranquisme, i a més, potser que porti un poquet d’aigua. Novament, no tenim sort pel que fa al desig de l’aigua, perquè ni aquestes lleus pluges han aconseguit fer-los brollar. Els aqüífers devien estar sota mínims!!!
Bé, després de quedar tots a Palma, carreguem les coses al meu cotxe i tirem cap a Binissalem per la Ma-13. Els cosins van llogar ahir la motxilla, els neoprens i els escarpins que els hi faltaven, però no ho van aconseguir amb els budriers, que no es lloguen, així que avui hem de passar a primera hora per ca na María José per que els hi deixi un (l'altre ja l'ha aconseguit en Rubén). Després tirem cap a Alaró primer per la Ma-2050, per agafar després la Ma-2022, i d’aquí a Orient per la Ma-2100. Deixem el cotxe en aquesta carretera, passat Orient en direcció cap a Bunyola, a l’alçada de les cases de Son Perot. Hem decidit anar per dalt, ja que des de la regulació de l’aparcament per fer l'aproximació per Santa Maria, deixar el cotxe pot ser un poc complicat a segons quines hores se hi vagi (i nosaltres no estem anat massa prest que diguem). Una vegada aparquem el cotxe tenim el primer contratemps del dia, no apareix la bossa on en Rubén porta el seu neoprè i les botes. Després d’uns moments de dubtes (s’haurà quedat al cotxe, a casa, on ens hem vist a Palma...?), en Rubén decideix no tornar a cercar-la i fer el barranc sense el neoprè. Pels darrers comentaris que hem vist per internet, sabem que el torrent porta poca aigua, així que jo li deixaré la meva part de dalt del vestit i ens apanyarem com podrem. Ens canviem al cotxe i comencem la curta aproximació fins a la part inicial del torrent, on trobem el salt més gran del nostre descens d’avui. Des del cotxe tardem uns quinze minuts fins arribar al Salt des Freu, a la seva capçalera, que avui està totalment eixut. És una vertadera llàstima, ja que amb un poc d’aigua el descens hagués estat molt més divertit i estètic.
Decidim que en Rubén davalli els ràpels primer, per assegurar-los a ells dos des de baix, fent d’aquesta estratègia la nostra rutina de davallar durant tot el descens: jo munto les reunions, amb un desembregable per si un cas, i en Rubén els assegura des de baix, fent més dinàmic el descens. Davallen molt bé, per la poca experiència que tenen en barranquisme, no així en esport a la natura. El segon ràpel està just a devora del primer, i novament el superen sense més problemes. Ara toca caminar durant una estona, que sense aigua es fa un poc feixuga. La temperatura del dia és molt bona, sense gens de fred, cosa que afegida a la falta d’aigua, fa que inclús comencem a suar un poquet (o al manco jo).
No trobem aigua per botar fins al salt del tronc, bé al gorg d’abans hi havia un poc, però no per botar. En aquest salt coincidim amb dos al-lots que ens havíem passat al principi del torrent, ens saludem i ells continuen. Aquest salt no el podem fer des d’on sempre, si no que hem de davallar un poc per poder botar amb seguretat. L’aigua està més fresqueta del que jo m’esperava inicialment, encara que tant per na Bàrbara com per en Mario, ben acostumats al fred del nord de la Península, està la mar de bona.
Continuem el descens fent ràpels, algun que altre bot i desgrimpades, fins arribar al final de la part esportiva del torrent. Aquí, totalment eixuta, ens canviem i fem una mossegada abans de començar el retorn cap als cotxes. Sortim per la part esquerra del tàlveg, creuant una barrera amb una porta de reixa. En pocs metres arribem al camí que uneix Santa María amb Orient. Girem cap a l’esquerra i continuem en pujada fins arribar a una cruïlla, on agafarem novament cap a l’esquerra, per davallar un poc fins tornar a pujar. El camí és còmode de seguir, ben marcat i discorre per dintre del bosc. Creuem alguns rotllos de sitja i continuem pujant fins arribar a una nova cruïlla on també agafem cap a l’esquerra, per arribar, en pocs metres, a un coll amb una paret seca sense barrera. El creuem i, a partir d’aquí, tot és davallada fins arribar pràcticament a la zona del Salt des Freu, on girem ara cap a la dreta per desfer el camí que hem fet avui dematí durant l’aproximació.
En arribar al cotxe, nou contratemps, en Rubén no troba el seu telèfon mòbil. Després de cercar-lo una estona decideix tornar a la capçalera del Salt de Freu per si se l’ha deixat allà avui dematí. Després de marxar, al cap d’una estoneta, el trobem a damunt del sostre del cotxe, però no el podem avisar. Quan torna li fem un poc de broma, però finalment li tornem i es posa ben content.
S’ha fet tard, una llàstima perquè hem de deixar per una altra ocasió acabar aquest meravellós torrent amb un bon plat de cabrit a un dels restaurants d’Orient. Avui no ha pogut ser, així que ho deixem pendent. Sí que ens aturem a Bunyola a fer una canya a un dels bars de la plaça, abans de tornar cap a Palma. Ens ho hem passat molt bé, i els cosins d’en Rubén són un encant, segur que si tornen una altra vegada per Mallorca repetirem, això sí, aquesta vegada amb un torrent amb més aigua i un poc més de dificultat. Esper que na Bàrbara i en Mario s'ho hagin passat atn bé com jo, i fins a la pròxima al-lots!!
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
09 d'Octubre de 2015
Torrent des Guix (Deià)
Una setmana després de la nostra visita al torrent de l’Ofre, i com que no ha plogut quasi gens, decidim no arriscar-nos a trobar gorgs amb aigua residual a algún dels torrents més clàssics, i optem per fer un torrent totalment en sec. Per anar ampliant la nostra llista de descensos triem el Torrent del Guix, al terme municipal de Deià.
Novament en Rubén no ens pot acompanyar, així que anem el meu germà i jo tot sols. Des de Palma ens trobem a s’Esglaieta, per anar només amb un cotxe fins a Valldemossa per la Ma-1110. Creuem el poble per la materixa carretera per on pugem (Ma-1130) per anar a agafar després la Ma-10 en direcció cap a Deià. El cotxe el deixem on aparquem, normalment, quan fem el torrent de Son Gallard, ja que avui entrarem al del Guix per aquest altre. Hi ha diverses formes d’accedir al torrent del Guix (per la possessió de Miramar, per Ca Madó Pilla, pel torrent de Son Gallard), i a nosaltres ens ha agradat més aquesta, així que avui la probarem.
Tornem caminant per la Ma-10 fins arribar davant de les cases de Son Gallard, on podem accedir al tàlveg del torrent que porta el mateix nom, rapelant directament des del guarda rail que hi ha a l’altre costat de la carretera. Els primers metres del llaç estan un poc bruts de vegetació, però es poden fer sense cap problema. Arribem al primer salt, d’uns sis metres, que superem i continuem cap endavant, fins arribar al salt de tretze metres, després d’haver deixat enrere cinc ràpels més. Aquest salt és més vertical i acaba a una explanada on podem trobar el tronc d’un gran arbre mort, i un marge a la seva esquerra, per on discorre el camí que unia antigament les possessions de Miramar i Son Marroig. Aquí sortim per aquest caminoi, en pendent de pujada,fins arribar a una cruïlla, on ens desviem cap a la dreta, amb la intenció d’arribar a un dels miradors de l’arxiduc, per fer allà el berenar. Així dons, després d’agafar la branca de la dreta a la cruïlla, seguim pel camí que primer està ben definit, per arribar a un punt on es desfà i hem de continuar per un tirany que ens deixarà al mirador. Aquí berenem gaudint d’unes vistes espectaculars de la costa nord de la illa.
Una vegada acabats, retornem pel tirany anterior, fins arribar novament al camí i a la cruïlla que hem deixat abans. Aquí, ara girem cap a la dreta per continuar pujant fins que el camí ens porta cap una reixa de propietat privada. El nostre torrent està a l’altre costat, per tant hem de cercar el millor camí per no molestar, i accedir al tàlveg del torrent des Guix.
A partir d’aquí el torrent esdevé un seguit de ràpels i desgrimpades que no deixen de succeir-se durant tot el descens. Els ràpels els fem sobre unes instal-lacions en bon estat, i els gaudim sense cap tipus de problema. Les desgrimpades són d’allò més entretingudes, i hem d’anar un poc en compta en algunes d’elles, ja que no són recomanables per persones sense experiència. Tot molt entretingut!!
El final del torrent dona directament a la mar, a la caleta del Guix. Nosaltres avui no ens donarem cap bany, així que girem cap a la dreta i seguim el Camí de la Mar per agafar la pista que porta fins a na Foradada. En uns vint-i-cinc minuts hem arribat al punt on deixar les restes d’aquest camí de voreja la mar. Aquí mengem un poc abans de començar la pujada més forta del nostre retorn. En poc més d’una horeta ja estem a les cases de Son Marroig, i d’aquí al cotxe és un sospir.
Un torrent nou per afegir a la llista, amb molt bones sensacions. Segons quins trams són un poc bruts, però tant els ràpels com les desgrimpades valen la pena. La tornada se’ns fa curta, ja que menjar havent guanyat aquets vint-i-cinc minuts ha fet que ho notem. El dia molt bo, l’activitat i la companyia millor.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
02 d'Octubre de 2015
Torrent de l'Ofre (Sóller)
Més Són moltes les ganes que tenim de fer un torrent aquàtic, però les pluges que han fet no han estat suficientment fortes com per activar-los amb uns bons cabals. De tots els que podem fer, degut a l’horari ajustat que tenim, decidim anar a fer el de l’Ofre. Sabem que porta un fil d’aigua, així que un poc sí que ens banyarem, i això ja basta per calmar les ganes que tenim de barrancs.
Quedem el meu germà i jo, ja que en Rubén no pot venir aquesta vegada per pujar només amb un cotxe. Tirem cap a Sóller per la Ma-11,per anar, com de costum, pel túnel, on hem de pagar uns cinc euros de peatge. Pareix mentida que una vegada acabada la concessió de l’explotació d’aquesta obra de carretera, en comptes de tornar cap a l’estat per poder suprimir el peatge, se li donés una pròrroga a l’empresa fa tres anys per seguir pagant durant deu anys més... una vergonya!!! Des de Sóller tirem cap al llogaret de Biniaraix per la Ma-2122, on deixem aparcat el cotxe a la vorera de la carretera que uneix Biniaraix amb Fornalutx (Ma-2121). Arribats als rentadors públics de Biniaraix veiem un grup de tres al-lots que pareix que puguin tenir la mateixa idea que nosaltres. Ells parteixen tot d’una, i nosaltres tardem un poc més ja que ens canviem abans de començar a caminar.
Al primer pont trobem aigua que corre, encara que ja ens adonem que el cabal que trobarem no serà molt fort. Ens prenem la pujada en calma, bé jo em prenc la pujada amb calma, ja que la inactivitat de l’estiu ha fet que noti com costa pujar el camí del barranc, al contrari del meu germà que puja sense problemes. Així dons, decideixo davallar el meu ritme, per poder continuar pujant fent les menys aturades possibles.
En una hora i quart ens plantem a la capçalera de la part esportiva del torrent. Aquí trobem al grup que havíem vist a l’inici del barranc, pareix que finalment venen a fer el mateix que nosaltres. Ens separem un poc d’ells per no molestar-los i ens posem els neoprens, mentrestant aprofitem per fer una mossegada abans de posar-nos mans a l’obra. Una vegada comencem el descens ens ajuntem tots a la capçalera del primer ràpel. Ells han arribat primers, però ens deixen passar molt amablement. Ens comenten que volen anar molt poc a poc, ja que és la segona vegada que davallen aquest torrent, i alguns d’ells quasi no tenen experiència en barranquisme. De fet, dos d’ells ni tan sols porten neoprens, cosa que ens fa preocupar un poc. Els expliquem que aquest és un barranc bastant fred, i que la hipotèrmia pot ser perillosa, però decideixen continuar el descens. Com que no els podem obligar, ens acomiadem i continuem el nostre descens.
El barranc porta un raig d’aigua des del seu començament fins al final de la seva part esportiva. Hem tingut sort ja que el dia que fa és molt bo, i fa una temperaturamagnífica. Poc a poc anem avançant pel tàlveg superant els diferents gorgs fins arribar al nostre final. Arribats al gorg de Ca’n Catí, final de la part esportiva, ens canviem i fem una mossegada, gaudint de l’activitat d’avui.
Una vegada recollit tot el material, ens posem les motxilles a les espatlles i comencem el retorn cap al cotxe. Sortim en tendència cap a la nostra dreta, per arribar en pocs metres al camí principal del barranc, que ja hem fet avui dematí en l’aproximació de pujada. Ara només queda desfer-lo davallant fins arribar als rentadors de Biniaraix, i al nostre cotxe que ens espera pocs metres més enllà.
Com sempre, ha estat un gran dia en la companyia del meu germà. Ara només ens queda davallar cap a Palma, això sí pagant novament el pas pel túnel de Sóller, es clar! Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha reportatge videogràfic a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
07 de Setembre de 2015
Torrent de Ses Olives (Deià)
Més de cent vint litres per metre quadrat han caigut aquests darrers dies a la ciutat de Palma. A altres bandes de la nostra illa també ha plogut, com els més de seixanta litres caiguts a Pollença. Però com totes les bones tempestes d'estiu, els ruixats han estat molt localitzats. A més, la gran sequera pròpia de l'estiu ha deixat els aqüífers amb uns nivells baixíssims, així que aquesta aigua només ha servit per reomplir-los, o fer córrer lleument algun dels nostres torrents. Una llàstima pels qui estem desitjant que torni l'aigua als tàlvegs mallorquins.
El pla d'avui és fer un torrent no molt enfora de Palma, ja que tant el meu germà com jo fem feina al dematí a l'hospital. Veient que no podrem tocar aigua ens decidim a fer el torrent de ses Olives a Deià per diferents motius: està a prop de Palma, l'aproximació és ràpida i el retorn per pista no ens donarà problemes quan es faci fosc. A més tampoc trobarem cap gorg ple d'aigua, ja que és un torrent sec (només en el moment de fortes pluges pot portar aigua, ja que filtra molt ràpidament). Aquest torrent també es conegut amb el nom de torrent de ses Òlibes o de Masrroig, encara que hi ha gent del mon del barranquisme que defensa que el vertader nom és: torrent de ses Olives.
Anem plegats en un cotxe cap a Valldemossa per la Ma-1110, per creuar el poble per anar cap a Deià per la Ma-10. Abans d'arribar a l'aparcament de sa Foradada deixem el cotxe. Aquí ens equipem i tirem direcció Valldemossa per anar a cercar el nostre torrent. Des de la mateixa carretera podem entrar al tàlveg (que està abans d'arribar al de Son Gallard). En quinze minuts ens hem plantat des del cotxe fins al torrent, que creua la nostra carretera. El seu inici està un poc brut de mates i esbarzers, però tot d'una arribem al primer ràpel, d'uns sis metres. Aquest ens deixa a la capçalera del primer gran salt del dia d'avui, amb cinquanta metres verticals ens separen de poder continuar el nostre camí. Aquest és un salt molt estètic i net, que fa que gaudim d'un descens sense cap tipus de problema. Fem servir el protector de cordes, això sí, ja que hi ha un poc de fregament de les mateixes uns pocs metres després de començar a davallar.
Una vegada abaix ens trobem les restes d'un petit pontet, vestigi de les construccions pageses per aprofitar les terres de conreu, que temps enrera eren el motor de la vida dels nostres avantpassats. Abans aquestes contrades tan idíl·liques que visitem, eren llocs de feina pagesa, i no indrets on torbar quatre "penjats" davallant per les parets amb unes cordes i arnesos. Continuem caminant, i a uns cinquanta metres, dins del mateix llaç del torrent, trobem una cabra morta. És un exemplar ben gran, i pareix que fa molt poc temps que s'ha mort. M’imagino que en uns dies l'olor per aquesta zona serà un poc insuportable... una llàstima!!
Continuem avançant gaudint d'unes desgrimpades fàcils, però que no deixen de fer que posem atenció, ja que qualsevol errada pot fer que ens puguem fer mal. Alternem les desgrimpades amb gorgs que evitem sortint per un dels seus costat, res amb molta dificultat. El torrent gira de forma sobtada cap a l'esquerra, i en poc temps s'obri deixant-nos gaudir de les primeres vistes sobre sa Foradada. Quin lloc més magnífic i encisador que és aquesta roqueta nostra que s'endinsa dins la mar amb el que pareix un braç allargat. Ja ens queda molt poc per arribar a la gran vertical d'aquest torrent, d'uns cent metres d'alçària.
Primer superem un salt d'uns deu metres que ens deixa dins d'un gorg, del qual hem de sortir fent una petita grimpada, sense cap tipus de problema. Aquesta petita escalada ens deixa a la capçalera de la segona reunió d'aquest gran salt. Continuem el segon tram de la nostra vertical, aquest d'uns trenta metres. Tots els ràpels estan ben equipats, amb unes reunions en bon estat (químics i algun pàrabolt). Aquest segon ràpel ens deixa a una mènsula ampla, on hi caben un grapat de persones, amb un passamans on poder assegurar-se els barranquistes. Aquí tenim dues opcions per muntar el tercer i darrer ràpel. Nosaltres triem la d'abaix al centre, encara que també hi ha una altra reunió a dalt a la dreta, per davallar els seixanta metres que ens resten fins a baix.
Aquest darrer ràpel és impressionant, ja que després d'un bon tros de vertical arribem a una part volada, on podem davallar amb una vista total de sa Foradada. La veritat és que aquest torrent no té a envejar a altres més coneguts com el seu veïnat el de Son Gallard. Després de recollir les cordes continuem fins al darrer salt important, un ràpel d'uns divuit metres, que es pot desgrimpar amb molt de compta. Té una reunió, però com que només té un pàrabolt (amb l'espàrrec un poc massa tret), i no ens dona molta confiança, decidim desgrimpar-ho. Aquesta és l'única reunió del torrent que està un poc regular, la resta estan molt bé. Mentre estic davallant es romp una pressa sobre la que estic fent força, i un poc més i me'n vaig un parell de metres cap a baix, més ràpid del que m'agradaria davallar, clar. Menys mal que estic ben subjecte amb l'altra mà i els peus, i no passa de ser una relliscada amb un parell de rapinyades per les cames i els dits de la mà. Poc minuts després ja arribem als peus de la Mar Mediterrània. Hem tardat unes tres hores i mitja de torrent, amb una tranquil·litat ben illenca.
Mengem un poc i gaudim d'una posta de sol espectacular, que ens deixa uns colors, amb unes tonalitats, precioses, de la costa nord, amb sa Foradada a la nostra dreta, com a protagonista. Els moscards ens venen a emprenyar un poc, així que després de menjar, refem les motxilles i iniciem el nostre camí de tornada. Primer pel camí de la Mar, per quasi tot d'una desviar-nos cap a dalt per agafar la pista que davalla a sa Foradada. Aquesta aproximació és més ràpida que quan tornem del de Son Gallard (uns quinze minuts menys), i en cinquanta minuts aproximadament passem de tocar la mar, a obrir les portes del cotxe.
Només queda canviar-nos i tornar cap a Palma, no sense fer una aturada a Valldemossa per prendre una canya. No fem molt tard, ja que demà, tant el meu germà com jo, tornem fer feina els dos a l'hospital.
Per veure totes les fotos pitjau aquí. Hi ha un reportatge videogràfic del descens a la secció de vídeos.
_______________________________________________________________________________________________
10 d'Agost de 2015
Torrent semi-nocturn de Son Gallard (Deià)
La ona de calor pareix que s’ha instal-lat a la nostra comunitat per quedar-se. En aquestes condicions ens hem de plantejar una alternativa per poder fer alguna activitat de muntanya, sense haver de morir deshidratats en el intent. Per això pensen en fer un descens nocturn, que ens permetrà gaudir de la nostra passió, sense patir en excés de el calor que fa. L’any passat ja férem el descens nocturn del torrent del Gorg dels Diners, però enguany preferim fer un poc més curt. L’opció escollida és un dels que trobem per la costa nord de l’illa. Primer pensem amb el torrent de les Olives, però finalment ens acabem decantant pel de Son Gallard.
Així dons, quedem a les set i quart de l’horabaixa a Palma per pujar tots plegats cap a Valldemossa. Finalment només som el meu germà, en Rubén i jo, ja que els altres no han pogut afegir-se per un o per altre motiu. Agafem la Ma-1110 des de Palma fins a Valldemossa. Una vegada allà creuem el per la Ma-1130, per girar cap a la dreta i agafar la Ma-10 en direcció a Deià. A prop de l’aparcament que hi ha cap a Sa Foradada deixem el cotxe. La ruta serà circular, així que no necessitem combinació de cotxes.
Ens equipem i comencem a caminar a prop de les vuit i quart de la tarda. El sol ja està bastant baix, i ens queda una horeta de llum aproximadament. L’aproximació al torrent des del cotxe és d’uns quinze minuts, tot el temps pel costat esquerra de la carretera. Tirem carretera a munt cap a Valldemossa i, sobre el quilòmetre 67’100, trobem el llaç travessat per un pont a la carretera. Allà a prop ens equipem, fora de la calzada, protegits per un guarda-carril.
El primer ràpel el fem directament sobre el guarda-carril, tenint cura de posar un protector perquè la corda no pateixi molt amb els cantons esmolats que té. Continuem pel tàlveg, un poc brut encara que pareix que algú li ha ficat un poc de mà per netejar-lo un poc de branques, fent alguna desgrimpada. La temperatura és molt més agradable del que ens pensàvem. Xerrant xerrant continuem avançant sense més problemes.
Les desgrimpades i els ràpels que trobem no són gens difícils. Aquest torrent ja el coneixíem d’altres vegades, però mai en la seva versió nocturna com avui. En arribar al ràpel de nou metres ens trobem dues coses: la primera que la llum pràcticament ja ha desaparegut, i la segona que hi ha les restes d’una cabra morta al seu gorg que fan que sigui millor no respirar molt profundament.
Fins ara hem estat fent vídeo, però vegent la poca llum que ens queda decidim passar a fer una gravació de l’activitat de forma nocturna. Deixem de costat el format vídeo i passem a fer fotos, que aprofiten un poc més la llum de l’ambient. A partir d’ara una altra llum ens acompanyarà, és la dels nostres frontals.
Avui no hi ha pràcticament lluna, i aquesta foscor li dona un punt d’al·licient al nostre descens. El cel comença a ensenyar-nos com es vol engalanar avui vespre amb tot els seus estels. Continuem fins arribar al salt de vint-i-tres metres i mig , on trobem normalment un gorg penjat, als denou metres, que manté l’aigua de forma bastant continuada. De fet totes les altres vegades que hem fet aquest torrent a l’estiu, l’hem trobat amb aigua. Dons aquest pic no és així, està ben eixut. Aquests darrers mesos sense pluges i les diferents onades de calor que ens han visitat aquest estiu han fet que estigui pràcticament tot eixut (només queda un dit d’aigua a la seva part dreta). No cal que munti cap desviació a l’alzina per evitar que en Rubén i en José Carlos es banyin els peus.
De sobtes trobem una sabatilla tirada pel tàlveg, que pareix que està en bon estat. No deu fer molt de temps que algú l’haurà perduda. Per no deixar-la l’agafem i me la penjo per tirar-la quan arribem a Valldemossa. Seguim davallant, i cada veiem sa Foradada i els vaixells que estan fondejats als seus peus, més a prop. El cel també cada vegada està més ple d’estels i espectaculars.
Una vegada arribats al darrer ràpel, muntem la reunió a la incòmoda mènsula inclinada, i comencem a rapelar. El fet d’estar a les fosques disminueix la sensació d’altitud d’aquest ràpel volat, però el que perd en exposició ho guanya en bellesa. Fer un ràpel volat mirant a un cel totalment estrellat, amb el renou de l’aigua de la mar i els llums dels vaixells fondejats a sa Foradada... això no té preu.
A partir d’aquí guardem els arnesos i la ferralla i continuem desgrimpant fins arribar a peu de mar. Hem tardat unes tres horetes des de que hem començat a caminar per dins del llaç del torrent. Fem una aturada per fer una mossegada i mirar els estels a les roques que estan a la vorera de la mar. L’Osa Major la tenim súper a prop, i també veiem l’Estrella Polar i la Constel-lació de Casiopea. Els nostres coneixements d’astrologia no són molt més amplis, però ens quedem embaladits del que estem veient.
Després de sopar i observar els estels comencem el nostre retorn cap al cotxe. Ho fem pel Camí de la Mar, en direcció cap a sa Foradada. El camí està ple de fites que ens ajuden a seguir el millor itinerari. Després d’una bona estona de caminar arribem al punt on ens hem de desviar cap a la dreta i pujar per anar a cercar la pista que ens conduirà cap al cotxe. Una vegada arribem a la pista fem una curta aturada per beure un poc d’aigua i continuar pujant.
El camí de retorn es fa de notar per la seva pendent continuada. Tenim moments en que hi ha un poc de corrent d’aire que refresca i fa la pujada més agradable. Amb calma pugem fins arribar a una barrera oberta que en poc ens condueix a un olivar. D’aquí a una segona barrera, que hem de superar pel seu botador de l’esquerra, que ens deixa a l’aparcament per davallar a sa Foradada. Ja queda molt poc per arribar al nostre cotxe, només hem de sortir a la carretera, girar cap a la dreta i arribar en pocs minuts al cotxe. Hem tardat una hora i quart aproximadament des de la mar fins aquí.
Tirem cap a Valldemossa, on ens aturem per tirar la sabatilla i fer una canya a un dels dos bar que encara estan oberts, abans de tornar cap a Palma. Els dos tenen les terrasses plenes, amb un bon ambient, encara que ja són la una i mitja de la nit, aproximadament. La cervesa fresqueta entra molt bé, després de la pujadeta que hem fet. La temperatura que tenim és genial, es nota la diferència entre les nits de Palma i les d’aquí. No ens torbem molt ja que demà en Rubén té feina. Ha estat una gran activitat nocturna, que ens ha permès gaudir d’un dels nostres torrents sense fondre’ns com a panses a l’estiu mallorquí.
Per veure totes les fotos pitjau aquí.
_______________________________________________________________________________________________
Grup Excursionista Tramuntana Pàgina web amb © des de l'any 2006 gruptramuntana.com
|
Benvinguda del grup
Estadística
Entrades antigues: M Any 2010
|
